Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

esperances
per al 2021
Qui ens ho anava a dir
aquell 7 de març!
Al-Inem Anirehm, Capitania 20/21
Què podem dir nosaltres sobre el CÀRREC DE CAPITANS? realment poca novetat
podíem aportar des que vam PEGAR LA VOLTA; de fet tot eren consells i així ho
esperàvem fins a festes. Anava a ser EL MILLOR ANY que passaríem i ningú ens
enganyava.
Van passar els mesos fent esmorzarets,
reunions, dinars i sopars, però sempre
amb el punt de mira apuntant a festes,
eixe era el final de tot allò, el moment en què estrenaríem
trages i boatos, en el que gaudiríem del local
i dels actes. Però, mentrestant ens quedaven molts
actes per davant i amb molta il·lusió vam aplegar
al mig any.
Però quina relació té tot açò amb la COVID-19?
Bé, si mirem cap arrere i tornem a l’inici dels mesos
de confinament, el record més recurrent és l’última
volta que vam tindre festa i pràcticament l’última
volta que ho passàrem bé rodejats de gent. Això va
ser en Mig Any, un dia en el qual començaven les
festes de 2020, però que, realment, va ser el punt
final d’un any fester més curt que mai.
Per a nosaltres va ser el primer acte en el
qual tots ens vam poder ajuntar com a capitans
i l’agafàrem amb moltes ganes. Vam estar tota la
setmana recordant anècdotes i fets que vam passar
aquell dia, però just una setmana després tot
es va paralitzar i el que no imaginàvem ja estava
damunt. Al principi pensàvem que era una cosa
transitòria, unes dues setmanes que no portarien
res més que una anècdota, però amb cada pròrroga
de l’estat d’alarma es complicava tot i van
començar a aparéixer les primeres cancel·lacions
i ajornaments de festes. Al nostre grup de Whatsapp
comentàvem com de lluny quedava setembre i
aleshores va aplegar el comunicat que ningú volia:
Les festes 2020, cancel·lades.
Clar, imagineu-vos com se sent un capità en
veure això, en eixe moment el cap comença a pegar-li
voltes a tot el que suposa la cancel·lació i
vols traure-li la part bona: més temps per a preparar
la capitania o potser puguem estalviar una
miqueta més. Tot això potser és veritat, però realment
no ens ho vam agafar tan malament. Eixe dia
tinguérem videoconferència tots junts i parlàrem
del tema. En el moment que ens vam veure les cares
ens vam tranquil·litzar. A més, després d’haver
estat esperant cinc anys, què més donava esperar
un anyet més?
A partir d’eixe dia els consells van passar a ser
ànims i potser no és el que haguérem imaginat mai,
però ens van donar molta força per a seguir treballant
de cara al 2021. D’eixa reunió van eixir idees
i formes d’animar la situació a les xarxes amb vídeos
i fotografies. Perquè hem de ser sincers: nosaltres
no som els afectats d’aquesta situació, de
fet tenim molta sort de poder mantenir la il·lusió
per ser capitans.
Després de tot açò, si tornem a plantejar què
podríem dir nosaltres del càrrec de capitans la
cosa canvia, perquè potser no hem viscut encara el
que significa gaudir les festes des del càrrec. Però
hem viscut una experiència inèdita, i és què tenim
per davant un altre any de preparatius, més mesos
62
SENSE MOROS NI CRISTIANS