Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

Què trobaré a faltar este
setembre 2020?
SI ELS FESTERS I FESTERES DE CASTALLA HAGUÉREM DE RESPONDRE A LA PREGUNTA “QUÈ TROBARÉ A FALTAR
DE L’1 AL 4 DE SETEMBRE?” LES RESPOSTES SERIEN VARIADES I DIGNES D’ESTUDI, PERÒ TAMBÉ CREC QUE
COINCIDIRÍEM MÉS DEL QUE ENS PENSEM. NO TINC CLAR QUIN DELS MOLTS DIES QUE HEM PASSAT A CASA
VAIG FER AQUESTA REFLEXIÓ, PERÒ SÍ QUE RECORDE QUE LA PRIMERA IMATGE EM VA PORTAR A UNA ALTRA
I EIXA A UN SETEMBRE ANTERIOR I A UN ALTRE I ALTRE ENCARA MÉS ANTIC I, PER UNA LLARGA ESTONA, LES
PREOCUPACIONS DERIVADES DE LA CRISI SANITÀRIA NO VAN SER EL MÉS IMPORTANT.
Sonsoles Luna
Què trobaré a faltar este
setembre 2020? Prepareu-vos que
va: la música pel carrer. Desfilar.
El rebombori a l’Argentina quan
comença l’Entrada. Els esmorzars.
La convivència amb l’esquadra
(la família festera). Disparar amb
l’arcabús. La xerradeta a la porta
de la comparsa. El trepador de
la Diana. Les rialles sense fi amb
l’esquadra. Les baralles pels torns
de maquillatge. L’olor a pólvora.
L’enllumenat. El soroll de les botes
fregant l’asfalt. La Montecarlo. El
so dels timbals a l’esquena. El primer
pasdoble que escoltes la nit de
l’Olleta. El putxero compartit. El
tacte del raso. Organitzar-se per
formar esquadra. El confeti per les
vores dels carrers. La calor de la Ballada
de Banderes. L’arròs amb “bogavant”
del dia 4. La mentireta. Els
carros de mentireta i el repartidors
de mentireta. Els souvenirs de temporada
que comprem als venedors
ambulants. La cervesa fresca quan
arribes a migdia al local. La frescoreta
del matí, camí de la Plaça Major.
Estrenar vestit en l’Entrada. Les
96
SENSE MOROS NI CRISTIANS
taules parades amb pastes i mistela.
Mirar en Movitel qui està eixint
per veure com vas de temps. Tancar
els ulls en la diana i sentir com les
notes del pasdoble se’t fiquen baix
la pell. El xafardeig de qui pegarà la
Volta. El silenci de les processons.
La cara de goig d’un capità amb
la bandera al muscle. El nuc a la
panxa amb els primers compassos
d’una marxa mora. Llevar-te el calçat
de desfilar que tant mal et fa
baix de la taula mentre berenes. Entrar
en un xiriguito i vore que tenen
el sostre apuntalat amb un perniler.
La solana de l’Arranc. El so de
la marxa pel carrer Major. Buscar
al Llibre de festes de l’any passat
com anava el vestuari de gala per
posar-te’l com toca. Buscar un lloc
a l’ombra per vore la Volta. Les esperes
a la vorera comprimits en un
portal per cabre tots. Despertar-te
amb la música d’una banda que
passa per casa, adonar-te que t’has
adormit i saltar del llit per no fer
tard a l’esmorzar. Fer amistat amb
el cambrer de la taula. La sensació
de recuperar la sensibilitat dels peus
amb l’aigua gelada abans de gitarte.
Adormir-te mentre taral·lareges
la cançó que sona a la revetla. Un
solo de trompeta. El primer tro
que dispares en la Baixada. Les tertúlies
intergeneracionals després de
l’esmorzar. El so dels pertardets i
bombetes que tiren els xiquets sense
descans. Les cadires disposades per
vore l’Entrada. Els colors vius dels
globus als carrets, retallant-se sobre
el cel en qualsevol acte. Retrobarte
amb els músics a poqueta nit
del 31 d’agost. La particular olor a
menjar, beure i emocions viscudes
que fa la comparsa el dia 5 quan
vas a l’assemblea. Aplaudir el pas
d’una esquadra. Anar a pel ramell
de l’Ofrena, entre rialles i bromes.
Contagiar-se de l’emoció dels altres
quan tots junts alcem els braços al
cel en el fort de la peça, ...
El llistat seria interminable,
com més penses, més te’n venen
al cap, i més deixes volar la ment
entre les imatges festeres que atresorem
a la memòria. Olors, sabors,
sons, tacte i escenes que es barregen
en un continu festerotemporal