Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

RAÚL FUSTER
quan el president ens va comunicar que no hi havia
capitans i que nosaltres érem les candidates perfectes.
En aquell moment els telèfons i timbres de les cases
van començar a sonar desesperadament per convocar
una reunió d’urgència que es va dur a terme al carrer
de darrere de la comparsa entre dos cotxes. Després
d’uns moments de tensió, incertesa i nervis ens vam fer
avant entre una barreja de plors i alegria.
La nostra presentació com a capitanes de l’any 2019
fou tan inesperada com poc planejada fins al punt de
no ser conscients del càrrec que ostentàvem fins al
moment en què es van obrir les portes de la Casa del
Fester. Quan vam veure a tothom esperant la nostra
eixida i vam sentir el primer tro de l’arcabús, vam pensar:
sí, aquest any serà especial per a nosaltres!
Els mesos posteriors van estar plens d’organització
i preparatius. Reunió rere reunió vam anar donant-li
forma a la que seria la nostra capitania. El suport d’altres
esquadres que ja havien sigut capitanes ens va ser molt
valuós, així com l’ajuda de les nostres famílies que van
estar amb nosaltres en tot moment. A poc a poc ens
vam adonar de la responsabilitat i el treball en equip
que comporta una capitania. Ens vam haver d’organitzar
molt, ja que no totes les components residien al poble i
tampoc coincidíem els nostres horaris ni disponibilitat
en general.
54
SENSE MOROS NI CRISTIANS
Cal destacar l’ajuda de la nostra comparsa, perquè
ens hem sentit molt acompanyades i recolzades. Vam
poder disposar d’una part del local dels Cristians per tal
d’utilitzar-la com a seu de la capitania. Aquest fet va fer
que tots els membres de la comparsa estiguérem més
units, ja que vam passar la major part del temps tots
junts, inclòs mentre ens preparàvem per a cada acte.
Una altra de les característiques va ser que tot ho
vam organitzar d’una manera molt personal, ja que vam
ser nosaltres qui vam dissenyar una bona quantitat de
detalls de la nostra capitania. Per exemple vam crear
els gira-sols que ens van acompanyar durant la nit de
l’Olleta. Van ser moltes les vegades que ens vam reunir
per retallar i unir tots els pètals que repartiríem en els
moments d’eufòria aquella nit. Alguns dels detalls dels
vestits i del boato van ser idea nostra, i també ens vam
organitzar per fer entre totes algunes funcions com la
de perruqueres abans de cada acte.
La capitania del 2019 ha sigut per a nosaltres molt
especial. D’una banda, hem gaudit al màxim de cada
moment, molt unides entre nosaltres i també amb
la nostra comparsa. Podem afirmar que tot el treball
val la pena i que ser capitanes ha estat un regal per a
nosaltres. D’altra banda, a partir d’aquesta experiència
hem viscut un punt d’inflexió en l’àmbit de l’esquadra.
Ara estem molt més unides, confiem més les unes en