Llibre pdf - Enginyers Industrials de Catalunya

Cèl·lula convencional
de silici monocristal·lí.
39
útil a la roda, i considerant que el vehicle avança a velocitat constant
d’uns 75 km/h per un terreny pla, aproximadament un 35% s’inverteix
a vèncer el fregament de les rodes amb el terra i el 65% restant s’inverteix
a superar el frec aerodinàmic.
Això provoca que les diferències que poden fer que un equip guanyi una
cursa es troben en les millores aconseguides mitjançant moltes hores
d’investigació i desorbitades xifres de diners, que fan augmentar el rendiment
de les cèl·lules, que un cotxe es mogui amb un motor de rendiment
un 1% millor que l’altre, o que les pèrdues produïdes per fregament
en el moviment del cotxe siguin un 5% inferiors a les de l’altre equip.
La conclusió és que fins al moment el principal inconvenient per a la
construcció dels cotxes solars és la gran superfície de cèl·lules solars
que es necessiten per a captar l’energia suficient per a circular.
Actualment només és possible transformar en energia útil una proporció
que és de l’ordre del 20% de l’energia total rebuda del sol. Això fa
que siguin necessaris uns 8 m 2 per a fer funcionar un vehicle lleuger i
supereficient. I que sigui impensable encara alimentar amb energia
solar el model del vehicle convencional com avui el coneixem.
6.3.2 Les cèl·lules solars
La conversió fotovoltaica es basa
en l’efecte fotoelèctric; és a dir,
en la transformació directa de l’energia
provinent del sol en energia
elèctrica. Per a realitzar
aquesta conversió són necessaris
uns dispositius anomenats
cèl·lules solars, els quals estan
basats en les propietats dels
materials semiconductors. Els
semiconductors són materials
que poden ser dopats o contaminats
amb impureses per tal de
variar les seves propietats elèctriques,
amb la qual cosa s’obté
una capa negativa o de “tipus n”
(amb excés de càrrega negativa),
i una capa positiva o de “tipus p”
(amb excés de càrrega positiva).