a Catalunya Anuari 2015

152 Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015
l’entorn. De la mateixa manera, no hi ha un únic model de projecte
lingüístic de centre, atès que cada comunitat escolar pot definir les
seves prioritats i establir els criteris generals d’aplicació, d’acord amb
els marges d’autonomia pedagògica i curricular reconeguts per la llei,
i amb l’assessorament que correspongui. Cal assenyalar, d’altra banda,
que els projectes haurien de disposar d’indicadors de progrés i de
resultats, i mantenir uns mínims comuns de qualitat, exigència i continuïtat.
Un procés transparent i rigorós d’avaluació pot garantir la
qualitat de les opcions de tot l’alumnat, independentment de les circumstàncies
específiques i diferenciades de cada centre.
Aquest plantejament normatiu, extremament flexible, abandona la reglamentació
i opta per les orientacions (GenCat, 2014), la responsabilització
i l’avaluació de centre. En l’apartat següent veurem com hem
arribat fins aquí.
Com hi hem arribat? Evolució vers el plurilingüisme
internacionalitzador
En la història dels estats moderns, el reconeixement jurídic de les
llengües dóna legitimitat i continuïtat a les situacions de domini o
dependència entre els pobles. Quan els estats centrals han volgut reforçar
la unitat política al territori, han utilitzat el monolingüisme imposat
com a estratègia social, educativa i política de domini. Per contra,
quan l’acceptació de la pluralitat lingüística s’ha reconegut com un
dret per als ciutadans i un deure per a les institucions públiques, ha
servit per preservar els acords entre comunitats culturals i millorar la
convivència en societat (Pla Boix, 2009, 2010).
La normativa constitucional de les llengües a l’Estat espanyol ha patit
sempre l’oposició entre la centralització homogeneïtzant i la diversificació
plural. El reconeixement actual de la diversitat lingüística de
Catalunya és fruit d’un procés de construcció lenta, amb diferents