elButlletí 279 de l'AVV Clot-Camp de l'Arpa. Octubre 2019

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 013
RACÓ VEÏNES
Ha mort Lluís Martí Bielsa, un lluitador
i home extraordinari
Al tancar aquest Butlletí
ens ha arribat la mala
notícia de la mort
de Lluís Martí Bielsa, de 97
anys d’edat i veí del barri
des de fa molts anys. Ens
sap greu com a persones
que el coneixíem una mica
a ell i a la seva família i els
donem el condol més sentit.
Una mort, encara que
sigui als 97 anys, sempre és
un cop dur i més si, com era
el seu cas, tenia un estat de
salut relativament acceptable
i encara estava una mica
actiu. De fet, la mort s’ha
produït a Conca, en unes
jornades sobre el maquis.
Hem de dir, per als que
no en tenen referències,
que en Lluís va ser sempre
una persona activa, lluitadora
i implicada socialment
i política fins al final. No tenim
aquí espai per explicar
la seva extraordinària vida
de militant per la justícia,
per les llibertats, per la república,
contra el feixisme
franquista i el nazisme, etc.
Degut a la seva mort acaben
de sortir força ressenyes de
la seva vida que podeu trobar
fàcilment per Internet.
Us convidem a llegir-les
per adonar-vos que teníem
com a veí una persona
com n’hi ha ben poques
(tot i que el llibre que va
escriure es titula Uno entre
tantos. Memorias de un
hombre con suerte). La seva
lluita va ser sempre conseqüent
amb la seva ideologia
de comunisme democràtic;
no durant uns anys, no en
les èpoques fàcils, sinó durant
les pitjors dècades del
segle XX i fins al final. Malgrat
l’avançada edat, encara
col·laborava amb associacions
de memòria històrica,
d’antics presos polítics del
fran-quisme, d’antics maquis,
etc.
La seva vida de lluita li va
ser reconeguda, ja que va
rebre la Creu de Sant Jordi,
homenatges a Barcelona i
a París, etc., però ara som
conscients que, com a barri
seu, li hauríem hagut de fer
també un major agraïment
col·lectiu ja fa temps. No
ha estat així i ho lamentem,
però intentarem que, encara
que sigui a títol pòstum,
se li faci un reconeixement
col·lectiu i popular, tant a
nivell de difusió de la seva
vida i la seva lluita entre el
veïnat com pel fet que es
pugui posar el seu nom a algun
carrer o espai del barri.
Ho farem per ell, però també
per tots nosaltres i pels
que vindran. La seva lluita
s’ha de conèixer i continuar...
potser ara més que mai.
Descansi en pau.
Carta: Retirin la “Llei Aragonès”
Amb l’excusa de millorar els procediments de contractació dels serveis públics a les persones (sanitat, serveis socials, dependència, gran
part de l’educació, etc.), el govern Torra està intentant que el Parlament aprovi l’anomenada “Llei Aragonès”. Les millores que s’hi inclouen,
en tot cas, són insuficients, però el que és realment transcendent i molt preocupant d’aquest projecte de llei —que esperem que, pel
bé de la majoria, no s’arribi a aprovar— és que dona per normal i pressuposa que aquests serveis públics, que són imprescindibles per a l’equitat
social, la igualtat d’oportunitats, l’atenció als més vulnerables, etc., siguin gestionats per empreses privades i altres entitats semblants. I no, no
ho és! Per més excuses tramposes que posin —que si les normatives europees, que si la realitat en algun sector concret, etc.—, no és acceptable
que les bases de l’estat social i dels drets socials, dels quals tant parlen ells de manera retòrica, estiguin en mans de corporacions amb ànim de
lucre i amb interessos molt particulars.
Els moviments socials del país no ho acceptem ni ho acceptarem mai. Són les institucions democràtiques les que han de garantir i gestionar
directament els drets socials fonamentals. La privatització d’aquests drets que es vol reafirmar i legitimar amb aquesta llei —encara que es negui
públicament— faria que, encara més, quantitats enormes de recursos públics servissin per:
1. Que una part important d’aquests recursos, que ara ja són totalment insuficients, anessin a parar als beneficis, dividends i sous d’executius
d’empreses;
2. Empitjorar la qualitat d’aquests serveis tant delicats i, així, perjudicar directament moltes persones especialment vulnerables (al meu barri
ho hem comprovat a la residència de gent gran que va privatitzar Artur Mas);
3. Precaritzar i explotar encara més els treballadors d’aquests sectors, cosa que comporta, inevitablement, més desigualtats i un empitjorament
clar d’aquests serveis (també en tenim massa exemples).
Respecte d’aquests dos últims aspectes, la llei diu que es controlaran més que fins ara, però això no és gens creïble veient el que fa ara la Generalitat
i el que diuen altres punts foscos del mateix projecte.
Per difuminar la realitat, el Sr. Aragonès diu que la llei no privatitza res. Això és una veritat tramposa perquè el que sí que fa és reforçar i
facilitar molt més que es pugui fer directament la privatització, que és una externalització inacceptable d’aquests drets socials fonamentals. La
salut, l’atenció a la gent gran en pitjor situació o l’educació infantil no poden estar —ni han d’estar— condicionades per interessos privats ni
sota un control extern de la Generalitat que s’ha comprovat a bastament que no funciona ni funcionarà per més que diguin, ja que no hi ha ni
els recursos ni la voluntat.
Aquesta llei, la signi el Sr. Aragonès, el Sr. Mas o el Sr. Boi Ruiz (podria ser el cas perfectament), no és acceptable socialment i, en conseqüència,
reivindiquem que pel bé dels catalans i del país es retiri del Parlament, i que el Govern es dediqui a millorar els serveis públics amb gestió
pública directa de qualitat i amb la participació real dels moviments socials.
Soci número 469