elButlletí 279 de l'AVV Clot-Camp de l'Arpa. Octubre 2019

More documents

Recommendations

Info

014 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa NOTICIES BARRI PATRIMONI HISTÒRIC Darreres informacions sobre el Rec Comtal El rec comtal o sèquia comtal és un element quasi oblidat al nostre barri. Hi ha alguns elements materials que ens recorden el pas d’aquesta canalització d’aigua pel Clot, com el carrer de la Sèquia Comtal o les troballes a l’esplanada dels Encants, entre els carrers de la Independència i de Cartagena, que seran recuperades i integrades en el Parc de la plaça de les Glòries. El passat 9 de juliol, el periodista de BTV Eduard Colldecarrera feia públic al web d’aquesta cadena la següent notícia: “Descobreixen un molí del segle XV en unes obres al Clot. També ha quedat al descobert un tram del Rec Comtal que subministrava aigua al molí”. Aquesta troballa l’hem d’ubicar a la cantonada de l’avinguda Meridiana i el carrer d’Aragó. Feia poc que s’havia enderrocat l’edifici que ocupava part de l’actual solar per a construir-hi una promoció de pisos. Eugeni Renom em comenta que els baixos de la casa situada a tocar de la boca de metro havien acollit el restaurant “Maipo”. Més endavant, entre el 1984 i el 1998, va esdevenir la discoteca Distrito Distinto. Del pis amb dues balconades sembla que en deien Can Cuatrecasas. El Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa forma part de la Taula Comunitària del Rec Comtal, juntament amb d’altres entitats i col·lectius dels territoris per on passava el Rec. A inicis d’aquest estiu la Taula va presentar un manifest per preservar de l’especulació urbanística el terreny agrícola de La Ponderosa, al barri de Vallbona, districte de Nou Barris. El passat 3 d’octubre la Taula va presentar una petició a l’Ajuntament de Barcelona per a la protecció de l’Horta de la Ponderosa i del Rec Comtal. Què ha fet l’Ajuntament de Barcelona? Al març del 2018 va presentar les línies del Pla Director del Rec Comtal, redactat amb la intenció de recuperarlo i posar-lo en valor. El Pla Director té per objectiu establir uns protocols d’actuació en relació amb el Rec, al llarg dels 13 quilòmetres de recorregut, alhora que vol definir un nivell de protecció de tota la sèquia. Demanem als diversos grups polítics presents al Consell del Districte de Sant Martí que aprovin la implementació del Pla Director al nostre districte. Jordi Morell Taller d’ Història RACÓ DEL CATALÀ UN OBJECTE GROS EN UN ESPAI GRAN Sovint ens confonem o no sabem ben bé si una cosa és gran o és grossa. Segurament això és degut al fet que en castellà tot, sense distinció, és grande. Però en realitat no és gens difícil de distingir una cosa gran d’una cosa grossa. Vegem-ho. - Hem de parlar d’una cosa gran quan ens referim a la seva extensió (el pis és gran), capacitat (la nevera és gran), quantitat (el nombre d’alumnes és massa gran), intensitat (l’esforç que hem fet és molt gran o, el que és el mateix, hem fet un gran esforç). També fem servir gran quan ens referim a l’edat de les persones: parlem habitualment de persones grans i també diem que la nena s’ha fet gran. Igualment, són grans els mèrits o qualitats: grans persones, un gran professional. - I hem de parlar d’una cosa grossa quan ens referim al seu volum (hi ha qui té el nas gros, hem comprat un meló molt gros). Però sí, també podem parlar d’un gran nas o d’un gran meló. El sentit en ambdós casos és el mateix, però observem què ha passat: hem substituït gros per gran en situar-lo davant del nom de la cosa de què parlàvem. També fem servir el concepte de gros en sentit figurat: l’han dita grossa, l’han feta grossa (en castellà diríem gorda). Un premi també pot ser gros, d’aquí la grossa de Nadal. I cal emprar gros també quan ens referim a la part principal d’un tot: per exemple, el gros de la feina (no el “gruix”) (en castellà diríem grueso). Per fer-ho senzill, ens podem quedar amb una idea bàsica: quan parlem de la capacitat d’una cosa, direm que és gran, i quan parlem del seu volum, direm que és gros o grossa. I en relació amb les persones, ens podem trobar amb persones grans (per la seva edat), grans persones (pels seus mèrits) i persones grosses (pel seu volum). BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Proposo que m’inscriguin com a soci o sòcia a l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot -Camp de l’Arpa. Quota: 28 euros al 2019, si estàs a l’atur 0 euros Omple aquesta butlleta i fes-la arribar al carrer Sibèlius, 3, 08026 Barcelona. Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa c/ Sibèlius , 3 - 08026 Barcelona - Tel. 93 232 46 10 NOM I COGNOMS TITULAR ADREÇA ENTITAT ADREÇA ELECTRÒNICA ADREÇA OFICINA CODI POSTAL POBLACIÓ CODI POSTAL POBLACIÓ DATA TELÈFONS ENTITAT OFICINA D.C. NÚMERO DE COMPTE PROFESSIÓ DATA DE NAIXEMENT DNI firma
El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 015 RACÓ ENtItAtS La Biblioteca recomana HUSTVEDT, SIRI. Records del futur. Barcelona: Edicions 62, 2019. Com que ha estat la guanyadora del Premi Princesa d’Astúries de les Lletres d’enguany, comencem recomanant el darrer llibre de l’autora estatunidenca Siri Hustvedt. Feminista, autora tant de llibres d’assaig com de novel·la, a Records del futur barreja totes dues coses. És una novel·la, però va plena de reflexions sobre la memòria i el temps. No és un llibre per passar el temps ni per llegir ràpid, però que això no us tiri enrere, perquè l’esforç valdrà la pena. Si, tot i així, creieu que ara no és el moment d’emprendre aquesta lectura, no deixeu passar la Hustvedt de llarg. La seva petita (petita per curta) novel·la L’estiu sense homes es deixa llegir fàcil i és una bona introducció a la seva literatura. Si, en canvi, us ve de gust començar per l’assaig, us agradarà La dona que mira els homes que miren les dones: assajos sobre feminisme, art i ciència. BALTASAR, EVA. Permagel. Barcelona: Club Editor, 2018. Va ser el llibre revelació del 2018, ja porta diverses edicions i encara se’n parla arreu. Breu però intens, es llegeix acompanyat del desig de subratllar una de cada dues frases. Això és menys sorprenent quan ens assabentem que, si bé és la primera novel·la de l’autora, l’escriptora ja fa anys que es dedica a la poesia, camp en el qual ha rebut diversos guardons. I si l’ús del llenguatge és impecable, la trama tampoc deixa indiferent: humor negre a partir de la dèria suïcida de la protagonista, sexe i sensualitat, crítica al convencionalisme i els estereotips socials i familiars... tot en un. Si voleu descobrir la nova narrativa catalana, comenceu per aquí i l’haureu encertat. A les biblioteques trobareu aquest llibre i també gran part de l’obra poètica d’Eva Baltasar. O’FARRELL, Maggie. Visc, i visc, i visc: disset topades amb la mort. Barcelona: L’Altra, 2019. Us ha passat mai que us ha anat d’un pèl? Això a la Maggie O’Farrell li ha succeït més d’un cop. En aquest llibre clarament autobiogràfic, l’autora ens relata un seguit d’experiències amb el seu estil directe, que transmet emocions al temps que fuig de melodrames. El mateix títol és una metàfora que es perd en la traducció: proveu a dir “I am, I am, I am” tot seguint amb la mà el batec del cor. Si ja coneixeu l’autora, aquest és el darrer llibre seu a les biblioteques i el tenim a Camp de l’Arpa. Però si em demaneu quin és el meu preferit, no em puc estar de recomanar-vos Aquest deu ser el lloc, publicat en català l’any 2017.
Page 1 and 2: elButlletí de l’Associació de V
Page 3 and 4: El Butlletí del Clot-Camp de l’A
Page 9 and 10: HABItAtGE El Butlletí del Clot-Cam
Page 13: El Butlletí del Clot-Camp de l’A

elButlletí 279 de l'AVV Clot-Camp de l'Arpa. Octubre 2019

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?