El lèxic del blat al Comtat
...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el goig de presentar- vos El lèxic del blat al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó... de Josep Vicent Cascant i Jordà.
...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó…
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el goig de presentar- vos El lèxic del blat al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó... de Josep Vicent Cascant i Jordà.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Forca: f Segons el DCVB, instrument format per un pal de fusta
acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar
o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions
agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba. Etim.: del llatí
FŬRCA. Les forques solien ser de fusta de lledoner i tenien tres o
quatre puntes o punxons (m Segons el DCVB, 1. Instrument de ferro
llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per a fer forats.
Etim.: del llatí PUNCTIŌNE, ‘puntura’). Ací el terme punxó és sinònim
de punta. Aquestes formes són d’ús habitual al Comtat.
Garba: f Segons el DCVB, 1. Feix d'espigues tallades i lligades, que
generalment es compon d'algunes gavelles. Etim.: del germànic
garba. Al Comtat, expressions, com ara fer garbes, rematar garbes,
obrir la garba, com també els substantius garbera, garberaes i el
verb garbejar són derivats de la mateixa paraula. Garbejar: v tr
Segons el DCVB, traginar les garbes del camp a l'era, sia a esquena
de bístia, sia en carro o amb altre vehicle. Totes aquestes formes
són habituals al Comtat, encara que estiguen desapareixent. Garba
és sinònim de gavella (cf.).