Les legions de Roma

deia: EMPROVADOR. A la de l’esquerra, SALA DEL PERGAMÍ. I, a la
de la dreta, RELLOTGE DEL TEMPS. La noia no s’imaginava què hi
devia haver en aquelles habitacions.
Un cop feta la inspecció de la cuina, va sortir a recórrer els
passadissos per explorar tot el que s’hi guardava. Va tornar corrent
a la cuina quan va sentir l’Arxi preguntar:
–On és la senyoreta Cristina?
–Aquí, Arxi!
–Oh. Espero que no tinguin queixes del tracte dispensat per la
cuinera.
La Cristina va afanyar-se a contestar en nom de tots tres:
–La Gertrud ens ha tractat molt bé. I el seu Apfelstrudel és deliciós.
–Frau Gertrud té una innegable, per bé que inexplicable, habilitat
per cuinar. No obstant això, com ja deuen haver comprovat, la
seva capacitat per a les llengües és molt reduïda. En tants anys,
encara no ha aconseguit una pronunciació acceptable.
–Doncs, a mi –va voler aclarir la Cristina–, l’accent alemany de
la Gertrud m’agrada tant com el seu pastís.
–Grrràcies, rrreina –va agrair la cuinera, i va etzibar a l’Arxi–: A
la meva cuina, no perrrmeto que hi entrrrin ximples perrr dirrr-hi
ximplerrries!
•24•