Les legions de Roma
Què faríeu si us diguessin que és possible viatjar en el temps? A "Les legions de Roma", els Exploradors del Temps visitaran l’antiga Roma per intentar aconseguir una àguila romana, l’emblema més protegit de les legions romanes! Però es trobaran amb alguns imprevistos... Seran capaços de completar la seva primera missió? "Les legions de Roma" és el primer llibre de la col·lecció «Els Exploradors del Temps», il·lustrada a tot color i combinant diàlegs de còmic amb novel·la històrica per a nens de 9 a 12 anys. Cada llibre ens permet gaudir d’un fascinant viatge en el temps del Víctor, la Cristina, en Celoni i l’Ibis, els protagonistes.
Què faríeu si us diguessin que és possible viatjar en el temps?
A "Les legions de Roma", els Exploradors del Temps visitaran l’antiga Roma per intentar aconseguir una àguila romana, l’emblema més protegit de les legions romanes! Però es trobaran amb alguns imprevistos... Seran capaços de completar la seva primera missió?
"Les legions de Roma" és el primer llibre de la col·lecció «Els Exploradors del Temps», il·lustrada a tot color i combinant diàlegs de còmic amb novel·la històrica per a nens de 9 a 12 anys. Cada llibre ens permet gaudir d’un fascinant viatge en el temps del Víctor, la Cristina, en Celoni i l’Ibis, els protagonistes.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Les</strong> <strong>legions</strong> <strong>de</strong> <strong>Roma</strong><br />
UNA CARTA INESPERADA<br />
A la platja Gran <strong>de</strong> Cadaqués, asseguts damunt d’una barca<br />
bolcada a la sorra, en Víctor i en Celoni s’entretenien llançant<br />
pedretes a l’aigua mentre esperaven. En Celoni les llançava,<br />
sense cap esforç, <strong>de</strong>u vega<strong>de</strong>s més lluny. En Víctor no s’ho prenia<br />
malament perquè guanyar en Celoni era impossible. No coneixia<br />
ningú amb tanta FORÇA. A més, en Víctor no podia parar quiet i<br />
llançar pedres l’entretenia.<br />
–Tu no ho trobes estrany? –va preguntar en Víctor.<br />
–Què és estrany?<br />
–Doncs que la Cristina ens hagi citat aquí un dissabte, tan d’hora,<br />
sense donar més explicacions. Com que és la teva COSINA, he<br />
pensat que en sabries més <strong>de</strong>talls.<br />
En Celoni, amb la boca plena d’entrepà <strong>de</strong> xoriço a mig mastegar,<br />
va dir:<br />
–Sé el mateix que tu. M’ha dit que l’esperés aquí a les vuit i que,<br />
potser, seríem fora tot el dia. He omplert aquesta motxilla <strong>de</strong><br />
menjar per si <strong>de</strong> cas.<br />
–I no SOSPITES <strong>de</strong> què va, això? –va insistir en Víctor.<br />
–Ni i<strong>de</strong>a –va negar l’amic mentre treia una poma <strong>de</strong> la motxilla i hi<br />
clavava queixalada–. Pregunta-li-ho tu mateix. Ara arriba.<br />
•11•
Change language