Dues postals i un somni

Dues postals i un somni
1
D’aquell lloc amb en de per sense
amb tot allò que sempre
vine-hi, mira’l, revifa’l
toca-te-me’l i fes-te’l
i parla-me’n i parla-me’n
i dóna-me’n i dóna-me’n
més o menys com el pensis
jo te’l diré callat.
2
Lluny tu, però tot a prop,
lluny tu, però el temps a tocar,
lluny tu, però el paisatge meravellós,
que a prop que et sento,
et tinc a tocar entre les hores de meravella
en el paisatge immòbil
ara llunyà, però tu a prop
el temps fugaç.
3
Plàcid m’alçava, em vestia, esmorzava,
bon dia, molt bon dia, has dormit bé?
jo com un tronc, i tu? com una reina,
titulars agradables i a la dutxa,
petó, petó, bon matí i bona feina,

t’escapes per dinar? a primera hora,
doncs encarrego taula, truca a l’àvia,
ja hi pensava, fins ara, adéu, adéu.
Un matí amable, sense ensurts, afables
els companys, educats tots els clients,
un dia de calaix, l’ascens s’ensuma,
m’apujaran el sou ¡quines vacances!
Ha canviat l’escena: ella a taula
m’esperava, feliç, llegint la carta,
i el cambrer que li diu, és per vostè,
qui és? no ho sé, un company del seu marit,
digui’m? no se sentia l’altra veu,
sí, sí sóc jo, que ha passat res? com diu?
s’ha tornat blanca i ha sortit corrents,
el cambrer l’ha excusada als parroquians,
el seu home que s’ha llançat al buit,
ningú ho diria, se’ls veia tan bé,
llavors he vist que jo era el cambrer,
i m’he llevat com sempre indiferent.