Nou estat

La constitució d’un nou estat, la independència, hauria de permetre una
regeneració política, fer possible que les coses siguin diferents, però
substancialment diferents. Tothom hauria de fer la carta als reis, el reis de
debò eh? Els reis d’orient... Però hauria de ser una carta als reis amb unes
certes condicions. No demanar la joguina que no hem tingut mai, el que té el
veí i els papes no ens han pogut comprar, el somni que no hem pogut fer
realitat... Més que una joguina hauríem de demanar unes noves regles del joc.
Els jocs reunits de la societat es mereixen una normativa que permeti que
tothom hi jugui, i que guanyar o perdre no sigui dramàtic, i que tant els que
guanyen o perden vulguin continuar jugant, que ningú plegui enrabiat, que
ningú faci trampes... I l’última petició als reis fóra demanar-los que abdiquessin.
El nou estat m’agradaria que fos la república de les arts. I els polítics i tots els
funcionaris, tots els treballadors de la funció pública haurien de tenir una
obligació cultural exemplar, cada tres o quatre mesos haurien de complir uns
mínims de consum cultural: llegir un llibre, veure una obra de teatre, una
pel·lícula, un espectacle de dansa, assistir a un concert. Això sí, pagant de la
seva butxaca. Han de prestigiar la cultura, donar exemple. Penseu que hi ha
gent que sap llegir i escriure però com si no en sabés. En tota la vida hi ha gent
que no ha anat mai al teatre, que no s’ha llegit una novel·la. Els nou estat no
cal que sigui el país més ric, però fóra bo que fos el que té menys pobres i
menys milionaris, és a dir, el que tingui la riquesa més ben distribuïda, és a dir,
el més culte i més democràtic.