Saber de lletra

Saber de lletra
Ai! el lector morbós i compassiu
que del dolor sols vol saber l’anècdota;
que crucifica abans amb biografia
la peripècia del poeta trist,
insà, mort, viu encara entre els seus versos;
i repeteix el que convé que es digui.
Ai! el crític versat en molt de res,
en criteris inflats de nous i buits
que furga en la semblança malaltissa;
que s’hi rabeja amb afegit valor
perquè se’n distancia i la pondera;
i l’encanta per vendre-la a mal preu.
Ai! el rapsode clenxinat i inculte
que no sent la veu fonda que relliga
el ritme que no fou, sinó que és;
que gosa estarrufar-se d’emoció
i amb llàgrimes als ulls confirma: estic
humit i a penes puc seguir. Pleguem.
Oh! el país d’humilitat provada
que sap llegir l’amor dels seus poetes;
que en sap copsar el batec d’ara i de sempre;
que es pren el temps i en flaira l’aire nou
d’una febre que es va parir amb atzar,
afany, temor, tenacitat i ofici.
27 maig 2013