Carta a Lluís Arquer

Lluís Arquer (Detectiu Privat) Barcelona, gener de 2012
La Canuda, 5 / 08002 Barcelona
Benvolgut Lluís:
M’hauràs d’excusar de no haver-te escrit més sovint, però la feina, les noves
coneixences i la profusió de situacions de tota mena que m’han imposat les
obligacions, he de confessar-te que m’han fet ajornar un dia i un altre, i encara
un altre, l’ocasió propícia d’asseure’m i de tornar a respirar amb la teva
companyia. Suposo que recordes que quan en Jaume ens va presentar, va ser
llavors que va créixer l’amistat entre ell i jo. Tot i que ja el coneixia de feia anys
la nostra relació era de coneguts i saludats. No el vaig veure assíduament fins
que tu i ell no em vau tenir ocupat aquella bona temporada. No hi ha res com la
feina il·lusionant. Recordo tan bé aquells dies! Ens engrescava el projecte que
compartíem. No és gens retòric si et dic que us trobo a faltar.
Tinc un munt de records que m’agradaria contrastar amb tu, entre altres raons,
per ordenar-me una mica la clepsa ara que encara hi sóc a temps. I,
evidentment, sense caure en la nostàlgia perquè està provat que no és un
sentiment animós. Ja quedarem per rabejar-nos en la memòria en un altre
moment. Un dia que disposem de força temps, que hi ha massa matèria per
enllestir-ho amb poques ratlles. Així com em plaurà de posar-te al corrent
espero que tu facis el mateix.
Al gra. Et volia fer quatre preguntes a rel d’una notícia que m’ha deixat perplex.
No per res especial, perquè és llei de vida com comprendràs de seguida. Però
no n’estic del tot segur, d’altra banda. El cas és que no recordo exactament en
quin relat en Jaume es devia inventar aquella noia eficient, sol·lícita i tan
reposada que imposava calma; aquella dona prudent, de mirada intel·ligent i
generosa que et feia la sensació com si escampés confiança al seu voltant. Ja
saps que no sóc amant de les exegesis i fóra incapaç de resseguir les pàgines
del cronista de les teves entranyables i envitricollades aventures. I no em sento
prou competent de comprendre les claus amb què va saber construir aquell
personatge de secretària perfecta. Com coi se les empescà per arribar a fer-la
corpòria? I saps si va ser ell qui la va contractar a l’Associació d’Escriptors?
Jo vaig tenir la sort de conèixer-la, precisament, quan en Jaume te’m va
presentar. Sí, vaig tenir la sort d’entrar en el cercle de les seves amistats. I, a

través d’en Jaume, celebro haver conegut artistes i creadors de talent, però
sobretot gent que l’estimava. I els que l’estimaven de debò em fa l’efecte que
tenen un denominador comú que ve a ser una barreja de dedicació, tossuderia,
generositat... i no sé si alguna cosa que té a veure amb el patriotisme o el
civisme. Reconec que personalment amb aquella dona eficient i sol·lícita hi he
coincidit sols en moments puntuals. Però malgrat això, en tinc una imatge
precisa. No sé què en penses tu, però quan hi he parlat sempre m’ha fet sentir
més que bé. Em preguntaràs què en remarcaria? Jo diria que la seva especial
discreció no entela una personalitat decidida i aquest contrast, precisament, la
fa excepcional. Em diuen que ara es jubila.
No m’ho hauria imaginat mai que els personatges literaris poguéssiu plegar de
treballar. Que no depeneu dels lectors? Potser alguns de vosaltres podeu
transcendir la realitat perquè heu assolit voluntat pròpia? Sigui com sigui,
encara que us vulgueu retirar, no desapareixereu del tot de la circulació mentre
resti un sol lector que us hagi acompanyat entre línies. Si el qui us hem llegit en
recordem la descripció amb què l’autor us va parir, continuareu en actiu. Mentre
ens emocionin les situacions viscudes amb vosaltres no us dissipareu entre la
boirina de l’oblit. Com en el cas de la secretària eficient i sol·lícita: mentre la
seva mirada intel·ligent i generosa ens faci la sensació que escampa confiança
al seu voltant continuarem sentint-la ben present.
Suposo que saps a qui em refereixo. La coneixes força perquè fa anys que
treballa davant de la teva oficina, al mateix carrer de La Canuda. No diries que
ja s’ha fet eterna entre les pàgines de molts llibres? No et sembla que molts
autors, conscientment o no, la inclouen diversament en els seus relats. Oi que
s’encavalca entre tirades de versos il·luminats? Oi que conviu ja entre els
personatges que habiteu el món de la realitat autèntica? Oi que heu acollit de
grat la confiança que escampa al seu voltant? L’eficiència, la generositat, la
intel·ligència no es jubilen, oi? Com vosaltres, que no us retireu. Oi que no?
Ja em diràs què en penses.
Una abraçada del teu amic.
Jaume Comas