Sin título-1 - Safor Guía

ENTRE INTERROGANTSDel 27 de maig al 2 de juny de 2010dia, amb motiu del V Centenari. ¿Quinessón les xifres d’assistència previstes?—La capitalitat cultural de Gandia és inqüestionablei la seua importància en la normalitzacióde la nostra llengua sempre ha estatfonamental. Les activitats de col·laboraciód’Escola Valenciana mitjançant la CoordinadoraSafor-Valldigna pel Valencià als darrersanys ha estat prou intensa: xerrades i jornadeseducatives, presentació de materialsdidàctics i audiovisuals per l’escola en valencià,voluntariat lingüístic, concerts de músicaen valencià... i també l’estreta relació amb laxarxa de ciutats del País Valencià de la FundacióRamon Llull, on Gandia és peça vital.A la Trobada de dissabte esperem juntar amés de 10.000 persones al llarg de la jornadamatinal. Una festa que, com diu el seulema, vol reivindicar que el valencià és dellei, és la clau que obri tots els panys.Imagine que la comunitat educativa tambéhaurà sentit la mort del pare escolapiVicent Faus. També, a principis de maig,ens va deixar Empar Granell, fundadorad’Escola Valenciana. ¿Què destacaria decadascun d'ells?—La Trobada de Gandia retrà un emotiu homenatgea dues persones claus en la revitalitzacióde la nostra llengua. Per una bandael pare Vicent Faus, lluitador incansable perla normalització del valencià a tots els àmbitssocials. Ell va ser qui va portar l’ensenyamenten valencià a les Escoles Pies de Gandia, ellva reivindicar constantment el valencià coma llengua de l’església valenciana, la llenguavital del poble. Per altra banda, la Trobadarecordarà a la nostra companya Empar Granell.Ella no podrà tornar a passejar per laplatja de Miramar, però el seu somriure i elseu record omplirà sempre qualsevol acte endefensa del nostre tret d’identitat més important:la nostra llengua.¿Com està el valencià a la Safor? ¿I aGandia ciutat?—Sembla evident que, com a la resta de lescomarques centrals del País, l’esforç realitzatcap a la normalització i l’ensenyamentno ha tingut continuïtat a la resta d’usossocials. Aquesta és la pota coixa i el dèficitactual de la nostra llengua, la qual no hadonat el pas per a convertir-se en llenguavehicular. El repte futur del valencià passapel reforçament del seu ús a les ciutats i poblacionscapitals del país. Així doncs, Gandiaté una influència fonamental en la projeccióvalenciana del País Valencià. La Safor i laValldigna són en aquest moments referentsde política lingüística pel valencià. Pràcticamenttotes les localitats de la comarca tenenoferta d’escola en valencià –a Gandiatambé en centres concertats, exemple pera la resta del país–, hi ha oferta cultural enla nostra llengua, es facilita l’ús del valenciàamb reforçament positius, els mitjans de comunicaciótenen espais en valencià.... Tenimpersones com els membres del Col·lectiu deMestres de la Safor, lluitadors incansablesen defensa d’una escola pública i valenciana,o Batiste Malonda, mestre del CEIP ElCastell d’Almoines, company i amic.Vosté ha comentat que el valencià “és unmalalt que té cura”. ¿Ja no està la llenguaen perill d’extinció?—Hem d’estar a l’aguait i rebutjar les propostesque com a Galícia, ens puguen fer recularen la normalització del valencià a l’escola.Necessitem unir esforços per a crear unaLlei de Llengües estatal que garanteixca elsdrets lingüístics de tota la ciutadania. Donemsuport al director de Monfort i denunciem laretirada de subvencions públiques per a lapromoció del valencià als sindicats i a STE-PV, als moviments de renovació pedagògica,al festival de cinema en valencià Inquiet i ala Fundació Sambori. Amb la gent de les Trobades,hem aconseguit passar dels primers10.600 alumnes matriculats en valencià alsactuals 211.000. Amb Escola Valencianahem creat el Sambori, el Voluntariat pel Valencià,La Gira, el Cinema a l’Escola, l’Oficinade Drets Lingüístics, l’Acosta’t al Territori... ihem tret al carrer milers de persones per reivindicarl’escola en valencià.La nova Llei de la Funció Pública està apunt d‘entrar a Les Corts. ¿S’ha fet algunprogrés per a aconseguir el requisit lingüísticen tota la funció pública, o és untema que PP i PSOE mantenen blindat?—Hem de continuar demanant el requisit lingüísticper accedir a la funció pública, perquèsom l’única nacionalitat amb llengua pròpiaque no ho demana. Hem de denunciar alsque ens amenacen i ens enganyen, als queutilitzen la llengua i creen el conflicte com arendibilitat política. I sobretot, hem de treballarper un país més sostenible i més democràtic.Perquè, com diu el lema, el valenciàés la clau que obri tots els panys.18www.saforguia.com