BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 50 - Ajuntament d'Alguaire

HISTÒRIA
Però tornem al tema lingüístic. Els canvis fonètics
i conseqüentment gràfics produïts per passar
de Mir Arnau o Mirarnau, a Vila Arnau o Vilarnau,
són fàcilment explicables, atès que només es tracta
de la substitució de la [m] inicial per una [v] que els
parlants del català nord occidental pronunciem com
una be alta [b] i de la [r] per una [l]. Com que en el
primer cas tenim que la [v] pronunciada [b], i la [m]
són dues consonants bilabials sonores l’articulació
del so d’ambdues és molt semblant i per tant és
relativament fàcil la confusió d’un so per l’altre. De
manera similar es justificaria la substitució de [r] per
[l] per tal com són dues consonants alveolars sonores.
Recordeu com, jocosament, es reprodueix el
parlar d’un xinès, canviant les erres per eles?
Sobre la procedència etimològica d’ambdós
noms direm que són d’origen germànic. Segons
Francesc de Borja Moll5 , originàriament significarien:
Mir o Miró ‘famós’; i Arnau: “dominador de
l’àguila”; i segons Josep M. Albaigés6 significarien
Arnau “cabdill fort”, literalment “àguila forta”.
Notem que Arnau el trobem sovint escrit amb les
grafies: Arnal, Arnald, Arnall, Arnaus, Arnaut, Arnay
5 “Els llinatges catalans”, Ed. Moll, Palma, 1982.
6 “Gran llibre dels noms”, Edicions 62, Barcelona, 2004.
La partida de Vilarnau des del camí de les Canyes
i segurament alguna altra.
Apuntem com a una possible hipòtesi de treball
que el nom de Mirarnau, actualment Vilarnau, podria
ser provinent de les terres que foren donades
al comte del Pallars Jussà Mir Arnau que durant la
reconquesta guerrejava al costat del comte d’Urgell
i del comte de Barcelona per reconquerir aquests
territoris. Cal no confondre’l amb el cronològicament
posterior Arnau Mir de Tost.
A grans trets, la persistència en el temps de la
grafia Mirarnau, fou fins a la meitat del segle XIX. Al
segle XVIII encara era la més abundosa i és de quan
n’hem trobat més documentació. L’actual grafia Vilarnau,
l’hem començada a trobar a finals del segle
XVIII i és la que s’ha imposat fins als nostres dies.
Hem trobat, però altres formes o grafies, no
tan abundoses, de tal com s’ha escrit i segurament
pronunciat el nom Mirarnau fins a l’actual Vilarnau,
les quals exposem per ordre cronològic en què les
hem trobat emprades; fem constar que no es tracta
d’un procés evolutiu de la grafia Mirarnau si no que
han estat emprades simultàniament; en uns casos
per causa de defectes de dicció, en altres ortogràfics
50
33