BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 50 - Ajuntament d'Alguaire

ACTUALITAT
REFLEXIONS
Inauguració del Casal de l’Esbart Alguairenc
Bell Camp per l’Honorable senyor Miquel Coll i
Alentorn, Adjunt a la Presidència de la Generalitat
de Catalunya.
A continuació ballada de sardanes amb acompanyament
de la cobla Girona.
A dos quarts de 6 de la tarda, a l’Església Parroquial,
Concert de sardanes, música per la Cobla i Coral.
A continuació la Coral Bell-Camp, dirigida pel
mestre Antoni Domingo i Serramona ens oferirà la
sardana de Josep Capell i Jaume Trilla “Caliu de
Joventut” la qual ha esdevingut l’himne dels retrobaments.
A continuació, actuació de la Coral Infantil
“Cors Alegres” d’Alguaire.
COMIAT
Una vegada més, la nostra festa haurà significat
no solament el retrobar-nos, sinó el fer-nos tots plegats
la promesa de continuar la tasca, la qual cosa
es renova des de fa vuit anys, tot generant més i
més fortalesa en tots nosaltres, per tal de complir
amb allò que sempre i tothora és la sagrada missió
de servir la sardana i Catalunya.
CERCAVILA
Els que fem Cercavila hem volgut participar en
la vostra Diada de retrobament, per això hem ficat
al carrer un número extraordinari on hem intentat
reflectir la història de la Colla Sardanista “Flor del
Segrià” que durant molts anys ens va representar
arreu del principat. Nosaltres que des de petits els
hem vist ballar, voldríem oferir un petit homenatge
a tots els qui amb el seu suport i ànim vàrem fer
possible la nostra Colla Sardanista.
Salut i llarga vida a tots els assistents a aquesta
diada.
Cercavila
BREU MEMORIAL DE LA COLLA SARDANISTA
“FLOR DEL SEGRIÀ”
Recordant els dies en que els problemes i prohibicions
ens donaven més força per a dur a terme
la nostra tasca, modesta però l’única permesa en
aquells moments, quan es tractava de fer cultura,
més ben dit de fer país, dir o defensar les coses
tal com són o voldríem que fossin, ara hem de referir-nos,
és clar, a la sardana i tot el que en el seu
entorn es feia.
Devia ser per l’any 1967 quan per aquestes
circumstàncies va néixer la Colla Sardanista “Flor
del Segrià” d’Alguaire. No negarem que era una
manera de trobar-nos les colletes de nois i noies
que fèiem allò “d’ensumar i riure”. Però és ben cert
que l’esforç i la lluita que aleshores representava va
donar el seu fruit.
S’havia d’anar a cercar a Lleida al Miquel Arqués
o bé al Carles Torralba que eren els que ens
ensenyaren a puntejar, a comptar i repartir bé la
sardana.
No era com ara que gairebé tots tenim cotxe,
ells pujaven amb el de línia o bé amb un taxi que
conduïa quasi sempre el Sr. Pujol, íntim amic del
grup sardanista del CE Huracans que era al qual
pertanyien els esmentats monitors. I després de
l’assaig, vinga!, amb boira o gel, o ve plovent quasi
sempre era el mateix qui s’emportava la feina de
tornar-los a Lleida, l’anomenaven el “nen”, era el
Josep Maria del Grues. Amb el seu Coupé, va esser
dels pioners, així com el Massana, l’Arjó, el Pepito
de cal Bobo, el Feliu, el Ramonet, el Juanito Fernández,
la Julieta, la Maite, la Concepció, l’Antonieta,
l’Amparito i d’altres que fóra llarguíssim d’anomenar.
Més tard s’afegiren a la colla tres persones que
no eren dansaires i que no podem pas oblidar per
la seva tasca i lliurament en bé del catalanisme i
tot això que representava, ens referim a l’Antoni
Terrado, el Melcior i l’Ermengol Comella, ens complau
recordar-los en aquesta ocasió de festa de la
sardana i catalanitat.
Varem participar en molts concursos, es va anar
canviant la gent i gràcies a això, la colla Flor del
Segrià va tenir una continuïtat fins que per circumstàncies
de l’època es va deixar d’anar als concursos,
però l’esperit dels que continuàvem fidels va fer
que no es perdés l’afició organitzant ballades, cursets
per la mainada o participar als concursos que
se celebraven a la nostra vila per la Fira de Maig.
Aquesta darrera manera de treballar va ser possible
gràcies a que l’Obra del Ballet Popular ens va donar
el seu suport.
Estem segurs que ens deixem moltes coses i
d’anomenar molts que hi han dedicat els seu esforç
però pels que no tenim com a feina habitual l’escriure
i més encara en moments que t’emociones
per allò que s’està recordant, és molt fàcil que ens
equivoquem o ens deixem alguna cosa.
50
7