LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

ESTUDI - DIAGNOSI
LA IMMIGRACIÓ
DEL SOLSONÈS
Raquel Rodríguez González
Juliol 2003

Pla Comarcal d’integració dels Immigrants del Solsonès
Índex
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ÍNDEX
Introducció 1
Metodologia 4
Marc jurídic d’estrangeria 12
Context demogràfic i sociocultural 25
1. Característiques sociodemogràfiques 26
1.1. Introducció 26
1.2. Evolució de la població comarcal 27
1.3. La població estrangera al Solsonès 29
1.4. El Solsonès un ventall de nacionalitats 31
1.5. Immigrants estrangers econòmics i no econòmics 38
1.6. Estructura de la població estrangera al Solsonès 39
1.7. Conclusions 42
2. Mundialització i Immigració
Context d’origen i context d’arribada 43
2.1. De la modernització a la mundialització 43
2.2. Context d’origen 47
2.3. Context d’arribada 55
2.4. Els beneficis de la immigració estrangera a
Catalunya 63
3. Anàlisi del grau d’integració de la immigració
Estrangrera al Solsonès 66
3.1. Dades personals 68
3.2. Integració familiar 71
3.3. Integració cultural 74
3.4. Integració territorial 77
3.5. Integració civicosocial 78
3.6. Integració laboral 81
3.7. Integració jurídica 83
3.8. Conclusions 84
3.9. Problemes amb què es troben els immigrants i que
Impedeixen la seva plena integració 87
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’integració dels Immigrants del Solsonès
Índex
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Anàlisi dels serveis i propostes d’actuació 89
4. Serveis Socials 90
4.1. Serveis Socials d’atenció primària 90
4.1.1. Introducció 90
4.1.2. Tipus de demandes dels immigrants als
Serveis Socials i què se’ls ofereix 93
4.1.3. Problemes que es troben els professionals de SS
en l’atenció amb els immigrants 95
4.1.4. Canvis que han adaptat 96
4.1.5. Coordinacions amb altres serveis 96
4.1.6. Conclusions 98
4.2. Càritas i Fundació Volem Feina 99
4.2.1. Introducció 99
4.2.2. Tipus de demandes dels Immigrants a Càritas 99
4.2.3. Problemàtiques amb que es troba els professionals
en l’atenció amb els immigrants 102
4.2.4. Coordinacions amb altres serveis 102
4.2.5. Conclusions 102
5. Ensenyament 105
5.1. Educació dels fills d’immigrants 105
5.1.1. Introducció 105
5.1.2. L’ensenyament al Solsonès 108
5.1.3. Serveis de suport als centres educatius 112
5.1.4. Coordinacions entre els diferents serveis 117
5.1.5. Procès de matriculació 117
5.1.6. Problemes amb què es troben els professionals
en l’atenció amb els immigrants 119
5.1.7. Conclusions 121
5.2. Educació d’adults d’immigrants 127
5.2.1. Introducció 127
5.2.2. L’oferta formativa 127
5.2.3. Perfil del immigrants matriculats 129
5.2.4. Sistema de matriculació 129
5.2.5. Horaris. Assistència i puntualitat 129
5.2.6. Material didàctic 130
5.2.7. Conclusions 130
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’integració dels Immigrants del Solsonès
Índex
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
6. Sanitat 134
6.1. Introducció 134
6.2. Context general en matèria sanitària 136
6.3. Perfil dels usuaris immigrants 137
6.4. Patologies més freqüents que afecten als immigrants 138
6.5. Problemàtiques més habituals que sorgeixen del tracte
amb immigrants 140
6.6. Coordinacions amb altres serveis 142
6.7. Conclusions 142
7. Treball 146
7.1. Introducció 146
7.2. Situació laboral a Catalunya i al Solsonès 146
7.3. Sectors on treballen els immigrants, característiques
I problemes detectats 150
7.4. Percepció de la immigració des d’un punt de vista
empresarial 152
7.5. Organismes i entitats comarcals relacionades en
l’àmbit laboral 155
7.6. Percepció de les situacions de discriminació
laboral i econòmica 156
7.7. Conclusions 157
8. Habitatge 160
8.1. Introducció 160
8.2. L’habitatge en la població immigrant del Solsonès 160
8.3. Problemes d’accés a l’habitatge 166
8.4. Conclusions 167
9. Conclusions 170
10. Propostes per a un Pla Comarcal 174
11. Els òrgans de participació. Calendari d’actuaccions 2003. 193
Bibliografia i índex de taules, gràfics i mapes 199
12. Bibliografia 200
13. Índex de taules 202
14. Índex de gràfics i mapes 203
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’integració dels Immigrants del Solsonès
Índex
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Annexos 204
Annex 1. Registre d’entrevistes 205
Annex 2. Qüestionari per mesurar el grau d’integració
Dels immigrants 209
Annex 3. Qüestionari empresaris 214
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

INTRODUCCIÓ
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Intoducció
Migrar és un fet antic com el temps, com ho són les lluites entre pobles per motius
ètnics i religiosos, o per la possessió d’un territori i d’uns símbols hegemònics
(control de poder en definitiva) que cadascú reconeix com a propis. Dir que
sempre han existit grups de població migrants, per voluntat pròpia o per força, del
seu territori d’origen a un altre és dir una obvietat històrica.
El món actual es caracteritza per la coexistència d’un conjunt de situacions
contradictòries. El debat sobre la globalització i la distància cada vegada més gran
entre països pobres i rics comparteix espai en la societat amb les noves
tecnologies, els descobriments mèdics, els espectaculars avenços científics i les
cimeres internacionals que miren de posar fi als problemes que ens envolten.
I mentre creix cada cop més la diferència entre rics i pobres segons les Nacions
Unides entre 1960 i 1991 la riquesa del 20 % de les persones més riques s’ha
doblat respecte del 20 % de les més pobres, en alguns països d’acollida, receptors
d’immigrants, malauradament creix la xenofòbia i el racisme. El discurs de
determinats partits polítics de caràcter marcadament xenòfobs que utilitzen la
immigració com a causa del recés econòmic i arma electoral, aconsegueix
d'obtenir representació electoral.
La presència d’immigrants a Catalunya augmenta quantitativament any rere any.
El fenomen de la immigració és complex, no hi ha una sola immigració ni tots els
processos migratoris són iguals; per això, exigeix respostes amb una perspectiva
de futur i de política global.
El fet immigratori té un caràcter estructural en totes les societats humanes, si bé
una major o menor intensitat pot ser motivada per cicles conjunturals, per
situacions extraordinàries.
Històricament, de Catalunya i d’Espanya han sortit milers de persones que han
emigrat arreu del món, per causes econòmiques durant els segles XIX i XX o per
raons d’exili polític. També ha vingut població d’arreu, essent especialment
rellevant el cas de Catalunya amb les migracions interiors de l’estat.
La presència d’immigrants no comunitaris a l’Estat espanyol i a Catalunya és una
realitat creixent. Les raons de les migracions actuals són diverses: el creixement
econòmic i la integració de l’Estat espanyol a la Unió Europea fan que aquests
territoris siguin atractius per als qui vénen en la recerca de millors condicions
econòmiques, la qual cosa provoca que moltes persones migrin a la recerca de la
seguretat econòmica i social, i un millor futur per a elles i les seves famílies.
Un altre factor que explica el fet migratori és el creixent procés d’envelliment de
la població europea, que juntament amb la manca d’oportunitats dels joves als
seus països d’origen, propicia la immigració als països del Nord.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Intoducció
Les guerres i l’escassa estabilitat política, social i econòmica de molts dels països
dels anomenats del Sud, fa que les persones es vegin empeses a buscar nous
horitzons amb la voluntat de poder viure dignament.
Cal fer una reflexió també sobre la responsabilitat col·lectiva, la històrica i
l’actual, d’Occident respecte dels condicionats que obliguen a emigrar. La política
econòmica dels països anomenats del “Primer Món” és essencialment mercantil i
poc coordinada a l’hora d’afrontar reptes comuns de solidaritat amb els Estats
menys afavorits.
Les persones que vénen al nostre país fugen de la pobresa, de la falta de
perspectives laborals i professionals i de democràcia i llibertats, i vénen per viurehi
i treballar. Són persones en força casos amb un alt nivell intel·lectual i
professional, però que acaben duent a terme les feines que les persones autòctones
no volen fer, potser per la precarietat, perquè són dures i comparativament poc
retribuïdes o poc valorades, en el sector agrícola, la construcció, el turisme, tenint
cura de persones grans o en el servei domèstic.
Quan s'emprèn el procés migratori, amb independència que les persones
mantinguin els lligams amb les seves societats i comunitats d’origen, un cop
s’aconsegueix una estabilitat social i laboral i es pren la determinació de viure al
Solsonès (o a la resta de Catalunya), aquestes persones fan el reagrupament
familiar del cònjuge i dels fills. Això provoca que la immigració estrangera sigui
cada cop més visible, la qual cosa genera una presa de consciència col·lectiva
sobre el fenomen.
Mentre les causes que provoquen que la gent no pugui viure al seu país no variïn
i, per tant, no canviïn les relacions econòmiques internacionals, la immigració no
es limitarà en el temps. Cal tenir present que es tracta d’una tendència global que
va en augment a Europa ja que existeix una oferta laboral que no es coberta pels
ciutadans autòctons.
La convivència i el respecte entre persones d’orígens culturals diferents en la
societat fa reflexionar sobre com cal promoure la integració de totes les persones,
amb respecte de les diferències però alhora en el marc d’un projecte comú per
poder ser membre de la societat en igualtat de llibertats i d’oportunitats.
Amb la realització d’aquest estudi, es pretén conèixer les característiques de la
immigració estrangera de la comarca: aspectes més qualitatius que facin relació al
fet migratori recollits des dels seus protagonistes, així com dades numèriques dels
diferents col.lectius que resideixen en els 15 municipis que conformen el Solsonès.
També té per objecte conèixer les peculiaritats que es donen en el dia a dia dels
diversos serveis que interaccionen amb ells. Per això, aquest document el trobarem
dividit en diversos àmbits en els quals, mitjançant els testimonis dels professionals
que hi treballen, podrem descriure les dificultats més habituals en les que es
troben, les actuacions que duen a terme i la visió que tenen del fet migratori actual,
així com elaborar una llista de propostes d’actuacions futures.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Intoducció
Els àmbits objecte d’estudi han estat: serveis socials, educació, sanitat, treball,
habitatge i formació d’adults.
La finalitat última d’aquest treball de recerca és constituir-se com una de les
principals eines de disseny d’estratègies d’actuació a la comarca, fruit de les
propostes manifestades pels mateixos immigrants, pels tècnics de diversos sectors
i pels representants polítics de les nostres terres.
La realització d’aquest estudi és l’inici d’un conjunt d’actuacions emmarcades en
un Pla comarcal d’integració dels immigrants. Es constitueix com l’aplicació
concreta al territori, del Pla interdepartamental d’immigració de la Generalitat de
Catalunya. Aquesta iniciativa ha estat el resultat d’una preocupació latent de
conèixer i donar resposta a les situacions que comporta l’acolliment de la població
immigrant i poder-ho fer de manera conjunta, des d’un ens comarcal aglutinador.
D’aquesta manera, el Consell Comarcal del Solsonès va signar un conveni, el
juliol de 2002, de col.laboració amb la Generalitat de Catalunya (Departament de
Benestar Social), en el qual es manifestava en conformitat amb els objectius del
Pla:
Promoure una política global d’integració dels immigrants establerts a
Catalunya.
Establir i dur a terme un seguit de progamacions, de recursos i de serveis
coherents i coordinats de suport al ple desenvolupament personal i social dels
immigrants estrangers.
Potenciar la participació d’aquests en la construcció nacional de Catalunya i
promoure la informació i la sensibilització.
Així mateix, el Pla preveu l’elecció d’una entitat gestora del Pla, que en el nostre
cas ha estat encomanada a Creu Roja Solsona, una entitat focalitzada al servei dels
més vulnerables i a l’atenció de les necessitats socials més urgents.
Amb la signatura del conveni s’acompleix un dels objectius del Pla, basat en un
partenariat el més ampli possible, per tal d’aconseguir la participació del màxim
d’entitats, serveis i administracions presents en el territori objecte del Pla.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Intoducció
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
METODOLOGIA
Les situacions de penúria econòmica i els conflictes bèl.lics i polítics permanents
en les societats empobrides tenen importants efectes també en el si dels nostres
països. La situació social de les persones que s’han vist, es veuen i inevitablement
es veuran obligades a emigrar des de tots els continents cap als països més rics és
fonamental tenir-la en compte per conèixer i afrontar el futur de les nostres
societats occidentals.
Per a la realització d’aquest estudi es va utilitzar majoritàriament el mètode
qualitatiu, sobretot a través de la tècnica de l’entrevista. Entrevistes enfocades a
responsables d’entitats institucionals i associatives que treballen amb immigrants.
La finalitat d’aquestes entrevistes era saber quins eren els tipus d’immigrants amb
els que tenen contacte, o dels que tenen coneixement de la seva existència. A
partir d’aquest treball hem obtingut informació sobre les activitats d’aquestses
organitzacions, així com dels diferents immigrants que ells coneixien. Malgrat
això, es va complementar amb les dades obtingudes a partir del qüestionari de
l’OPI ( Observatori Permanent de la Immigració ).
En el capítol dedicat a aportar dades sociodemogràfiques bàsiques i generals de la
població immigrant, ens hem trobat amb una dificultat inicial: la invisibilitat de
moltes de les persones i col.lectius d’immigrants, fonamentalment, la d’aquelles
que per la seva situació administrativa irregular no són fàcilment identificables des
del punt de vista tant qualitatiu com quantitatiu, sent per tant molt dificultós
calcular el volum de persones segons país d’origen, situació laboral, etc.
En una primera estimació, vam prendre com a punt de partida el volum de
persones empadronades segons el país i continent d’origen que viuen al Solsonès.
L’objectiu va ser poder efectuar una primera aproximació general, des d’un punt
de vista estadístic ( dades numèriques extretes especialment dels padrons
municipals ), que ens pogués donar alguna pista sobre els grans tipus d’immigrant
en presència segons el país d’origen.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
Objecte d’estudi
La població objecte d’estudi es correspon als immigrants estrangers assentats als
municipis que constitueixen la comarca del Solsonès, tot i que s’ha fet especial
èmfasi en la migració extracomunitària. Les persones es van captar de diverses
maneres, respectant sempre la idiosincràsia de cada municipi, mitjançant cartes
enviades des del mateix Consell Comarcal, des de l’entitat gestora, contactes
directes amb escoles d’adults, associacions d’immigrants, etc. La nostra intenció
ha estat la de desglossar la comunitat immigrada per nacionalitats, per sexes, etc.
Malgrat això, no tan sols ens interessava conèixer l’opinió o la vivència dels
immigrants, sinó que es va preveure obtenir informació d’altres agents que
constitueixen la comunitat autòctona i que la contemplem des de diferents grups
(serveis socials, educació, sanitat, treball, habitatge i lleure). Grups de persones
que tenen càrrecs importants dins dels municipis, que treballen en diferents
serveis, que hi tenen relacions directes amb els estrangers ... aquestes persones
també van ser objecte d’estudi. Ens interessava saber com pensen, com perceben
aquesta situació, com la treballen cada dia, quines dificultats troben, quines
solucions hi veuen ...
A partir d’aquí podrem elaborar un recull de propostes d’actuació reals i
concretes per a cada camp.
Delimitació cronològica
El Pla Comarcal d’integració dels immigrants va preveure un període de 8 mesos
per a la realització d’aquest estudi, però que finalment s’ha allargat a 10 mesos.
La recollida de dades dels padrons municipals es van realitzar dues vegades, una
a principi de l’estudi, març de 2002, i l’última durant el mes d’octubre de 2002
(en l’annex 1 també trobarem les dades dels padrons a data de 1 de gener de
2003), d’aquesta manera hem pogut observar les diferents variacions de la
població estrangera. Les entrevistes s’han anat fent fins l’octubre de 2002.
La recerca també inclou un buidatge d’investigacions recents sobre les
migracions i altres.
Essencialment hem tractat de fer un estudi sincrònic per descriure la situació en
la qual ens trobem actualment, respecte al fenomen migratori a la comarca del
Solsonès.
També s’han tingut en compte aspectes longitudinals o diacrònics, sobretot dels
processos de vida als quals s’han vist abocades aquests mils de persones, que
han decidit emigrar dels seus països d’origen per venir a la nostra comarca.
Volem conèixer l’entorn on es va gestar aquesta idea, els principals motius per
fer-ho (econòmics, polítics, etc. ), els mecanismes que van fer possible el viatge i
el trajecte fins a algun dels pobles del Solsonès, així com el perquè d’aquesta
elecció.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
Objectius generals i específics
1. Conèixer el marc legislatiu actual i les noves tendències en estrangeria a
l’Estat espanyol.
2. Adquirir un coneixement estadístic de la població d’origen estranger a la
comarca del Solsonès i de la seva evolució al llarg dels anys.
2.1. Obtenir dades quantitatives de la població estrangera per municipis i
del total de la comarca, així com extreure’n la relació percentual amb
la població autòctona.
2.2. Obtenir dades quantitatives de la població estrangera per nacionalitats i
la seva relació amb els pobles d’acollida.
2.3. Obtenir dades de la població estrangera sobre l’edat, el sexe, la
nacionalitat, la titulàció acadèmica i l’antiguitat al municipi receptor.
2.4. Elaborar una breu contextualització dels diversos països d’origen dels
immigrants estrangers assentats a la comarca del Solsonès, per tal
d’aproximar de forma introductòria les diverses cultures i societats que
són inherents a ells i així fer-les més entenedores en el context
d’acollida.
3. Descriure el context d’origen dels immigrants estrangers i el d’arribada.
4. Descriure, globalment, les condicions d’integració dels immigrants
estrangers a la comarca del Solsonès.
4.1. Integració familiar.
4.2. Integració cultural.
4.3. Integració territorial.
4.4. Integració civicosocial.
4.5. Integració laboral.
4.6. Integració jurídica.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
Descriure, per àmbits, les característiques dels diferents serveis que
interaccionen amb la població migrant de la comarca a través dels diferents
agents socials, per tal de conèixer de primera mà les demandes més usuals que
reben, les actuacions que duen a terme i els diferents problemes amb els quals es
troben i elaborar una llista de propostes a partir de les necessitats detectades des
dels diferents àmbits, per poder donar les respostes adients.
SERVEIS SOCIALS
1. Contextualitzar el dret als Serveis Socials d’Atenció Primària dels estrangers
a partir de la legislació vigent, en relació amb els immigrants comunitaris, no
comunitaris i autòctons.
2. Descriure els serveis Socials d’Atenció Primària (treballadors/es socials,
educadors/es, treballadors/es familiars), les demandes més habituals i les
actuacions que es duen a terme, així com l’actitud des de les diverses
regidories municipals de Serveis Socials.
3. Aconseguir una descripció el més exacta possible del perfil dels usuaris que
atenen des dels serveis (nombre, procedència, edat, sexe, etc.)
4. Conèixer les diferents problemàtiques amb què es troba el professional de
Serveis Socials en el moment d’atendre els diversos col.lectius immigrants.
5. Detectar les necessitats d’informació o formació que tenen els professionals
en l’àmbit social.
6. Conèixer l’existència de coordinacions amb altres serveis
(educació,sanitat,treball,etc.), el seu per què i la seva necessitat real.
7. Obtenir, per part dels professionals, una sèrie de propostes d’actuació
mitjançant els punts que les persones entrevistades ens han indicat com a
problemàtics i les propostes que ens han comunicat.
8. Aconseguir les diverses opinions dels immigrants estrangers respecte als
Serveis Socials i el tracte que reben, així com els problemes amb què es
troben habitualment.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
EDUCACIÓ
1. Conèixer l’itinerari educatiu del nens/joves immigrants que arriben a la
comarca fins que finalitzen el període d’escolarització obligatòria.
2. Conèixer el nombre de nens/joves estrangers que estan matriculats al centre,
relacionar-los amb el conjunt de la població escolar dels municipis analitzats
i fer una comparació entre escola pública i concertada.
3. Conèixer el tractament que es fa als centres de la diversitat cultural i els
principals obstacles que tenen els centres en el procés d’adaptació dels
infants d’origen estranger.
4. Conèixer l’existència de coordinacions amb altres serveis (sanitat, serveis
socials, etc.), el seu perquè i la seva necessitat real.
5. Obtenir, per part dels professionals, una sèrie de propostes d’actuació
mitjançant els punts que les persones entrevistades ens han indicat com a
problemàtics i les propostes que ens han comunicat.
6. Conèixer l’oferta existent en els diversos municipis de la comarca d’escoles
d’adults o classes específiques de llengua, així com la seva dependència
econòmica i funcional.
7. Conèixer la demanda i l’assistència real als serveis d’educació per a adults
per part de la població immigrada.
8. Determinar la preferència d’aprenentatge de la llengua catalana i/o
castellana; el perquè i la selecció a partir de determinats col.lectius
immigrants adults.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
SANITAT
1. Contextualitzar el dret a la sanitat pública dels estrangers a partir de la
legislació vigent, en relació amb els immigrants comunitaris, no comunitaris
i autòctons.
2. Descriure els diferents serveis sanitaris, les demandes més habituals i les
actuacions que es duen a terme.
3. Aconseguir una descripció el més exacta possible del perfil dels usuaris que
atenen en els diferents serveis (nombre, procedència, edat, sexe, etc.)
4. Conèixer les diferents problemàtiques amb les quals es troba el professional
sanitari en el moment d’atendre als diversos col.lectius immigrants.
5. Detectar les necessitats d’informació o formació que tenen els professionals
que treballen en l’àmbit sanitari.
6. Conèixer l’existència de coordinacions amb altres serveis (educació, serveis
socials, etc.), el seu perquè i la seva necessitat real.
7. Obtenir, per part dels professionals, una sèrie de propostes d’actuació
mitjançant els punts que les persones entrevistades ens han indicat com a
problemàtics i les propostes que ens han comunicat.
8. Aconseguir les diverses opinions dels immigrants estrangers respecte
l’atenció sanitària i el tracte que reben, així com els problemes amb què es
troben habitualment.
TREBALL
1. Contextualitzar l’àmbit treball en l’actual normativa de contingents i
regularitzacions especials per a estrangers.
2. Conèixer els diferents itineraris que segueixen els immigrants a l’hora de
trobar feina.
3. Descobrir i descriure els tipus de feina a què accedeixen i les condicions
en què treballen.
4. Conèixer el grau de formació i qualificació professional, així com la seva
experiència al país d’origen i al d’acollida.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
5. Definir els diversos recursos dels que es disposa en l’àmbit comarcal i
supracomarcal per a la inserció laboral.
6. Conèixer l’existència de coordinacions amb altres serveis (serveis socials,
oficines d’estrangers, etc.), el seu perquè i la seva necessitat real.
7. Obtenir, per part dels professionals, una sèrie de propostes d’actuació
mitjançant els punts que les persones entrevistades ens han indicat com a
problemàtics i les propostes que ens han comunicat.
HABITATGE
1. Descriure, a grans trets, les característiques generals dels habitatges de la
comarca, així com de la mitjana de persones que els habiten, relacionant-les
amb la mitjana de persones immigrants que habiten en un domicili.
2. Conèixer de quina manera accedeix l’immigrant estranger als diversos
habitatges i sobretot comprovar quin o quins col.lectius tenen més dificultats
a l’hora de fer-ho.
3. Obtenir dades sobre les característiques dels habitatges als quals tenen accés
els immigrants, així com de les diverses condicions de venda, lloguer o
intercanvi de serveis (treball-habitatge). Tanmateix, conèixer l’existència de
contractes legals, pactes verbals o fins i tot picaresca per ambdues parts.
4. Conèixer quines han estat (si n’hi ha hagut) les iniciatives municipals o
comarcals en relació a l’habitatge i la migració.
5. Elaborar propostes d’habitatge mitjançant les aportacions recollides des dels
diversos municipis.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
Tècniques i instruments
Les tècniques emprades per a la realització d’aquest estudi (quantitatives i
qualitatives) han estat les següents:
Buidatge de dades estadístiques: dels padrons municipals, Institut Nacional
d’Estadística i altres registres específics (sanitat, serveis socials, treball,
habitatge, educació i formació d’adults).
Recerca bibliogràfica: s’han consultat estudis, premsa i treballs específics
sobre migracions. Tanmateix, s’ha fet una recerca d’informació a partir de
tríptics, informes de centres, institucions i Internet. S’ha fet servir el buidatge
documental mitjançant l’elaboració de fitxes com a tècnica de recollida de
dades bibliogràfiques.
Entrevistes semidirigides, qüestionaris:
- Les entrevistes semidirigides estan destinades als diferents
col.lectius de persones que treballen en els diversos àmbits
d’estudi i s’han fet mitjançant un breu guió d’entrevista, que ha
variat depenent de cada sector, tot i que mínimament. Al llarg de
l’estudi s’han fet servir transcripcions literals de les entrevistes
per reforçar el contingut de l’anàlisi. Les transcripcions es troben
codificades amb sigles (Annex 3) del càrrec, institució (o nom en
el cas dels immigrants).
- El qüestionari que s’ha aplicat als immigrants està elaborat per
l’Observatori Permanent de la Immigració (OPI) (Annex 4).
- També s’ha elaborat un qüestionari dirigit a tots els empresaris
del Solsonès (Annex 5).
La Selecció de la mostra
La selecció de la mostra, tant de professionals com d’empresaris i altres, s’ha fet
seguint el criteri de saturació, és a dir, s’ha donat per explotat un camp quan les
informacions obtingudes es feien repetitives.
Òbviament, en aquest enfocament no es planteja una representació estadística,
però tampoc el sistema d’acumular entrevistes indiscriminadament. Cal
identificar elements significatius que estructuren el tema de la immigració a la
comarca, a través de diferents casos i dels diferents contextos.
En relació amb els immigrants estrangers, la selecció de la mostra està
majoritàriament constituïda per col.lectius, en aquest cas, per nacionalitats i per
sexes. La informació s’ha obtingut mitjançant entrevistes i l’aplicació del
qüestionari de l’Observatori Permanent de la Immigració.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Metodologia
_________________________________________________________________________________________________
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
Marc jurídic d’estrangeria
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Marc jurídic d’estrangeria
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
Tractats de Maastricht i Amsterdam. Convenis de Trevi i Schengen
La lliure circulació de persones ha estat des del principi un dels objectius essencials de
la Comunitat Europea, tal com es va recollir en el Tractat de l’UNIÓ EUROPEA signat
el 1992 i conegut com Tractat de Maastricht.
El Tractat de Maastricht té tres pilars fonamentals:
1. Econòmic, monetari, fiscal
2. Política exterior i defensa
3. Justícia i política interior
Així doncs, entre els elements fonamentals per a la integració europea es troben la lliure
circulació de persones, la lliure circulació de mercaderies i la lliure circulació de
capital.
El Tractat d’Amsterdam ( 1997 ) i els acords de Tampere ( 1999 ) modifiquen el
Tractat de Maastricht doncs incorporen com a part del Tractat el Conveni de Schengen.
A la Reunió de la Cimera de la U.E. a Niça es consolida el procés per a fixar una
política comuna d’immigració.
El Tractat d’Amsterdam estableix com a principal objectiu “ mantenir i desenvolupar
la Unió com a espai de llibertat, seguretat i justícia, en el qual estigui garantida la lliure
circulació de persones, conjuntament amb mesures adequades respecte al control de les
fronteres exteriors, la immigració l’asil i la prevenció i lluita contra la delinqüència ”, i
vincula els estats membres al compliment de les nomes comunitàries ( reglaments o
directives ) amb prioritat sobre les diferents legislacions nacionals.
L’article 17 del Tractat Constitutiu de la CEE, amb les modificacions introduides pel
Tractat d’Amsterdam, estableix la creació d’una ciutadania de la Unió, determinant que
“ és ciutadà de la Unió tota persona que ostenti la nacionalitat d’un estat membre ”.
S’estableix, així, que la ciutadania europea la posseeixen exclusivament els ciutadans
dels estats membres, que és complementaria a la nacionalitat estatal. També determina
l’exclusió d’aquesta definició als residents extracomunitaris.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
Ser ciutadà d’un estat membre atorga un conjunt de drets i obligacions, dels quals se’n
veuen excloses les persones no comunitàries i que podríem resumir en quatre blocs:
• Dret a la lliure circulació i residència en el territori de tots els estats membres.
• Dret al sufragi actiu i passiu: tot ciutadà qe resideixi en un estat membre del que no
sigui nacional té dret a ser elector i eligible en les eleccional municipals i en les
eleccions al Parlament Europeu d’aquest estat membre.
• Dret a la protecció diplomàtica i consular en el territori d’un tercer en el qual no
estigui representat l’estat membre del que sigui nacional aquest ciutadà que demana
protecció, en les mateixes condicions que els nacionals d’aquest estat.
• Dret a presentar al Parlament Europeu una petició sobre un afer propi dels ambits
d’actuació de la Comunitat que l’afecti direcctament i dret a reclamar davant del
Defensor de Poble relatiu a l’administració en l’actuació en les institucions o
organismes comunitaris.
El Conveni de Schengen sorgeix amb la finalitat d’avançar el calendari europeu
respecte de la unificació del mercat interior, però es basa molt més en la qüestió de les
fronteres i de la informació. La desaparició de les fronteres internes entre els estats
membres implica un enfortiment dels que passa a ser la frontera externa de la
Comunitat.
Els pilars del Conveni de Schengen són:
• Supressió del control de les fronteres interiors.
• Harmonització dels sistemes de seguretat i control.
• Limitació del dret de circulació dels estrangers no comunitaris.
Un estranger no comunitari ha de declarar que ha efectuat una entrada a un país
membre, un comunitari no. Es crea un visat comú per als ciutadans dels tercers països,
vàlid per una estada màxima de tres mesos a tot el territori Schengen. Si l’estranger
preveu una estada superior, el visat ja és nacional, lliurat per qualsevol de les parts i
segons la seva normativa interna.
El conveni estableix un sistema informàtic de dades ( fitxers personals que
constitueixen un gran banc de dades policials al qual estan connectats els estats
membres ), s’anomena Sistema d’Informacio Schengen ( SIS ). Quan un estat membre
negui l’entrada a una pesona aquell facilitarà automàticament totes les dades personals
d’aquesta al SIS, que les introduirà en una llista de persones a les quals els h a estat
negada la liure circulació pels estats signats. Aquestes mesures també afecten els
autòctons, tot i que actualment el control se centre més amb estrangers.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Repartiment competencial
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
La Constitució espanyola, en l’art. 149.1.2, atribueix a l’Estat la competència exclusiva
en matèria de nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d’asil. Aquesta
exclusivitat inclou no només la regulació de les matèries esmentades, sinó també
l’exercici de les funcions executives per aplicar la normativa corresponent. 1
A aquest nivell, el marge de participació de les Comunitats Autònomes és molt limitat,
per no dir gairebé inexistent. Tot i així, la llei 8/2000 determina que:
1. La Generalitat pot formular propostes al Govern de l’Estat sobre les
necessitats de mà d’obra en l’àmbit de Catalunya, així com en relació a les
campanyes anuals de treball temporal. Ara bé, en el cas concret del
contingent de l’any 2002, no s’han tingut en compte les propostes de les
Comunitats Autònomes.
2. Es puguin constituir subcomissions en el si de les comissions bilaterals de
cooperació entre l’Estat i la Generalitat, per tal d’analitzar qüestions sobre
treball i residència d’estrangers.
En canvi, la Generalitat té competències sobre altres aspectes fonamentals en les
polítiques migratòries, especialment les referides a la integració social i econòmica de la
població immigrant, mitjançant les polítiques sectorials de l’àmbit de l’educació, de la
sanitat, de l’habitatge, etc. En aquest sentit, i per desenvolupar aquestes competències
dintre dels marges establerts per la Llei 8/2000, la Generalitat ha publicat el decret
188/2001, de 26 de juny, dels estrangers i la seva integració social a Catalunya. Amb
aquest decret, tal i com s’explicita en el seu preàmbul, el Govern de la Generalitat vol
consolidar els processos d’integració iniciats i dur a terme una política que faciliti la
plena integració dels immigrants. Els 11 articles del decret concreten les funcions i
serveis que els diferents Departaments i Administracions públiques de Catalunya han de
prestar als estrangers, en funció de les seves competències i d’acord amb l’establert per
la Llei 8/2000. Val la pena destacar l’article 10, Foment de la integració i la
participació, que atorga a les administracions públiques la funció de promoure la
integració i la participació dels immigrants en entitats, associacions, sindicats, etc. a fi
d’afavorir-ne la integració social.
1 Vegeu: Generalitat de Catalunya: Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004. Aprovat en la sessió del
Govern de la Generalitat del dia 18 de juliol de 2001. Barcelona 2001. Fonamentalment els punts 2 (Marc jurídic
d’estrangeria) i 3 (Reptes que planteja la immigració a Catalunya).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
L Evolució de la normativa espanyola en matèria d’estrangeria
El panorama de la immigració a Espanya ha variat de manera substancial en les darreres
dècades, de manera que la situació que hi ha a la dècada dels vuitanta té poc a veure
amb l’actual. Aquesta circumstància ha tingut la seua traducció jurídica. La primera llei
espanyola que va regular la immigració va ser aprovada al 1985, quan l’ingrés
d’Espanya en l’aleshores Comunitat Econòmica Europea obligava el govern central a
mostrar davant els seus aliats una clara disposició a combatre l’entrada indiscriminada
d’immigrants. Espanya no podia convertir-se en un perillós estat col·lindant amb el
continent africà que pugués suposar una entrada incontrolada de fluxos migratoris,
sobretot quan els membres més significats de la Comunitat Europea, com Alemanya o el
Regne Unit, ja havien tancat fronteres. Així, doncs, es va optar per una normativa molt
restrictiva centrada de manera recurrent en el control de la immigració; però no només
això, la Llei Orgànica 7/1985, d’1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a
Espanya estava pensada per ser aplicada a un col·lectiu no estable que arribava al
nostre país a treballar sense ànim d’assentar-s’hi definitivament.
Ambdós eixos de la Llei, control i no acceptació de la necessitat d’una immigració
econòmica estable, es van mostrar del tot inadequats per fer front a un fenomen que ben
aviat va adquirir un embalum més gran. Inclús, més enllà de la falta de correlació entre
les disposicions legals i la realitat social, el Tribunal Constitucional espanyol va posar
de relleu en diverses sentències que algunes de les restrictives previsions de la Llei de
1985 patien d’inconstitucionalitat, per exemple, certs preceptes que retallaven alguns
drets fonamentals dels immigrants regulars; més encara, sobre els drets dels immigrants
sense permís la Llei no recollia cap tipus de previsió, simplement eren ignorats per la
norma atès que (només) en la teoria eren expulsats del territori.
Tant el caràcter restrictiu de la Llei com la seva manca de realisme de seguida es van fer
evidents i poc indicats per regular la situació jurídica d’un nombre d’immigrants cada
cop més gran, molts dels quals estaven treballant de manera irregular. Amb el temps,
aquest greu problema es va tractar de pal·liar mitjançant l’aprovació d’un nou
Reglament de desenvolupament de la Llei l’any 1996 que, apartant-se en algunes
ocasions dels dictats legals va incloure progressos valuosos com, per exemple, el
reconeixement del dret a la reagrupció familiar que no era recollit a nivell legal.
De manera paradoxal, les millores del Reglament de 1996 van posar de relleu les
carències més greus de la Llei de 1985, totalment incapaç de regular eficaçment la
situació de l’immigrant en la societat espanyola, cosa que semblava clara allí on hi
havia nuclis d’immigració més estables. Tot això va conduir a què el Congrés dels
Diputats comencés, a iniciativa pròpia, un procés de reforma del sistema, que va donar
lloc a l’aprovació per part de les Corts Generals d’una nova norma, la Llei orgànica
4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social ,“LODILE” (BOE núm. 10, de 12 de gener). . Aquesta Llei va
suposar una ruptura profunda respècte del règim anterior atès que es va observar el
fenomen migratori tal com es configura en la realitat i, per aquest motiu, va partir de les
premisses següents: d’una banda, Espanya necessita cobrir un cert tipus de treballs amb
mà d’obra estrangera; per l’altra, el país té abundants bosses de persones clandestines
que aspiren a regularitzar la situació. Però el realisme de la Llei no va ser l’únic punt de
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
trencament respecte la Llei anterior, sinó que la filosofia de control es va substituir per
una nova manera de tractar el fenomen migratori: la perspectiva que va adoptar la Llei
4/2000 respecte aquesta relitat va ser la d’integració social d’aquest col·lectiu, tant si
comptava amb permisos com si pertanyia al grup dels anomenats “sense papers”.
Ambdós eixos, realisme i integració, es porten fins a les darreres conseqüències, fins a
preveure que els irregulars no serien expulsats sinó que s’incorporarien a l’afegit social
per mitjà d’un permís de residència especial.
Des del primer moment la Llei 4 no va comptar amb el beneplàcit del govern central,
que no havia pogut evitar la seua aprovació ja que no tenia la majoria absoluta al
Congrés. L’executiu espanyol va alertar del perill de l’anomenat “efecte crida” que,
segons la seua opinió, produïa opcions com la no expulsió dels irregulars amb la
concessió de l’esmentat permís de residència, la qual cosa comprometia la posició
d’Espanya davant els seus socis europeus. Després d’uns mesos en vigor i després de la
victòria per majoria absoluta del partit que governava, la Llei 4/2000 va ser reformada
per mitjà de la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei
4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
per tal de corregir, segons l’executiu, aquestes disfuncions. Però la reforma no es va
limitar a retocar aquest aspecte de la Llei 4, sinó que va suposar una modificació més
ambiciosa del règim d’estrangeria a l’endurir especialment la situació dels immigrants
sense permisos, a l’hora que també, i en certa manera complicava la dels immigrants
irregulars: les possibilitats d’integració d’ambdós grups es van veure afectades
negativament. Pocs mesos després, el govern central va aprovar el Reial decret
864/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei
4/2000 modificada per la Llei 8/2000 i el Reial decret 865/2001, de 20 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de reconeixement de l’estatut d’apàtrida (BOE nú. 174, de
21 de juliol).
Segons l’anàlisi de la reforma realitzat per L. Díez en l’obra: La nova Llei orgànica
d’estrangeria (a Anuari de la Immigració a Catalunya 2000. Editorial Mediterrània.
Barcelona 2001) , la reforma afecta dos grans eixos de l’anterior LODILE: La voluntat
de combatre l’entrada i l’estada irregular, i la reducció de les possibilitats d’integració.
Per portar e terme el primer eix, s’adopten diverses mesures que es poden dividir en tres
blocs:
1. La reforma del sistema d’infraccions i sancions. Destaca la reforma del Títol III
de la LODILE que s’inicia amb un enduriment de les causes que donen lloc a
l’expulsió, però, sobretot, la configuració com a infracció sancionable amb
l’expulsió el fet de trobar-se al territori nacional sense permís de residència ni
permís de treball; és a dir, l’estada irregular torna a ser motiu suficient per provocar
l’expulsió de l’estranger. Tot i que jurídicament aquesta decisió pot estar justificada,
les conseqüències pràctiques que se’n deriven són difícils d’acceptar, ja que
condemna un col·lectiu cada cop més nombrós a romandre en una situació
d’indefensió i marginació, ja que no pot regularitzar la seva situació ni tampoc
aconseguir un contracte de treball que li permeti mantenir-se fins que
l’Administració l’expulsi efectivament. Un altre aspecte destacat és la configuració
d’un procediment d’urgència d’expulsió, que redueix el termini que té l’immigrant
per defensar-se davant l’Administració a un màxim de cinc dies, i preveu l’execució
immediata de l’expulsió. A més, la LO 8/2000 també denega a l’immigrant la
justícia gratuïta en el procés jurisdiccional quan l’immigrant no es trobi a Espanya.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
2. La lluita contra el tràfic organitzat d’immigrants. La reforma vol impulsar el
combat contra la irregularitat no només endurint la persecució dels ‘sense papers’,
sinó també la de les xarxes organitzades especialitzades en el tràfic de persones. Les
modificacions introduïdes poden implicar un greu perjudici per als estrangers que
reuneixin les condicions d’asilats, i pot donar-se la paradoxa de condemnar-se com a
delicte aixoplugar un immigrant clandestí oferint-li allotjament sense
contraprestació en una casa particular i no ser infracció administrativa dedicar-se
sistemàticament a cobrar el desplaçament en un vehicle als immigrants que acaben
de desembarcar en una pastera, ja que pot fer-se individualment i no com a membre
d’una “organització amb ànim de lucre”.
3. L’ordenació dels fluxos migratoris. La LO 8/2000 manté el contingent de
treballadors com a eina fonamental d’entrada regular, encara que configurant la seva
convocatòria anual com a potestat del Govern i no com a obligació, introduint, a
més, un element que desapareixia amb la LODILE, la possibilitat de preveure un
tracte especial a determinats nacionals. En aquest sentit, s’han signat convenis
bilaterals amb Equador, Marroc, Romania, Colòmbia i Polònia.
Quant al segon eix, la reducció de les possibilitats d’integració, es tracta, segons
l’autora, d’una voluntat no explicitada, però que es deriva de les modificacions
realitzades en la línia de la reducció de drets:
1. Negació dels drets de reunió, manifestació, associació i vaga als immigrants
irregulars. Es dubta del caràcter constitucional d’aquesta negació i es posa de relleu
la importància que tenen aquests drets a l’hora d’integrar un col·lectiu que no
disposa de cap altre mitjà de participació pública o política.
2. Es dificulta en la pràctica la possibilitat dels irregulars arrelats de regularitzar
la seva situació. La LODILE permetia a través del article 29.3 que l’immigrant
irregular empadronat amb dos anys continuats d’estada al país i contracte de treball
tingués dret a un permís de residència temporal. La reforma augmenta l’estada
continuada a cinc anys i deixa en mans de l’Administració la discreció de concedir o
no aquest permís.
3. Es dificulta l’accés al permís de residència permanent per als immigrants
regulars. La LODILE reconeixia el permís de residència permanent (que autoritza a
residir indefinidament al país sense necessitat de permís de treball) a aquells
estrangers que haguessin tingut residència temporal durant cinc anys. La reforma
afegeix que aquesta residència temporal ha de ser “continuada”, la qual cosa resulta
especialment difícil tenint en compte el mercat laboral i la situació d’especial
desavantatge en què es troba aquest col·lectiu. Un petit període d’irregularitat durant
aquests cinc anys anul·la l’efecte acumulatiu i l’immigrant haurà de començar a
comptar des de zero.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
4. Es redueix la representació política dels immigrants regulars. La LODILE
reconeixia en el seu article 6.2 el dret dels regulars empadronats a elegir els seus
representants, que defensarien els seus interessos en l’àmbit municipal. Aquest
sistema de representació política se substitueix pel següent: “els estrangers poden
ser escoltats en els assumptes que els afecten d’acord amb el que disposin els
reglaments d’aplicació”.
5. Reducció del dret a la reagrupació familiar. La LODILE ampliava
considerablement les possibilitats de reagrupament familiar, atorgant-li rang legal a
aquest dret. La reforma retalla aquests drets: en primer lloc, només l’estranger
resident pot demanar la reagrupació no així la resta de membres de la família, com
reconeixia en efecte l’anterior Llei. S’escurça la llista de familiars reagrupables i
només reconeix aquest dret després d’haver residit legalment un any i amb la
condició de comptar amb mitjans per mantenir els reagrupats i amb un habitatge
amb unes característiques determinades.
Tot i que, en general, la reforma limita els instruments d’integració tant dels immigrants
regulars com irregulars que recollia la LODILE, també incorpora mecanismes per la
integració dels immigrants regulars que han caigut en la irregularitat. Així, es crea un
nou permís de residència temporal que l’Administració podrà concedir “als estrangers
que en el moment oportú haguessin obtingut aquest permís i no l’haguessin pogut
renovar” (art.31.3).
Àmbit d’aplicació
L’article 1.1. de la Llei d’estrangeria especifica que “es consideren estrangers, a efectes
d’aplicació de la present Llei, els que manquin de la nacionalitat espanyola”. Ara bé, a
l’apartat segon s’afegeix: “sens perjudici del que estableixin lleis especials i tractats
internacionals en els quals Espanya sigui part”, el que implica l’exclusió dels nacionals
de la Unió Europea, ja que aquests gaudeixen d’un règim jurídic especial que es
fonamenta en el concepte de “ciutadania de la Unió” que introdueix el tractat de la Unió
Europea (Maastrich, 1993) i el Tractat d’Amsterdam (1999). El que vol dir que, en la
pràctica, la Llei es dirigeix als estrangers extracomunitaris.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Drets i llibertats dels estrangers a Espanya
Tractats internacionals
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
La remissió al contingut dels tractats per concretar les condicions d’exercici de drets i
llibertats, és coherent amb l’art. 10.2 de la Constitució espanyola, que estableix que
“les normes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques que la Constitució
reconeix, s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets
Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per
Espanya”.
A la pràctica, aquesta norma ens remet als tractats següents:
• Declaració Universal de Drets Humans, 10 de desembre de 1948.
• Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, Nova York, 10 de
desembre de 1966 (BOE 30.04.1977).
• Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals,
Roma, 4 de novembre de 1950 (BOE 10.10.1979).
• Carta Social Europea, Torí, 18 d’octubre de 1961 (BOE 26.06.1980).
• Pacte internacional de drets civils i polítics, Nova York, 19 de desembre de 1966
(BOE 30.04.1977),
Llei
Bàsicament, la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener (títol I: “Drets i llibertats dels
estrangers”, art. 3 a 24) amb les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 8/2000,
de 22.12, i el Reglament d’execució de l’anterior Llei d’estrangeria, aprovat pel Reial
decret 155/1996, de 02 de febrer. A diferència de la legislació anterior, que només
dedicava 7 articles a concretar drets i llibertats, la nova llei hi destina pràcticament una
tercera part de l’articulat, incloent-hi normes sobre la integració familiar, garanties
jurídiques i mesures antidiscriminatòries.
Analisi concreta dels drets reconeguts
En funció del contingut, podem establir la classificació següent:
- Drets individuals: incideixen directament sobre la persona. La Llei es limita a regular
el dret a la documentació (atribuït a tots els estrangers); dret a la lliure circulació
(atribuït sols als estrangers que estiguin a Espanya en situació legal); i el dret a la
família.
- Drets polítics: incideixen en la persona com a integrant d’un col·lectiu. Es regula el
dret de reunió; el dret d’associació, i el dret de participació política (“dret a la
participació pública”).
- Drets d’àmbit educatiu: fan referència a la llibertat de pensament. En concret el dret
a l’educació (en sentit estricte i com a dret a l’exercici de l’activitat docent).
- Drets socioeconòmics: grup més divers que afecta l’esfera laboral, econòmica i social
de la persona. Comprèn el dret al treball; llibertat de sindicació; dret de vaga; dret
d’accés a la Seguretat Social i a determinades prestacions d’ajuda a l’habitatge.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
El següent quadre resumeix els principals drets reconeguts als estrangers per la Llei
8/2000, especialment aquells que poden ser de major interès pel desenvolupament del
pla comarcal d’integració.
ÀMBIT Article CONTINGUT
Els estrangers regulars empadronats poden ser escoltats en
Participació pública 6 els assumptes que els afectin d’acord amb el que disposi els
reglaments d’aplicació.
Llibertat de reunió i
manifestació
7
Els estrangers regulars tenen dret de reunió i manifestació en
les mateixes condicions que els espanyols.
Llibertat d’associació 8
El estrangers regulars tenen dret d’associació en les mateixes
condicions que els espanyols.
Tots els estrangers menors de 18 anys tenen dret i deure a
l’educació obligatòria en les mateixes condicions que els
Dret a l’educació 9 espanyols.
Els estrangers regulars tenen dret a l’ensenyament no
obligatori en les mateixes condicions que els espanyols.
Els estrangers que reuneixin els requisits previstos en aquesta
Llei Orgànica i en les disposicions que es desenvolupin tenen
dret a exercir una activitat remunerada per compte propi o
Dret al treball i a la
Seguretat Social
10
d’altre, així com l’accés a la Seguretat Social.
Els estrangers regulars podran accedir, en igualtat de
condicions que els nacionals dels Estats membres de la Unió
Europea, com personal laboral al servei de les Administracions
públiques.
Els estrangers amb permís de residència tenen dret a sindicar-
Llibertat de
sindicació i vaga
11
se lliurement o a afiliar-se a una organització professional, en
les mateixes condicions que els espanyols.
Els estrangers amb permís de treball podran exercir el dret a la
vaga.
Els estrangers empadronats tenen dret a l’assistència sanitària
en igualtat de condicions que els espanyols.
Tots els estrangers tenen dret a l’assistència sanitària pública
Dret a l’assistència
sanitària
12
d’urgència.
Els estrangers menors de 18 anys tenen dret a l’assistència
sanitària en les mateixes condicions que els espanyols.
Les estrangeres embarassades tenen dret a l’assistència
sanitària durant l’embaràs, part i postpart.
Dret a les ajudes en
matèria d’habitatge
13
Els estrangers regulars tenen dret a accedir al sistema públic
d’ajudes en matèria d’habitatge en les mateixes condicions
que els espanyols.
Els estrangers regulars tenen dret a accedir a les prestacions i
Dret a la Seguretat
serveis de la Seguretat Social i a tots els serveis i prestacions
Social i als serveis 14 socials en les mateixes condicions que els espanyols
socials
Tots els estrangers tenen dret als serveis i prestacions socials
bàsiques.
Els estrangers regulars tenen dret a reagrupar els següents
familiars: El cònjuge legal (només un); els fills del resident o
del cònjuge menors de 18 anys i els discapacitats que no
estiguin casats; els menors de 18 anys o incapacitats quan el
resident sigui el seu representant legal; els ascendents del
Dret a la reagrupació 16 -17- reagrupant o del seu cònjuge quan estiguin al seu càrrec.
familiar
18 - 19 Per exercir el dret a la reagrupació s’ha d’haver residit
legalment al menys un any i tenir autorització per un altre any,
disposar d’allotjament adequat i tenir medis de subsistència
suficients.
El cònjuge reagrupat i els seus familiars mantindran la
residència encara que es trenqui el vincle matrimonial.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Els permisos
Hem de diferenciar entre:
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
• Permís de residència: estada, temporal, permanent, per circumstàncies excepcionals
i per reagrupament familiar.
• Permís de residència i treball: per compte d’altre ( tipus A, b inicial, B renovat, C ) i
per compte propi ( tipus d inicial, D renovat, E, F, permanent i extaordinari ).
Regularitzacions
Amb la posada en marxa de la Llei 7/85 es va intentar la primera regularització, l’any
1986, que va tenir poc èxit, perquè no es veia clar el resultat i donar les dades personals
podia facilitat l’expulsió.
La segona regularització (una de les més nombroses) va tenir lloc el 1991 i estava
pensada bàsicament per a aquells treballadors que poguessin acreditar una estada al país
anterior al 15 de maig del mateix any, que tinguessin un contacte o una oferta de treball.
La tercera regularització fou el 1994. Aquesta, per motius d’agrupament familiar,
requeria que les persones estrangeres establertes al nostre païs tinguessin un permís com
a mínim renovat un cop.
Amb la modificació del Reglament* i mitjançant la disposició transitòria 3ª, s’engega
una quarta regularització que porta per nom Procés de documentació d’estrangers en
situació irregular, dirigida a les persones que en algun moment posterior al 12 d’agost
de 1986 van gaudir d’un permís de residència o de treball i que es troben a Espanya
abans de l’1 de gener de 1996.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 4/2000 es va establir un altre procés extraordinari de
regularització d’immigrants, que es va dur a terme del 21 de març al 31 de juliol de
2000, dirigit a tots aquells estrangers que poguessin justificar la seva presència abans de
l’1 de juny de 1999.
L’entrada en vigor de la nova Llei d’estrangeria obliga a la revisió automàtica de totes
les sol.licituds que ja han estat denegades, en virtut d’una disposició addicional que
elimina un dels requisits que s’exigien al procés extraordinari: trobar-se a Espanya
abans l’1 de juny de 1999.
S’obre una altra regularització en el 2001, s’obre un nou termini fins el 31 de juliol de
2001 on podien presentar papers tots els que haguessin entrat al país abans del 23 de
gener de 2001, posant en marxa el mecanisme excepcional que preveu la nova llei en
l’article 31.4: la concessió per motius humanitaris o d’arrelament.
*Reial Decret 155/1996, de 2 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei orgànica 7/85
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

El Reglament
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
En la disposició final segona de la Llei 8/2000 es Govern central s’atorgava un termini
de sis mesos per l’aprovació d’un nou Reglament, la qual cosa es va fer amb el Real
Decreto 864/2001 de 20 de juliol.
El nou Reglament consta de cinc capítols, amb el següent contingut:
Capítol I: Règim d’entrada i sortida de territori espanyol.
Capítol II: Règim jurídic de les situacions dels estrangers a Espanya.
Capítol III: Permís de treball i règims especials.
Capítol IV: Infraccions en matèria d’estrangeria i el seu règim sancionador.
Capítol V: Coordinació dels òrgans de l’Administració General de l’Estat
Contingents
Una altra de les vies utilitzades per aconseguir més legalitzacions ha estat el sistema de
“cupos” o contingents d’autoritzacions de treballadors d’estrangers.
El govern, amb prèvia audiència del Consell Superior de Política d’Immigració, de les
organitzacions sindicals i empresarials més representatives, fixa un contingent de mà
d’obra en el qual assenyala el nombre i les característiques de les ofertes de treball que
s’oferiran als estrangers no residents a Espanya. Independentment d’aquest contingent,
els empresaris podran oferir llocs de treball a treballadors estrangers, pel procediment
general que es regula en el reglament.
Aquest sistema implica que un empresari faci una oferta de treball a un treballador
estranger que “teòricament” està al seu país, però que en realitat es troba aquí en
situació irregular.
Les ofertes de treball estan limitades a uns sectors concrets i hi ha un nombre
d’autoritzacions limitades per cada Comunitat Autònoma. Els sectors són principalment
el servei domèstic i l’agricultura.
Els contingents estan sempre supeditats a que en el sector en què es demana la
contractació no hi hagi demanda d’ocupació de mà d’obra espanyola ; en aquest sentit
es pot sol.licitar un informe a l’INEM.
Quan es concedeixen totes les autoritzacions es tanca el “cupo” fins el proper any, que
no té perquè ser necessàriament el següent.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Exempcions de visat
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
Aquest sistema s’utilitza per poder demanar el permís de treball i/o residència sense
l’obligació de presentar el visat d’entrada, però està supeditat a uns supòsits molt
reduïts, com ara: residència d’interès públic per a Espanya, pares estrangers que tinguin
al seu càrrec un menor espanyol, haver col.laborat amb autoritats espanyoles, cònjuge
d’espanyol o de resident legal amb tres anys de matrimoni, persones provinents d’un
país en guerra o que hagin patit un desastre natural, no tenir vincles personals amb el
país d’origen o patir una malaltia que requereixi d’assistència sanitària.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Context
Context
demogràfic
demogràfic
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
i
sociocultural
sociocultural
1. Característiques sociodemogràfiques
2. Mundialització i immigració. Context
d’origen i d’arribada
3. Anàlisi del grau d’integració de la
immigració estrangera al Solsonès

1. CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES
1.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Entre nosaltres, ja fa força temps que les migracions interiors i l’emigració s’han
reduït de forma molt significativa, mentre que la immigració estrangera ha anat
prenen un major protagonisme. Un dels motius d’aquest canvi ha estat el
creixement econòmic que s’ha produït en tot el territori i també l’ingrés de l’estat a
la Comunitat Europea, factors que ens han fet més atractius als ulls dels
immigrants a l’hora d’escollir destinació. Per tant la presència d’immigrants
residents a la comarca del Solsonès no és un fenomen aïllat, sinò que respon a la
línia que segueix l’Estat espanyol.
Des del punt de vista comarcal podem començar a parlar d’immigració estrangera
no comunitària a la dècada dels 80 i principi dels 90, tot i que resulta poc
significativa. A partir de la segona meitat dels 90 es comença a perfilar la comarca
del Solsonès com un lloc d’assentament de diferents col.lectius, especialment de
persones vingudes del nord d’Àfrica.
Les dades que presentem en aquest apartat són fruit de l’explotació dels padrons
municipals de la comarca de l’any 2002 i 2003. A partir d’aquestes fonts mirarem
de descriure els elements més característics que conformen el “mapa social” de la
immigració : nombre d’estrangers i percentatge en relació a la població total,
nombre per nacionalitats, per continents, distribució per sexe i grups d’edat, estat
civil, nombre d’individus que conviuen en el mateix domicili, temps de residència
a la comarca i nivell d’estudis. Aquest apartat es complementarà amb el capítol 3
( Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès ).
L’anàlisi de les dades ens oferirà una visió que es limita a la població de dret ( que
és la suma de la població registrada en un municipi ). Segons Govern Civil, hi ha
aproximadament un 10% d’individus en situació irregular que hem de tenir en
compte, però que lògicament pel fet de ser aproximatiu no podem comptabilitzar
en el nostre estudi.
De totes maneres, en el transcurs de les diferents entrevistes realitzades als
encarregats dels padrons municipals hem pogut constatar que gairebé la totalitat
d’immigrants es troben enregistrats en els padrons municipals. Es tracta
d’apreciacions tècniques basades en l’aplicació de la LODILE ( Llei orgànica
4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a espanya i la seva
integració social ) i, concretament, en l’article dedicat al dret a la sanitat pública de
tots els estrangers, que demana com a únic requisit l’empadronament.
Per tant, si ens ajustem a aquest criteri, podrem contemplar, com a molt
aproximades, les dades numèriques que us presentem tot seguit.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

1.2. Evolució de la població comarcal
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Tal com ja s’ha esmentat, el tractament que s’ha fet de la població immigrada ha
estat generalment global. Amb això volem dir que s’ha filtrat del padrons
municipals totes aquelles persones que responien a la definició “nacionalitat
diferent a l’espanyola”. D’aquest total s’han fet distincions entre immigrants
“econòmics” i “no econòmics” (1), entre nacionalitats, entre continents i, per
afinitat, en la procedència.
Des del punt de vista comarcal la població total del Solsonès ha experimentat un
augment de 1.215 habitants ( 10.88 % ), passant de 11.171 habitants l’any 1996
a 12.386 recomptats el 20 de juny de 2003. L’augment de la població a la
comarca prové sobretot d’un saldo migratori positiu, especialment significatiu
des del començament de l’any 2002.
El Solsonès ha estat tradicionalment una comarca poc poblada, amb una baixa
densitat de població, que l’any 1986 era solament de 10,9 habitants/km2, enfront
dels 187,5 habitants/km2 del conjunt de Catalunya.
En el període 1950-1986, la comarca del Solsonès presenta una disminució
contínua de la població. Només als municipis de Solsona i Sant Llorenç de
Morunys la població augmenta, mentre que en la resta disminueix. L’augment
de població en aquests dos municipis no és, però, prou per a evitar la disminució
del conjunt de la població de la comarca.
Solsona ha estat de sempre el municipi amb més població de tota la comarca. La
seva diversitat funcional com a centre comercial, centre de serveis, cap d’un
bisbat i amb alguna petita indústria, el converteix en el centre únic i exclusiu del
Solsonès. Sant Llorenç de Morunys és l’altre municipi que ha augmentat de
població en els últims anys. Sant Llorenç ha estat sempre la segona entitat en
xifres de població.
El Solsonès és una comarca de tradició emigratòria. L’emigració afecta de
manera diferent els nuclis urbans i l’entorn rural. Una part de l’emigració rural
es dirigeix cap a la capital comarcal. Les arribades a Solsona no es concentren en
un període de temps determinat, sinò que constitueixen un degoteig que es manté
amb el pas dels anys.
Solsona està subjecta a un doble corrent migratori: d’una banda, actua com a pol
d’atracció, però, de l’altra, perd una certa proporció dels seus habitants.
(1) Els immigrants “econòmics” són els que provenen de països subdesenvolupats o en vies de
desenvolupament i que vénen a la recerca de treball per millorar la seva situació personal i la de la seva
família. Els immigrants “no econòmics” són els que provenen de països desenvolupats. Generalment vénen
a gaudir d’una millor qualitat de vida.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Com la majoria de les petites ciutats catalanes, Solsona ha rebut una certa
immigració des de la resta de regions de l’Estat. Aquesta immigració procedeix
bàsicament d’Andalusia i també Galícia.
L’any 1981 apareixen els primers immigrants estrangers provinents del Marroc
empadronats a Solsona, tot i que manifesten haver arribat a partir de 1974. És en
l’interval que va entre 1981 a 1986 que comencen a arribar les dones amb algun
fill i també comencen a néixer nens d’aquestes parelles (Font: Estudi “La
immigració de la ciutat de Solsona. Ajuntament de Solsona.1997). Actualment hi
ha una recepció continuada d’immigrants procedents de diferents països
(majoritàriament del Marroc, però a principis durant l’any 2002 i principis del
2003 hi ha una arribada important d’estrangers provinents de Bulgària, Romania,
Argentina i Equador) .
Un dels motius d’aquest augment es deu, pel treball que realitzen, als processos
periòdics de regularització que hi van haver, que incrementen les estadístiques,
així com les polítiques anuals de “cupos”, és a dir, els contingents. Aquests dos
instruments de regularització beneficien, en primer lloc, els immigrants ja
establerts a l’Estat espanyol, fent-los sortir de l’anonimat.
El dret a la sanitat, a l’educació i als serveis socials també ajuden a visualitzar
numèricament l’augment migratori. El dret de gaudir d’aquests serveis passa per
l’enregistrament real al municipi (empadronament).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

1.3. La població estrangera al Solsonès
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
La suma dels diferents padrons municipals a data de 20 de juny de 2003
comptabilitza un total de 12.386 habitants a la comarca del Solsonès, del quals
7895 són immigrants estrangers, això representa el 7,22% del total. La taula 1
ens mostra aquestes dades.
Data: 20 de juny de 2003
Taula 1. POBLACIÓ ESTRANGERA I TOTAL PER MUNICIPIS
MUNICIPI
ESTRANGERS
% del total
dels
estrangers
TOTAL
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
% del total
de la
població
Castellar de la Ribera 2 0,22% 169 1,18%
Clariana de Cardener 4 0,45% 158 2,53%
Coma i la Pedra 2 0,22% 246 0,81%
Guixers 2 0,22% 174 1,15%
Lladurs 2 0,22% 232 0,86%
Llobera 7 0,78% 232 3,02%
Molsosa, La 1 0,11% 136 0,74%
Navès 0 0% 290 0%
Odèn 1 0,11% 273 0,37%
Olius 6 0,67% 596 1,01%
Pinell 4 0,45% 222 1,80%
Pinós 3 0,34% 312 0,96%
Riner 6 0,67% 301 1,99%
Sant Llorenç de Morunys 80 8,94% 958 8,35%
Solsona 775 86,60% 8087 9,58%
TOTAL SOLSONÈS
895
100%
Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals. 20/06/03.
12386 7,22%
Per municipis, podem apreciar que els que tenen més immigrants són: Solsona
(amb el 86.60% del total de població estrangera) i Sant Llorenç de Morunys (amb
el 8,94%). Aquest nombre està directament relacionat amb el nombre total de
població de cada municipi. Ja que són aquests dos municipis els que tenen més pes
de població a la comarca.

Gràfic 1: Població total i estrangera al Solsonès
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Població total i estrangera
7%
93%
Població Total Població estrangera
Font: Elaboració propia, padrons municipals, 10/2002.
Del total de població de la comarca del Solsonès, el 7,22% ( 895 persones) és
població immigrant. Aquesta població es concentra a Solsona (9,58% sobre el
total de la població del municipi de Solsona) i a Sant Llorenç de Morunys
(8,35%) i tan sols un 1,20% dels immigrants queden repartits en la resta de
municipis.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

1.4 El Solsonès. Un ventall de nacionalitats
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
La recerca a partir dels padrons municipals, ens ha permès conèixer la varietat de
nacionalitats presents a la comarca, que en el moment de la recollida de dades a
data d’1 de gener de 2002 ascendia a 29 i a data de 31 d’octubre de 2002
augmenta a 33 nacionalitats i a 20 de juny de 2003 a 38 nacionalitats (taula 2).
Observant la següent taula 2 es pot apreciar que a l’octubre 2002 (a diferència del
gener de 2002 ) no hi ha persones provinents de Guinea Equatorial i en canvi en
qüestió de 9 mesos han arribat persones de 5 països diferents (Belorússia, Bolívia,
Bulgària, Holanda i Veneçuela) que fins a aquests moments no hi havia ningú.
També es pot observar que a juny de 2003 ja no hi ha persones provinents de
Suïssa, però s’han empadronat al Solsonès persones provinents de: Andorra,
Croàcia, Mali, Perú, Uruguai i Xile.
Per nacionalitats específiques, destaca el nombre de població estrangera provinent
del Marroc, amb 563 persones , que representen el 62,90% del total de la població
estrangera a la comarca del solsonès (cal dir que 1 de cada 3 estrangers residents a
Catalunya és marroquí, segons el Pla Interdepartamental 2001-2004), tot i que en
nombre absoluts augmenta el número de persones vingudes del Marroc el tant per
cent de la població marroquina al solsonès a disminuït en 18 mesos un 16% del
total de la població estrangera, això es degut a que han arribat un nombre
considerable de persones d’altres països. A distància, altres nacionalitats
destacades corresponen als equatorians (que representen un 7,49% del total de la
població estrangera), argentins ( que representen un 6,48%)i els de Romania (que
representen un 4,80%). Els romanesos han anat augmentant força en el decurs de
l’últim any.
També cal destacar l’increment de la població de Bulgària, que a 1 de gener de
2002 no hi havia cap persona inscrita als padrons municipals i a data de 20 de juny
de 2003 es troba amb 32 persones posant-se entre els 5 països amb més volum de
població a la comarca del Solsonès i representant un 3,58% del total de la població
estrangera.
A la següent taula 2 podem observar l’increment, amb nombres absoluts, de les
diferents nacionalitats que s’ha produït del gener de 2002 a l’octubre de 2002 i de
l’octubre de 2002 al juny de 2003. En nombres absoluts, de gener de 2002 a
octubre de 2002, hi ha hagut un augment de 138 persones provinents de diferents
països, la majoria del Marroc amb 55 nouvinguts més, el segueix Búlgària amb 20
persones, Argentina amb17 i Romania amb un 14.
L’increment, en nombres absoluts, de l’octubre de 2002 al juny de 2003 ha estat
de 180 persones estrangeres més a la comarca del Solsonès. Les persones
provinent del Marroc han realitzat un increment de 58 persones més, el segueix les
persones provinents de l’Equador 40 persones més, Argentina amb 24, Romania
amb 14 i Bulgària amb 12.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Taula 2: Increment d’estrangers per nacionalitats al Solsonès
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
ESTRANGERS PER NACIONALITATS AL SOLSONÈS
Nacionalitats Gener 2002 Octubre 2002 Increment Juny 2003
H D TOTAL H D TOTAL
H D TOTAL
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Increment
1. ALEMANYA 5 4 9 5 4 9 0 6 3 9 0
2. ALGÈRIA 2 0 2 2 0 2 0 1 0 1 0
3. ANDORRA 0 0 0 0 0 0 0 3 0 3 3
4. ARGENTINA 7 10 17 15 19 34 17 30 28 58 24
5. ÀUSTRIA 1 0 1 3 2 5 4 3 2 5 0
6. BÈLGICA 3 2 5 3 3 6 1 3 3 6 0
7. BELORÚSSIA 0 0 0 1 0 1 1 1 0 1 0
8. BOLÍVIA 0 0 0 3 2 5 5 3 1 4 0
9. BRASIL 0 2 2 0 2 2 0 0 3 3 1
10. BULGÀRIA 0 0 0 13 7 20 20 18 14 32 12
11. COLÒMBIA 1 1 2 1 1 2 0 6 6 12 10
12. COSTA D’IVORI 0 1 1 0 1 1 0 0 1 1 0
13. CROÀCIA 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 2
14. CUBA 2 7 9 2 8 10 1 2 6 8 0
15. EQUADOR 9 9 18 11 16 27 9 33 34 67 40
16. EUA 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0
17. FRANÇA 2 2 4 2 4 6 2 2 4 6 0
18. GUINEA EQUAT. 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0
19. HOLANDA 0 0 0 1 0 1 1 1 0 1 0
20. HONDURES 0 1 1 0 1 1 2 0 1 1 0
21. ITÀLIA 1 1 2 4 5 9 7 4 6 10 1
22. JAPÓ 4 1 5 4 1 5 0 4 1 5 0
23. LITUÀNIA 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 0
24. MALI 0 0 0 0 0 0 0 3 0 3 3
25. MARROC 260 190 450 304 201 505 55 334 229 563 58
26. MÈXIC 0 2 2 0 3 3 1 2 5 7 4
27. NIGÈRIA 1 0 1 1 0 1 1 1 0 1 0
28. PERÚ 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1
29. PORTUGAL 3 1 4 3 2 5 1 4 3 7 2
30. REGNE UNIT 3 1 4 3 1 4 0 2 1 3 0
31. REP. DOMINIC. 1 2 3 1 3 4 1 2 7 9 5
32. REP. TXECA 2 0 2 2 0 2 0 2 0 2 0
33. ROMANIA 10 4 14 20 8 28 14 31 12 43 15
34. SENEGAL 3 0 3 3 0 3 0 1 0 1 0
35. SUÏSSA 1 0 1 1 0 1 1 0 0 0 0
36. UCRAÏNA 5 2 7 4 1 5 0 5 3 8 3
37. URUGUAI 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1
38. VENEÇUELA 0 0 0 0 1 1 1 1 1 2 1
39. XILE 0 0 0 0 0 0 0 2 0 2 2
40. XINA 2 3 5 2 3 5 0 2 3 5 0
TOTAL 330 247 577 415 300 715 138 514 381 895 180
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals 01/2002, 10/2002 i 06/2003.

Taula 3: Estrangers per nacionalitats al Solsonès
Nacionalitats Juny 2003
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
H D TOTAL
1. ALEMANYA 6 3 9 1,01
2. ALGÈRIA 1 0 1 0,11
3. ANDORRA 3 0 3 0,34
4. ARGENTINA 30 28 58 6,48
5. ÀUSTRIA 3 2 5 0,56
6. BÈLGICA 3 3 6 0,67
7. BELORÚSSIA 1 0 1 0,11
8. BOLÍVIA 3 1 4 0,45
9. BRASIL 0 3 3 0,34
10. BULGÀRIA 18 14 32 3,58
11. COLÒMBIA 6 6 12 1,34
12. COSTA D’IVORI 0 1 1 0,11
13. CROÀCIA 1 1 2 0,22
14. CUBA 2 6 8 0,89
15. EQUADOR 33 34 67 7,49
16. EUA 1 0 1 0,11
17. FRANÇA 2 4 6 0,67
18. HOLANDA 1 0 1 0,11
19. HONDURES 0 1 1 0,11
20. ITÀLIA 4 6 10 1,12
21. JAPÓ 4 1 5 0,56
22. LITUÀNIA 0 1 1 0,11
23. MALI 3 0 3 0,34
24. MARROC 334 229 563 62,91
25. MÈXIC 2 5 7 0,78
26. NIGÈRIA 1 0 1 0,11
27. PERÚ 0 1 1 0,11
28. PORTUGAL 4 3 7 0,78
29. REGNE UNIT 2 1 3 0,34
30. REP. DOMINICANA 2 7 9 1,01
31. REP. TXECA 2 0 2 0,22
32. ROMANIA 31 12 43 4,80
33. SENEGAL 1 0 1 0,11
34. UCRAÏNA 5 3 8 0,89
35. URUGUAI 0 1 1 0,11
36. VENEÇUELA 1 1 2 0,22
37. XILE 2 0 2 0,22
38. XINA 2 3 5 0,56
TOTAL 514 381 895 100
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals 20/06/2003.
%
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Gràfic 2: Total d’estrangers per continents
20%
1%
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Total d'estrangers per
continents
16%
0%
63%
Àfrica Amèrica Àsia Europa Oceania
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals 20/06/03.
Per continents i a la comarca podem observar amb un 63% un clar predomini de
persones vingudes d’Àfrica (majoritàriament del Marroc), el segueixen Europa
amb un 16% (d’aquests un 10% són de l’Europa no comunitària) i molt a prop seu
Amèrica amb un 20%, una molt poc significativa és Àsia amb solsament un 1% i
ningú procedent d’Oceania.
Àfrica, Amèrica i Europa (majoritàriament països d’ Europa de l’Est) són en aquest
moments els àmbits geogràfics amb un flux migratori més constant a la comarca
del Solsonès.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Gràfic 3: Estrangers europeus
Altres
Ucraïna
Rep.
Txeca Regne
Unit
Portugal
Itàlia
França
Croàcia
Bèlgica
Àustria
Andorra
Alemaya
Estrangers europeus
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Bulgària
Romania
0 10 20 30 40 50
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals 20/06/03.
Europa és el continent que desplega una més gran varietat de nacionalitats (un total
de 16) amb un significatiu nombre de romanesos (43) i búlgars (32).
Gràfic 4: Estrangers africans
Senegal
Nigèria
Mali
Costa
d'Ivori
Algèria
Estrangers africans
Marroc
0 100 200 300 400 500 600
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals 20/06/03.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Alemanya 9
Altres 3
Andorra 3
Àustria 5
Bèlgica 6
Bulgària 32
Croàcia 2
França 6
Itàlia 10
Portugal 7
Regne Unit 3
Rep. Txeca 2
Romania 43
Ucraïna 8
TOTAL 139
Algèria 1
Costa
d’Ivori 1
Mali 3
Marroc 563
Nigèria 1
Senegal 1
TOTAL 570

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Sobre el continent africà podem observar que el nombre més significatiu correspon
a persones vingudes del Marroc (563 que representa el 99%). Aquest nombre ha
crescut considerablement en els últims 6 anys quan el nombre de persones
procedents del Marroc empadronades l’any 1997 era de 147. Aquest creixement ha
succeït per un triple factor: primer per un procés generalitzat de reagrupament
familiar per part de molts homes. El segon factor d’aquest augment és degut a
l’arribada de més persones marroquines els darrers anys, sobretot homes. I, el
tercer factor seria el procés d’empadronament que es va desenvolupar a partir
l’any 2000. La resta de països amb xifres són molt poc significatives.
Gràfic 5: Estrangers americans
Xile
Veneçuela
Uruguai
Rep.
Dominic.
Perú
Mèxic
Hondures
EUA
Cuba
Estrangers americans
Equador
0 20 40 60 80
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals 20/06/03.
La immensa majoria de persones vingudes del continent americà són originaris
d’Amèrica del Sud. Destaquem els equatorians amb 67 persones, els argentins amb
58 persones i els colombians amb 12. La resta de països tenen un nombre poc
significatiu. En l’últim any hi ha hagut un augment important de població
procedent de Sud Amèrica. Aquesta situació està succeint de forma general en els
darrers anys a tota Catalunya i a la resta d’Espanya. El fet és que d’aquests països
està emigrant molta població (majoritàriament jove i de mitjana edat) per motius
econòmics deguts a les contínues crisis econòmiques i socials que hi estan
succeint.
La següent taula 4 ens mostra la distribució de les nacionalitats per municipis a 20
de juny de 2003:
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Argentina 58
Bolívia 4
Brasil 3
Colòmbia 12
Cuba 8
Equador 67
EUA 1
Hondures 1
Mèxic 7
Perú 1
Rep.
Dominicana 9
Uruguai 1
Veneçuela 2
Xile 2
TOTAL 176

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Taula 4: Nombre d’estrangers per municipis i nacionalitat de procedència, octubre juny 2003.
Nacionalitats
Castellar de la
Ribera
Clariana de
Cardener
Coma i la
Pedra
Guixers
Lladurs
Llobera
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Molsosa
ALEMANYA 1 1 2 1 1 1 2 9
ALGÈRIA 1 1
ANDORRA 2 1 3
ARGENTINA 2 1 3 52 58
ÀUSTRIA 5 5
BÈLGICA 6 6
BELORÚSSIA 1 0 1
BOLÍVIA 4 4
BRASIL 3 3
BULGÀRIA 32 32
COLÒMBIA 3 1 8 12
COSTA D’IVORI 1 1
CROACIA 2 2
CUBA 1 3 4 8
EQUADOR 30 37 67
EUA 1 1
FRANÇA 1 1 2 4
HOLANDA 1 1
HONDURES 3 3
ITÀLIA 1 1 1 7 10
JAPÓ 5 5
LITUÀNIA 1 1
MALI 3 3
MARROC 4 3 35 521 563
MÈXIC 3 4 7
NIGÈRIA 1 1
PERÚ 1 1
PORTUGAL 1 6 7
REGNE UNIT 3 3
REP.DOMINIC. 9 9
REP. TXECA 2 2
ROMANIA 1 5 37 43
SENEGAL 1 1
UCRAÏNA 1 6 1 8
URUGUAI 1 1
VENEÇUELA 2 2
XILE 2 2
XINA 5 5
TOTAL 2 4 2 2 2 7 1 0 1 6 4 3 6 80 775 895
Font: Elaboració pròpia, padrons municipals, 20/06/03.
Navès
Odèn
Olius
Pinell
Pinós
Riner
St. Llorenç de
Morunys
Solsona
TOTAL

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Actualment a la comarca del Solsonès conviuen 38 nacionalitats diferents. Les
persones amb nacionalitat marroquina són la població més nombrosa amb el
62,90% del total de la població estrangera. Els segueix les persones provinents
d’Equador amb un 7,49%, Argentina amb un 6,48%, Romania amb un 4,80% i
Bulgària amb un 3,58 % (Taula 3).
Els municipis on més ha crescut el nombre d’habitants amb nacionalitat
marroquina han estat Solsona (93% de la població marroquina) i a Sant Llorenç
de Morunys (el 6% de la població marroquina).
L’augment més important de població Llatino Americana també s’ha detectat als
municipis de Solsona i especialment a Sant Llorenç de Morunys, en els primers
mesos de l’any 2003 han arribat molts habitants d’Equador que s’han
empadronat a Sant Llorenç de Morunys, el 45% de la població equatoriana viuen
a Sant Llorenç de Morunys i la resta (55%) a Solsona. També s’ha notat un
augment en alguns altres municipis com pot ser Riner, Pinós, Olius, La Molsosa,
Llobera i Castellar de la Ribera.
La presència de persones d’Europa de l’Est ha augmentat molt en els municipis
de Solsona i Sant Llorenç de Morunys.
1.5. Immigrants estrangers econòmics i no econòmics
La població de nacionalitat estrangera s’ha incrementat sistemàticament a totes les
comarques catalanes entre 1996 i 2002.
El fenomen migratori està lligat, de manera estructural, a l’economia de lliure
mercat. Els processos de concentració de la riquesa i mitjans de producció en
determinades àrees i el manteniment del subdesenvolupament en d’altres
afavoreix les migracions de la força de treball al servei de les exigències dels
països industrialitzats. La dominació econòmica dels països rics contrasta amb la
desorganització de l’economia dels països pobres i genera els mecanismes que
posen en marxa les migracions: econòmics (millor treball i més ingressos),
culturals (oportunitats d’educació i promoció) i de benestar social (més i millors
serveis).
La major part del col.lectiu assentat al Solsonès estè representat per immigrants
econòmics, que són els que provenen de països subdesenvolupats o en vies de
desenvolupament i que vénen a la recerca de treball per millorar la seva situació
personal i la de la seva família.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Generalment, l’immigrant no comunitari equival a immigrant econòmic, que ve en
busca de feina i, per tant, respon a unes característiques físiques i personals molt
concretes. Amina Bargach, psiquiatra i terapeuta de nacionalitat marroquina, ens
parlava d’aquest fet en el curs realitzat a l’octubre del 2002:
Los que emigran son los mas jóvenes, los mas fuertes y los mas sanos. Son los
que sobreviven, los demás mueren en el estrecho. Los supervivientes, la
selección natural, son los que llegan y se quedan en el Estado Español. (AB, 1).
Els immigrants no econòmics són els que provenen de països desenvolupats.
Generalment vénen a gaudir d’una millor qualitat de vida, atès que el nostre clima
és més suau. A la comarca del solsonès no n’hi ha gaires .
1.6. Estructura de la població estrangera al Solsonès
El sexe i l’edat són les dues variables que mesurarem en aquest apartat per
estudiar la intensitat migratòria.
- El sexe pot ser una variable elemental de diferenciació del tipus d’immigrants,
de tal manera que existeixen importants grups d’immigrants de determinats
llocs de procedència que són principalment i inclús en alguns casos gairebé
exclusivament d’un sexe.
- L’edat en el moment d’emigrar és una altra constant que ens pot donar pistes
sobre els diferents immigrants, sent en molts casos els moviments homogenis
segons els grup d’edat
Homes i dones tenen una intensitat migratòria diferent (gràfic 6), es percep un
important avantatge a favor del homes. Hi ha un predomini de dones en els
nacionals de l’Amèrica del Sud, mentre que els homes són majoritaris pel que fa a
Àfrica, Europa de l’Est i Àsia. Les taxes migratòries l’octubre de 2002 van ser de
58,04% en homes i 41,96% en dones en relació al total de la població estrangera
del Solsonès.
El nombre de dones que migren a altres països s’ha estès arreu del món.
Consegüentment, moltes de les dones que han migrat darrerament, ja no són
“només” membres de família que acompanyen el migrant o van a retrobar-s’hi
més tard. Moltes en són les caps de família.
Paral.lelament al sexe, l’edat és un factor rellevant a tenir en compte. Si ens fixem
amb el gràfic 6, homes i dones mostren una pauta diferent: una migració
d’arrossegament en els primers grups d’edat, una intensitat màxima en els adults
joves predominada per homes i una davallada constant fins a les edats més
avançades.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
A la comarca del Solsonès, com podem observar, la desició d’emigrar és un
comportament vinculat sobretot a l’edat. El moment més favorable se situa en el
grup dels adults joves (homes), és a dir, en els trams d’edat compresos entre els 20
i 50 anys. Són també els intervals més productius laboralment i amb més baixa
incidència de despesa a càrrec de l’estat. Són pocs els majors de 50 anys i encara
menys majors de 60, això ens demostra que les persones més grans no emigren.
Els casos que podem tenir de persones que han superat els 60 anys són per un
costat les primeres persones que van venir i per l’altre persones grans que han
realitzat un reagrupament familiar (ja que han vingut perquè tenen el fill/a que viu
al Solsonès), aquest fet es dóna més en els casos de població provinent d’Amèrica
del Sud.
En els trams d’edat superiors, entre 70 i 80 anys no hi ha població masculina i si
una petita mostra de població estrangera femenina.
En edats més joves no hi ha diferència en la intensitat migratòria per sexes, ja que
es tracta d’una emigració d’arrossegament, basada majoritàriament en el
reagrupament familiar que es du a terme quan el cap de família està suficient
assentat al municipi.
Es pot observar, en la piràmide dels estrangers, que des de la base es va estrenyent
a mesusa que avança l’edat fins arribar a l’interval dels 15-19 anys i que a partir
de llavors torna a crèixer la població i torna agafar una forma piramidal que es va
estrenyent fins que avança l’edat, sempre amb un número més elevat d’homes.
La població estrangera és sensiblement més jove que la mitjana catalana tant en el
grup de joves com en el de gent gran.
El Solsonès té proporcionalment menys joves i més vells que el conjunt de
Catalunya. A la piràmide de població comarcal, en la majoria de municipis que són
de menys de 1000 habitants, s’observa un pes particular de la població adulta ,
entre 40 i 45 anys i desprès també destaca la població de 65 a 75 anys; i una manca
particular de joves de menys de 10 anys. En conjunt, la piràmide dels municipis
rurals pren gairebé les característiques d’una piràmide invertida, fet que denota un
gran envelliment de la població.
La població de Solsona, al tenir molta més població que la resta de municipis,
marca una mica l’estructura de la piràmide comarcal.
En síntesi, l’estructura de la població estrangera respon a un seguit de trets
comuns: migració d’arrossegament durant la infància i en molts casos de la parella,
intensitat màxima dels homes adults joves que emigren i estan en edat laboral
(sovin són els cap de família) i declini posterior de la intensitat migratòria en
franges d’edat superiors.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
Gràfic 6: Piràmide de població comarcal (estrangers i total d’habitants)
PIRÀMIDE EDAT DONES
+ 95
90-94
85-89
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
Dones Immigrants Dones
Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals. 10/02
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
PIRÀMIDE EDAT HOMES
-500 -450 -400 -350 -300 -250 -200 -150 -100 -50 0
Homes Immigrants Homes
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

1.7 Conclusions
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Característiques sociodemogràfiques
A partir de l’explotació de les dades podem apuntar algunes característiques de
l’evolució demogràfica i migratòria de la comarca:
G La immigració estrangera, en general, és un col.lectiu en creixent constant al
Solsonès.
G Les poblacions amb un major nombre de persones estrangeres és en primer lloc
Solsona i en segon lloc Sant Llorenç de Morunys. La resta de municipis tenen
un número més reduït o nul de persones estrangeres empadronades.
G El col.lectiu majoritari el representen els immigrants econòmics.
G Actualment, l’origen cultural més representat en la major part dels municipis és
el marroquí, tot i que en nombre absoluts augmenta el número de persones
vingudes del Marroc al solsonès a disminuït del total de la població estrangera,
això es degut a que han arribat un nombre considerable de persones d’altres
països com de l’Europa de l’Est (especialment romanesos i búlgars) i de
llatinoamericans (argentins, equatorians i en menor nombre colombians, cubans
i de la Rep. Dominicana).
G S’ha observat un clar increment en el col.lectiu de dones i infants, degut
essencialment als successius processos de reagrupament familiar. Tot i així hi
ha un clar predomini de la immigració masculina.
G El procés migratori actual es percep com un element de vital importància per a
la dinamització demogràfica de la comarca, ja que incideix positivament en la
baixa taxa de natalitat que presenta la població autòctona.
.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
2. MUNDIALITZACIÓ I IMMIGRACIÓ.
CONTEXT D’ORIGEN I CONTEXT D’ARRIBADA
Tal i com es reflecteix al capítol 1, en el moment de tancar la recollida
d’informació dels padrons municipals que ha servit per a l’estudi sociodemogràfic
de la població estrangera del Solsonès, el nombre d’estats de naixement dels
immigrants sumava 38. Per altra banda, si tenim en compte que dintre de cada
estat, per la seva extensió, complexitat cultural, lingüística, religiosa o de molts
altres aspectes pot haver-hi grans diferències en el context social en què està
inscrita la vida quotidiana del subjecte que pren la desició de marxar a un altre
país, podem entendre que serà necessari un exercici de generalització per poder
donar unes pinzellades de la situació del context d’origen de la persona immigrada.
Atès que el gruix més important d’immigrants del Solsonès prové del Magreb,
Amèrica Llatina i l’espai postsoviètic, en el cas dels immigrants econòmics,
comentarem els continents en què s’inscriuen aquests tres conjunts geoeconòmics,
i dins d’aquests els països que aporten més ciutadans a la població de la nostra
comarca.
També farem un incís en referència a les condicions de la nova societat
mundialitzada.
2.1. De la Modernització a la Mundialització
Segons Salvador Giner (Catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona)
la mundialització és la integració paulatina de gairebé totes les societats de la
terra en un únic àmbit de relacions mútues, sense que això impideixi que es
generin desigualtats, dependències, dominis i explotacions entre elles o dins
d’elles mateixes. És un procés de llarga història, que té el seu origen remot en
l’expansió ultramarina europea, a partir del Renaixement. Encara no ha acabat,
encara que es va intensificar amb la revolució industrial i va patir una
espectacular acceleració en la segona meitat del segle XX i començaments del
XXI.
La modernitat no es pot identificar amb un règim polític i econòmic determinat,
encara considerant que tots els règims moderns es defineixen a si mateixos com
democràcies. Aquest apel.latiu no garanteix que el país sigui realment una
democràcia. Tampoc és possible identificar la modernitat amb el sistema
econòmic del capitalisme, si bé, històricament, la modernització del món va
començar inseparablement del capitalisme europeu. La presència d’economies
intervingudes per l’Estat, l’aparició de nuclis d’economia altruista o sense afany
de lucre, el cooperativisme i diverses formes de socialisme es barregen avui amb
el capitalisme de maneres diverses, encara que la seva importància és crucial per
explicar l’ordre econòmic de l’era moderna. Hi ha diversos tipus de modernitat. I
societats en les quals uns trets de la modernitat són més predominants que uns
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
altres. La modernització, com la mundialització que és part de les societats, es
produeix de manera desigual en cada país i regió del món. Molts dels països més
moderns mantenen estructures (no només costums) provinents d’èpoques
premodernes i preindustrials. En conseqüència, no es pot dir que entre les
societats contemporànies n’hi hagi alguna que sigui el paradigma de la
modernitat. Hi ha només varietats d’aquest fenomen, el qual, no per abstracte és
menys real. La modernitat –i els seus darrers estadis, que sembla que ens estan
portant a un món que alguns ja han qualificat de postmodern, sense que
coneguem encara satisfactòriament les seves característiques- sorgeix de
maneres prou diferents i amb complicacions diverses en cadascuna d’elles.
La generalització de la modernització ha comportat l’emergència incipient d’una
societat mundial. Cap país escapa avui a la interdependència econòmica, cultural
i política que ha creat l’expansió de la civilització occidental a tots els racons del
planeta. Aquesta societat mundial no és unitària ni homogènica: al contrari, és
travessada per grans varietats i diferències, pràcticament en totes les regions i
esferes de l’activitat. Pel que fa a la religió i a la cultura, per exemple, l’Islam
constitueix un univers del tot distint del que representa la societats secularitzada
occidental. (Sense ignorar ni les varietats internes del món musulmà ni les
diverses fes religioses que existeixen a Occident.). El que significa la
mundialització en aquest cas no és l’homogeneïtzació entre ambdós àmbits
culturals sinó sobretot que les persones de l’Islam s’han d’haure-se-les amb els
avenços de l’occidentalització cultural (per mitjà de la televisió i el contacte
directe amb els hàbits dels seus representants) de la mateixa manera que
Occident ha d’enfrontar-se o coexistir amb la vigorosa presència islàmica al
món. L’aparició de la societat mundial entranya també una interpretació de
poblacions diverses, de manera que les fortes migracions que van dur als
europeus a tots els racons de la Terra ara troben la seva contrapartida en
migracions a la inversa. L’abigarrament ètnic (abans característic només d’uns
quants llocs) comença a multiplicar-se arreu del món i no sempre significa fusió
interracial, sinó la formació de nombroses societats multiracials.
No hi ha varietats sense desigualtats. La que el procés de mundialització ha fet
resaltar més és la divisió de la terra entre països opulents (fins i tot tips) i països
pobres o en procés d’empobriment progressiu –perifèrics als primers- amb la
qual cosa les tensions entre les diverses regions del món han augmentat, alhora
que les potències hegemòniques o imperials han intervingut militarment per
mantenir la seva preeminença.
A vegades ho han fet per controlar els excessos imperials de potències
perifèriques agressives, dotades d’un règim tirànic i d’armament
tecnològicament avançat, i disposades a desestabilitzar o envair zones delicades
del planeta. La complexitat del precari sistema mundial emergent és molt alta i
no permet, doncs, simplificacions ni molt menys atribucions maniquees de
responsabilitat. En qualsevol cas, és un sistema complex i internament divers, en
el que hi ha diverses mundialitzacions, per dir-ho així. La mundialització no ha
homogeneïtzat la terra. Com a procés homogeni simplement no existeix.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Les societats avançades
L’ordre modern occidental: ordre reticular o “societat xarxa”
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
En les societats modernes de cultura occidental (Europa, Australia, Nordamèrica
i alguns altres llocs) a més del Japó, l’espai social posseeix un baixíssim grau de
correlació amb l’espai geogràfic. Així, en una societat tradicional, els diversos
centres -polítics, religiosos, culturals i econòmics- influeixen d’una manera
heterogènia sobre les diferents àrees; tanmateix però, moltes se n’escapen atès
que, una regió físicament remota és una regió políticament o econòmica també
remota. En aquestes societats, la innovació tecnològica es produeix en un punt –
generalment urbà- i es difon –o no- sobre l’àmbit rural amb lentitud, escassedat i
desigualtat.
L’administració de justícia, la reforma religiosa o la decisió política arriben
malament i transformades a les zones perifèriques i, viceversa, un moviment
social d’origen remot arriba lent i sense força als centres, excepte en
circumstàncies excepcionals. En contrast amb això, en les societats avançades es
formen unes entitats complexes en les que la presència del centre a la perifèria és
un fet estructural bàsic, com ho és la presència i la pressió de la perifèria sobre el
centre polític i administratiu. No es tracta tan sols d’una nova manera de control
social, sinó també d’un fet de comunicació que prové de l’alt grau de
consciència de pertànyer a un sistema social que va més enllà de les seves
fronteres i interessos immediats que tenen ara individus, grups, comunitats
ètniques, grups culturals i classes. El contacte directe del centre amb la perifèria
–i la paradoxal descentralització que ha produït la centralització acompanyada
dels nous tipus de comunicació tècnica (telèfon, tèlex, fax, ràdio, correu
electrònic) i els transports ràpids (trens d’alta velocitat, avions, autopistes)
accessibles a amplis sectors de la ciutadania va conferint a aquests països una
estructura reticular en la qual la dicotomia tradicional capital/províncies o
centre /perifèria comença a ser obsoleta. La seva naturalesa es comprèn millor
quan es tenen en compte altres trets de la societat moderna avançada, en concret:
la racionalització de la producció i els serveis, el desenvolupament de la riquesa i
la interdependència econòmica del món.
Racionalització significa aquí l’aplicació de principis d’instrumentalitat racional
a l’activitat humana. (No es tracta aquí, doncs, de racionalitat moral: com és ben
notori, es poden racionalitzar la producció de materials bèl.lics o l’organiztació
interna d’un partit polític totalitari, igual que es pot racionalitzar un hospital o
una operació de rescat d’unacomunitat que pateix una catàstrofe natural.) La
racionalització ha consistit en un progressiu tractament tècnic dels problemes,
encara que en la societat moderna no es tractin tots ni racionalment ni
tècnicament. Això ha anat acompanyat naturalment d’un augment en estatus,
poder i influència dels especialistes de les branques més diverses. I relacionats
amb ells: enginyers, economistes, alts funcionaris, científics, i metges.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Aquest és un dels aspectes més característics dels canvis en l’estructura
ocupacional i de la desigualtat social de l’època actual, tant en els països
occidentals i Japó com en els anomenats socialistes mentre aquests van durar
(Xina, URSS, Europa de l’Est fins al 1989), i en un gran nombre d’àrees que
aspiren intensament a la modernització o a passar de la seva situació perifèrica a
una altra més propera a la qual es percep com avançada. Per la mateixa raó, les
institucions educatives especialitzades en la transmissió i millora de la
racionalització (escoles, instituts i universitats) han passat a ocupar una funció
crucial en l’estructura social: la de crear capital humà. L’ensenyament a tots els
nivells va ara més enllà de la mera reproducció del sistema classista, encara que
aquesta darrera es continui exercint per mitjà de la discriminació educativa i
altres tipus notoris de selecció i promoció social.
En la divisió del treball i en la reproducció de béns de tot tipus s’han aconseguit
cotes sense precedents mercès a la racionalització, sobretot des del moment que
aquesta ha entrat en la fase de l’automatització i de la cibernetització del tipus de
producció. L’explotació sense trabes notables de les fonts barates d’energia
fòssil (fins a la crisi del petroli de 1973) va permetre la continuació de la
progressiva reducció del volum del peonatge, del proletariat no especialitzat i
d’altres capes socials subordinades, juntament amb l’expansió de les classes
obreres especialitzades i, sobretot, la de les dedicades als serveis (transports,
comunicacions, turisme, administració, banca i entreteniment). Al mateix temps,
l’enorme productivitat aconseguida pel tipus de producció tecnològic
racionalitzat ha redundat en la creació de societats opulentes, amb una massiva
indústria de l’oci, en la que cal incloure la televisió i tots els mitjans que en són
afins. Malgrat la seva mida, aquestes indústries no poden absorbir la mà d’obra
sobrant i aquestes mateixes societats generen un atur estructural de grans
proporcions. La ideologia de l’estat assistencial i les pressions dels electors
obliguen al subsidi dels parats i aturats, així com el de jubilats i a l’atenció dels
malalts i desvalguts, amb la qual cosa s’imposa una molt considerable càrrega
fiscal a l’Estat que recau sobre el conjunt dels contribuents.
Les societats així ordenades posseeixen un alt grau d’interdependència
econòmica interna i s’assemblen més, com diem, a una xarxa que a un sistema
radial. Alhora, aquestes i altres societats s’entrellacen entre si en un sistema
transnacional i tranestatal que tampoc té un centre decisori únic. L’Organització
de les Nacions Unides intenta ser-ho, sobretot per a qüestions de pau
internacional, però només ho aconsegueix de manera molt limitada. En
qualsevol cas, apareixen aliances i organitzacions inter o supranacionals
d’eficàcia diversa –com l’Organiztació d’Estats Africans, l’Organització del
Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), i altres- que apunten cap a una intensificació
progressiva de la interdependència. Les més potents són aquelles, com la
Comunitat Europea, que erosionen la soberania dels seus estats membres i creen
un veritable federalisme.
Dins d’aquest marc, la preocupació pel control i l’equilibri dels mercats
modifica seriosament la dinàmica de la competència econòmica tradicional.
Però tot això és, principalment, una tendència, no un fet acabat: al contrari, és
essencial en l’estructuració del nou ordre internacional, que segueix sent
essencialment desigual.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

2.2. Context d’origen
Els grups d’immigrants més significatius
La emigració Magrebí
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Encara que els països del Mediterrani occidental, principalment les penínsules
Ibèrica i Itàlica, també van ser destí d’alguns milers d’immigrants abans de la
dècada dels setanta, els immigrants del Magreb es dirigien fonamentalment cap a
altres països europeus. És a partir dels anys vuitanta en els que aquests dos Estats es
converteixen en receptors d’immigració.
Les raons fonamentals d’aquest canvi en les pautes migratories, especialment per al
cas espanyol, han estat les següents:
El model del desenvolupament econòmic marroquí ha creat una forta crisis del mon
rural concentrant la població en les ciutats més importants, sense que s’hagi produït
la creació de treball en número capaç d’acollir a una part important de la població
activa, en conseqüència ha reforçat la tradicional emigració històrica marroquí.
La demanda de mà d’obra abundant durant el procès de reindustrialització europeu
va crear una cultura i una economia típica d´exportació de mà d’obra en els països
del Magreb.
El tercer condicionant pel reforçament de l’atracció d’emigració per part dels països
europeus més meridionals ha estat el tancament de les fronteres dels països de la
Comunitat Europea en els anys vuitanta. L’Estat espanyol va se l’últim en requerir
el visat d’entrada, unit també al fet de que la proximitat geogràfica facilita una
major possibilitat d’esquivar les barreres legals i policials.
En quart lloc, en la dècada dels vuitanta, va canviar la visió que es tenia de l’Estat
espanyol i de la seva economia fonamentalment, ja que va passar a ser vist no com
un país en unes condicions, més o menys, semblants a Marroc, sinó com una
potència industrial europea.
El que els contingents immigrants més nombrosos s’hagin donat a partir dels anys
vuitanta no treu perquè existeixin famílies que porten residint a Catalunya des de
anys enrera, generalment primer van venir els homes i després les seves dones. En
alguns casos, sobretot més recentment, alguns homes s’han casat amb persones
d’aquí. Sens dubte és el grup d’immigrants vinguts des de fora de l’Estat més
organitzat i asentat.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Tant anteriorment com en l’actualitat es dóna la situació de persones que arriben
clandestinament i entren en el cicle il.legalitat-clandestinitat-detenció-expulsió.
Això és més característic en les persones joves, generalment homes.
G El Marroc
La situació d’aquest país està marcada, en primer lloc, pel nomenament del primer
ministre del govern, Abderraman Yusufi, el 4 de febrer de 1998, dirigent socialista
històric, que havia estat a l’oposició des de que l 1960 els socialistes van deixar de
participar en la gestió del govern. En segon lloc, encara que no menys important, la
mort, el 23 de juliol de 1999, del rei Hassan II després d’un regnat de 38 anys ha
comportat la precipitació dels canvis al Marroc.
La suau reforma de l’estructura de poder iniciada amb el nomenament
d’Abderraman Yusufi s’ha vist accelerada per la successió al tron per part de
Mohammed VI, encara que no s’ha produït una democratització definitiva de la
societat i s’ha limitat a una modernització de poder patrimonial i clientelista de
l’antiga figura del sultà. La figura principal d’aquest anacronisme estava
representada pel ministre d’interior Driss Basri, home fort del govern al regnat de
Hassan II, que ocupava el seu càrrec des de 1974. driss Basri, que estenia la seva
influència sobre altres ministres, la policia i altres corporacions públiques, va estar
destituït per Mohammed VI la tardor de 1999. (El estado del mundo. Anuario
econòmico geopolítico mundial)
Mohammed VI va posar en marxa, l’agost de 1999, una comissió encarregada de les
indemnitzacions als antics presoners polítics i desapareguts del règim anterior i va
autoritzar el retorn al país dels líders polítics exiliats. Després va començar un viatge
oficial per les províncies del nord, especialment del Rif, que pel seu estat de
subdesenvolupament va ser sempre focus de revoltes. La població d’aquesta zona
deprimida va rebre el nou rei amb esperança i un entusiasme que no s’havia vist des
de l’aconseguiment de la independència.
Marroc té encara pendent la qüestió de l’autodeterminació del Sàhara Occidental
que va pertànyer a Espanya fins l’any 1975. Al novembre del 2000 es va produir una
manifestació anomenada “Marxa Verda” que va provocar l’inici de les negociacions
que acabarien amb el repartiment d’aquest territori entre Marroc i Mauritània el 14
de novembre de 1976. Els saharians, però no van acceptar aquest repartiment, van
proclamar la República Àrab Saharaui Democràtica i van entrar en guerra amb els
dos països dirigits pel Front Polisari. Després de molts anys de guerra i de la
signatura de la pau amb Mauritània, el Front Polisari i el Marroc van acceptar la
realització d’un referèndum, proposat per l’ONU, que està pendent des de 1992 i
que ha estat ajornat diverses vegades. Mentrestant el Sàhara Occidental està ocupat
per 200.000 soldats de les Fprces Armades Reials i la seva població malviu en
camps de refugiats.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
El novembre de 2002 es van celebrar eleccions democràtiques .
Econòmicament, el Marroc depèn de l’agricultura i de l’aportació de divises dels
emigrants i del turisme. Hi ha, però, un fet que destabilitza l’economia marroquina i
és que el 47% del pressupost anual es destina a pagar el 770.000 funcionaris de la
feixuga burocràcia que ofega l’administració.
La piràmide de població del Marroc està fortament esbiaixada cap a la població
jove. D’una població de 30 milions d’habitants, aproximadament el 40% té menys
de 15 anys i el 80% en té menys de 40 anys. Aquesta població jove, tot i que pot
trobar feina en l’economia submergida, té dificultats per a trobar un treball ben
remunerat. Les xifres oficials d’atur ens indiquen que un 19% de la població activa
no té una feina degudament declarada. És per això que segons algunes enquestes un
89% dels joves entre 21 i 29 anys vol emigrar, en molts casos no perquè no tinguin
treball sinó per a trobar salaris més alts que els permetin una vida amb prespectives
de progrés.
Hi ha una formació deficient de la societat, que amb un índex d’analfabetisme del
55% del total d’habitants o un 70% de la població femenina equipara el Marroc a
països molt més endarrerits. Especialment difícil és la situació a les zones rurals, a
les que 2/3 parts de ciutadans no tenen accés a l’aigua, el 87% està sense llum i el
93% no té cap estructura sanitària. Això ha provocat un èxode rural massiu cap a les
ciutats.
Finalment, no hi ha inversions públiques ni iniciativa privada que faci pensar en una
solució a mg termini d’aquesta situació. La proximitat geogràfica entre Marroc i
Espanya, porta d’entrada a la europa desenvolupada, és tan petita que es veu la costa
a simple vista. Hi ha una imatge excessivament idealitzada de l’emigració,
fomentada per la recepció d’emissores de televisió occidentals, els emigrants que
retornen a l’època de vacances i la política de govern, al que beneficia l’arribada de
divises, el flux constant de població cap a l’estranger que d’una altra forma hauria
de trobar treball al país i el fet que veure la emigració com la forma més ràpida de
prosperar evita que la població reclami les reformes necessàries al país.
Tots aquests condicionants fan del Marroc un focus d’emissió d’emigrants molt
actiu.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

La immigració Llatinoamericana
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Incloem en aquest apartat gent de països molt diversos des d’Argentina a la
República Dominicana, passant per Equador, Perú, Veneçuela o Cuba. Les seves
procedències de classe son també diferents, així com els seus motius personals
d’emigració. Les persones procedents d’Argentina o Xile són gent d’edat mitja,
entre 35 i 45 anys i per regla general han vingut en busca de refugi polític, encara
que també hi hagi gent d’aquestes procedències que han immigrat per motius
sentimentals o profesional. Normalment són d’extracció de classe mitja i formació
secundària o universitària. (Manzanos Bilbao,C. El grito del otro: arquelogía de la
marginación racial. Ed. Tecnos)
La immigració dominicana i colombiana està fonamentalment composta per dones
d’extracció social de classes mitja o baixa. Treballen o han treballat en le servei
domèstic, en l’hosteleria o en la prostitució. Moltes d’elles han deixat familia i fills,
al igual que passe entre l’immigració dominicana. En aquest cas l’extracció social és
majoritàriament de classe baixa, i és una immigració, en general, recent i jove, amb
una important problemàtica de legalització dels permisos de residència.
Hi ha també un altre grup específic d’immigrants procedents de les ètnies indígenes
dels Andes. Procedeixen dels àmbits rurals de Perú i Equador especialment. Porten a
fi migracions de tipus familiar on el seu objectiu és el comerç; la mercaderia de
venta és l’artesania portada dels seus pobles.
La búsqueda cultural i la promoció artística són les raons per les que a vegades,
diferents artistes venen a Europa amb la finalitat d’estudiar, o promocionar el seu
estil i producció. Són homes i dones de totes les edats, procedents de Xile, Bolíbia,
Veneçuela o altres països de la zona que elegeixen Europa per portar a fi els seus
somnis artístics. Donades les seves peculiaritats artístiques podem dir que formen en
si un grup específic.
I, també dir que hi ha un nombre significatiu de persones que han vingut a Europa i
han aconseguit la seva residència per mitjà del matrimoni. Aquest grup està format
especialment per dones i són de procedència centroamericana.
G Argentina
La dificultat d’Argentina per sortir de la reseció que va patir durant el 1999
provinent de la pèrdua de mitjans d’acció per part de l’Estat, resultat de les
dràstiques reformes que Domingo Cavallo va portar a terme entre 1990 i 1995.
La Llei de Convertibilitat de 1991, que va establir la paritat entre peso i dòlar, va
desmbocar en la imposssibilitat de qualsevol devaluació competitiva, mentres
Brasil en canvi practicava una flotació de la seva moneda des de finals de gener
del 1999 atraïent així més fàcilment als inversors estrangers. A partir del tercer
trimestre del 2000, els ingressos no han estat suficients per pagar els terminis del
deute (157.000 milions de dòlars adeutats a fins d’aquest any).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Malgrat el discurs “reactivador” de Cavallo, en el mes d’abril de 2001 es van
aprovar diverses mesures de recolzament (com un impost sobre les transaccions
financeres) i es va ajustar encara més a la baixa el magre pressupost de l’Estat.
El greu risc de suspensió de pagaments, que vindria a aunl.lar la concesió de
40.000 milions de dòlars aprovada pel FMI, Espanya i altres proveedors en els
últims mesos del 2000, va quedar ajornat a l’any 2005 gràcies al canvi de bons
del deute per 29.000 milions de dòlars acordat en juny de 2001, en el major
reescalonament del deute realitzat a Argentina.
Respecte a la producció industrial, no ha anat en augment en el 2000, mentres les
exportacions agrícoles patien ( a part de l’efecte d’uns preus molt baixos) una
greu epidèmia de febre aftosa que va afectar en l’últim trimestre tota la conca del
Riu de la Plata. La situació social i laboral va continuar també deteriorant-se:
l’atur (14,7% en l’octubre del 2000) va afectar de forma més severa a les regions
agrícoles situades a l’interior del país, mentres que els bloqueigs de carreteres es
van extendre com una manera de queixa en els municipis més empobrits de la
governació de Buenos Aires. Llavors, en juny de l’any 2001 es produeix la
cinquena vaga general des de l’arribada al poder de l’Alianza, però la pèrdua de
l’influència sindical (per la caiguda de l’afiliació i les divisions peronistes) no va
permetre als sindicats convertir-se en canals d’expressió del descontent ni,
sobretot, de negociació. La delinqüència ha adquirit, mentres tant, proporcions
desconegudes fins llavors, i les manifestacions de racisme contra els immigrants
dels països veïns s’han tornat més freqüents.
La recesió econòmica global ha creat tensions amb Brasil a propòsit del marc
Mercosur (Mercado Común de Amèrica del Sur), al considerar les autoritats
argentines que la política macroeconòmica del seu soci era digna de penalització.
G Equador
El 10 d’agost de 1998 va ser investit com a president el democratacristià Jamil
Mahuad. Dos mesos després, el nou president va signar la fi del conflicte
fronterer amb Perú i així va aconseguir el compromís per part de les entitats
financeres internacionals d’invertir 2.000 milions de dòlars. Aquests bons
resultats inicials es van veure frenats bruscament per la baixada dels preus del
petroli, l’huracà Mitch i els forts aiguats que va provocar el fenomen climàtic
d’El Niño, i la fuga de capitals del país.
Es va produir una crisi del sistema bancari que va obligar l’Estat a invertir 1.000
milions de dòlars per a reflotar les entitats financeres del país que, per altra
banda, van bloquejar durant set mesos el 25% dels dipòsits bancaris.
L’agitació social provocada per la crisi bancària i les mesures restrictives del
govern per reconstruir la xarxa de carreteres, i frenar la inflació i la recessió
econòmica va prodir la dissolució del pacte entre els partits de govern i creixents
rumors d’un possible cop d’Estat de les Forces Armades.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
El gener de 2000, un moviment de les comunitats índies que reclamava la
reforma de l’estat va desmbocar en un cop d’Estat. El dia 21, cinc milions
d’indígenes i un grup d’oficials de l’exèrcit van prendre l’edifici del Congrés i
van instal.lar un govern popular.
La població del país va mantenir la calma i davant la falta de suport dels caps
militars tant al cop d’Estat com al fins llavors president de la República, el
vicepresident del país Gustavo Noboa es va proclamar nou president. El
nomenament va ser ratificat poques hores després pel Congrés reunit a
Guayaquil.
La situació econòmica s’ha continuat deteriorant. D’un ja dolent estancament del
PIB del 0,2% el 1998 s’ha passat a una encara pitjor recessió del 7%. Els nivells
d’inflació de 36% el 1998 i 55% el 1999 units a la devaluació del 20% del valor
de la llavors moneda nacional (el sucre) respecte del dòlar, ja van obligar a
l’expresident Jamil Mahuad a dolaritzar l’economia, al final de 1999.
La bona situació del preu del cru ha permés evitar el fracàs de la dolarització
aprovada el novembre de 1999, en el 2000 la inflació va ser del 36%, estan fixat
en el 20% l’índex orevist pel 2001. Pel que fa a la greu crisi financera que es va
iniciar a finals de l’any 1998 continua enquistada, i a més l’ operació de
salvament del sector bancari ha absorvit dels fons públics més de 3.000 milions
de dòlars.
L’Equador, país en el que el 70% de la població viu enla pobresa, es va veure
paralitzat a finals de gener del 2001 per un alçament dels indígenes contra le
mesures d’austeritat, el tercer en 11 anys, però en primer amb la mort d’alguns
indis. Principal força d’oposició i movilització popular, la sublevació va forçar al
govern a establir un diàleg que corria el risc de degradar-se a mesura que es van
aproximar les incertes cites electorals de l’any 2002.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

La immigració d´Europa de l’Est
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
La caiguda dels sistemes del socialisme d’estat dels països de l’est d’Europa i els
conflictes sorgits en algunes zones d’aquests països han produït una forta
immigració cap a altres països europeus. Encara que en el nostre cas, donada la
llunyania del nostre país i el limitat suport donat als refugiats, no s’ha produït
l’arribada d’un número significatiu de persones d’aquestes procedències ( encara
que en els últims dos anys aquest número s’ha vist augmentat ).
L’espai postsoviètic
La presestroika de Mihail Gorbachov, iniciada la segona meitat dels anys vuitanta, i
el posterior ensorrament de l’URSS el 1991 va deixar sortir a la superfície el
substrat de greus disparitats culturals i econòmiques sobre el qual estava construït el
gran imperi soviètic. El sentiment de les repúbliques bàltiques (Estònia, letònia i
Lituània) que no dubten a integrar-se a l’OTAN amb la finalitat d’afiançar la seva
independència i a rebutjar tot el que vongui de Rússia és un exemple de fins a quin
punt, tot i ser la regió més desenvolupada de l’URSS, hi formava part en contra de la
voluntat dels seus ciutadans.
El final de la uniformitat ètnica i religiosa que imposava l’Estat central va
desembocar en greus conflictes armats com els de la guerra de Txexènia o les
guerres del Balcans.
Això posa en una difícil situació la veïna Unió Europea (UE) que, per una banda, ha
d’atendre les demandes d’ampliació cap aquesta zona i, per l’altra, ha de valorar els
riscs de possibles onades mogratòries incontrolades o d’inestabilitat que li poden
arribar. A l’actuació a mig termini dels estats membres respecte d’aquesta regió
podem diferenciar línies diferents. La política sobre els Balcans està encaminada a
pacificar, reconstruir i integrar els països que conformen aquesta zona. La UE s’ha
configurat com a principal soci comercial i d’enviament d’ajuda amb la finalitat de
signar acords d’estabilització i d’associació com a pas previ a l’establiment d’una
zona lliure de comerç. Polònia, Eslovàquia, Hongria, Estònia, Letònia i Lituània
estan, també, camí d’aconseguir la integració gradual a la UE.
G Romania
Romania és un altre dels països amb greus problemes econòmics. Les xifres de
1998 reflectien una recessió econòmica del 5,5%, un dèficit públic del 4% del
PIB, una inflació del 40% i un índex d’atur del 12% de la població activa.
A aquesta economia en recessió es va sumar, la primavera de 1999, la guerra de
Kosovo que va frenar les inversions estrangeres, el comerç amb Iugoslàvia i el
transport de mercederies a través del Danubi.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
L’any 1999 va continuar les protestes del sector de la mineria del carbó que,
finalment, van aconseguir concessions per part del govern que només
s’expliquen per la impossibilitat d’aquest de restaurar la normalitat per vies
policíaques.
En aquest context més aviat negatiu, la desició del Consell Europeu d’Helsinki,
l’11 de desembre de 1999, d’iniciar les negociacions d’adhesió de Romania va
representar una esperança de sortida d’aquesta situació.
Aquesta esperança va ser ràpidament eclipsada per la destitució del primer
ministre del país i, per les contínues remodelacions del govern.
Mentrestant, la població seguia empobrint-se cada cop més. El 1999 va
enregistrar una recessió del 3,9% i una inflació de quasi 50% combinades amb
una greu crisi del sistema financer del país que va provocar el pànic del clients
del principal banc i dels petits inversors que havien dipositat els seus estalvis als
Fons Nacionals d’Inversió.
G Bulgària
Els reformadors del govern de Ivan Kostov (UFD – Unió de Forces
Democràtiques, dentre dreta) no han aconseguit convertir el suport que havien
obtingut de la comunitat Internacional en crèdit polític en l’àmbit intern.
Exacerbat pels assumptes de corrupció i el favoritisme practicat per la UFD cap
a les emprese “amigues”, el descontent de la població (aproximadament un 70%
viu per sota del llindar de pobresa) es va traduir en un vot de queixes sense
precedents en les eleccions parlamentàries del 17 de juny del 2001: el 42,74%
dels electors va donar el seu suport a Simeón de Sajonia-Coburgo, antic rei en
l’exili Simeó II, que va entrar en la vida política el dia 6 d’abril de 2001, sent
anomenat Primer Ministre el 12 de juliol següent.
Per tercer any consecutiu l’economia búlgara ha experimentat un clar creixement
positiu (5%), registrant un dèficit pressupostari inferior al previst (1%). Malgrat
que el dèficit comercial segueix sent elevat /1.371 milions de dòlars) i la inflació
ha superat la barrera de les dues xifres (10,4%). Pe que fa a l’atur (18%) segueix
limitant l’oportunitat de recuperació del consum i la reducció del cost social de
les reformes.
El país també es va veure debilitat per la crisi amb la veïna Macedònia.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

2.3. Context d’arribada
Mapa 1. Comarca del Solsonès
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

2.3.1. Aspectes territorials i físics del Solsonès
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
El Solsonès és una comarca situada a la Catalunya Central, limita al Nord amb les
serres Pre-pirinenques d’Oliana, Odèn, Pot del Compte (2.383 m.) i serra del Verd
(2.274 m.) que la separen de l’Alt Urgell i el Berguedà. Al Nord-Est es troben els
relleus característics les serres de Busa i els Bastets. La Vall de Lord, petit
territori, amb unitat geogràfica i històrica dintre del Solsonès, es troba al
naixement dels rius Cardener i Aigua de Llinars.
El Solsonès té una superfície de 971,9 km2, repartits en catorze municipis que,
tret dels de Solsona i Sant Llorenç de Morunys (les dues viles de la comarca),
figuren entre els més gran extensió territorial de Catalunya. Dins de la comarca
hom pot distingir dos sectors ben diferenciats: l’un al nord-est, més pròpiament
muntanyenc, i l’altre que ocuparia el centre i sud de la comarca, de planells
enlairats i dissecats per la xarxa hidrogràfica.
El sector muntanyen, situat al nord de Solsona, té una altitud que oscil.la entre 900
i més de 2.000 metres. El seu punt culminant és el Pedró dels Quatre Batlles
(2.383 m.) situat a la serra del Port del Comte, zona aquesta de característiques
netament alpines.
La part més “plana” de la comarca n’ocupa la meitat meridional. L’altitud mitjana
és d’uns 700 m. I el relleu, relativament suau, no és gaire característic d’una àrea
muntanyosa.
En conjunt, però, el Soslonès presenta pendents mitjans força acusats. Això vol dir
que gairebé una quarta part de la comarca té una vocació exclusivament forestal,
ja que els usos agrícoles d’aquests sòls queden absolutament impossibilitats pels
condicionants topogràfics. La resta del Solsonès presenta pendents més suaus,
apta per a implantacions urbanes i industrials extenses.
2.3.2. Població
El Solsonès té uns trets característics bastant únics a Catalunya, que deriven
principalment de seu tipus de distribució demogràfica: nomès hi ha dues entitats
amb un pes demogràfic rellevant, Solsona i Sant Llorenç de Morunys, i la resta de
comarca està fonamentalment distribuïda en masos disseminats. Solsona i Sant
Llorenç de Morunys són igualment les úniques entitats on la població creix
contínuament durant el període 1950-1981, mentre que en els altres municipis i
entitats la població de 1981 és sempre inferior a la de 1950.
S’ha de remarcar, doncs, que el que succeeix al Solsonès és el moviment de la
població desseminada de la comarca cap a la capital, Solsona, i, en menor
importància, cap al segon nucli, Sant Llorenç de Morunys, i que aquest fet és el
que explica que aquests dos nuclis siguin els que creixen mentre que totes les
altres entitats decreixen. No obstant això, cal remarcar que la comarca del
Solsonès no ha sofert un despoblament especialment intens si es té en compte que
ha estat una comarca amb pocs atractius per a la localització d’activitats
econòmiques que no estiguin relacionades amb el sector primari (llunyania dels
principals eixos de comunicació, dispersió de la població i per tant de la mà
d’obra i dels consumidors més propers, escassa tradició industrial, escassa tradició
turística).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
El Solsonès té tradició forestal i ramadera a la part alta i agrícola amb cultius de
secà a la part baixa.
2.3.3. Evolució econòmica 1999
El PIB del Solsonès ha crescut d’un 2,74% l’any 1999, una taxa força inferior a
la registrada el 1998 (4,08%) i relativament baixa si es compara amb la mitjana
catalana (3,44% el 1999), però lleugerament superior a l’increment del conjunt
del territori lleidatà (2,3%). Aquesta evolució del PIB agregat amaga
comportaments sectorials força particulars: mentre que la construció ha cresut
d’un moderat 0,81%, en contrast amb la forta expansió viscuda en el conjunt del
territori català, els serveis han augmentat molt (5,94%), fins a duplicar la taxa de
creixement agregada al PIB.
En canvi, la indústria, amb un augment del 3,03%, i el sector primari (-6,40%)
han presentat una dinàmica més d’acord amb l’evolució mitjana de Catalunya.
La forta empenta del consum (4,7% en el conjunt de Catalunya l’any 1999) ha
estat l’element dinamitzador de l’economia a la comarca, que no s’ha beneficiat
com altres territoris veïns de l’expansió de la inversió en construcció. D’altra
banda, la dinàmica de la balança comercial ha condicionat el creixement
industrial, mentre que la sequera persistent durant 1999 ha afectat negativement
la producció agrària del Solsonès.
La pèrdua d’impuls de l’economia de 1999 ha trencat la tendència a l’alça que
s’havia registrat des de 1994 (amb l’excepció de 1997, el PIB del Solsonès entre
1994 i 1998 ha anat progressant a una taxa cada vegada més intensa, des d’una
davallada del 0,5% finsa un fort augment del 4,1% l’any 1998) i ha situat el
creixement acumulat durant la dècada dels noranta en un modest 15,99%, 7,80
punts perceptuals per sota de la mitjana catalana (23,79%).
Sectorialment, els mals resultats del primari, que ha restat 0,62 punts perceptuals
al creixement agregat del PIB, han estat provocats per la mala collita de cereals,
que representen un 26,3% del total del PIB agrari de la comarca (a la demarcació
de Lleida, la producció de cereals s’ha reduït d’un 26,3% com a conseqüència de
la sequera). En canvi, la producció ramadera ha contribuït més positivament a
l’evolució del sector (el cens del porcí s’ha incrementat d’un 10% l’any 1999).
La indústria del Solsonès s’ha reduït relativament per la producció metal.lica i de
maquinària (-0,4% el 1999, davant un 4,0% el 1998), que concentra un 29,9%
del total del PIB sectorial, i per la caiguda del PIB del sector tèxtil (-0,8% el
1999 a la comarca), que ha patit, com el conjunt del territori català, els efectes
del deteriorament de la balnça comercial. Tanmateix, l’evolució més positiva de
les indústries del cautxú, la fusta i altres produccions (8,4% l’any 1999) ha
permès un augment, per bé que moderat, de l’ocupació sectorial a la comarca
(creixement del 2,3% dels afiliats a la Seguretat Social el 1999).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
La debilitat de la construcció ha estat un dels principals factors limitadors del
creixement i s’explica pel feble avenç de l’activitat residencial i de l’obra
pública. Aquesta dinàmica sectorial no ha permès la creació d’ocupació al
Solsonès (caiguda del 13,8% dels afiliats a la Seguretat Social l’any 1999), cosa
que contrasta amb els increments registrats en gran part del territori català.
En canvi, el terciari s’ha consolidat com el motor de l’economia comarcal, amb
una contribució de 2,60 punts perceptuals al creixement agregat. La fortalesa de
la demanda interna ha permès un augment del 6,6% del PIB del comerç (que
concentra un 22,1% del total del terciari), i això, juntament amb l’expansió dels
serveis no adreçats a la venda (11,2% l’any 1999), explica el gruix del
creixement sectorial a la comarca. En aquest context d’increment de l’activitat
terciària en les branques més intensives en mà d’obra, l’avenç de l’ocupació en
els serveis ha estat molt important (del 17,4% pel que fa als afiliats a la Seguretat
Social en l’exercici de 1999).
Amb tot, el mercat de treball ha reflectit la dinàmica econòmica amb una creació
d’ocupació moderada (augment del 5,1% dels aliliats a la Seguretat Social l’any
1999) i un creixement de l’atur registrat del 6,9% el 1999.
Taula 4.0.: Localització de l’activitat econòmica. Solsonès. 1997 Establiments i
professionals. Per sectors
Indústria Construcció Comerç
al
detall
Serveis* Professionals
i artistes
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Total
Castellar
Ribera
de la 2 - - 1 - 3
Clariana
Cardener
de 4 1 1 3 - 9
Coma i la Pedra, la 1 7 - 12 2 22
Guixers 4 2 1 3 1 11
Lladurs - 2 - 8 1 11
Llobera - 4 - 6 1 11
Molsosa, la 1 2 - - - 3
Navès - - - 9 - 9
Odèn 1 - 1 5 - 7
Olius 12 13 3 12 4 44
Pinell 1 2 - 2 1 6
Pinós 2 3 1 15 1 22
Riner 4 1 1 12 2 20
St. Llorenç de 15 28 28 45 13 129
Morunys
Solsona 92 131 176 329 92 820
Total comarca 139 196 212 462 118 1127
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
* Llevat del comerç al detall

G Agricultura
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
L’evolució de la Superfície Agrària Util (SAU) d’una comarca dóna idea de la
tendència que té el sector agropecuari a crèixer o a disminuir. Si la SAU creix
vol dir que el sector forestal va perdent importància i que l’especialització
agrícola s’encamina cap a l’adopció de models de producció més extensius. Si
disminueix, indica que el subsector agropecuari perd importància, pel que fa a
l’extensió, davant del forestal a causa de la tendència del primer en adoptar
models cada vegada més intensius. Així, per exemple, el pasturatge del bestiar
ha disminuit notablement en els darrers anys al nord del Solsonès, de manera que
les pastures s’han anat convertint en matolls i posteriorment esdevindran
superfícies arbrades de poc interès per al pasturatge.
Evolució i distribució de la superfície conreada
La majoria de la superfície conreada al Solsonès es dedica als cereals. Cal fer
una matisació referent a la distribució que es fa de les terres conreades en els
municipis meridionals i septentrionals de la comarca. Així com en els primers
predominen, efectivament, els conreus de secà de cereals, en els altres, la SAU
és molt reduïda i es dedica fonamentalment a farratges, prats i patates.
Segons Aldomà i Pujades, el cereal més conreat és el blat, seguit a poca distància
per l’ordi. El blat de moro i la civada tenen només una representació sombòlica
dins de la comarca. L’evolució de la superfície dedicada a cada cereal depèn
molt dels preus pagats en el mercat.
A la muntanya, que representa només un 8% de la suprfície conreada de la
comarca, la tendència ha estat diferent. En els darrers 25 anys s’ha perdut la
meitat de la superfície dedicada als cereals, mentre que el conreu de farratges ha
anat augmentant considerablement.
A més a més, el conreu de la patata de sembra, tradicional a les parts més altes
de la comarca, ha anat perdent importància com més augmentava la competència
de les altres àrees productores.
G Ramaderia
El sector amb més importància és el porquí i, curiosament, les aus ocupen el
segon lloc en importància seguides molt de prop pel bestiar boví.
L’engreix de vedells va experimentar durant els anys seixanta una fase de gran
creixement. En l’actualitat, però, hi ha un cert estancament.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Pel que fa a la resta de sectors ramaders, l’engreix de pollastres ha experimentat
un davallada considerable en els darrers anys, mentre que la cria de conills s’ha
anat estenent cada vegada més, gràcies a la seva importància econòmica com a
activitat ramadera complementària.
Règim de tinença de la terra
Tal i com succeeix a la majoria del territori català, al Solsonès el règim de
tinença de la terra més freqüent és la propietat. Aquest fet, però, no és pas
general a la comarca. Així, mentre que la majoria de les explotacions forestals es
tenen en règim de propietat, en les explotacions agrícoles domina més la terra
portada en contracte, amb una tendència clara a la disminució.
G Silvicultura
Superfície forestal
La superfície forestal del Solsonès ha augmentat considerablement la darrera
centúria a causa de l’abandó de les àrees de pastures i de conreus. Aquest guany
quantitatiu de superfície forestal no es correspon, però amb un augment de la
qualitat dels boscos.
Al Solsonès no hi ha cap bosc que sigui propietat de l’Estat. Els únics boscos
d’utilitat pública són els que pertanyen a les entitats locals.
G Indústria
El Solsonès s’ha caracteritzat, des de fa molt de temps, per una orientació
productiva en què hi predominen les activitats agrícoles i ramaderes. Tot i així,
no és menys cert que la indústria al Solsonès ha tingut un pes no gens
menyspreable en el conjunt d’activitats productives comarcals. D’una indústria
antiga, orientada al mercat local, i d’una estructura productiva, normalemnt de
tipus artesanal, s’ha passat, a partir de la dècada dels cinquanta, cap a un sector
més consolidat, amb la implantació de diversos establiments fabrils que han
significat un increment de l’ocupació secundària i canvis substancials a
l’estructura sectorial i empresarial.
La indústria al solsonès ha passat, doncs, d’èsser una activitat residual o
complementària a les feines al camp, a esdevenir el principal sector econòmic de
la comarca.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Els principals sectors industrials presents a la comarca són, per ordre
d’importància quan al volum d’ocupació, el sector del metall, que inclou la
transformació de metalls, la mecànica de precisió i les reparacions, la indústria
de la fusta i mobles i el sector tèxtil, que inclou confecció, el cuiro i el calçat.
Amb una importància menor hi són presents el sector de l’alimentació (o
indústria agroalimentària) i el de l’extracció i transformació de minerals no
energètics, que inclou també la indústria química.
G Construcció
La localització de les empreses de la construcció mostra una concentració
pràcticament absoluta a Solsona i Sant Llorenç de Morunys, mentre que a la
resta de municipis la implantació és molt reduïda.
El sector de la construcció va iniciar un desenvolupament considerable a partir
dels darrers anys de la dècada dels seixanta, però va ser en la dècada dels setanta
quan s’hi enregistrà el major dinamisme, període que coincideix amb l màxima
expansió del subsector de l’habitatge.
La gradual disminució de la construcció d’habitatges nous provocà durant l’inici
de la dècada dels 80 la crisi del sector, amb un considerable retard respecte als
altres llocs del país.
La construcció és un dels sectors on hi treballa més població estrangera.
G Turisme
El potencial turístic de la comarca és elevat, però es pot afirmar que és poc
aprofitat. El Solsonès és, en línies generals, una comarca poc coneguda des d’un
punt de vista turístic, malgrat les seves característiques geogràfiques i
paisatgístiques, molt adequades per a determinats usos turístics, i una certa
tradició des de principi de segle a Sant Llorenç de Morunys i a Solsona.
S’hi distingeixen dos tipus de turisme ben diferenciats. Per una banda, hi ha el
turisme propi d’una comarca de l’interior i de muntanya, que és bàsicament
turisme de temporada i de ruta, que utilitza la xarxa d’establiments hotelers
existents, amb una feble implantació de segones residències. Per una altra, hi ha
el turisme d’hivern, generat per l’estació d¡esquí del Port del Comte, que ha
induït una important activitat en el sector de serveis i de la construcció a tota la
Vall de Lord.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Actualment aquestes dues tipologies turístiques queden molt localitzades
geogràficament. La zona d’afluència del turisme d’hivern i d’esquí es concentra
a la Vall de Lord, al nord de la comarca. L’altre tipus de turisme, el d’interior i
de ruta, es concentra gairebé totalment a Solsona.
Una activitat que en certa manera pot considerar-se turística la constitueixen les
cases de colònies que, en un nombre considerable, hi ha a la comarca. Aquestes
cases de colònies acullen nombrosos nens i joves, que se sumen a la xifra de
visitants i turistes de la comarca.
G Comerç
El comerç és una activitat fonamental induïda pels altres sectors productius, que
se centra, en el cas del Solsonès, en la capital comarcal. D’una banda, Solsona, a
través del mercat setmanal del divendres, atrau un important nombre de gent
provinent del petits municipis rurals de la comarca. Per una altra, la ciutat
disposa d’una oferta diversa d’establiments comercials que satisfan les
necessitats locals i dels entorns.
La ciutat de Solsona té una àrea comercial pròpia de notable extensió, però de
límits imprecisos.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
2.4. Els beneficis directes i indirectes de la immigració estrangera
a Catalunya *
Fins a l’actualitat molts estudis han destacat els avantatges que suposa la
presència d’immigrants en la societat que els dóna acollida; des de
l'avantatge que suposa la presència d’una nova cultura, com és una obertura
i una tolerància més grans en el si de la societat, fins a avantatges de caire
més econòmic com són ara una major flexibilitat del mercat laboral en el
qual els immigrants ocupen els llocs de treball no coberts per la població
autòctona. També, es mencionen sovint els avantatges derivats de l’arribada
de treballadors estrangers a societats com la catalana i l’espanyola, que
pateixen un procés d’envelliment de la seva població activa.
La presència d’immigrants estrangers permet de cobrir determinades
necessitats laborals que romanien vacants, ja sigui per l’escassetat de mà
d’obra autòctona o perquè aquesta mà d’obra no està disposada a realitzar
determinats tipus d’activitats, sobretot, les més precàries. Per aquest motiu
es crea un "mercat de treball dual", en el qual els treballadors estrangers i
els autòctons ocupen segments diferenciats i difícilment intercanviables.
- La immigració pot ajudar a incrementar el grau de capitalització de l’economia,
ja que els immigrants estrangers tenen disponibilitat a treballar un nombre major
d’hores i a estalviar una part important del seu salari. Igualment, atesa la seva
major mobilitat, contribueixen a fer flexible el mercat de treball, no només en el
seu vessant retribuïdor sinó també en les seves dimensions espacial i
organitzativa.
- Tenint en compte el procés d’envelliment de les societats
desenvolupades, en particular de l’espanyola i la catalana, i l’amenaça
que suposa aquest procés per al sosteniment del nostre sistema de
seguretat social, l’arribada de treballadors estrangers constitueix una
important contribució en termes econòmics a l’actual sistema de
benestar.
Pel que fa als beneficis econòmics de la immigració estrangera, entenem tots
aquells avantatges que genera la presència d’immigrants a l’economia de la
comunitat d’acollida - en el nostre cas, l’economia catalana- i que són
quantificables en termes monetaris. En parlar de beneficis de la immigració
estrangera s’estableix una distinció entre beneficis directes i indirectes:
* Estudi realitzat per: Marc Balaguer (Harvard Universiry), Mikel Barreda (Universitat Pompeu Fabra) i
Diana Cuadros (Universitat Pompeu Fabra). Els beneficis de la immigració estrangera a Catalunya.
Octubre de 1999 (www.gencat.es/benestar/immigra/immi2)
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Els beneficis directes fan referència a les aportacions econòmiques dels
immigrants a la renda del país. Al marge de les necessitats laborals cobertes per
la població estrangera, cal destacar un altre benefici econòmic vinculat a
l’activitat laboral d’aquest col·lectiu. Es tracta de les aportacions econòmiques
dels immigrants a la renda del país com a resultat directe de la seva activitat
laboral. Sens dubte, els salaris i els guanys obtinguts pels immigrants generen
efectes positius sobre el conjunt de l’economia, especialment per la seva
incidència en una major demanda dels béns de consum.
Cal destacar-ne les següents:
- les aportacions com a resultat de l’activitat laboral;
- les aportacions en concepte de pensions;
- les aportacions fiscals.
Els beneficis indirectes fan referència a aquells avantatges que genera el
col·lectiu d’immigrants a la societat, com a conseqüència indirecta de les seves
activitats de consum. Existeixen nombrosos organismes i entitats, tant del sector
públic com del sector privat, que dirigeixen les seves activitats econòmiques o
socials al col·lectiu de immigrants. Igualment, els immigrants son els principals
"clients" d’aquestes empreses i entitats.
Considerem que són beneficis indirectes de la immigració aquells que aporta
aquest col·lectiu a la societat quant a les activitats econòmiques que genera al
seu voltant. Partim de la hipòtesi que la presència dels immigrants no
necessàriament suposa una càrrega econòmica per a la societat sinó que al
contrari, pot propiciar i de fet ho fa, una dinàmica pròpia d’activació de
l’economia a Catalunya. Aquesta activació s'expressa amb:
1) la generació d’empreses i organismes,
2) la creació de nous llocs de treball, i
3) la presència de més professionals.
Tant les empreses i els organismes com els nous llocs de treball i els
professionals, es dediquen totalment o parcialment a temes relacionats amb
aquest col·lectiu. En altres paraules, sense la presència d’aquest col·lectiu, a
Catalunya no haurien sorgit aquestes empreses o organismes, ni s’haurien creat
aquests nous llocs de treball per als professionals autòctons.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Mundialització. Context d’origen i d’arribada
Algunes d’aquestes empreses i entitats en el sector privat són:
- les organitzacions no governamentals dedicades totalment o majoritàriament al
treball amb immigrants;
- els locutoris;
- les companyies privades d’autobusos,
- els arrendadors d’habitatges,
- ...
Algunes d’aquestes empreses i entitats en l’àmbit públic:
- els serveis particulars d’atenció als immigrants: el Centre d’Atenció
Primària, Hospitals, ...
- els mestres dedicats a l’ensenyament de nens i adults immigrants a
Catalunya.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
3. ANÀLISI DEL GRAU D’INTEGRACIÓ DE LA IMMIGRACIÓ
ESTRANGERA AL SOLSONÈS
Conceptes entorn a la integració
La tradició integradora de Catalunya
Catalunya és el resultat d’un procés permanent d’integració de persones vingudes
d’altres llocs. El nostre país, des de sempre, ha acollit gent distinta, tenim una llarga
tradició integradora. És un país obert on tothom ha tingut cabuda. Des de l’edat mitjana,
passant pel segle XVII, i després durant tot el segle XX Catalunya ha tingut, amb
caràcter general, una mateixa resposta per als moviments migratoris que ha viscut: una
actitud per la integració i la convivència.
Es calcula que a Catalunya entre el 1900 i 1960 van arribar 1.400.000 persones. I que
entre el 1960 i 1980 es va establir a Catalunya el que percentualment representava
l’equivalent al 25 % de la població total existent el 1960. En aquest sentit, el 1975 el 38
% de les persones que vivien al país havien nascut fora de Catalunya. Si no hi hagués
hagut processos migratoris a Catalunya actualment només hi hauria 2,4 milions
d’habitants en comptes dels 6 milions que som ara.
El flux immigratori que ha tingut Catalunya durant el segle XX i que ha comportat un alt
grau de riquesa per al país, ha vingut acompanyat de la cohesió social, que va saber
preservar la identitat del país amb la integració de tots els ciutadans que hi vivien amb
independència del seu origen.
Tot i que no ha estat un procés fàcil, Catalunya va saber preservar les seves senyes
identitàries. Una de les explicacions que es dóna a aquest fet és que molts catalans
immigrants i els seus fills van comprendre alhora la necessitat i la justícia que
representava el fet de preservar els elements propis de la cultura catalana, aquells que li
atorguen la seva personalitat, començant per la llengua pròpia. En aquells moments, en
què a més a més no existien institucions democràtiques pròpies de Catalunya i que
l’escola tenia una clara tendència a la centralització, la mateixa societat civil va tenir un
paper significatiu per preservar els senyals identitaris.
La immigració del segle XX tenia en comú amb l’actual que es produeix a causa de les
desigualtats que existents arreu del món, i al desig de les persones d’aconseguir millors
condicions de vida per a ells i per a la seva família. Ara bé, hi ha una diferència
essencial en el fet que actualment les persones que arriben a Catalunya ja no
procedeixen de l’Aragó, de Múrcia, d’Extremadura o d’Andalusia. Ara provenen del
Magrib, de l’Àfrica subsahariana, de l’Est i Centre d’Europa, de Sud-amèrica i Àsia i
amb nous i diferents components culturals i religiosos als predominants. La por a la
diferència, al que és desconegut, o la mateixa ignorància fa que es manifesti temor pel
qui ve de fora. Segons que indiquen els resultats dels baròmetres d’opinió, fa cinc anys
la preocupació de la majoria de la ciutadania era l’atur. Avui, i per motius molt
diferents, la mateixa preocupació per l’atur es comparteix, entre d’altres, amb la que
provoca la immigració.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

La participació de la societat civil
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Un procés migratori ve sovint acompanyat de problemes laborals, d’habitatge,
necessitats socials i econòmics a més del dol que acompanya tot procés migratori.
Malgrat l’experiència històrica, Catalunya es troba amb una situació nova en la qual cal
implementar polítiques actives des de l’escola, des del teixit associatiu, per mitjà d’un
clima convivencial, i des de la possibilitat oberta a tothom que visqui a Catalunya de
promoció social i econòmica.
Per crear una societat d’acollida, cal reconèixer que la immigració constitueix un procés
que té un doble sentit, que exigeix l’adaptació tant de l’immigrant com de la societat que
l’acull. Per això és important facilitar, tan al nouvingut com a la persona autòctona, la
màxima informació respecte del fet migratori i del que representa.
Però aquest treball d’adaptació tant del qui ve de fora, com de la societat que l’acull no
es pot dur a terme només des de l’administració. Hi ha una dimensió pedagògica on el
paper de les entitats, associacions, organitzacions, etc., per la seva proximitat al ciutadà,
és clau.
Per més lleis i disposicions que es preparin, i per avançades i participatives que puguin
ser, si no hi ha la complicitat i la participació activa del conjunt d’entitats i
organitzacions, en el desenvolupament dels plans específics que es portin a terme,
l’objectiu quedarà a mig camí.
La participació ha de ser, des de les associacions d’immigrants, fins a les entitats de
suport a aquests col·lectius en el seu procés d’acollida. Des de les organitzacions
empresarials, que són les que poden promoure llocs de treball, fins els sindicats. Des de
qualsevol associació de veïns, on les seves activitats són les primeres que pot percebre
qualsevol ciutadà, amb independència de l’origen, des de les associacions de pares
d’alumnes, des de les associacions d’estudiants, o en general, des de qualsevol entitat o
associació del país, perquè finalment tots estem implicats en el procés d’acollida. La
integració i la cohesió social només seran possibles en la mesura que la societat catalana
així ho cregui i ho vulgui.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Amb aquest anàlisi del grau d’integració del Immigrants del Solsonès es pretén
completar el primer capítol d’aquest estudi, anomenat Característiques
Sociodemogràfiques, en el qual s’han tractat moltes de les variables que veurem tot
seguit.
Al primer capítol hem treballat amb els totals de població (12.187 persones de les
quals un 5,87% [715] són immigrants). En aquest ens centrarem en una petita
mostra d’estrangers (44); a partir d’aquí intentarem generalitzar el grau
d’integració dels immigrants del Solsonès.
Per l’elaboració d’aquest apartat, s’ha utilitzat el qüestionari elaborat per
l’Observatori Permanent d’Immigració (OPI). La seva aplicació és contempla en el
marc del Pla interdepartamental d’immigració. S’encomana la tasca d’emplenar-los
des dels centres de serveis socials d’atenció primària. Malgrat això i a causa del
gran volum de feina que tenen aquests serveis en el moment de realitzar l’estudi, es
va decidir ampliar la mostra a partir d’altres institucions, com ara els voluntaris de
Creu Roja Solsona, escoles d’adults, el porta a porta i fins i tot al carrer.
També per la realització d’aquest apartat s’han realitzat entrevistes semidirigides a
diferents immigrants per conèixer la seva vivència personal d’una manera més
profunda i obtenir més informació. Les entrevistes han estat de 20. Així que a
mesura que parlarem dels diferents resultats obtinguts pel qüestionari de l’OPI
també introduirem transcripcions literals de les entrevistes que considerarem
oportunes per reforçar el contingut de l’anàlisi.
L’aplicació de l’OPI s’ha dut a terme dins d’un període de 1 mes i mig
principalment, durant els mesos de setembre i octubre de 2002.
3.1. Dades personals
El qüestionari s’ha aplicat a una mostra de 44 persones de diferents nacionalitats que
resideixen dins la comarca del Solsonès.
Per tal d’extreure el màxim d’informació, la major part de variables s’han creuat amb
el sexe.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.1.1. El sexe i l’edat
Taula 5: Edat
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
EDAT HOMES DONES TOTAL
16 –25 20,00% 45,83% 34,09%
26 – 35 25,00% 29,17% 27,27%
36 – 45 40,00% 20,83% 27,27%
46 – 55 15,00% 4,17% 16,67%
TOTAL 100% 100% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI.
El 100% dels entrevistats estan en franja d’edat productiva dels 16 als 65 anys; els
valors més elevats de dones es detecten entre els 16 i 25 anys en (amb un 45,83%
de dones davant del 20,00% dels homes) i els valors més elevats dels homes està
entre els 36 i 45 anys (amb un 40,00% d’homes davant del 20,83% de dones). Es
tracta d’una població jove que emigra per raons eminentment econòmiques. Hi ha
més homes del Marroc i Europa de l’Est i més dones d’Amèrica Llatina.
El total comarcal ens indica que un 22,66% de la població immigrant té 14 o
menys anys i que, per tant, ja hi ha una segona generació. És a dir, aquest indicador
ens mostra una immigració de tipus familiar que ja fa molts anys que es troba a la
comarca (o al país) i que sent prou arrelada per decidir-se a tenir descendència, o
reagrupar la del país d’origen.
Mentre que aquest mateix total ens indica, solsament, un 1,12% de persones
estrangeres de 65 anys o més.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.1.2. Estat civil
Taula 6: Estat civil
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
ESTAT CIVIL HOMES DONES TOTAL
Solter/a 30,00% 33,33% 31,81%
Casat/da 70,00% 66,67% 68,18%
Vidu/a 0,00% 0,00% 0,00%
Divorciat/da 0,00% 0,00% 0,00%
Separat/da 0,00% 0,00% 0,00%
Altres 0,00% 0,00% 0,00%
NS/NC 0,00% 0,00% 0,00%
TOTAL 100% 100% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
L’estat civil que s’imposa entre els qüestionats és el de casat (una mica més
entre els homes que entre les dones), seguit pel de solters i sense presència
d’altres estats civils.
3.1.3. Nivell d’estudis
Taula 6: Nivell d’estudis
NIVELL D’ESTUDIS HOMES DONES TOTAL
Llicenciatura 0,00% 0,00% 0,00%
Diplomatura 0,00% 0,00% 0,00%
Batxillerat 15,00% 12,50% 13,64%
EGB 5,00% 16,67% 11,36%
Primaris 40,00% 50,00% 45,45%
Sense Estudis 30,00% 4,17% 15,91%
Analfabet 10,00% 12,50% 11,36%
NS/NC 0,00% 4,17% 2,27%
TOTAL 100% 100% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
Un 57% dels qüestionats tenen estudis primaris, mentre que un 27% són
analfabets o sense estudis. La resta un 14% tenen estudis superiors. La
mostra ens indica que la major part dels entrevistats representen un sector
mínimament format en els seus països d’origen.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Per procedència podem observar que l’índex d’analfabetisme més elevat
es dóna entre els magrebins; en la resta d’agrupacions és insignificant
(Amèrica Llatina) o nul (Europa de l’Est i altres).
3.1.4. Data d’arribada
L’any 1981 apareixen els primers marroquins empadronats a Solsona, tot
i que manifesten haver arribat a partir de 1974.
És en l’interval que va entre 1981 a 1986 que comencen a arribar les
dones amb algun fill i també comencen a nèixer nens d’aquestes parelles.
La freqüència més alta d’arribada a Catalunya, de les persones
entrevistades, s’ha donat a partir de l’any 1992, sent l’any 2000 el que ha
enregistrat l’entrada més forta.
En la comarca del Solsonès el col.lectiu que ha arribat més a aquesta
zona prové del Marroc, encara que durant l’any 2001 i aquest 2002 ha
augmentat molt l’arribada de població provinent d’Amèrica Llatina
(sobretot Argentina i Equador) i població de l’Europa de l’Est (Romania
i aquest any de Bulgària)
3.2. Integració familiar
3.2.1. Situació familiar
Taula 8: Situació familiar
Situació familiar HOMES DONES TOTAL
Té cònjuge i/o fills a Catalunya 60,00% 54,17% 56,81%
Té cònjuge i/o fills al p. d’origen 15,00% 8,33% 11,36%
Té cònjuge i/o fills a C. i al p. d’ origen 0,00% 0,00% 0,00%
No tè cònjuge i/o fills 25,00% 37,50% 31,81%
TOTAL 100% 100% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
El tipus de nucli de convivència que adopten els estrangers és un
indicador del grau, o de les possibilitats d’arrelament de la immigració.
Així, tenim que el 56,81% dels qüestionats manifesten tenir el cònjuge
i/o fills a Catalunya en la major part dels casos arran de l’agrupament
familiar (entre les dones aquest tant per cent és més elevat que entre els
homes). Aquest fet, i també que només un 11,36% de persones encara no
no han realitzat el reagrupament, ens demostra que es tracta d’una
immigració que es troba mitjanament assentada a la comarca. En base en
aquest últim tant per cent i en les manifestacions fetes pels mateixos
entrevistats, en la majoria dels casos ens van indicar el seu desig de
portar la família i que per circunstàncies diverses no ho podien fer
(irregularitat, manca de condicions d’habilitat, salaris molt baixos, etc.)
Un 31,81% d’aquestes persones no estan casades, ni tenen fills.
Gràfic 7: Convivència familiar
9%
18%
18%
Viu amb el seu cònjuge i/o fills
Viu amb altres familiars
No viu amb familiars
NS/NC
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
55%
El 55% dels entrevistats viu amb el seu cònjuge i/o fills, mentre que un 18% viu
amb altres familiars i un 9% viu amb altres persones que no són de la família.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Gràfic 8: Relacions amb la família absent
78%
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
2% 0% 11%
9%
No manté contactes amb la família al p. D'origen
Manté contactes un cop l'any
Manté contactes cada 2/3 mesos
Manté contactes molt regulars
NS/NC
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
El 78% del entrevistats manté contactes molt regulars amb la família absent
(sobretot a través del telèfon), un 11% manté contactes un cop l’any i un 9%
manté contactes cada 2/3 mesos.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.3. Integració cultural
3.3.1. Coneixement de l’idioma
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
El coneixement de la llengua (catalài/o castellà) és un indicador de la
voluntat i de la possibilitat d’integració de l’immigrant. Així podem
diferenciar l’ aprenentatge més relaxat o fins i tot el no aprenentatge per
marcar una diferència dels que es troben en una situació privilegiada
(especialment estrangers comunitaris) respecte als que es troben en una
posició subordinada (immigració econòmica) en la que l’aprenentatge de
la llengua/es d’acollida adquereix una importància vital per guanyar-se el
dret de ser acceptats.
L’aprenentatge d’una o de l’altra llengua o de les dues és una
circunstància que ve determinada per la situació en la qual es troba
l’estranger. L’elecció sovint es decanta cap al castellà.
Així, trobem que entre el col.lectiu escolaritzat el català és la llengua
primera d’aprenentatge, la que adquereix més importància a les aules i la
que el nen aprèn a parlar abans i millor que el castellà. Aquesta població
presenta menys dèficit lingüístic respecte al país d’acollida que en el cas
dels adults, malgrat que es troben amb problemes d’aprenentatge de la
llengua materna.
D’altra banda, trobem que amb els adults el procés es dóna a la inversa i
el castellà es prioritza per sobre el català, perquè segons manifesten esl
dóna l’oportunitat de moure’s per tot Espanya, mentre que el català
resulta inútil fora de Catalunya.
A banda de la mobilitat territorial que presenta aquest col.lectiu, també
hem de tenir en compte la dificultat que en molts casos suposa arribar a
una comunitat bilingüe sense conèixer cap més idioma que el d’origen i
haver d’escollir o aprendre’n dos. És evident que l’estranger s’adona que
en la primera etapa que per la seva condició d’immigrant, els autòctons
habitualment es dirigeixen cap a ell en castellà i, per tant, amb aquest
gest faciliten la seva elecció.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Taula 9: Coneixement de l’idioma
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Català Castellà
Coneixement Homes Dones Total Homes Dones Total
No el parla ni l’enten 25,00% 29,17% 22,27% 0,00% 12,50% 6,82%
Entén i parla amb dificultat 30,00% 25,00% 27,27% 35,00% 41,67% 38,64%
Entén i parla correctament 20,00% 20,83% 20,45% 35,00% 25,00% 29,55%
L’entén, el parla i l’escriu 25,00% 20,83% 22,73% 30,00% 16,67% 22,73%
NS/NC 0,00% 4,17% 2,27% 0,00% 4,17% 2,27%
TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100%
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
Tal i com ens mostra la taula 9, el 29,55% parla i entén correctament el castellà i
un 38,64% l’entén i el parla amb dificultat, enfront d’un 22,27% que no parla ni
entén gens el català. Cal dir que aquestes dades reflecteixen una petita mostra de
la població immigrant.
Els índexs ens mostren uns escassos nivells d’ambdues llengües a nivell escrit,
però sobretot en català.
L’aprenentatge lingüístic, almenys a nivell elemental (ja són molts els qui
l’entenen, però menys els qui el parlen) és degut al contacte directe, a la relació
en la vida social i a l’àmbit laboral; els qui treballen en uns sectors més
qualificats són els qui presenten un nivell més alt de comprensió, mentre que els
que es troben en sectors que requereixen una qualificació més baixa (feines del
camp poc especificades o peons de la construcció) l’entene menys.
En el col.lectiu marroquí un eleva tant per cent de les dones presenten un escàs
coneixement de la llengua i en molts casos nul, fruit del seu aïllament social i
laboral.
Si considerem el coneixement d’alguna de les dos llengües del país d’acollida
com un instrument d’integració i facilitador de les relacions socials, podrem
observar que la situació de privilegi del col.lectiu llatinoamericà respecte a la
resta de nacionalitats. El 100% dels entrevistats entén i parla el castellà. Però,
d’altra banda, aquest percentatge no repercuteix en l’aprenentatge d’una segona
llengua, com ara el català.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.3.2. Inserció cultural
Gràfic 9: Inserció cultural
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
72%
2%
12%
Ha rebut cursos per millorar l'idioma
Formació en normes legals i
administ.
Xerrades sobre costums catalans, ...
Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
12%
L’anàlisi d’aquesta variable ens indica clarament que un 72% no ha rebut cap
tipus de formació cultural al país d’acollida i que un 12% ha rebut cursos per
millorar o aprendre l’idioma.
És evident que l’objectiu principal d’aquestes persones no és la formació. Entre
les causes de la no-participació en xerrades o cursos específics és la manca de
temps; l’immigrant ha vingut al país a treballar i com a tal en això iverteix el
màxim d’esforç. Li interessa fer diners i millorar la seva situació econòmica.
3.3.3. Escolarització dels fills que viuen a Catalunya
En general, l’escolarització dels fills dels entrevistats és habitual, malgrat que en
molts casos el nen arriba amb el curs escolar iniciat i això li pot ocasionar més o
menys problemes d’integració (especialment en els casos que es desconeix
l’idioma d’acollida), que s’agreugen segons l’edat en què arriba (a més edat més
problemes d’adaptació).
2%
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.3.4. Manteniment de la cultura pròpia
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Un 91% dels entrevistats manifesta mantenir usos i costums del seu país (només
en privat) tant els homes com les dones, la resta ho celebra obertament amb
altres immigrants.
3.4. Integració territorial
3.4.1. Grau d’assentament
El 84,10% dels enquestats resideix des de fa 2 o més anys en el mateix municipi,
mentre que el 11,36% ha canviat en aquest mateix període de comunitat
autònoma.
Pe sexes, podem observar que són les dones (91%) les que menys mobilitat
presenten, en molts casos fruit del reagrupament familiar ( especilament en el
grup de dones marroquines) que es dóna quan el cap de família es troba
suficientment assentat a un municipi, és a dir, amb feina i habitatge digne.
Per procedència podem dir que els de l’Europa de l’Est són els que presenten un
índex més alt de mobilitat.
3.4.2. Localització espacial
El 100% dels qüestionats viu en un habitatge integrat dins el nucli urbà.
3.4.3. Tipus d’habitatge
El tipus d’habitatge més utilitzat pels estrangers entrevistats és el pis (97,78%).
En tota la comarca no s’ha detectat cap cas de barraquisme o casa prefabricada.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.4.4. Règim de tinença
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
El règim de tinença de l’habitatge és eminentment el de lloguer (79,55%).
L’11,36% estan en procés de pagament d’un habitatge propi.
La falta d’habitatges en propietat ens indicquen que estem davant d’una població
poc assentada al municipi o amb pocs recursos per adquirir-los, fruit en molts
casos dels baixos salaris que perceben, del transvasament de gran part del seu
sou cap al país d’origen per al manteniment de la seva família o de la percepció
de “provisionalitat” al municipi en què en aquests moments resideixen.
3.4.5. Condicions d’habilitat
De les persones entrevistades el 100% dels casos disposen d’electricitat , aigua
corrent, lavabo i cuina. Referent a la calefacció, podem dir que es tracta d’un bé
poc generalitzat entre els estrangers i és que tan sols un 15,91% dels entrevistats
gaudeixen d’aquest confort i un 68,18% disposen de telèfon.
Cal fer esment que encara en el 100% dels entrevistats disposen de les
condicions bàsiques, alguns es queixen dels estats, una mica deteriorats, dels
pisos.
El nombre de persones que viuen en el mateix habitatge i el nombre
d’habitacions en els habitatges és proporcional. No es detecten aglomeracions
dins d’un mateix habitatge i habitació.
3.5. Integració civicosocial
3.5.1. Participació cívica
L’anàlisi d’aquesta variable ens indica que un 95,45% dels entrevistats es troba
enregistrat en algun dels padrons municipals de la comarca. Això reforça la
hipòtesi que gairebé tots els immigrants que resideixen al Solsonès han realitzat
la inscripció al padró d’habitants.
3.5.2. Utilització dels serveis locals
En general, un 45,45% dels immigrants no acudeixen als serveis locals, però
només hi acudeixen en casos de necessitat. Un 18,18% utilitza qualsevol servei
d’atenció local sense cap tipus de recança.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Els d’Europa de l’Est són els que ho fan amb menys recança. Les raons que ho
justifiquen són clares: aquestes persones estan més avesades a la buricràcia i a
les institucions públiques; saben on anar, què demanar i quina resposta poden
esperar dels funcionaris de les diferents administracions, malgrat que tal com
hem pogut observar la incidència és baixa perquè habitualment només hi van
aquells que estan més o menys regularitzats.
3.5.3. Equipaments religiosos del municipi
El 60% del total d’entrevistats manifesta disposar d’un centre religiós però
inadequat. El 22,73% manifesten disposar d’un centre religiós en condicions i un
18,18% manifesten que no disposen de cap centre religiós on practicar la seva
religió o bé exixteix però els queda llunyà.
3.5.4. Relacions socials
Hi ha un percentatge de 54,82% dels entrevistats que tenen relacions normals
amb de veïnat amb la població autòctona. També hi ha un 36,36% de casos que
només és relacionen amb immigrants del seu país d’origen i un 2,27% de casos
que estan aïllats socialment, manca absoluta de relacions interpersonals.
Només un 4,55% dels entrevistats té amics autòctons.
Per sexes i procedència veiem que homes i dones magrebins es relacionen per
igual amb els seus compatriotes (les dones bàsicament amb altres dones), mentre
que el veïnatge és més habitual que es relacioni l’home. Així mateix, observem
que el major índex d’aïllament es detecta entres les magrebines.
Entre els llatinoamericans, són les dones les que més es relacionen amb el
veïnat, mentre que els homes ho fan més amb els compatriotes. Aquest
col.lectiuac astuma a tenir amics entre els autòctons.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.5.5. Discriminació
Taula 10: Discriminació
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Discriminació Homes Dones Total
Víctima d’incidents racistes 0,00% 0,00% 0,00%
Discriminació en el treball 15,00% 0,00% 6,82%
Discriminació en lloc públic 5,00% 8,33% 6,82%
D’algun funcionari o admin. 5,00% 0,00% 2,27%
Rebuig social (no discriminació) 15,00% 25,00% 20,45%
Mai no s’ha sentit discriminat 40,00% 66,67% 54,55%
NS/NC 20,00% 0,00% 9,09%
TOTAL 100% 100% 100%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
El 40% dels homes i el 33,33% de les dones han patit algun tipus de
discriminació o rebuig social especialment pel fet de la seva condició
d’immigrant.
Per procedència podem observar que el col.lectiu més discriminat i
rebutjat socialment és el magrebí.
3.5.6. Expectatives de futur
L’opció més escollida d’expectatives de futur ha estat la de depèn de l’ evolució
de la situació del seu país amb un 90,91%.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.6. Integració laboral
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
La integració laboral de l’immigrant té molt a veure amb la seva situació
administrativa, el temps que fa que viu al païs, la zona de residència, el seu
origen ètnic i la capacitació lingüística.
Taula 11: Situació laboral
Situació laboral Homes Dones Total
En actiu 65,00% 45,83% 54,55%
En atur 15,00% 4,16% 9,09%
Estudiant 0,00% 4,16% 2,27%
Tasques de la llar 0,00% 25,00% 13,64%
NS/NC 20,00% 20,83% 20,45%
TOTAL 100,00% 100,00% 100,00%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
Com ja s’ha assenyalat en més d’una ocasió la immigració estrangera
extracomunitària és una immigració eminentment econòmica, és a dir, es
mou principalment per raons de feina. Per tant, és habitual trobar taxes altes
d’ocupació.
Taula 12 Sectors d’activitat
Sectors d’activitat Homes Dones Total
Agricultura/ramaderia/pesca 10,00% 00,00% 4,55%
Indústria 15,00% 25,00% 20,45%
Construcció 65,00% 00,00% 29,55%
Hosteleria 5,00% 33,33% 18,18%
Servei domèstic 00,00% 20,83% 11,36%
Venda ambulant 00,00% 00,00% 00,00%
Altres serveis 00,00% 16,67% 9,09%
NS/NC 5,00% 4,17% 6,82%
TOTAL 100,00% 100,00% 100,00%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta de l’OPI
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Per sectors econòmics i per sexe, el nombre més alt de treballadors estrangers
masculins es concentra en la construcció ( 65% ), seguit de la indústria ( 15% ) i
l’agricultura ( 10% ). En les dones l’ocupació amb un índex superior és en
l’hosteleria ( 33,33% ), seguit de la indústria ( 25% , i que supera l’ocupació dels
homes ) i després els serveis domèstics ( 21% ) exclusiu de les dones.
Relació laboral
La majoria són assalariats amb contracte temporal, i el tant per cent més elevat
és pels homes. Un 60% dels entrevistats no manifesta la seva situació laboral (
possiblement per desconfiança ).
El treball submergit és habitual en aquest tipus de mà d’obra, així com els salaris
baixos, jornades laborals molt llargues, treball en caps de setmana, l’abús dels
empresaris i contractistes, etc. Aquestes situacions es donen més en persones que
no tenen resolta la seva situació.
Formació rebuda des de l’arribada
La majoria dels entrevistats no han rebut cap formació.
Trajectòria professional des de que va arribar
La devaluació socioprofesional és habitual. En algun casos ens trobem que no hi
ha equivalència entre el grau de la seva formació, la seva possible experiència
laboral al país d’origen i el treball que desenvolupa aquí. Per a moltes persones
( especialment els de l’Europa de l’Est i els Llatioamericans ) això contribueix
al seu malestar psíquic i social. Malgrat això, la majoria han millorat
econòmicament però no professionalment.
Ens trobem, per tant, amb processos personals decepcionants, en que les
previsions de trobar una feina adequada s’esvaeixen i fins i tot poden empitjorar.
L’eventualitat i la precarietat en el treball són les dues situacions que més es
donen i, per tant, l’estranger sempre està preocupat i dirigint les seves energies
per trobar el proper treball, que li aportarà els diners que tant necessita per “ anar
tirant “ o en el millor dels casos per enviar a la seva família.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.7. Integració jurídica
3.7.1. Estatut legal
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
La meitat dels entrevistats estan amb residència legal, però cal destacar
que hi ha un tant per cent elevat de persones que trien l’opció de NS/NC,
es suposa que és per por o falta de confiança a explicar la seva situació
actual.
Són pocs els que tenen la nacionalitat espanyola i en cap cas en trobem
entre els de l’Europa de l’Est o “ d’altres ”. Tampoc trobem cap refugiat
o en situació d’asil o en tràmit, ni amb l’expedient d’expulsió.
3.7.2. Estatut laboral
La situació que més es dóna entre els entrevistats respecte a “ l’estatut
laboral ” és la de les persones que estan amb permís de treball de tipus B
renovat ( amb un 36,36% ).
Per ordre de freqüència segueixen les persones sense permís de treball,
amb un 31,82%.
També ens trobem amb un tant per cent elevat de persones que marquen
l’opció de NS/NC, amb un 18,18%.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

3.8. Conclusions
G Magrib
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Els marroquins, de tots els col.lectius analitzats, és el que geogràficament és
troba més proper, però curiosament també és el que més es diferència social i
culturalment. La llengua , la religió i d’aquesta les seves pràctiques culturals són
factors clau que fan despertar més prejudicis i curiositat entre els autòctons i
d’aquesta realitat ells en són plenament conscients i la pateixen.
En Marruecos, cuando yo joven como tu vestia minis, pantalon,.. el pelo
largo suelto, moderna yo antes en Marruecos. Iba a la peluqueria,
arreglar uñas, ... pero hay chicas tapadas, gente de ahora más que antes.
Porqué cuando yo jovencita gente moderna, pero ahora, chicas tapadas.
(DM1)
Aquí todo es diferente. Yo quiero hacerlo pero ayer todo el día
trabajando, no hacer ni una pregaria, porque cinco veces al día: por la
mañana, al mediodia, a las cuatro. ...Y no solo hacer las pregarias,
también limpiar la cara, la cara tres veces, la boca tres veces, el brazo
tres veces, el otro... Y todo esto cinco veces al día. Allí la gente lo puede
seguir haciendo bien, pero aquí ¿cómo lo haces? Todo el día a fuera,
trabajando, però al final te lo montas y lo haces. (HM2)
En aquest grup trobem persones que fa molts anys que viuen a la comarca, es
troben perfectament regularitzades i han realitzat ja el reagrupament familiar.
...Sí, mi marido decirme:”-ven, ven a España yo trabajar y tu también
buscar trabajoyi si va bien vamos a vivir allí y si no volver a
Marruecos”.
(DM)
La majoria té un baix nivell d’estudis i fins hi tot alguns són analfabets en la
seva pròpia llengua. Els orígens humils i sobretot la seva ubicació geogràfica
(gran part del col.lectiu prové de petits nuclis muntanyencs de la província de
Nador) els ha condicionat a no poder assistir mai o molt poc a l’escola.
La competència lingüística dels adults, en general, és baixa i es limita a parlar i
comprendre el castellà amb certa dificultat.
En l’àmbit comarcal és estrany trobar-los vivint fora del nucli urbà. En general,
el règim de tinença de l’habitatge és de lloguer. La mitjana d’habitants per
domicili és de 4 a 5 persones. En general els habitatges són vells, però tenen
electricitat, aigua calenta,...menys calefacció, en la majoria dels casos.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Gairebé tots els marroquins es troben empadronats, malgrat es troben
completament desvinculats d’altres associacions o organitzacions locals.
Els marroquins s’acostumen a relacionar entre ells. Amb els autòctons tan sols
tenen relacions veïnals de cortesia o en l’àmbit laboral. En el cas de les dones
aquesta relació és encara més tancada, de vegades tan sols es poden relacionar
amb la família o amb les dones de les altres famílies marroquines.
També és pot palpar per algun dels seus comentaris que hi ha, dintre dels
mateixos marroquins, dos grups formats, però són bastant reticents a l’hora de
parlar d’aquest tema.
Habitualment els homes marroquins acostumen a treballar en la construcció i les
dones marroquines en el servei domèstic. Els tipus de relacions laborals més
freqüents són les d’assalariats amb contracte temporal o sense contracte.
En general, la trajectòria laboral els pot conduir a la millora econòmica. Avui per
avui la major part dels marroquins ocupen llocs de baixa qualificació.
G Amèrica Llatina
A la comarca el que més destaquen són en primer lloc argentins, seguits dels
equatorians i cubans. La presència de dones és més nombrosa que la d’homes.
Quan al nivell d’estudis s’observa un baix índex d’analfabetisme i un augment
substancial en els estudis primaris i secundaris.
Disposen d’un recurs bàsic, que gairebé cap altre immigrant té: l’idioma. La
relació lingüística (almenys amb el castellà) està garantida i això els hi
proporciona indubtables avantatges davant dels no hispanoparlants. També la
proximitat cultural i religiosa els permet compartir els mateixos centres de
reunió .
És a partir d’aquest any passat i l’actual quan s’han començat a detectar les
entrades més fortes. Acostumen a viure en el nucli urbà, amb pisos llogats i
compartits amb altres compatriotes, sobretot a l’inici de la seva arribada.
Les relacions socials amb el veïnat i amb els autòctons són més habituals que en
el cas dels magribins, però de totes maneres tendeixen a relacionar-se entre ells.
En general, laboralment els homes ocupen feines en la construcció i les dones en
serveis domèstics
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

G Europa de l’Est
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
El grup més nombrós de l’Europa de l’Est prové de Romania i desprès el
segueix Bulgària.
Es tracta, també d’una població jove i, més homes que dones. La major part
casats, amb la família en el país d’origen, amb ganes que s’arregli la situació per
poder-se reagrupar.
Les separacions familiars afecten fortament l’estat mental d’aquestes persones
(tristesa, depressions, etc).
La generalitat d’accés a l’educació als països europeus excomunistes ha permès
que aquestes generacions disposin de nivells culturals alts. La gran majoria, tant
homes com dones, tenen estudis secundaris. En general, coneixen d’altres
idiomes, que han aprés durant el període d’educació obligatòria.
També tenen una àmplia cultura general i bona informació sobre la història i la
geografia espanyoles. Clarament es troben social i culturalment més connectats
del que ho puguin estar els africans o els asiàtics.
La presència de persones de l’Est és una de les més recents a la comarca i és
durant l’any 2001 i 2002 quan es detecta l’entrada més forta. Aquest flux,
juntament amb els llatinoamericans representen la nova immigració.
La causa principal del seu projecte migratori es deu a motius econòmics.
Un dels problemes més grans que tenen algunes d’aquestes persones és el de les
màfies. Amb l’interès d’aquest flux per entrar al país s’han organitzat serveis
pirates d’entrada, que els hi asseguren feina i els fan pagar quantitats
astronòmiques.
En general, les condicions d’habilitat són suficients, disposen d’electricitat,
aigua calenta, lavabo, cuina,...
Les relacions socials d’aquest grup es dones majoritàriament amb persones del
mateix país. Encara que també es relaciones amb gent autòctona, ja que
gaudeixen d’una major acceptació.
Els sectors on treballen més és en la construcció i en la indústria . La sensació de
devaluació professional és constant. Hem de tenir en compte que es tracta d’un
col.lectiu, en general molt qualificat.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
3.9. Problemes amb què es troben els immigrants i que impedeixen
la seva plena integració
Els permisos de residència i de treball
És un dels problemes més greus amb els quals es troba l’immigrant i que
l’angoixa més. El permís de residència i de treball obre les portes al difícil
procés de la integració social. Amb aquest pot accedir a tota una sèrie de drets
socials, laborals, a signar un contracte de lloguer, a reagrupar la família, a
beneficiar-se de les prestacions socials, etc. El permís de residència visualitza
l’immigrant i el treu de la clandestinitat, també li dóna llibertat de circulació, de
reunió, d’associació, etc. Un cops els té, l’immigrant ha de patir les contínues
renovacions o el fet que aquestes no es donen i tornar a caure en la irregularitat
sobrevinguda.
He venido aquí en el año 91 y estuvo 3 años, 3 años sin ..., con
pasaporte, con pasaporte pero por entonces sin permiso de trabajo ...
Antes papeles uno cada año, después uno cada 3 años y después uno por
5 años ... (HM2)
El carnet de conduir
Un altre document legal que constitueix un veritable malson és la manca del
permís de conduir . Aquesta situació, a més d’angoixa, representa un gran
obstacle en la integració de les persones. La integració s’assoleix amb la igualtat
d’oportunitats. Els immigrants analfabets troben grans dificultats per seguir les
sessions de formació a les autoescoles sense un mínim nivell de lectoescriptura.
Disposar del permís de conduir és vital quan es treballa fora de l’àmbit de
residència i molt són els que per necessitat estan conduint sense carnet i,
infringeixen per tant la legalitat i s’exposen a ser sancionats contínuament.
La llengua
L’educació apareix com un dels factors més importants per a la integració de les
persones immigrades. Probablement, aquesta afirmació no sigui del tot certa pel
que fa a les persones adultes, però no hi ha dubte que esdevé enormement
transcendent per als seus fills i filles. Mitjançant l’educació aprenen la llengua (o
llengües) del país, adquereixen les habilitats i els coneixements pertinents per
viure en societat, convivint amb persones del grup majoritari.
Molts immigrants arriben a Catalunya pensant que l’única llengua que es parla
és el castellà i a Soslona la llengua que es parla majoritàriament és el català.
Llavors es troben que aquí existeix una reivindicació identitària i lingüística molt
gran, per tant, el problema d’aprende una llengua es multiplica per dos.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
La llengua és un vehicle d’integració, que permet la comunicació i la interrelació
entre les persones. Apareix en l’anàlisi dels serveis com la primera preocupació,
ja que aquest desconeixement sumeix els professioneals en el desconcert.
La religió i la cultura
En algunes societats la religió estructura la societat i dóna pautes de vida. La
dificultat de practicar les seves creences i la seva religió en una societat molt
secularitzada és fon d’angoixa per a molts immigrants, sobretot musulmans
practicans. Sorgeixen molts problemes a l’hora de voler crear mesquites i llocs
de culte, els problemes per combinar el respecte i la pràctica del dejú, per
exemple, amb les exigències i la incompresió d’alguns empresaris dón habituals.
És en aquest àmbit on s’hi detecten actituds més intolerants.
...Sí, tenim treballant a l’empresa dos persones marroquines, em principi
no porten cap problema, treballen igual que la resta, però amb un li vaig
aconsellar que agafes les vacances pel més de Ramadà, perquè després
ja sé el que passa, l’altre les ha agafat durant el mes de Ramadà, però
aquest no, les va voler agafar a l’agost per marxar al seu país i ara ve...
em demana o bé marxar algun dia més aviat...(EA)
Molts immigrants quan arriben desconeixen la cultura amb què es troben. Els
costums són diferents, des de la forma d’ocuoació de l’espai, les regles de vida
en comunitat, el concepte de la propietat, higiene, les maneres d’expressar el
dolor i els seus sentiments, les regles de jerarquia, el respecte.
...no tenim cap queixa ni problemàtica que sigui diferent de les que pugui
passar amb la gent d’aquí, potser algun dia un veí es queixarà perquè
fan soroll i, és que esclar , nosaltres anirem a celebrar una festa, ja sigui
bateig o ... en un restaurant i ells o celebren tots casa i llavors clar, fan
una mica més de soroll, però moltes vegades ja venen ells a avisar-te de
la celebració, no volen problemes. (PLS)
La primera gran decepció és la sensació que ningú percep la seva presència. Els
únics que el veuen i l’escolten són els seus i, per tant, hi ha una tendència a
l’agrupació per nacionalitats.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Anàlisi
Anàlisi
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
dels
dels
serveis
serveis
i propostes d’actuació
4. Serveis Socials
5. Educació
6. Sanitat
7. Treball
8. Habitatge
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

4. SERVEIS SOCIALS
4.1. Serveis Socials d’Atenció Primària
4.1.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Els serveis socials d’atenció primària estan considerats com el punt d’accés més
immediat al sistema de serveis socials, el més propers a l’usuari, a la seva
realitat i al seu àmbit familiar i social. Se’ls atribueix un caràcter polivalent i
se’ls assigna uns objectius genèrics de promoció i contribució al benestar social
de tots els ciutadans sense distinció dels grups específics.
La seva funció ha de permetre articular eficaçment els recursos disponibles amb
les necessitats socials detectades en la seva àrea d’actuació, contribuint a la
coordinació i complementarietat amb la xarxa de serveis socials especialitzats i
equipaments, així com amb el conjunt de serveis de Benestar i Família.
Els principis que inspiren les polítiques de serveis socials són el d’igualtat
d’oportunitats, el de desenvolupament de mesures compensatòries cap a
persones, grups o comunitats afectats per determinades mancances i el de la
promoció de la participació social.
Constitueixen àmbit d’atenció del Serveis Socials els següents col.lectius:
família i infància, dona, joventut, vellesa, malalties cròniques i discapacitats,
toxicomanies i altres addiccions, delinqüència i presos, pobresa i marginalitat,
minories ètniques i/o culturals i estrangers.
Les persones que fan possible les diverses actuacions en aquests col.lectius es
constitueixen en equips multidisciplinaris. Bàsicamnet aquests equips estan
formats per un treballador social, un educador social i un treballador familiar que
treballen coordinadament, complementant així les seves actuacions i donant una
resposta més integral.
Amb la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local queden definides i
classificades les competències de les entitats públiques, del municipi i la
província, d’acord amb el principi descentralització i autonomia local que intenta
facilitat la participacio ciutadana en la gestió dels assumptes locals.
Aquesta llei en els seus diferents articles permet a l’Estat i a les Comunitat
Autònomes delegar les seves competències en serveis socials (art. 8, 27, 37),
reconeix als municipis competències pròpies en la prestació d’aquests serveis
(art. 25.2 i 36) i l’obligatorietat de fer-ho en cas de tenir una població superior
als 20.000 habitants (art. 26.1). L’article 31 indica que en el cas que els
municipis tinguin una població inferior, la responsabilitat se li atribueix a les
Diputacions Provincials, Comunitats Autònomes i al mateix Estat. L’article 41,
també contempla la possibilitat que els prestin sols o mancomunats.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Amb la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya,
s’atribueix a la comarca el caràcter de peça necessària per a l’organització
territorial de la Comunitat Autònoma, juntament amb el municipi. A partir
d’aquí, la comarca passa a ser l’element dinamitzador de l’administració local, ja
que serveix d’element potenciador de la capacitat de gestió dels municipis; la
comarcalització constitueix un procés de relació estreta entre les poblacions i els
ens comarcals, al mateix temps que s’aprofundeix en el principi de
descentralització.
Amb l’organització comarcal es crea la figura del Consell Comarcal com a ens
de govern i administració de la comarca. Les Lleis del Parlament li atribueixen
diverses competències, com ara la sanitat, la cultura, l’esport, l’ensenyament, la
salubritat pública, medi ambient i finalment els serveis socials.
La Llei 4/1994, de 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització,
de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, dóna
lloc al Decret Legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova la
refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i
4/1994, de 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials. Aquesta Llei té
per objecte ordenar, estructurar, promoure i garantir el dret a un sistema de
serveis socials de responsabilitat pública en l’àmbit territorial de Catalunya.
Cap dels pobles de la comarca supera els 20.000 habitants i, per tant, es va fer
necessària la conjunció d’esforços per a poder prestar el servei. L’equip
interdisciprinari que dóna resposta a les demandes de serveis socials depèn
directament del Consell Comarcal i es distribueix el temps de manera
directament proporcional al número d’habitants de cada població i al volum de
problemàtiques que presenten.
L’objectiu principal dels Serveis Socials és millorar el benestar social i afavorir
l’integració de les persones. En principi, l’únic requisit que es demana per fer
qualsevol tipus d’intervenció, és que la persona visqui a la comarca on demana
l’ajut, tot i que també s’atenen a aquelles persones que es troven de pas per la
comarca i pateixen mancances socials.
En el cas d’estrangers, el fet que la LODILE (Llei orgànica 8/2000, de 22 de
desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració
social) contempla el dret a l’assistència sanitària a totes aquelles persones que es
trobin inscrites en el padró d’habitants del municipi, ha incentivat
considerablement l’empadronament de la gran majoria d’estrangers.
El Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Benestar i Família,
va impulsar les actuacions que van originar la presentació de les diverses
proposicions de llei en matèria d’estrangeria a la Mesa del Congrés de Diputats
l’any 1998, en virtut de l’estudi de la incidència de la normativa vigent en la
integració dels immigrants. Ara, davant un nou context jurídic, el Govern de la
Generalitat vol consolidar els processos d’integració iniciats i dur a terme una
política que faciliti la plena integració dels immigrants estrangers en la societat
catalana.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
El Decret del Departament de Benestar i Família, 188/2001, de 26 de juny, sobre
els estrangers i la seva integració social a Catalunya, té per objecte l’aplicació,
en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, de la Llei orgànica
4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social, modificada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre.
En l’article 9 d’aquest Decret, Dret als serveis i prestacions socials, s’exposa:
1. Els estrangers residents que visquin a Catalunya tenen dret d’accés als
serveis socials d’atenció primària i especialitzada, com també a les prestacions
en matèria d’assistència social del Sistema Català de Serveis Socials, en les
mateixes condicions que la resta de ciutadans, d’acord amb el que estableix
l’article 14.2 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener.
2. Els estrangers que visquin o es trobin a Catalunya, sigui quina sigui la seva
situació administrativa, tenen dret a accedir, en les mateixes condicions que la
resta de ciutadans, als serveis bàsics d’atenció social primària, als serveis
d’atenció domiciliària, als serveis de menjador, als serveis residencials d’estada
limitada, als serveis de centres oberts per a infants i adolescents i a les ajudes
d’urgència social atorgades per les administracions públiques de Catalunya.
3. Les administracions públiques de Catalunya i, en especial, els ajuntaments i
els consells comarcals de Catalunya competents en matèria d’assistència social
primària han de vetllar perquè els treballadors temporers amb permís de treball
siguin allotjats en condicions d’higiene i dignitat adequades, i han de promoure
l’assistència dels serveis socials adequats per garantir la seva atenció social
durant la temporada o campanya.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
4.1.2. Tipus de demandes dels immigrants als Serveis Socials i què
se’ls ofereix.
Els Serveis Socials d’Atenció Primària acostumen a intervenir, en un primer
moment, quan la persona arribada necessita conèixer i ser informada de tots els
serveis que hi ha a la comarca. Segons els professionals que ens informen des
dels Serveis Socials el més habitual és que els immigrants acudeixen als SSAP
quan estan reagrupant a la família. S’observa que el col.lectiu d’homes
immigrants mentre no tenen la seva situació regularitzada no acostumen a fer
demandes. Fins ara la majoria de famílies que s’havien reagrupat estaven
regularitzades, però des de fa un any es troben amb famílies de l’Europa de l’Est
i de Centre i Sudamèrica amb una pauta d’arribada diferent. Aquest col.lectius
arriben tota la família, sense papers, i es dirigeixen als SSAP.
Els usuaris estrangers acudeixen per realitzar peticions molt concretes i que no
es diferencien gaire de les que demana la població general.
El col.lectiu immigrant demanen recursos normalitzats i molt concrets
com podria ser la Prestació familiar o l’ajuda que dóna per tindre nens
d’entre 0 i 3 anys, beques de llibres, informacions diverses, ... En general
són demandes que no es diferencien molt de la resta de població.(TSA)
Un cop han aconseguit legalitzar-se, obren una porta que els permet accedir en
igualtat de condicions als recursos d’àmbit autonòmic. També se’ls ofereix,
sense necessitat d’estar en situació legal, informació, orientació i assessorament.
El col.lectiu d’irregulars viu per tant una situació més dramàtica; està aquí, però
a efectes legals no existeix perquè no té papers. A l’estat d’immigrant se li
sumen aspectes com l’angoixa, la incertesa, la marginació i la por a demanar ajut
institucional. És conscient que ara com ara, les polítiques migratòries dictades
per la Unió Europea encara tendeixen a l’exclusió dels indocumentats. Només
pensar en la deportació cap al seu país d’origen els recorda les dificultats en les
que s’han trobat per arribar on ara són i, per tant, és preferible allunyar-se de
moment de l’administració i confiar amb l’ajut de parents.
Les xarxes familiars, d’amics i de compatriotes constitueixen un recurs bàsic
d’acollida, en el que els nouvinguts poden trobar resposta a les seves necessitats
inicials d’allotjament, diners, recerca de treball i recolzament afectiu, així com
en els moments de desemparament ocasional. La pròpia xarxa, és generalment
un recurs contemplat en l’itinerari personal de la persona que emigra abans de
donar aquest pas.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Els Serveis Socials deriven, en alguns dels casos amb problemàtiques concretes,
els usuaris cap a serveis especialitzats que puguin atendre millor la demanda.
Un dels mecanismes més utilitzats pel col.lectiu immigrant és el “boca-orella”,
sent generalment els mateixos compatriotes els que els informen de manera més
efectiva sobre com, on i quan han de realitzar els seus tràmits per a assolir
ràpidament els seus objectius, evidentment estalviant-se passos innecessaris.
Malgrat tot, els Serveis Socials dels que disposem donen resposta a
determinades demandes més normalitzades, de la mateixa manera que ho faria
qualsevol autòcton en igualtat de condicions i que es trobés vivint a la comarca.
Per tant, les actuacions des dels serveis socials dirigides als immigrants en els
diferents àmbits, bàsicament no difereixen gens de les que es fa a qualsevol altra
persona autòctona. Ens referim a la tramitació d’ajudes per infants, Prestació
Familiar i d’altres, sempre i quan s’adaptin als requisits que contempla cada
prestació. Evidentment, per la recepció de qualsevol tipus d’ajut la persona ha
d’estar empadronada al municipi.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
4.1.3. Problemes amb que es troben els professionals dels serveis socials
en l’atenció als immigrants.
En aquests moments, una de les demandes que més angoixa al professional és
tota la part legal que envolta el fet migrant. La Llei 8/2000 no dóna gairebé cap
opció per regularitzar la gent que ja es troba aquí. Per tant els professionals de
SSAP es troben amb uns problemes sense sortida si no es modifica la Llei.
Caldria també mes formació adaptada a la realitat de cada municipi i, més
recursos personals per poder atendre l’increment de població. Gairebé tots ells se
senten impotents, no gaudeixen de temps suficient per realitzar tasques de
treball comunitari.
L’activitat quotidiana fa que els Serveis Socials estiguin molt centrats en
l’atenció directa, sovint a un nivell individual i familiar i , com hem dit, que
destinin menys temps a tasques de dinamització comunitària o a treballar la
recerca de solucions col.lectives. Per tant, la falta de temps impossibilita
l’elaboració de molts projectes, entre els que se’n podrien derivar alguns que
treballessin aquesta diversitat existent.
Fer el seguiment d’aquestes famílies o persones és més complex i lent a causa
del llenguatge i les diferències culturals. Qualsevol tràmit administratiu o
burocràtic és molt més complex pel fet de què no acaben d’entendre els terminis
per presentar la documentació en les diferents ajudes.
...Les persones, sobretot les marroquines, costa molt que et portin la
documentació necessària el dia que els hi dius, sembla que no tenen el
mateix concepte que nosaltres del temps ni l’espai. Llavors tot va molt
més lent. (TSA)
...Es necessita molt més temps, amb les persones immigrants, més que
res, perquè hi ha la problemàtica de la llemgua i costa molt més la
comunicació. Has d’ocupar més temps.(TS)
Una altra problemàtica que es detecta des dels serveis Socials és la falta de
recursos que hi ha a la comarca per poder treballar el tema de la salut mental
amb persones immigrades i amb la resta de la població.
En línies generals i per acabar, dir que la major part dels professionals
manifesten tenir dificultats amb el col.lectiu immigrant a causa de la llengua i
detecten una falta d’informació sobre qüestions culturals dels diversos col.lectius
estrangers acollits a la comarca. Aquest fet es deu a que el boom migratori al
Solsonès s’ha donat en poc temps, des de començaments de l’any 2000 malgrat
que abans ja existia. Això lligat a la diversitat que suposa l’aproximació a
cultures tant diferents, com ara les del Magreb, o la novetat de tantes persones
vingudes de l’Europa de l’Est i del Centre i Sud d’Amèrica ha desbordat el
procés normal d’assimilació de la informació.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Un altre problema en que es troben els professionals dels SSAP és que els
barems econòmics de molts ajuts són tant baixos que exclouen a la població
autòctona amb rendes baixes, ja que si les equiparem a les rendes que tenen la
majoria dels immigrants, aquestes últimes encara en són més i per això aquests
són els que poden acollir-se a aquestes ajudes, motiu pel qual la població
autòctona té la sensació de que totes les ajudes sempre les acaben donant a la
població immigrant.
4.1.4. Canvis que han adaptat
Degut al nombre d’usuaris immigrants, la majoria de procedència marroquina,
que tenen actualment els Serveis Socials, s’han introduït actuacions específiques
com és el Projecte de Mediació, aquest projecte ha consistit en la contractació
d’una dona marroquina per realitzar aquestes tasques de mediació en el cas dels
usuaris nouvinguts en les primeres visites al servei, quan encara no dominen
suficientment la llengua per haver-hi un mínim de comunicació. Aquest recurs
s’utilitza sobretot en el camp de l’ensenyament, i així poder haver més
comunicació entre professors i pares d’alumnes marroquins.
Un altre canvi que s’ha tingut d’adaptar des de Serveis Socials és el temps per
visita, ja que al existir el problema de la llengua és necessita més temps per
l’usuari.
4.1.5. Coordinacions amb altres serveis
Educació
Existeix una bona coordinació entre els Serveis Socials i els d’Ensenyament ja
que col.laboren en temes com el de la tramitació de beques, necessitats d’ajuts
econòmics per llibres, sortides, etc. També es realitza el seguiment dels nens que
puguin viure una situació complexa.
Una de les figures dels Serveis Socials que més interactua amb ensenyament és
l’educador de Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal. Hi ha
una relació contínua i gairebé diària entre l’educador i els diferents centres
d’ensenyament.
Quan un nen/a arriba a l’escola d’incorporació tardana es reuneix la Comissió
d’Escolarització on es decideix en quin centre es matricularà l’infant. Dintre
d’aquesta Comissió hi participa la treballadora social dels Serveis Socials del
Consell Comarcal.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Sanitat
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
El treballador social, l’educador i la treballadora familiar constitueixen una
important font d’informació, ja que tenen un contacte molt directe amb la
població ( visites domiciliàries, serveis a domicili i entrevistes personals amb els
usuaris ). Aquesta informació s’hauria de transmete. De la mateixa manera els
professionals dels centres de salut en el seu tarannà diari haurien de poder
detectar problemàtiques socials i notificar-les als Serveis Socials. Però a vegades
aquesta interacció és insuficient. Molts són els professionals que manifesten el
seu desencís en aquest aspecte. La falta de coordinació pot ser degut a la manca
de protocols adequats, la falta de temps i, per tant, trobem que moltes vegades
existeix una gran desvinculació entre els serveis. Tot i que existeix un mínim
contacte ja que les treballadores socials dels diferents centres es reuneixen
periòdicament.
Altres serveis
Des de Serveis Socials tambè es realitzen reunions de coordinació periòdiques,
normalment un cop cada mes o cada dos mesos amb les treballadores socials
d’altres entitats socials de la població de Solsona com és Càritas, Amisol, Creu
Roja i Cossos de Seguretat (Policia Local i Mossos d’Esquadra).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

4.1.6. Conclusions
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Els serveis socials d’atenció primària estan considerats com el punt d’accés més
immediat al sistema de serveis socials, el més propers a l’usuari, a la seva realitat
i al seu àmbit familiar i social.
Constitueixen àmbit d’atenció del Serveis Socials els següents col.lectius:
família i infància, dona, joventut, vellesa, malalties cròniques i discapacitats,
toxicomanies i altres addiccions, delinqüència i presos, pobresa i marginalitat,
minories ètniques i/o culturals i estrangers.
L’objectiu principal dels Serveis Socials és millorar el benestar social i afavorir
l’integració de les persones. En principi, l’únic requisit que es demana per fer
qualsevol tipus d’intervenció, és que la persona visqui a la comarca on demana
l’ajut, tot i que també s’atenen a aquelles persones que es troven de pas per la
comarca i pateixen mancances socials.
Els Serveis Socials deriven, en alguns dels casos amb problemàtiques concretes,
els usuaris cap a serveis especialitzats que puguin atendre millor la demanda.
Els profesionals dels serveis socials constitueixen una important font
d’informació, ja que tenen un contacte molt directe amb la població ( visites
domiciliàries, serveis a domicili i entrevistes personals amb els usuaris ).
Aquesta informació s’hauria de transmetre. De la mateixa manera els
professionals dels centres de salut en el seu tarannà diari haurien de poder
detectar problemàtiques socials i notificar-les als Serveis Socials. Aquesta
interacció no es dóna. La manca de protocols adequats, la falta de temps
desvinculen gran part d’aquests serveis.
Les actuacions des dels serveis socials dirigides als immigrants en els diferents
àmbits, bàsicament no difereixen gens de les que es fa a qualsevol altra persona
autòctona. Ens referim a la tramitació d’ajudes per infants, Prestació Familiar i
d’altres, sempre i quan s’adaptin als requisits que contempla cada prestació.
Evidentment, per la recepció de qualsevol tipus d’ajut la persona ha d’estar
empadronada al municipi.
Els problemes més habituals amb els que es troba el professional dels Serveis
Socials són: la manca d’informació sobre qüestions culturals, polítiques, socials,
religioses, etc... de la diversitat migrant acollida, també la dispersió de la
legislació en matèria d’estrangeria, la falta de temps i recursos (tant humans com
econòmics) que impossibilita l’elaboració de molts projectes.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

4.2. CÀRITAS i FUNDACIÓ VOLEM FEINA
4.2.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys realitza un servei d’atenció social. Des
de l’atenció primària s’acull a tota persona que acudeix a Càritas demanant ajut.
S’aten:
- Persones amb dificultats econòmiques
- Persones en situació d’atur
- Persones amb importants problemes familiars
- Immigrants ( majoritàriament indocumentats)
- Transeünts
Tota persona que s’adreça a Càritas és atesa per una Treballadora Social. Aquesta
professional fa la valoració del cas i dissenya la intervenció sempre i quant,
aquesta, sigui possible.
...S’atén a tothom, però els col.lectius que més venen són immigrants il.legals,
aturats o gent que passa un moment dolent davant d’una emergència econòmica i
que demanen ajut i transeünts. (TSC)
4.2.2. Tipus de demandes dels immigrants a Càritas i què se’ls ofereix
El perfil de les persones immigrants ateses a Càritas són principalment
immigrants irregulars. Majoritàriament marroquins, però darrerament ha
augmentat el nombre d’atesos d’altres nacionalitats com : búlgars, romanesos i
argentins. El col.lectiu búlgar és el més fluctuant.
Acostumen a ser immigrants econòmics. La majoria dels marroquins són homes
joves que arriben sense les seves famílies i que esperen realitzar un cop
legalitzada la seva situació el reagrupament familiar. Els búlgars i romanesos
arriben amb la família.
El seu nivell d’instrucció és bastant precari, sobretot en el marroquins, i en
alguns casos són analfabets amb la seva pròpia llengua.
Les principals demandes que realitzen són: feina, ajut en la tramitació de
documents (sol.licituds de permís de residència i de treball) i informació sobre
els recursos socials, educatius i sanitaris de la ciutat.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
L’habitatge, també és una de les peticions més freqüents que realitzen els
immigrants. En cap municipi exixteix cap borsa de treball sobre habitatge
elaborada des de Serveis Socials.
Una altra de les demandes que reben a Càritas per part dels immigrants es que
se’ls introdueixin en espais d’oci. Sobretot ho demanen els més joves.
L S’ofereixen els següents serveis:
• Acolliment, orientació i assessorament legal.
Des de Càritas se’ls ofereix acollida, però declaren que hi ha una manca de
recursos perquè aquesta sigui completa.
...Una acollida si que s’ofereix a tots els immigrants, però gran cosa més
no. Penso que no tenim els suficients recursos. (TSC)
L’assessorament legal el realitza la mateixa Treballadora Social de Càritas amb
el recolzament i ajuda de l’advocat de Càritas. Hi ha una manca de possiblitats a
nivell legal. El que més es realitza són tràmits de documentació i renovació de
permisos. I molts venen a orientar-se per assaventar-se dels passos pertinents que
calen realitzar per legalitzar-se.
En aquest moment qui està oferint assessorament legal és Càritas. Això
es fa perquè és una despesa important anar a Lleida. I si un immigrant
va a Lleida hi ha unes cues terribles i, en canvi això a nosaltres no ens
passa. Si vas com a gestoria o entitat així, les gestories tenen dos o tres
dies per elles, i com que no hi ha tantes gestories de seguida pots agafar
número i llavors, normalment, sempre que vas a portar papers si vas
com a gestoria pot agilitzar la presentació de papers als
immigrants.(TSC)
• Classes de llengua i cultura
Les classes de llengua són realitzades per voluntàries de Càritas (en aquest any
2003 hi ha una persona que cobra). En aquestes classes s’introdueixen xerrades
amb informacions diverses sobre la cultura del país d’acollida i formacions
diverses sobre temes com: sanitat, seguritat social, etc.
En les classes de llengua, normalment es fan diferents grups segons els nivells de
coneixement de la llengua.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

• Beques de treball i ajuda econòmica
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
El Programa Beca és un projecte que es desenvolupa en col.laboració amb la
Fundació Volem Feina i Consell Comarcal
Consisteix en donar una ajuda econòmica (beca) a canvi de que la persona
immigrant realitzi un seguit d’activitats:
- Assistir a les classes de llengua
- Assistir al Volem Feina per tal de conèixer el funcionament del mercat laboral
espanyol. Realitzant tasques com la recollida selectiva del Solsonès (cartró i
plàstic, realitzant bales de paper) i trasllats (montar i desmontar mobles).
- Assistir a xerrades informatives sobre temes quotidians de sanitat, treball,...
Els ajuts econòmics puntuals es fan de dues maneres: donant feina, que es
guanyen els diners treballant, o bé, quan això no es possible es fan prèstecs a
retornar. Es pacta amb el temps quan es tornen i, sense interessos i llavors
s’adapten segons els ingressos que té i les seves possibilitats ... (TSC)
Amb tot això es pretén que les persones nouvingudes agafin els hàbits laborals i la
manera de com es treballa en el país d’acollida. L’any 2001 es van acollir al
projecte 7 persones: 3 places per persones immigrants, que a causa de la llarga
llista d’espera (actualment hi ha 50 immigrants il.legals) només poden estar al
programa durant 1 mes i mig. Però arrel d’aquest pas els surt feina. També hi ha
places (1) per dones legals amb Permís de Residència, però sense Permís de
Treball, en aquestes dones se’ls realitza precontractes. I, per últim s’afavoreixen
d’aquest programa les persones que tenen càrregues familiars. L’any 2002 es van
acollir a aquest projecte 17 persones.
Actualment hi ha 4 immigrants treballant al Volem Feina. Aquest és un nombre
poc nombrós per la gran llista d’espera.
Es decideix conjuntament amb els responsables del Consell Comarcal les persones
que entren en aquest programa.
• Xerrades informatives
Es realitzen també xerrades informatives als diferents col.lectius de nouvinguts:
marroquins, llatinoamericans, búlgars i romanesos. En aquestes xerrades es tracta
diferents temes d’interès per les persones assistents.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
4.2.3. Problemàtiques amb que es troben els professionals en
l’atenció amb els immigrants
Les problemàtiques que tenen els professionals de Càritas són les mateixes que
hem fet esment en l’apartat 4.1.3. dels Serveis Socials d’atenció primària:
- Els problemes de comunicació, pel desconeixement de l’idioma i dels diferents
codis culturals.
- Desconeixement per part dels immigrants de la cultura del país d’acollida
(hàbits laborals, sanitat, etc.)
- Manca d’informació sobre aspectes juridicoadministrastius.
- Manca de recursos humans i econòmics per atendre i treballar adequadament
amb el col.lectiu immigrant.
- Costa entrar dins dels seus col.lectius
- Reticència de la societat d’acollida.
4.2.4. Coordinacions amb altres serveis
Hi ha coordinacions amb Serveis Socials com a mínim 1 cop cada mes i si el
cas ho necessita més sovint.
Amb sanitat les coordinacions són menors i amb educació no n’hi ha ja que no
tenen usuaris amb edat escolar.
4.2.5. Conclusions
La gran majoria d’immigrants atesos des de Càritas són immigrants
irregulars, majoritàriament homes joves i de procedència marroquina.
Últimament arriben d’altres com llatinoamericans, búlgars i romanesos.
Les seves principals demandes són: feina, ajut en la tramitació de documents
(sol.licituds de permís de residència i de treball) i informació sobre els
recursos socials, educatius i sanitaris de la ciutat. I tambè habitatge.
En general, als immigrants els hi falta molta informació sobre la cultura del
país d’acollida i molta formació en el coneixement del català.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Taula 13: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació pels professionals de Serveis Socials
Propostes d’actuació plantejades pels professionals de Serveis
Socials
Problemàtiques i necessitats plantejades
pels professionals de Serveis Socials
Curs de formació sobre els diversos col.lectius immigrants assentats a la comarca.
La realitat al seu país d’origen, situació actual i trets culturals més significatius,
dirigit als professionals.
Millorar la informació sobre qüenstions culturals,
socials, religioses, etc... de la població immigrant.
Curs pràctic sobre la intervenció a immigrants de les diferents procedències, dirigit a
professionals dels Serveis Socials.
Curs de formació juridicoadministrativa en matèria d’immigració, dirigit als
professionals dels serveis socials. Especialment treballadors socials.
Continuar utilitzant la figura del mediador intercultural dins del Pla comarcal
d’integració del immigrant del Solsonès.
Utilitzar la figura del mediador intercultural per fer arribar als col.lectius
immigrants els trets i característiques de la cultura del país d’acollida.
Millorar la informació per part dels immigrants
dels serveis, recursos i equipaments i la cultura
catalana.
Crear un punt de referència i d’acollida per tal de canalitzar la informació que han de
saber les persones nouvingudes.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Cursos de formació de diferents oficis que es puguin treballar a la comarca per tenir
més possibilitats laborals i sobre drets i deures dels treballadors
Fomentar cursos de formació en llengua catalana dirigits al col.lectiu immigrant.
Adaptats a les seves necessitat (horaris, ritmes lectius i accions formatives).
Incrementar els recursos personals, amb més professionals de Serveis Socials.
Manca de recursos humans i econòmics per atendre
i treballar adequadament amb el col.lectiu
immigrant.
Promoure l’augment del nivell de rendes per les ajudes, i conseqüentment
l’increment en el pressupost destinat a ajudes. Cal modificar els barems econòmics
que s’utilitzen per accedir a diferents prestacions, per tal que si puguin acollir la
població autòctona amb ingressos més baixos i ni nomès els immigrants, ja que és un
dels factors de rebuig de la població autòctona envers aquest col.lectiu.
Establir protocols de coordinació amb els diversos serveis comunitaris (sanitat,
educació, treball, etc.) que agilitzin i contemplin les funcions que corresponen als
professionals que hi treballen.
Millorar les coordinacions amb altres serveis
comunitaris.
Accions de sensibilització dirigides a la població autòctona sobre els diferents
col.lectius immigrants de la comarca i promoure el contacte real entre persones de
diferents orígens culturals i nacionals.
Millorar les relacions entre la població autòctona i
la població immigrant.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Serveis Socials
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

5. ENSENYAMENT
5.1. Educació dels fills d’immigrants
5.1.1. Introducció
El nivell d’instrucció i l’efecte de l'escolarització
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
El nivell d'instrucció difereix segons les nacionalitats. Segons l’Institut
d’Estadística de Catalunya, entre els anys 1996 i 1999 tendeix a disminuir la
població estrangera amb estudis mitjans i superiors, mentre que augmenta la
proporció de la població que no sap llegir ni escriure. La proporció de població
amb estudis mitjans i superiors és elevada en el cas dels nacionals de la Unió
Europea (54,5 %), d'Amèrica del Sud (53,5 %) i de la resta d'Europa (52,2 %).
Els residents estrangers amb estudis mitjans i superiors són menys nombrosos
entre els nacionals d'Amèrica del Nord i Central (45,6 %), d'Àsia i d’Oceania
(32,3 %). La fracció de població amb estudis mitjans i superiors és
particularment baixa en les nacionalitats d'Àfrica (8,2 %).
La distribució és diferent quan s'analitzen els graons més baixos de la piràmide
educativa: la població de nacionalitat africana de 10 anys i més que no sap
llegir ni escriure és del 17,6 %. A més, hi ha una proporció addicional del 58,4
% de població que no arriba a tenir estudis primaris, és a dir que 3 de cada 4
persones de nacionalitats d'Àfrica tenen un nivell baix d'instrucció. També
s'han de destacar les proporcions de les nacionalitats d'Àsia i Oceania, amb un
6,0 % de població que no sap llegir ni escriure i un 47,4 % que té una instrucció
inferior a la primària.
En aquest sentit, s'ha d'assenyalar que el caràcter molt recent d'aquestes
immigracions no permet encara recollir estadísticament l'efecte d'escolarització
de la població infantil nascuda o resident a Catalunya, efecte que s'haurà de
manifestar a mesura que aquests grups demogràfics assoleixin l'edat de
culminació dels estudis primaris o nivells educatius més elevats.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 1996 (taula 14) a la comarca
del Soslonès el 54,33% de la població tenia estudis primaris, 19,92% estudis
secundaris i el 7,35% estudis universitaris.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Taula 14 : Nivell d’instrucció. Població del Solsonès. 1996
Sense
titulació
Nivell d’estudis (%)
Primaris Secundaris Universitaris
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Població de
10 anys i
més
Castellar de la Ribera 15,44 57,35 20,59 6,62 136
Clariana de Cardener 10,53 52,63 30,08 6,77 133
Coma i La Pedra 11,54 68,27 11,54 8,65 208
Guixers 19,29 55,71 15,71 9,29 140
Lladurs 9,59 61,19 23,29 5,94 219
Llobera 11,40 64,04 20,61 3,95 228
Molsosa, La 30,33 47,54 17,21 4,92 122
Navès 2,44 72,36 18,29 6,91 246
Odèn 14,89 65,27 17,18 2,67 262
Olius 13,10 57,24 22,76 6,90 435
Pinell 13,57 55,66 25,79 4,98 221
Pinós 33,87 40,89 19,49 5,75 313
Riner 26,00 37,20 28,00 8,80 350
St. Llorenç de Morunys 21,89 52,03 18,42 7,66 836
Solsona 18,92 53,62 19,65 7,81 6453
TOTAL comarca 18,40 54,33 19,92 7,35 10202
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
A les aules i als centres s’estableixen un conjunt de codis i pactes implícits que
regeixen el comportament del professorat i de l’alumnat i que proporcionen el
marc d’aprenentatge en el que es desenvolupen la interacció i les relacions.
En els darrers temps les lluites a favor dels drets de la dona i d’altres col.lectius
més marginats han obert l’horitzó d’expectatives de les nenes/es, dels/de les
adolescents i de les dones en aquest canvi de segle i de mil.leni. En l’àmbit de
l’educació aquestes lluites es tradueixen en l’afany per la igualtat de deures i
drets dels nois i les noies des de la idea que uns i altres tenen dret a ser diferents
sense que això se’n derivi menyspreu, discriminació o opressió.
L’educació és una tasca que no tan sols correspon als mestres i pares, sinó que
és una feina que hauria de ser compartida i consensuada entre administracions
locals (i autonòmiques), les associacions de pares i mares, els sindicats docents
i els propis estudiants.

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Ara com ara l’escola o més aviat tot l’ensenyament obligatori es configura com
un espai social pel que passa tota la població sense excepció durant un període
de temps més o menys llarg, però que en tot cas no hauria de ser inferior als 10
anys. Aquests anys, en la vida de tota persona li han de permetre adquirir uns
determinants aprenentatges, que no tan sols passen per l’assoliment d’uns
nivells instrumentals i d’aptituds en determinades matèries oficials, sinò la
plena socialització i adquisició de codis i valors que l’ajudin a desenvolupar-se
correctament en aquesta societat. Tot i que aquesta tasca no es podrà assolir
correctament sinó es compta amb un treball coordinat amb la resta d’agents
socials.
Actualment, l’escola és el reflex de la societat. Una societat que troba
dificultats per treballar adequadament el fet migratori, que es troba que en els
últims anys hi ha hagut un augment significatiu de persones vingudes de fora,
que en molts casos no comparteixen les nostres característiques, que tenen
formes de vida diferents, valors, llengua, religió,... Una societat que busca
fórmules d’integració i que intenta aproximar postures d’igualtat d’oportunitats
i de convivència entre cultures.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

5.1.2. L’Ensenyament al Solsonès.
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
En l’àmbit de l’Ensenyament al Solsonès s’han de considerar un conjunt de
factors que influeixen en la situació escolar i educativa de la comarca. Aquests
són una població majoritàriament catalano-parlant, una població molt
concentrada a Solsona, la no existència d’una alta conflictivitat social, uns
serveis de suport a les escoles i un apropament de les administracions locals a les
realitats educatives dels seus municipis.
El Solsonès és una comarca amb grans diferències geogràfiques internes. Així
podem parlar de la part nord (municipis d'Odèn, La Coma, Lladurs i part de
Navès) com una zona muntanyenca pertanyent al Pre-Pirineu, i una part sud
(municipis de Pinell, Llobera, Pinós, Riner i part de Navès) més plana. Les vies
de comunicació són deficitàries (al nucli d’Ardèvol només s'hi accedeix per una
pista sense asfaltar) i amb una tendència radial respecte a Solsona. Els municipis
de Tuixent i Bassella que pertanyen a l'Alt Urgell, es poden englobar
geogràficament amb la part més muntanyenca del Solsonès i amb el Mig Segre
respectivament.
Al Solsonès nomès hi ha dues entitats amb un pes demogràfic rellevant, Solsona
i Sant Llorenç de Morunys, i la resta de comarca està fonamentalment
distribuïda en masos disseminats. S’ha de remarcar, doncs, que el que succeeix
al Solsonès és el moviment de la població desseminada de la comarca cap a la
capital, Solsona, i, en menor importància, cap al segon nucli, Sant Llorenç de
Morunys, i que aquest fet és el que explica que aquests dos nuclis siguin els que
creixen mentre que totes les altres entitats decreixen. No obstant això, cal
remarcar que la comarca del Solsonès no ha sofert un despoblament
especialment intens.
D’uns anys ençà hi ha hagut una disminució d’alumnes a les escoles d’alguns
municipis rurals, d’altres municipis tenen edificis d’escoles que romanen tancats
per la manca d’alumnes que justifiquin l’existència d’un mestre. A la següent
taula 15 podrem observar el número d’alumnes matriculats en el curs 2002 i
2003 dels diferents centres de la comarca.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

CENTRE
CEIP
ARDÈVOL
CEIP LA
COMA
CEIP
FREIXENET
CEIP
LLADURS
CEIP
LLOBERA
Taula 15: Alumnes del Solsonès. Curs 2002-2003
Llar
Infants
Pàrvuls
P3 – P5
CI
Primària
CM
Primària
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
CS
Primària
ESO GM GS BATX Total Total
Estran
-gers
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
%
Estran
-gers
0 3 2 0 1 0 0 0 0 6 0 0
0 3 1 2 0 0 0 0 0 6 0 0
0 2 1 1 3 0 0 0 0 7 1 14,29
0 3 1 0 1 0 0 0 0 5 0 0
0 5 4 1 3 0 0 0 0 13 0 0
CEIP NAVÈS 0 5 3 3 7 0 0 0 0 18 0 0
CEIP OGERN 0 1 3 2 7 0 0 0 0 13 0 0
CEIP S.
CLIMENÇ
CEIP
TUIXENT
0 2 1 2 0 0 0 0 0 5 2 40,00
0 6 6 5 1 0 0 0 0 18 0 0
TOTAL ZER 0 30 22 16 23 91 3 3,30
ESCOLA
BRESSOL
CCP ARRELS
LLAR INF.
CCP ARRELS
I
CCP ARRELS
II
CEIP
SETELSIS
CEIP VALL
DE LORD
SES SANT
LLORENÇ. M
IES
F.RIBALTA
ESCOLA
AGRÀRIA
59
+ 3
86
+ 4
0 100
+ 27
0 0 0 0 0 0 0 0 62 3 4,84
0 0 0 0 0 0 0 0 90 4 4,44
56
+ 19
65
+ 5
66
+ 5
0 0 0 0 0 189
+ 5
0 111
+ 30
0 25
+ 3
90
+ 20
12
+ 2
101
+ 5
12
+ 2
89
+ 13
12
+ 2
0 0 0 0 0 18
+ 1
0 0 0 0 0 228
+ 17
0 0 0 0 343 56 16,33
71 27 68
+ 1
361 6 1,66
0 0 0 0 459 68 14,81
0 0 0 0 70 9 12,86
12
+ 1
0 0 0 0 0 0 0 76
+ 1
0 0 0 19 1 5,26
12 55
+ 2
TOTAL 152 326 221 206 210 458 84 116 126 1899
TOTAL
ESTRANGERS
327 20 6,12
0 77 1 1,30
7 62 41 13 20 23 1 1 3 171
% Estrangers 4,61 19,02 18,55 6,31 9,52 5,02 1,90 0,86 2,38 9,00
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Centre de Recursos Pedagògics del Soslonès, Programa d’Educació Compensatòria
i dels diferents centres de la comarca. Febrer 2003.
Alumnes Estrangers

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Al Solsonès hi ha una ZER (Zona Escolar Rural) formada per 9 escoles:
Ardèvol, La Coma, Freixinet, Lladurs, LLobera, Navès, Ogern, Sant Climenç i
Tuixent. (Actualment s’està parlant de la partició de la ZER en dos).
Totes les escoles formen part de la comarca del Solsonès llevat d'Ogern i
Tuixent que pertanyen a la comarca de l'Alt Urgell.
Aquestes escoles estan integrades en ZER des del 1989, llevat de La Coma que
s'hi va integrar el curs 1992-93, éssent així una de les quinze primeres ZERs
constituïdes a Catalunya. Actualment s’està parlant de la partició d’aquesta
ZER..
La distància entre les escoles més allunyades de la ZER (Tuixent i Ardèvol) és
de 80 quilòmetres. La seu administrativa de la ZER és a l'escola Aiguadora de
Navès. La seu funcional i lloc de trobada habitual del Claustre és en el Centre de
Recursos Pedagògics del Solsonès, a Solsona.
Totes les escoles estan situades en un àmbit rural, caracteritzat majoritàriament
per un medi de cases aïllades, amb una demografia en retrocés i una majoria de
famílies dedicades exclusivament o en part a l'agricultura i la ramaderia. La
major part de serveis (comerç, sanitat, estudis secundaris,...) estan ubicats a la
capital de la comarca. Solsona compta amb un importat mercat els divendres que
aglutina els habitants de la comarca.
A Sant Llorenç de Morunys, la segona població amb més habitants de la
comarca, hi ha el CEIP Vall de Lord i el SES Sant Llorenç de Morunys ( que
nomès s’imparteix 1r. i 2n. d’ESO ); no hi ha cap llar d’infants ( de 0 a 3 anys ),
encara que si que hi ha un servei de canguratge ubicat en el mateix edifici de la
SES de St. Llorenç, en el curs 2002-03 hi havia inscrits 9 nens/es.
A Solsona és on estan ubicats la resta de centres d’ensenyament.
5.1.2.1 Dimensió quantitativa
Al Solsonès hi ha 1.899 alumnes matriculats en els diferents centres educatius
d’ensenyament obligatori i no obligatori, 164 són provinents d’altres països, dels
quals en destaquen els de nacionalitat marroquina amb 108 alumnes, que
representa el 66,46 % del total d’alumnes matriculats en els centres de la
comarca del Solsonès. La resta (55) que representa el 33,53 %, corresponen a
d’altres nacionalitats com Argentina, Equador, Cuba, Romania, Bolívia i Xina.
Els primers infants estrangers que hi va haver a la comarca del Solsonès, van ser
de nacionalitat marroquina i van arribar l’any 1982, residint a la ciutat de
Solsona. Des de llavors tant els nens que han anat arribant com els que han
nascut a Solsona, s’han anat escolaritzant, encara que en alguns casos amb
infants de tres anys no han estat portats a l’escola.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
El primer nen escolaritzat va ser l’any 1983. A partir del curs 1987/88 comencen
a augmentar el nombre de nens estrangers a l’escola, aquest fet es deu al
reagrupament familiar dels homes marroquins ja instal.lats aquí i dels primers
nens marroquins nascuts a Solsona i comarca.
Com es pot observar en la taula anterior ( taula 15) el percentatge més elevat de
nens estrangers està en els primers cursos d’infantil i primària. El 82,93 % del
total dels alumnes estrangers estan matriculats entre P3 i l’últim curs de primària
(sisè). Això representa el 14,12 % del total dels alumnes dels diferents centres de
la comarca.
Aquestes dades recollides des dels diferents centres d’ensenyament de la
comarca, ens mostren que, tot i que les primeres migracions a la comarca daten
de principis dels anys vuitanta, el gran fluxe migratori és força recent, ja que del
contrari, el major nombre d’estudiants immigrants de la comarca estarien
matriculats en cursos de secundària o superiors.
En el curs 2002/03 han arribat un total de 37 nouvinguts a la comarca, que s’han
matriculat en els diferents centres.
Des dels primers anys els infants marroquins i de la resta de nacionalitats que
han arribat al Solsonès s´han anat incorporant a les escoles dels municipis on
viuen. En el cas de Solsona s’han anat repartint, gràcies a la Comissió de
Matrícula que ajuda a la distribució dels alumnes de manera equilibrada, entre
les dues escoles que hi ha a la ciutat ( una pública i l’altra privada concertada ).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
5.1.3. Serveis d’ensenyament de suport als centres educatius
Tots els recursos depenen del Departament d’Ensenyament i ofereixen els seus
coneixements tècnics als centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària,
públics i concertats de la comarca.
L’Equip Assessorament Psicopedagògic ( EAP ) treballa oferint suport
psicopedagògic als alumnes dels centres, el Programa d’Educació
Compensatòria ( PEC ) es centra en el suport d’alumnes en risc d’exclusió
social o cultural, el Centre de Recursos Pedagògics ( CRP ) ofereix material,
dinamitza algunes activitats escolars i catalitza la formació del professorat i hi ha
un quart servei el Centre de Recursos Educatius per Deficients Auditius (
CREDA ).
Equip d’Atenció Psicopedagògica ( EAP )
Actualment hi ha 79 Equips d’Assessorament Psicopedagògic ( EAP ) a
Catalunya. Pel que fa al del Solsonès té un àmbit d’intervenció comarcal.
Els professionals d’aquest equip ens han informat que les seves funcions són:
a) Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes,
en col.laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis
específics.
b) Participació en l’elaboració i el seguiment dels diversos tipus d’adaptacions
del currículum que puguin necessitar els alumnes, en col.laboració amb els
mestres i professors, especialistes i serveis específics.
c) Assessorament als equips docents sobre els projectes curriculars dels centres
educatius pel que fa a aspectes psicopedagògics i d’atenció a la diversitat de
necessitats de l’alumnat.
d) Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes
d’orientacó personal, educativa i professional.
e) Col.laboració amb els serveis socials i sanitaris de l’àmbit territorials
d’actuació per tal d’oferir una atenció coordinada als alumnes i famílies que
ho necessitin.
f) Aportació de suport i criteris tècnics psicopedagògics a altres òrgans de
l’administració educativa.
g) Altres funcions que els atribueixi el Departament d’Ensenyament.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Els àmbits d’actuació de l’ EAP es concentren en :
• Àmbit d’alumnes i famílies
• Àmbit del centre
• Àmbit del sector
• Àmbit de l’administració educativa
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Aquests àmbits es troben intimament relacionats i s’influeixen els uns als altres.
En general les assessores, i els assessors psicopedagògics, tot sovint, han
d’exercir un rol de mediadors entre els diferents àmbits d’actuació.
El nivell d’intervenció en els diferents àmbits depèn de moltes condicions
externes com l’entorn sociocultural, la interpretació de l’assessorament que fa
cada delegació territorial, la tipologia de centres o les necessitats detectades en el
sector. També i influeixen les condicions internes, com les diferents definicions
professionals que facin els equips docents, les prioritats que es detecten a cada
zona o la trajectòria professional dels equips al llarg dels anys. Tots aquests
factors determinen que es faci més o menys èmfaci en uns o altres aspectes de la
intervenció.
L’EAP ofereix els seus serveis tant a l’escola pública com a la concertada, des de
la llar d’infants fins a la secundària. Els professionals es divideixen els centres
per tal de poder treballar amb més efectivitat.
Les funcions de l’EAP, objectius i les pautes de treball venen marcades per un
Pla d’ Actuació General per a cada centre de la comarca. Aquestes actuacions
estan dirigides a tots els alumnes dels centres, però, especialment als alumnes en
unes necessitats educatives especials. El concepte de necessitat educativa
especial, és un concepte molt gran que pot anar de les necessitats més greus i
permanents fins a actuacions puntuals en casos en que la necessitat és mínima o
transitòria. Aquestes actuacions contemplen la valoració i de vegades
l’elaboració de dictàmes (informes tècnics d’escolarització), adaptacions i
seguiments curriculars, orientacions a famílies, alumnes i als docents, etc.
Amb el degoteig constant de fills d’immigrants, l’EAP a vist incrementada la
incorporació tardana d’alumnes i, per tant, l’increment en l’elaboració
d’informes de necessitats especials. Es tracta de nens i/o joves que en molts
casos arriben indocumentats, amb un desconeixement total d’ambdues llengües
oficials i provinents de sistemes escolars diferents. Fins i tot es troben, de
vegades, amb infants o joves (especialment dins del col.lectiu magrebí) que no
han estat escolaritzats. En aquests casos la funció de l’EAP es fer una valoració
de cada individu i un assessorament a l’hora d’elaborar la proposta currícular,
potenciant d’adaptació cap a la seva incorporació normalitzada dins de l’aula i
un suport al professorat del centre i als tutors.
La resposta educativa a les necessitats d’aquest alumnat passa per fer una
immersió llingüística, suport escolar en grups reduïts a temps parcial i adaptar
els continguts quan estan en el grup-classe.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Programa d’Educació Compensatòria ( PEC )
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
El Programa d’Educació Compensatòria ( PEC ) està format per un conjunt,
majoritàriament, de mestres i assistent socials que donen suport als centres
docents de tota Catalunya. En la província de Lleida el grup està format per 5
mestres i 1 assistent social.
La mestra del Programa d’Educació Compensatòria que atén la comarca del
Solsonès també intervé a l’Alt Urgell i part de la Cerdanya.
Aquest programa va iniciar les seves actuacions el curs 1983/84 amb un objectiu
prioritari: generalitzar l’escolarització de la població infantil d’ètnia gitana.
Actualment atén als alumnes amb necessitats educatives associades a situacions
socials o culturals desfavorides i a l’alumnat pertanyent a minories ètniques o
culturals en situació de desavantatge.
L’àmbit d’intevenció del Programa d’Educació Compensatòria es concreta en
l’atenció als Centres d’Educació Infantil i Primària, així com als Instituts
d’Educació Secundària Obligatòria, públics i concertats.
Objectius
L’objectiu general del Programa d’Educació Compensatòria és assegurar que
tots aquests alumnes rebin una resposta escolar adequada a les seves necessitats.
Aquest objectiu es concreta en:
a) Col.laborar amb els mestres i professors en l’acollida d’alumnes.
b) Facilitar criteris sobre escolarització d’alumnes i relació pares-mestres.
c) Ajudar a incorporar estratègies organitzatives que ajudin a atendre les
diferents necessitats que presentin aquest alumnes.
d) Col.laborar amb els diferents Serveis i Programes Educatius que intervenen
en el centre per tal de proporcionar una atenció a aquest alumnat des de
diferents àmbits.
e) Oferir informació, materials i orientacions als centres per tal d’incorporar
l’educació intercultural al projecte educatiu.
f) Col.laborar en la gestió d’ajudes econòmiques en determinats casos i segons
les necessitats que presentin els alumnes.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
En anys anteriors la immigració era un fet molt esporàdic, que es donava amb
uns índex molt per sota dels actuals.
El PEC abarca un tipus d’alumnat pertanyent a minories ètniques fins a la
població autòctona en general, sempre que tingui unes necessitats
d’escolaritzacióderivades d’una situació econòmica desfavorida. Podríem dir que
el perfil de l’alumne sobre el que incideix el programa és aquell que presenta un
desfasament escolar significatiu i dificultats d’inserció educatives, derivades
d’unes situacions d’abandonament familiar o d’una situació de marginació
social, cultural o econòmica. Es tracta d’un alumnat amb necessitats de suport
derivades de l’escolarització tardana, irregular el nostre sistema educatiu o amb
gran o total desconeixement del català i/o castellà.
El funcionament inicial del programa consisteix en proposar a cada centre
l’elaboració d’un Pla d’Acollida i donar-los-hi eines i l’assessorament necessari
per fer-ho ( ve marcat pel Programa d’Educació Compensatòria a través del
Departament d’Ensenyament ). Hem de tenir en compte que el professional del
PEC, per raons de ràtio i temps, no pot portar a terme el reforç ni l’ensenyament
de l’alumnat i, per tant, precisa de la voluntat dels centres i la coordinació amb la
resta de professionals que interactuen en l’àmbit educatiu per procurar una bona
actuació.
Amb l’elaboració del Pla, propi de cada centre a partir de la seva organització
personal i funcional aconseguiria donar una resposta adequada a l’alumnat, i
seria més autònom.
“El Pla d’Acollida es planteja uns propòsits que superin el simple acolliment
administratiu de l’alumnat nouvingut. Pretén que la incorporació a les escoles es
faci en unes condicions que incloguin l’afecte envers el nou alumnat i les seves
famílies ( com es fa habitualment ) i en conseqüència que estimuli l’adquisició
per part dels nous ciutadans escolaritzats dels hàbits de convivència i
socialització, juntament amb el coneixement de la llengua catalana i
l’aprenentatge corresponent a les àrees del currículum.” ( Pere Solà. Director
General d’Ordenació i Innovació Educativa )
“Cada centre educatiu, en rebre alumnes nous, duu a terme un seguit d’accions
per incorporar-los a la comunitat escolar amb els mateixos drets i deures que la
resta de l’alumnat. En aquestes circumstàncies, l’Administració Educativa veu
amb bons ulls qualsevol mitjà per a aconseguir aquestes finalitats. És intenció de
cada centre facilitar el sentiment del nou alumnat de sentir-se membre d’una
nova comunitat, adquirir els coneixements escolars i l’experiència de relacions
personals satisfactòries.
Millorar l’acollida de l’alumnat i les seves famílies és un pas important per a
aconseguir un bon progrés educatiu de tot l’alumnat i una societat futura que
practiqui els valors de la convivència.” ( Pere Solà. Director General
d’Ordenació i Innovació Educativa ).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
En molts casos, es manifesta la necessitat de mantenir una estreta col.laboració
amb altres àmbits socials municipals, com ara la sanitat o els serveis socials, per
tal d’incidir de manera més global sobre aquestes famílies. I un augment de
personal dedicat a aquestes tasques.
CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS ( CRP )
Els centres de recursos pedagògics són serveis educatius creats pel Departament
d’Ensenyament, per a donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la
tasca docent del professorat.
Actualment hi ha 72 CRP i 7 extensions que cobreixen tot l’àmbit territorial
propi del Departament d’Ensenyament.
L’àmbit d’actuació del Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès és comarcal.
Els professionals d’aques centre ens han informat de les següents funcions :
• Oferta de recursos, d’infraestructura i de serveis als centres docents, als
mestres i als professors per tal que disposin de materials específics de les
diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de
publicacions especialitzades.
• Catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal.
• Suport a les activitats docents i a l’intercanvi d’experiències educatives.
• Coordinació i organització de l’execució i del seguiment de les activitats de
formació permanent.
Serveis :
• Consulta: el fons documental del CRP és de lliure accés i es pot consultar al
mateix centre o per internet. Aquest fons documental consta de llibres,
vídeos, revistes, diapositives, etc.
• Prèstec: el professorat i els centres docents poden disposar, en prèstec, tant
del fons documental com d’aparells d’audiovisuals.
• Tecnologia educativa: des de els CRP es posen al servei del centre docent
diversos materials de tecnologia informàtica i audiovisual, que permeten al
professorat realitzar muntatges audiovisuals.
• Repografia i enquadernacions.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
• Disponibilitat de material de suport pels centres educatius.
• Formació de diferents àmbits que interessin al professorat. Dins d’aquesta
formació es poden realitzar demandes concretes sobre alumnat estranger.
5.1.4. Coordinacions
Es donen coordinacions amb CREDA, EAP i PEC per realitzar l’avaluació i
seguiment de l’alumnat. I també coordinacions amb el PEC i CRP per l’elaboració
i divulgació de materials pedagògics.
Les coordinacions entre els serveis educatius amb el professorat acostumen a ser a
partir de l’equip directiu o dels coordinadors pedagògics, mestres d’educació
especial o tutors i d’aquests a la resta del personal docent.
Les coordinacions més habituals amb altres serveis del sector són amb els Serveis
Socials d’Atenció Primària i amb Sanitat.
5.1.5. Procès de matriculació
La comarca del Solsonès com hem estat repetint està rebent importants fluxos
migratoris de famílies d’altres països. Aquest fet ha suposat que els centres es
plantegin la necessitat d’elaborar estratègies d’acollida del tipus organitzatiu i
curricular.Aquestes estratègies venen recollides normativament en el Pla d’
Acollida del centre. D’aquesta manera es marca una línea d’actuació al centre en
el moment de l’arribada d’un alumne nouvingut.
Matrícula
El Departament d’Ensenyament publica un petit manual i un tríptic en diferents
llengües ( català, casellà, francès, anglès, àrab, xinès i indú ) per difondre el
calendari de matriculació de cada curs i el procediment a seguir i explica el
sistema educatiu del país d’acollida.
Un cop la família s’adreça als SSAP o al centre educatiu, aquests en donen
coneixement al traductor i a l’EAP.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
L’EAP conjuntament amb el PEC elaboren un informe per tal de conèixer:
- situació familiar
- escolarització del país d’origen
- nivell de competències
A fi de repartir d’una forma equitativa la població immigrant entre les dues ofertes
educatives ( pública i privada ), la comissió específica de matriculació es reuneix
per determinar en quin dels dos centres de la ciutat s’escolaritza. En aquells casos
que hi hagi germans en algun dels centres, es prioritza la matrícula en aquest
centre. La comissió d’escolarització està formada per:
- Inspector
- EAP
- Directors dels centres
- Assistent Social
- Representant AMPA
- Representant Ajuntament
- Representant Consell Comarcal
- Representant PEC
o Actuacions amb la família i el paper dels pares
Per portar bé els tràmits de matrícula caldria assegurar un traductor o un
familiar per agilitzar aquest procès i consolidar una bona relació família -
escola.
Adjudicació de nivell
Per l’adjudicació de nivell es valora l’edat i els coneixements i per tant cal fer
una valoració (sobretot en nens d’incorporació tardana ). En general s’adscriurà
a l’alumne nouvingut ( si no coneix el català o el castellà ) un curs per sota la
seva edat cronològica i en el cas d’alumnes amb un bon nivell escolar, se’ls
ubica el curs on els correspont.
Els aspectes que es consideren actualment en l’adjudicació de nivell seran :
- edat
- nivell de competències curriculars
- la llengua familiar
- anys d’escolarització en el país d’origen
- coneixement de l’alfabet llatí
- hàbits escolars
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
5.1.6. Problemes amb què es troben els professionals d’ensenyament en
l’atenció als fills d’immigrants.
La llengua es constitueix com el problema que es percep amb més intensitat
per part del professorat i que és un obstacle per la completa integració del nen
en els primers temps de la seva escolarització.
L’ensenyament del català i dels coneixements instrumentals bàsics a alumnes
és l’objectiu principal que es marquen tots els centres ja que a vegades aquests
alumnes no tenen una escolarització prèvia o si la tenen és precària ( sobretot
en marroquins ).
L’edat d’arribada condiciona també l’aprenentatge; perquè un nen fill
d’immigrant que s’escolaritza des de petit no presenta cap dificultat
d’aprenentatge a la resta de companys; però un nen que arriba amb certa edat
ja disposa de menys temps per assolir aquest coneixements.
La resposta dels centres es tradueix en una atenció inicial personalitzada
centrada bàsicament en l’adquisició del català oral i escrit, mitjançant unes
classes en petits grups separats de la resta del grup classe. La problemàtica que
es desprèn d’això, segons manifesten els professors entrevistats, és que falta
recursos personals i materials específics per atendre aquests col.lectius i no
deixar de banda altres petits grups que també tenen necessitats educatives
especials.
A secundària, de vegades, aquests alumnes són atesos pels professors de
guardia, ja que no és disposa de més franja horària del professor de reforç. A
les hores l’atenció que reben pot quedar poc coordinada.
L’absentisme és una altra de les problemàtiques més habituals en
l‘ensenyament secundari obligatori. Tot i no ser una gran problemàtica dins la
comarca del Solsonès sí que es donen alguns casos d’absentisme. Els nois
acostumen a faltar per acompanyar, normalment a les mares, als centres
sanitaris o a d’altres institucions en que ells fan de traductors de les seves
famílies. O sigui que aquest és un absentisme justificat per la família per
realitzar, majoritàriament, tasques de traducció de vegades es dóna absentisme
per celebracions de festes o perquè han marxat uns dies de vacances al seu país
d’origen i fàcilment s’allarga un mes.
La relació família - escola és sempre important quan parlem de l’educació
dels fills. En el cas dels immigrants és encara més necessària, tant per als
professionals, que desconeixen els contextos de socialització d’aquests
alumnes, com per als mateixos pares i mares, que sovint no tenen cap
referència personal per entendre algun dels hàbits i costums de les nostres
escoles.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
La participació de la família a l’escola és fonamental. La família ha d’inculcar
i potenciar en els seus fills la formació en valors i dur-los a la pràctica.
Com ja hem pogut observar en d’altres apartats, la dificultat més gran quan a
comunicació entre els dos agents es dóna en el cas del col.lectiu magrebí. Ja
que per diferents motius hi ha una escassa importància donada l’escolarització
per sistemes culturals diferents, desconeixement del sistema educatiu, etc. En
aquest treball pot ser especialment interessant la intervenció d’un mediador
cultural.
Hi ha una falta de participació de la població immigrant en les activitats
extraescolars ( sortides, activitats educatives, ... ).
Un dels problemes amb que ens trobem en l’àmbit educatiu és el de la pròpia
formació del professorat que es fa del tot imprescindible.
Relació entre alumnes
Normalment les relacions que es donen entre els alumnes autòctons i els
nouvinguts a l’ensenyament secundari obligatori, són pitjors que a primària.
En general, a primària i en franges d’edat inferiors no es detecten actituds
racistes o xenòfobes entre els nens i si es donen no deixen de ser insults sense
una consciència clara del seu significat, però de vegades ja s’inicia en alguns
aspectes de desvalorització. Malgrat això la convivència és bastant positiva.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

5.1.7. Conclusions
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
G L’educació dels nens és una tasca que no tant sols correspon al mestre, sinó que
és una feina que hauria de ser compartida i consensuada entre les
administracions, les associacions de pares i mares i els propis estudiants.
G L’educació pretèn que el nen i l’adolescent es converteixi en un ser social, en un
ciutadà de fet i dret que respecti la societat on viu i participi d’uns valors de
reconeixement de l’altre.
G Al Solsonès hi ha 1.898 alumnes matriculats en els diferents centres educatius
d’ensenyament obligatori i no obligatori, 163 són provinents d’altres països, dels
quals en destaquen els de nacionalitat marroquina amb 108 alumnes, que
representa el 66,26% del total d’alumnes matriculats en els centres de la comarca
del Solsonès. La resta (55) que representa el 33,74%, corresponen a d’altres
nacionalitats com Argentina, Equador, Cuba, Romania, Bolívia i Xina.
G L’Equip d’Assessorament Psicopedagògica ( EAP ), el Programa d’Educació
Compensatòria ( PEC ), el Centre de Recursos Psicopedagògics ( CRP ) i el
Centre de Recursos Educatius per Deficients Auditius ( CREDA ) es
constitueixen com a serveis de suport als centres educatius infantils i primària i
secundària amb una molt bona coordinació entre ells.
G El PEC abarca un tipus d’alumnat pertanyent a minories ètniques fins a la
població autòctona en general, sempre que tingui unes necessitats
d’escolaritzacióderivades d’una situació econòmica desfavorida. Podríem dir que
el perfil de l’alumne sobre el que incideix el programa és aquell que presenta un
desfasament escolar significatiu i dificultats d’inserció educatives, derivades
d’unes situacions d’abandonament familiar o d’una situació de marginació
social, cultural o econòmica. Es tracta d’un alumnat amb necessitats de suport
derivades de l’escolarització tardana, irregular el nostre sistema educatiu o amb
gran o total desconeixement del català i/o castellà.
G Les funcions de l’EAP, objectius i les pautes de treball venen marcades per un
Pla d’Actuació General per a cada centre. Aquestes actuacions estan dirigides a
tots els alumnes però, especialment als alumnes en unes necessitats educatives
especials.
G El Centre de Recursos Pedagògics donen una oferta de recursos,
d’infraestructura i de serveis als centres docents, als mestres i als professors per
tal que disposin de materials específics de les diferents àrees curriculars, de
mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades.
G L’aprenentatge de la llengua es converteix com el primer problema que es
percep amb més intensitat per part del professorat i que es constitueix com el
principal obstacle per la correcta integració en un inici.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
G Predomina un absentisme justificat per la família per realitzar tasques de
traducció i altres activitats.
G Moltes famílies magrebines es desvinculen de l’escola perquè consideren que és
un àmbit que li pertoca únicament i exclusivament als mestres i també per
desconeixement del sistema educatiu i perquè viuen situacions de pobresa que fa
que hagin d’atendre altres qüestions.
G L’edat d’arribada del fill immigrant condiciona l’aprenentatge, perquè un nen
que s’escolaritza des de ben petit no presenta cap dificultat en relació a la resta
de companys, però el nen que arriba en una certa edat ja disposa de menys
temps per assolir aquest coneixements.
G Tots els centres entrevistats manifesten estar mancats de recursos pedagògiques
per donar una resposta educativa adient. Els professors no han rebut la formació
necessària per treballar aquesta diversitat cultural.
G Les relacions que es donen entre els alumnes nouvinguts i els autòctons són
pitjors a secundària que a primària i sobretot quan es tracta de determinats
col.lectius (especialment el magrebí).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Taula 15: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació a l’educació dels fills dels immigrants
Propostes d’actuació plantejades pels professionals
d’educació
Problemàtiques i necessitats plantejades pels
professionals d’ educació
S’ha detectat una desinformació sobre els processos migratoris, però
s’ha observat que existeix una demanda latent de formació, sobretot de
formació pràctica, que els doni eines per treballar l’educació
intercultural. Ens demanen que des del Departament d’Ensenyament
s’haurien d’invertir més esforços i recursos per a la formació d’aquest
professorat.
Millorar la formació del professorat sobre qüestions
culturals, polítiques, socials, religioses, etc. De la diversitat
migrant acollida.
Es necessita molta informació sobre el col.lectiu magrebí (sobretot
marroquins) i cultura islàmica, perquè es tracta d’un contingent
nombrós que presenta unes característiques molt diferenciades de la
resta i que en la majoria dels casos vénen d’un sistema educatiu força
diferent al que troben aquí, que cal conèixer per entendre molts dels
seus comportaments.
Incorporar l’educació intercultural i antiracista en els programes
pedagògics dels centres
Calen més recursos econòmics per incorporar nous materials i mètodes
més ràpids, funcionals i comunicatius d’aprenentatge de les nostres
llengües; eines que facilitin l’aprenentatge.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Cal més recursos humans que atenguin els alumnes nouvinguts.
Es demana al Departament d’Ensenyament l’increment en el nombre
d’ajudes econòmiques per a l’adquisició de llibres, material escolar i
beques de menjador, ja que l’arribada creixent d’immigrants i dels seus
fills (en molts casos sotmesos a economies precàries), fa que siguin
objecte de moltes d’aquestes ajudes i, per tant, els autòctons vegin
disminuïts el nombre de possibilitats d’accedir-hi. Per evitar problemes
xenòfobs cal augmentar aquestes dotacions, per tal que els ajuts arribin
a tots aquells que ho necessitin.
Manquen línies clares d’actuació des de les diferents
administracions
Cal poder comptar amb una atenció més específica cap a l’alumnat
d’incorporació tardana i disposar d’un professor/a d’immersió
lingüística i poder disposar de manera continuada de serveis de suport.
És necessari ampliar l’horari de dedicació dels assessors
psicopedagògics i del professorat de compensatòria en funció de les
necessitats de cada centre i, per tant, si és necessari augmentar els
recursos personals d’ambdós programes.
Millorar els canals d’informació escola-família a partir de la
col.laboració d’un mediador intercultural en els processos de
preinscripció, matrícula i entrevistes entre pares i tutors.
Relació insuficient entre l’escola i la família
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Elaborar citacions i comunicats bilingües (català i llengua d’origen). I
sobretot comunicació oral.
Fomentar la participació dels pares immigrants a l’AMPA i convidarlos
a organitzar o participar activament en iniciatives socials i culturals
dins del marc del centre, i a favor especialment la implicació del
col.lectiu de dones magrebines.
Organitzar reunions informatives amb els pares i mares immigrants.
Informar a les famílies autòctones sobre les diverses cultures
(especialment la magrebina) i condicions de vida dels immigrants a
partir de l’organització d’una escola (entitat) de pares i mares.
Vetllar a través de tots els recursos disponibles per tal d’aconseguir
que el nen finalitzi el període obligatori amb un mínim de competències
lingüístiques (sobretot en la llengua catalana) i instrumentals
(especialment en el cas de les nenes i nens magrebins).
Absentisme, abandonament i aprenentatge deficient i
incomplet
Potenciar les activitats esportives i/o de lleure que permetin les
relacions interpersonals entre els nens i els joves de diferents
nacionalitats.
Relacions deficients entre els joves autòctons i immigrants
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Actuacions de sensibilització dirigides als regidors de cultura, esports
etc., als responsables del Punts d’Informació Juvenils (PIJ), als
responsables d’altres associacions infantojuvenils, per promoure la
multiculturalitat i el contacte real entre persones de diferents orígens
culturals i nacionals, per tal de fomentar la convivència, el respecte i la
igualtat en la diversitat.
Augmentar i facilitar les coordinacions entre els diferents serveis de la
comarca (serveis socials, sanitat, educació,..), per tal de poder donar
millor resposta a les seves necessitats i a la seva integració.
Coordinacions
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

5.2. Formació d’adults per a immigrants
5.2.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
La formació d’adults és el conjunt d’activitats d’aprenentatge gràcies a les
quals les persones adultes desenvolupen les seves capacitats, enriqueixen els
seus coneixements i milloren les seves competències tècniques i
professionals. Això fa que hi partici`pin persones amb objectius diferents.
L’aprenentatge bàsic de la llengua i una educació bàsica general s’han de
considerar fonamentals i amb repercusions en els diferents moments de la
vida d’una persona. És per això que s’han valorat les Escoles d’Adults com
un dels primers recursos per a l’acollida de població immigrant.
La formació de persones adultes es caracteritza per la seva no obligatorietat
i, per tant, els processos formatius s’han d’adaptar a una espectativa de
demanda immediata, funcional i adaptada a unes necessitats concretes.
L’organització horària de les classes, l’adequació del contingut amb les
necessitats reals de la societat d’acollida, l’ambient gratificant que pugui
establir-se en el procès educatiu del grup classe, ajuda l’èxit d’aquest tipus
de formació.
5.2.2. L’oferta formativa
L’oferta formativa per a adults immigrants de la comarca se centra al
municipi de Solsona, si bé la difusió habitualment es generalitza a tota la
comarca i pot acollir alumnes residents a altres municipis.
L’any 1989 l’Aula Municipal d’Adults va intentar iniciar classes
d’alfabetització per a homes i dones, i també classes de català i castellà.
Malgrat els esforços no es va aconseguir que les dones marroquines que hi
havia en aquell moment a Solsona s’hi interessessin. Amb els homes
marroquins es va obrir un grup de classes d’alfabetització el dissabte a la
tarda.
Aquest projecte va durar un any i mig. La poca regularitat en l’assistència i
la poca puntualitat era habitual. Al començament del curs 1991 es va deixar
aquest projecte pendent que fossin els mateixos immigrants els qui
sol·licitessin els cursos, fet que no es va produir i, per tant, no es va tornar a
iniciar. I va ser el curs 1995-1996 quan la resta d’activitats que promovia
l’Ajuntament de Solsona en aquest àmbit de formació d’adults va derivar-se
a l’Aula de Formació d’Adults ubicada al Consell Comarcal del Solsonès i
dependent del Departament de Benestar Social.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
D’altra banda, des del 1989, el Servei Comarcal de Català del Solsonès,
ubicat al mateix Consell Comarcal, organitza cursos de català per a adults
promoguts per la Direcció General de Política Lingüística i –des del 1992–
pel Consorci per a la Normalització Lingüística. L’oferta adreçada a
persones no catalanoparlants es concreta en els cursos de nivell llindar i,
recentment, en programes d’acolliment lingüístic. L’experiència amb
alumnat no catalanoparlant (nou cursos entre el període 1990-2002) mostra
un increment de col·lectius de fora de l’Estat espanyol: marroquí, en primer
lloc, i de països de l’Amèrica Central i Sud-amèrica, en segon. La continuïtat
en l’aprenentatge de la llengua catalana dels alumnes no catalanoparlants, en
general, va lligada a l’estabilitat socieconòmica que aconsegueixen a la
comarca i també de la necessitat d’ús que perceben d’aquesta llengua.
A l’Aula de Formació d’Adults del Solsonès les classes de llengua per
alumnes estrangers són de català, encara que també s’imparteixen classes de
castellà. Sembla comú entre la població no comunitària el fet de preferir, en
un principi, les classes en castellà per la idea que els serà més útil en cas de
possible movilitat o trasllat, encara que després veuen més pràctic el català al
Solsonès.
També hem de tenir en compte, que els autòctons tenen tendència a dirigir-se
en castellà cap a un immigrant i d’aquesta manera inconscient reforçar-li la
idea de que el català és menys necessari
Les persones originàries de països llatinoamericans disposen d’uns certs
avantatges de comprensió lingüística, ja que comparteixen el castellà com a
llengua natural, però no així el català i en algun del seu itinerari migrant
s’adonen de la necessitat d’aprendre’l. Adquirir aquest coneixement els pot
facilitar molt més la interrelació amb la societat receptora i, en conseqüència,
la plena acceptació. En la taula següent s’observa la procedència d’alumnes
del curs 2001/02, anys enrera també hi ha hagut alumnes d’altres països.
Taula 16: Procedència d’alumnes immigrants en la formació
d’adults immigrants, curs 2001/02
País d’origen Homes Dones Total
Marroc 50 68 118
Bolívia 1 0 1
Brasil 0 1 1
Bulgària 0 1 1
Cuba 0 1 1
Hongria 1 1 2
Nigèria 1 0 1
Romania 1 0 1
Veneçuela 1 0 1
Total 55 72 127
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Aula de Formació d’Adults del
Solsonès. Maig, 2002.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

5.2.3. Perfil dels immigrants matriculats
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Les persones que assisteixen als cursos de formació d’adults són
majoritàriament de procedència marroquina. Amb un nombre més elevat de
dones que homes, més aviat joves d’entre 20 i 40 anys.
El principal problema que es troben el professors que treballen en la
formació lingüística dels immigrants és la gestió dels diferents nivells. Hi ha
grups on es barregen analfabets i universitaris àrabs, encara que la majoria
tenen estudis primaris.
L’índex més elevat d’analfabetisme entre els alumnes respon a persones del
Magrib, entre d’altres coses perquè alguns han estat escolaritzats en àrab o
provenen de regions molt oprimides i amb pocs mitjans, o l’única llengua
que coneixen és de transmissió bàsicament oral, com ara el berber. Però,
d’altra banda molts d’aquest últims quan arriben ja “ xampurregen “ alguna
cosa en castellà ( fruit del seu itinerari migratori ) o coneixen idiomes
germans com el francès, fet que els facilita molt l’aprenentatge.
La majoria quan venen a les classes és perquè els mateixos companys els han
informat dels cursos o be venen perquè els deriva Càritas o empresaris que
els han informat sobre els cursos.
5.2.4. Sistema de matriculació
Els serveis de l’Aula de Formació d’Adults tenen la matrícula oberta i
gratuïta durant tot el curs. L’assistència va directament relacionada amb el
fet migratori : els alumnes van i vénen segons les seves situacions laborals i
familiars. Aquesta assistència tant incerta permet mantenir un marge de
matrícula constant. Els que vénen pels que se’n van.
5.2.5. Horaris. Assistència i puntualitat
Per assegurar l’assistència d’alumnes, els diversos serveis han hagut
d’adaptar els seus horaris a la disponibilitat dels assistents. Així tenim que
l’Aula de formació d’adults del Solsonès realitza cursos de matí, tarda i
vespre.
La poca puntualitat, l’absentisme i abandonament és una de les
característiques dels alumnes. Tal com ens manifesten els professionals,
l’abandonament es pot donar per diverses causes, com ara el fet de marxar
del municipi per manca de feina, per l’acompliment de les espectatives dels
alumnes que en molts casos passen per un aprenentatge molt bàsic de la
llengua, o per manca de pautes d’adaptació al sistema educatiu.
... si siguessin més constants amb l’assistència es podria realitzar
diferents grups i podrien avançar més. ( PFA )
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

5.2.6. Material didàctic
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Actualment es disposa d’alguns mètodes d’aprenentatge de llengua per a
estranges, però resulten escassos i poc pràctics. Totes les manifestacions
recollides ens demostren que el educadors no es poden limitar a seguir un
llibre, sinó que han de dedicar temps a preparar materials. La gran diversitat
de nivells i les característiques de cada persona obliguen el professorat a ser
creatiu i a fer abstraccions de diferents llibres, a retallar, a fotocopiar i fins hi
tot a crear el seu propi material.
5.2.7. Conclusions
G La formació de persones adultes es caracteritza per la seva no
obligatorietat, per tant els processos formatius s’han d’adaptar a una
expectativa de demanda immediata, funcional i adaptada a unes
necessitats concretes.
G La formació bàsica de persones immigrants en aquests moments dóna
prioritat al domini de la llengua, a l’alfabetització i al coneixement de la
nostra cultura.
G Les persones originàries de països llatinoamericans disposen d’uns certs
avantatges de comprensió lingüística, ja que comparteixen el castellà
com a llengua natural, però no així el català i en algun del seu itinerari
migrant s’adonen de la necessitat d’aprendre’l. Adquirir aquest
coneixement els pot facilitar molt més la interrelació amb la societat
receptora i, en conseqüència, la plena acceptació.
G El castellà continua sent l’eina per entendre’s més apreciada pel
col.lectiu immigrant en el primer moment de la seva arribad, ja que amb
ella l’estranger pensa que pot moures lliurement per tot el territori
espanyol i observa que amb ella a catalunya també l’entenen, encara que
cada cop més valoren el català.
G El català, però, és la llengua que la gent del territori valora més en
considerar el grau d’integració de les persones que vénen d’altres
comunitats; dóna prestigi i facilita la participació ciutadana en la
comunitat d’acollida.
G El principal problema amb el qual es troben els professors que treballen
en la formació lingüística dels immigrants és la gestió dels diferents
nivells.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
G L’índex més alt d’analfabetisme entre els alumnes respon a persones del
magrib ( sobretot dones ), ja que en alguns casos no han estat
escolaritzads mai.
G La irregularitat en l’assistència no permet establir mecanismes estàtics
de valoració, ni metodologies úniques.
G Falta de material didàctic més pràctic.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Taula 17: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació en la formació d’adults per a immigrants
Propostes d’actuació plantejades pels professionals de formació
d’adults
Problemàtiques i necessitats plantejades pels
professionals de formació d’adults
Fomentar cursos de formació en llengua catalana a nivall comarcal dirigits al
col.lectiu immigrant i oberts a la població en general. Adaptats a les seves
necessitats, a partir de projectes educatius flexibles en els quals es tingui en
compte l’heterogeneïtat efectiva dels alumnes de cada centre.
Manca d’una llengua comuna d’interelació amb el
professorat per poder-se comunicar
Cursos d’alfabetització i lectoescriptura dirigits al col.lectiu immigrant i oberts
a la població en general.
Elevat índex d’analfabetisme
Incrementar recursos personals i banda horària.
Problemes de gestió dels diferents nivells d’aprenentatge
Utilitzar material didàctic adaptat per al màxim de necessitats possibles.
Fomentar la coordinació i la col.laboració entre els diferents serveis de
formació per a adults que hi ha a la comarca.
Intentar conscienciar al col.lectiu immigrant de l’importància de la formació en
ambdós sexes.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Promoure que en els programes es tingui en compte un procés d’interiorització,
de comprensió de l’entorn i de socialització. Es tracta que a través de
l’ensenyament de la llengua es promogui el diàleg intercultural amb tot el que
comporta.
Desconeixement de la cultura del país d’acillida
Curs de formació sobre els diversos col.lectius immigrants assentats a la
comarca. La realitat al seu país d’origen, context d’acollida, situació actual i
trets culturals més significatius. Els educadors i formadors han de conèixer les
situacions prèvies del col.lectiu migrant i els diversos codis culturals originaris.
Manca d’informació del professorat sobre qüestions
culturals, polítiques, socials, religioses, etc. De la
diversitat migrant acollida.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Ensenyament
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

6. SANITAT
6.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
La migració, com ja s’ha comentat anteriorment, no és un fenomen de nova
aparició, sinó que ha experimentat diferents etapes al llarg del temps.
Alguns estudis han posat de relleu els efectes desfavorables de la migració sobre
la salut, especialment en el camp de la salut mental. En altres camps, sembla que
més que la migració en sí el que juga un paper important és el nivell
socioeconòmic dels migrants i el seu accés als serveis sanitaris, així com les
seves condicions de vida. En el context dels migrants de països en
desenvolupament al nostre país, els temes més rellevants des d’una perspectiva
de salut pública són: les condicions de vida precàries dels migrants, què
condicionen un major risc per a la salut i que van lligades a la pobresa i a la
marginalitat; la falta d’accés efectiu als serveis sanitaris, condicionada per
problemes de comunicació i culturals, i l’esforç d’adaptació i l’enyorament (el
dol), que configuren un major risc de presentar problemes de salut mental. Les
experiències internacionals apunten a que per un ampli sector migrants, les
prespectives de futur més realistes són la permanència en la societat d’acollida,
el què fa desitjable el desenvolupament de polítiques que afavoreixin la
integració. Tot i que la migració és una empresa individual, sovint resulta en
reagrupament familiar o en la formació de nuclis familiars nous. El naixement
d’infants marca una etapa clau en el procés d’integració, i pot plantejar
problemes peculiars des d’una perspectiva de salut pública si es dóna en un
context de pobresa i de manca d’accés efectiu als serveis sanitaris.
Migració i Salut
En un informe realitzat per l’Institut Municipal de la Salut de l’ajuntament de
Barcelona sobre “La salut dels fills dels migrants”, fa referència a que la
migració ha estat considerada com un factor de risc per a la salut, sobretot a
partir dels estudis en migrants als Estats Units i a Israel. Entre els aspectes més
estudiats destaquen els símptomes mentals i l’aparició de malalties cròniques
com la cardiopatia isquèmica i el càncer, relacionats amb canvis en els hàbits de
vida (com el tabaquisme o la dieta); amb l’augment de l’estrés lligat a la
urbanització; i amb factors com la desculturalització o l’assimilació.
Aquest tema ha estat confús per factors com la precarietat econòmica de molts
migrants. Els migrants estan seleccionats, ja que de partida gaudeixen en general
d’un nivell de salut superior a l’habitual en el seu país d’origen.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
En analitzar els principals problemes de salut dels migrants, tenim les patologies
d’importació. Hi destaquen algunes malalties genètiques (Dèficit de Glucosa 6
Fosfato Deshidrogenasa, etc.), però sobretot determinades malalties infeccioses,
com la tuberculosi, l’hepatitis B, la infecció VIH i algunes parasitosi,
probablement agreujades per les condicions de vida. Balanzó destaca com a
principals malalties infeccioses la tuberculosi i les derivades de les malalties de
transmissió sexual MTS inclosa la infecció per VIH (associades amb l’ús de la
prostitució) amb una prevalença superior a la del país d’origen. A banda dels
problemes importants i els lligats a les condicions de vida precària de molts
migrants, destaquem els vinculats a l’esforç d’adaptació i a l’estrés, que es
manifesten en una major incidència de problemes psicosomàtics i de salut
mental.
La salut és una necessitat de primer ordre de la població immigrada. Però
existeixen dificultats de comunicació per les diferències en la percepció del
sofriment, del dolor i de la mateixa malaltia, les creences sobre l’etiologia
religiosa de la malaltia, la desconfiança envers la Medicina Occidental i la
manca de sanitaris que parlin el mateix idioma.
La migració és en general una empresa individual, realitzada bàsicamnet per
persones joves en edat laboral. Però sovint resulta en la creació (o el
reagrupament) de nuclis familiars, tan bon punt les condicions ho permeten.
Tanmateix, les condicions precàries de vida i de treball de molts immigrants
poden condicionar una major vulnerabilitat de les mares i dels infants. I la
manca d’accés als serveis sanitaris pot causar una major incidència de problemes
de salut prevenibles o evitables. Per això els indicadors de salut materno-infantil
són particularment importants. Però a més, cal considerar que els fills dels
immigrants representen l’inici de la segona generació, que en la majoria de casos
no tornaran a viure al seu país d’origen, i que molt probablement la majoria
optaran finalment per la nacionalitat espanyola.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

6.2. Context general en matèria sanitària
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
El dret a una assistència sanitària queda reconegut com a tal en tot l’àmbit
nacional. L’article 12 de la Llei 8/200, de 22 de desembre que modifica la Llei
4/200 d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social exposa:
1. Els estrangers que es trobin a Espanya inscrits al padró del municipi
on resideixin habitualment, tenen dret a l’assistència sanitària en les
mateixes condicions que els espanyols.
2. Els estrangers que es trobin a Espanya tenen dret a l’assistència
sanitària pública d’urgència davant la contracció de malalties greus o
accidents, qualsevol que sigui la seva causa, i a la continuïtat
d’aquesta atenció fins a la situació d’alta mèdica.
3. Els estrangers menors de 18 anys que es trobin a Espanya tenen dret
a l’assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols.
4. Les estrangeres embarassades que es trobin a Espanya tindran el dret
a l’assistència sanitària durant l’embaràs, el part i el postpart.
Sanitat pública de Catalunya
La sanitat pública de Catalunya és un sistema de salut integral, universal i de
servei públic per a tots els habitants del territori.
El servei Català de la Salut és l’ens que garanteix la prestació dels serveis
sanitaris de cobertura pública de catalunya. Posa a la disposició de la xarxa
sanitària d’utilització pública la seva organització corporativa (serveis matrius,
regions i sectors sanitaris) i els seus recursos humans.
L’any 1993 es va iniciar el desplegament territorial del CatSalut amb la posada
en funcionament de les vuit regions sanitàries: Lleida, Tarragona, tortosa,
Girona, Costa de Ponent, Barcelonès Nord i Maresme, Centre i Barcelona ciutat.
Regió Sanitària Centre
La regió Sanitària Centre compren les comarques : Bages, Berguedà, Cerdanya,
Osona, Solsonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
La porta d’entrada al sistema sanitari català és el CAP, el centre d’atenció
primària. Per dir-ho planerament, els metges i metgesses de capçalera, pediatres i
altres professionals sanitaris i assistencials (infermeria, treball social, atenció a
l’usuari) que treballen en equip i que, per això, s’anomenen equips d’atenció
primària.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
La distribució dels CAP es fa d’acord amb la població i les característiques
geogràfiques. L’assistència sanitària de la comarca del Solsonès es basa
fonamentalment amb l’existència del Centre Sanitari del Solsonès Fundació
Pública Comarcal ubicat a Solsona. On hi ha el CAP Solsonès on hi ha una
atenció directa, una atenció continuada , especialistes i altres serveis com: 12
llits de llarga estada i 12 de convalecència, rehabilitació, Servei socio-sanitari,
Hospital de Dia (10 places), Servei d’Urgències, Programa d’Atenció
Domiciliària i Equips de Suport (PADES), Tarda Jove, ... La comarca també
disposa d’un consultori a Sant Llorenç de Morunys , Navés, Cambrils i la Coma.
6.3. Perfil dels usuaris immigrants
A la comarca del Solsonès fins fa pocs anys, la immigració extracomunitària
estava constituïda bàsicament per persones joves que procedien del continent
Africà, més concretament del Marroc. Aquestes persones utilitzaven ben poc el
sistema sanitari, entre altres coses perquè en general la necessitat d’atenció
mèdica és més baixa en la població jove i el concepte de salut i malaltia es
percep de forma diferent.En molts casos l’immigrant no té consciència de
prevenció. També influeixen factors com ara la irregularitat administrativa de
moltes d’aquestes persones, i això provocava la por a acudir als serveis sanitaris
o bé si assistien era amb la cartilla d’algun altre immigrant regularitzat, fet que
distorsionava els historials clínics d’aquestes persones i, que per tant no es
conegués la incidència real en el servei.
En la primera etapa migratòria, segons fonts del personal sanitari, malgrat que
les lleis en matèria d’estrangeria no reconixien l’assistència sanitària dels
estrangers irregulars, aquesta es donava igualment; es basaven en tots els casos
amb el principi de la Llei general de Sanitat que reconeix la universalització de
l’assistència sanitària a tots els ciutadans.
Quan es van començar a realitzar els reagrupaments familiars, bàsicament de la
població magribina, hi ha un augment dones i nens i és a partir d’aquests
moments quan es comença a detectar un augment de l’atenció sanitària cap a
aquests col.lectius, especialment als serveis de pediatria i ginecologia. Estem
parlant d’una segona etapa en el procés migratori. En general, es tracta de
persones que es troben en situació regular i que per tant accedeixen al sistema
sanitari amb les mateixes condicions que els autòctons. L’arribada de la família
(especialment dels fills) fa que els immigrants s’integren més en l’entramat
social d’acollida. D’aquesta manera, observem que la matriculació del nen a
l’escola passa necessàriqment pel control de vacunes i l’enregistrament real al
centre sanitari municipal.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
Aproximadament, a partit de 1999 fins a l’actual any 2002 es produeix una nova
immigració a la comarca que procedeix d’Amèrica Llatina i Europa de l’Est.
S’observa un procés semblant al de la primera etapa del col.lectiu magribí
(majoritàriament persones soles amb o sense fills al país d’origen); amb la
diferència que en aquests moment la Llei d’estrangeria sí que contempla
l’assistència sanitària de persones amb situació irregularitat administrastiva (amb
l’únic requisit de trobar-se empadronat al municipi habitual de residència), fet
que ajuda a conèixer la veritable incidència dels immigrants als centres sanitaris.
Actualment hi ha una assistència més gran de persones marroquines,
majoritàriament dones que van acompanyades dels seus fills, al centre Sanitari
del Solsonès. Altres nacionalitats que també acudeixen al centre, però en menor
nombre són les persones d’Amèrica del Sud (d’Argentina, Cuba i Equador) i de
l’Europa de l’Est (Romania i Bulgària). Aquestes assistències van directament
relacionades amb el nombre total de població estrangera per nacionalitats.
6.4. Patologies més freqüents que afecten als immigrants
La salut va molt lligada a les condicions de vida del procés migratori d’una
persona. Les condicions de vida precàries dels immigrants van moltes vegades
relacionades a la pobresa i a la marginalitat i que provoquen la falta d’accés als
serveis sanitaris. La Sanitat no tan sols atén la malaltia, sinó que entre els seus
objectius hi ha la prevenció; una prevenció que generalment no es correspon
amb la idea que té l’immigrant. En general l’immigrant és més resistent al dolor
i l’ajut al metge tan sols és sol.licitat en cas de mals aguts.
Les patologies més habituals que es troben els professionals de Sanitat a la
comarca del Solsonès són:
• Dolors musculars i ossis
Segons els professionals sanitaris entrevistats, una de les patologies més
freqüents entre els homes immigrants són els dolors musculars i ossis. És
evident que en aquests moments l’estranger ocupa els llocs de treball amb
unes condicions més dures, en que necessita la força física per realitzar
tasques en el sector agrari, de la construcció i fins i tot a la indústria. Es
tracta, per tant, de feines en les quals els accidents laborals són més habituals
que en d’altres.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

• Patologies digestives
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
Com a conseqúència d’una alimentació inadequada i fins i tot d’estats
d’ansietat. Generalment es dóna més en aquelles persones que viuen sense la
seva família i que mengen qualsevol cosa i en qualsevol moment del dia.
També influeix la ingesta de molts dolços i l’alimentació en general
desequilibrada (poca verdura, fruita i carn).
• Les anèmies
Els professionals de pediatria són els que més patologies es troben derivades
de mancances alimentàries. També es donen casos en dones i sobretot quan
estan embarassades. Es menja poca carn i molta llet; també hi ha dèficit amb
el costum de fruita i verdura i en abús de dolços; com a conseqüència i
relacionat amb el fet de què no existeix un concepte de prevenció en la
higiene bucal, també trobem que tenen més càries que els autòctons i altres
malalties.
• Depressions
Fonamentalment, l’expressió somatitzada de la depressió en els immigrants
s’expressa a través de: l’ansietat, l’imsomni i les migranyes. Segons als
professionals entrevistats acostuma a passar més sovint a les dones
marroquines que als homes. Es deu bàsicament a l’aïllament social al qual es
troben sotmeses i a la sensació de sentir-se en inferioritat de condicions, pel
desoneixement de la llengua i el sistema en general; també per trobar-se
lluny del seu context d’origen, on tenia un estatus més rellevant del que té
aquí, així com unes relacions majors. També la resta de col.lectius acostuma
a patir depressions. El fet de trobar-se lluny del seu país i generalment de la
seva família fa alterar el seu caràcter. La duresa de les condicions de treball,
o la recerca continuada d’aquest, la sensació d’inestabilitat i el fet de sentir-
se i/o poc acceptat per la societat d’acollida poden provocar la tristesa i la
deixadesa personal, donant lloc a la depressió.
• Malalties de transmissió sexual
La inexistència en molts casos d’un nucli familiar porta com a conseqüència,
entre d’altres, a pràctiques sexuals de risc amb prostitutes. Això pot provocar
un nombre important de malalties de transmissió sexual.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

• Ginecologia, obstetrícia i pediatria
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
En aquests moments les dones magribines presenten el quadre més elevat
quan a la no-planificació de la natalitat i l’inadequat control dels embarassos;
hi ha manca de prevenció i/o planificació familiar.
6.5. Problemàtiques més habituals que sorgeixen del tracte amb
immigrants.
Problemes de comunicació lingüística i cultural
El desoneixement de la llengua del país d’acollida és el problema que es percep
amb més força ja que dificulta en gran mesura la comunicació entre el metge i el
pacient.
Les persones immigrants que tenen més problema per comunicar-se són les
dones adultes marroquines, que sempre van a la consulta en companyia d’un fill,
d’aquesta manera el nen adquereix un poder inusual a la seva edat i viu
situacions que rarament experimentarien els infants autòctons.Generalment, elles
no han escollit emigrar i si ho han fet ha estat bàsicament per desició del seu
marit. Es troben, per tant, en una societat en què el seu home (que ja porta uns
quants anys residint) es fa entendre més o menys bé i que els seus fills, gràcies a
l’escola, aprenen ràpidament la llengua d’acollida, mentre que elles pateixen un
procés més llarg d’adaptació a una realitat que les aïlla de la resta de la
comunitat.
Amb els llatinoamericans el problema de la comunicació lingüística no existeix;
amb els de l’Europa de l’Est els sanitaris entrevistats ens manifesten que més o
menys es fan entendre .
Manca de normativització
El sistema sanitari també es troba amb el problema de la inassistència a les
visites concertades, el retard o l’exigència de visitar-se en el precís moment en
què decideixen acudir al centre sanitari. Això es deu en alguns casos al
desoneixement que es té del sistema. D’altra banda també es dóna que, malgrat
conèixer el funcionament del sistema sanitari, se segueix donant aquesta
situació, bàsicament per temor de perdre la feina. I per aquesta mateixa raó
utilitzen el servei d’urgències enlloc de demanar hora.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
...Els immigrants que utilitzen el servei d’urgències és normalment per
traumatismes i d’altres patologies que no es diferèncien massa de la
població autòctona, però també n’hi ha d’altres immigrants que per no
deixar la feina per anar al metge venen després de la jornada laboral
(cap a les set de la tarda) i és quan no hi ha servei de visites, però ells
venen igual. (UCSS)
Manca de dades sobre l’entorn de l’immigrant
Aquest apartat va directament relacionat amb la coordinació entre els diferents
serveis comunitaris, tan necessària quan es parla de persones que pateixen
processos de marginació o exclusió social.
En aquests casos no es pot parlar de problemes aïllats, sinó d’un cúmul de
situacions desfavorables que els poden conduir a patir determinades malalties i
per a les quals s’han d’avaluar tots els pros i els contres per incidir-hi.
Els serveis socials i els serveis sanitaris haurien de transmetr’s contínuament
informació sobre les condicions de vida o de risc social que pateixen aquestes
persones; especialment en els casos que afecten la salut pública.
Molts immigrants provenen de països subdesenvolupats i en molts casos el
sistema sanitari deixa molt que desitjar. I una vegada arriben aquí no tenen un
historial mèdic. Manca una història clínica del pacient immigrant.
... Els immigrants s’haurien de fer valoracions de patologia infecciosa,
bàsicament. És molt important i s’hauria de realitzar abans de donar-los-hi la
targeta. Jo sempre dic que canviaria targetes per plaques de tòrax, perquè hi ha
la tuberculosi i moltes malalties endèmiques d’aquests països que no es
controlen aquí. El seguiment mèdic pels immigrants adults està una mica
deixat.(MICSS)
Manca compliment en les prescripcions mèdiques i indicacions
terapèutiques
Segons manifestesn els professionals entrevistats, hi ha una dificultat a l’hora
que les persones immigrants (majoritàriament marroquins) segueixin el
compliment de les prescripcions mèdiques, indicacions terapèutiques o pautes de
treball. Aquest fet pot venir per la diferència cultural i la manera d’entendre la
sanitat.
...Els Magribins no compleixen les prescripcions mèdiques i el que fan és
repetir la consulta. (MFSLL)
...Normalment, poques vegades compleixen les prescripcions mèdiques o
si les segueixen o fan a la seva manera. (DCSS)
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
També es manifesta una dificultat de seguiment en les dones embarassades, ja
que marxen als seus països de vacances sense saber quan tornaran i durant
aquest temps no seguixen les revisions pertinents.
6.6. Coordinacions amb altres serveis
Les coordinacions amb la resta de serveis són puntuals i es realitzen a través de
l’assistent social. L’assistent social del centre sanitari es reuneix un cop al mes
amb Serveis Socials, aquestes coordinacions poden ser més freqüents si es
detecta alguna problemàtica que requereixi la interacció. Amb Educació hi ha el
Programa d’Atenció als infants i adolescents amb disminució o amb risc de
patir-la i les coordinacions també es realitzen quan es detecta alguna
problemàtica o, com el seu nom indica, amb risc de patir-la.
6.7. Conclusions
G La regió Sanitària Centre compren les comarques : Bages, Berguedà, Cerdanya,
Osona, Solsonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
G A la comarca del Solsonès fins fa pocs anys, la immigració extracomunitària
estava constituïda bàsicament per persones joves que procedien del continent
Africà, més concretament del Marroc.
G Quan es van començar a realitzar els reagrupaments familiars, bàsicament de la
població magribina, hi ha un augment dones i nens i és a partir d’aquests
moments quan es comença a detectar un augment de l’atenció sanitària cap a
aquests col.lectius, especialment als serveis de pediatria i ginecologia.
G Aproximadament, a partit de 1999 fins a l’actual any 2002 es produeix una
nova immigració a la comarca que procedeix d’Amèrica Llatina i Europa de
l’Est.
G La salut va molt lligada a les condicions de vida del procés migratori d’una
persona. Les condicions de vida precàries dels immigrants van moltes vegades
relacionades a la pobresa i a la marginalitat i provoquen la falta d’accés als
serveis sanitaris.
G La Sanitat no tan sols atén la malaltia, sinó que entre els seus objectius hi ha la
prevenció; una prevenció que generalment no es correspon amb la idea que té
l’immigrant. En general l’immigrant és més resistent al dolor i l’ajut al metge
tan sols és sol.licitat en cas de mals aguts.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
G Les demandes més habituals que porten els immigrants a visitar els centres
sanitaris són: dolors musculars,patologies digestives, anèmies, ginecologia,
obstetrícia i pediatria, depressions i malalties de transmissió sexual.
G Entre les problemàtiques més habituals que s’observen a l’àmbit sanitari en
relació a persones migrants, els professionals que hi treballen i el Sistema
Sanitari en general: problemes de comunicació lingüística i cultural, manca de
normativització, manca de dades sobre l’entorn de l’immigrant, manca de
compliment en les prescripcions mèdiques i indicacions terapèutiques i
dificultat de seguiment en les visites de les dones embarassdes.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
Taula 18: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació plantejades pels professionals de sanitat
Propostes d’actuació plantejades pels professionals de sanitat
Problemàtiques i necessitats
plantejades pels professionals de
sanitat
Realització de cursos de formació de llengua per adults (català/castellà).
Problemes de comunicació lingüística i
cultural
Aconseguir una bona comprensió de les malalties i el tractament a través d’una dedicació
horària suficient o de la utilització d’altres recursos, com ara traductors, mediadors o a
partir d’altres acompanyants.
Manca de compliment de les prescripcions
mèdiques i difucultats en el seguiment
Desenvolupar línies d’actuació conjuntament amb d’altres serveis de la comarca per tal
d’actuar coordinadament entre tots els serveis i entitats. Protocolitzar actuacions
Elaborar protocols d’acollida:
Manca de protocols d’acollida
1) Donar a conèixer el funcionament del sistema sanitari (visites, llistes d’espera,
especialistes, etc) a l’immigrant, a través de campanyes informatives, cursos, jornades,
xerrades, etc. I inclore-hi l’educació en la salut i en els hàbits sociosanitaris.
2) Elaborar informació escrita en diferents idiomes sobre el sistema sanitari, per poder-la
oferir contínuament.
3) Cal fer un especial èmfasi en la dona, incidint en les visites ginecològiques, les
exploracions complementàries, la planificació familiar i els processos de salut mental
que poden patir al seu (en general) aïllament social.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
Continuar coordinat-se amb els diferents serveis i altres institucions de la comarca a fi de
valorar i transmetre informacions que puguin comportar riscs sociosanitaris.
Manca de dades sobre l’entorn de
l’immigrant
Elaborar protocols de coordinació d’educació social, mèdica i d’educació sanitària,
elaborats pels professionals dels centres de treball i amb la participació i aportacions dels
immigrants.
Cal realitzar una investigació mèdica de malalties infeccioses prevalents als llocs d’origen
( hepatitis, tuberculosi, malalties parasitàries, VIH, SIDA, ...) per evitat que esdevinguin
un problema de salut pública.
Curs de formació sobre els diversos col.lectius immigrants assentats a la comarca. La
realitat al seu país d’origen, context d’acollida, situació actual i trets culturals més
significatius. Els professionals han de conèixer les situacions prèvies del col.lectiu migrant
i els diversos codis culturals originaris.
Millorar la informació dels professionals
sobre qüestions culturals, polítiques, socials,
religioses, etc. De la diversitat migrant
acollida.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

7. TREBALL
7.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
L’accés al treball es troba entre els factors fonamentals per a la integració social,
no només perquè possibilita estabilitat econòmica, amb tot allò que comporta
(accés a un habitatge digne, formació, etc.); sinó també perquè incorpora
l’individu en un marc de relacions socials on interactuar.
Segons altres estudis realitzats, en aquests últims anys s’ha produït a tot l’Estat,
una precarització del treball a on determinats grups socials han ocupat els llocs
de treball menys valorats i en pitjors condicions, propis de l’economia
submergida. L’economia submergida ha tingut major difusió en uns sectors i
branques d’activitat que en altres. Destaquen l’agricultura, la indústria productora
de bens de consum (alimentació, tèxtil, confecció, cuir i calçat), la construcció, el
comerç, l’hosteleria i una àmplia gamma de serveis*.
Així, analitzarem les condicions que dificulten o faciliten la introducció dels
estrangers no comunitaris al mercat laboral i la seva realitat a la comarca, essent
considerats moltes vegades com pertanyents a un grup social en risc d’exclusió.
L’elaboració d’aquest capítol ha estat possible gràcies a l’aportació de les
administracions locals i dels professionals i agents socials integrats en els
diferents recursos d’inserció laboral presents a la comarca i d’entrevistes
realitzades a immigrants. També amb la recuperació d’altres dades referents a
capítols anteriors (3. Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al
Solsonès).
7.2. Situació laboral a Catalunya i al Solsonès
L’atur va pujar a Catalunya un 2,3 per cent el tercer trimestre de l’any 2002 en
comparació amb les dades dels tres mesos anteriors, i la xifra de desocupats s’ha
situat en 287.500 persones, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa
(EPA) difoses per l’INE. La taxa d’atur a Catalunya es va fixar en el 9,30% - un
8,63% en el tercer trimestre del 2001- i el nombre de desocupats va pujar en
6.300 persones.
* Carrasco, C, Mercados de Trabajo: Los immigrantes econòmicos, colección Observatorio Permanente de la
immigración, Ministerio de Trabajos y Asuntos Sociales, 1999.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
Aquestes dades contrasten amb la baixada d’atur a Solsona durant el mes
d’octubre.
Taula 19: Dades atur Solsonès, octubre 2002.
SOLSONÈS, octubre 2002
ATUR
HOMES DONES TOTAL
66
165
231
TAXA
D’ATUR
4,76%
< 25 ANYS 25-46 45 ANYS
34
111
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
86
POBLACIÓ
ACTIVA
4855
AGRIC. CONSTRUC. INDUSTRIA SERVEIS S.O.A *
HOMES 7 11 8 36 4
DONES 8 5 47 94 11
TOTAL 15 16 55 130 15
CONTRACTES
TEMPORAL INDEFINIT TOTAL
2207
296
2503
Font: Dades proporcionades pel Departament de Treball, octubre 2002.
* SENSE OCUPACIÓ ANTERIOR

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
Dels 231 aturats, 66 són homes i 165, dones. Per edats, 34 són menors de 25 anys,
111 tenen entre 25 i 44 anys i 86 tenen més de 45 anys.
Per ocupacions, 15 procedeixen de l’agricultura, 55 de la indústria, 16 de la
construcció, 130 de serveis i 15 sense ocupació anterior.
Pel que fa als nous, contractes realitzats fins a l’octubre, se n’han fet 283, amb un
increment del 21% respecte el mes de setembre.
El nombre de dones aturades al sector agrícola (8) és superior al d’homes (7), en
canvi les colocacions masculines (11) en el sector al sector primari superen les
femenines (5).
Taula 20: Atur al Solsonès. Ocupacions sol.licitades. Octubre de 2002.
Ocupacions sol.licitades Nombre d’aturats
• Operadors de màquines d’oficines 29 12,60%
• Operadors de màquines fixes 28 12,10%
• Dependents de comerç i similars 23 10,00%
• Muntadors i engalzadors 20 8,70%
• Peons de les indústries manufactureres 20 8,70%
• Peons agràris o pesquers 13 5,60%
• Treballadors de serveis de restauració 11 4,80%
• Treballadors del tractament de la fusta,
ebenistes, treballadors de les indústries
tèxtils, la confecció, la pell, el cuir, el calçat
i similars
9 3,90%
• Treballadors de serveis personals 8 3,50%
• Treballadors de la indústria de
6 2,60%
•
l’alimentació, les begudes i el tabac
Resta
64 27,70%
TOTAL ATURATS
Font: Celsona. Núm. 290.
231 100,00%
Els sectors secundari i terciari aglutinen la major part de treballadors avui en dia,
no és d’estranyar, doncs, que hi hagi un percentatge més elevat del personal aturat
que sol.licitin una ocupació en aquests sectors. Per altra banda el sector primari
mostra el percentatge més baix.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
Taula 21: Ocupacions que han registrat més col.locacions, octubre 2002
Ocupacions que han registrat més col.locacions
• Peons de la construcció 54 19,10%
• Muntadors i engalzadors 33 11,70%
• Peons de les indústries manufactureres 26 9,20%
• Professionals de l’ensenyament associats a
titulacions de 2on i 3er cicle universitaris
22 7,80%
• Empleats domèstics i resta de personal de
neteja d’interior d’edificis
21 7,40%
• Treballadors d’obres estructurals de la
construcció i similars
17 6,00%
• Altres tècnics i professionals de suport 16 5,70%
• Operadors de màquines d’oficines 13 4,60%
• Conductors de vehicles de transport urbà o 12 4,20%
per carretera
• Treballadors de serveis personals 11 3,90%
• Resta 58 20,50%
TOTAL COL:LOCACIONS 283
Font: Celsona. Núm. 290.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
100,00%
L’ocupació que ha registrat més col.locacions a la comarca del Solsonès, com en
molts altres llocs, és en el sector de peons de la construcció, ja que aquesta és
una indústria que encara que ha disminuït a la comarca,encara no ha fet una gran
devallada i dóna molts llocs de treball. El segueix en segon lloc el nombre de
col.locacions del sector de la indústria i serveis domèstics (neteja).
Taula 22: Dades de receptors de prestacions de desocupats. Solsona. 12/2002
Números d’aturat reben prestacions
Total Total estrangers % estrangers
Nivell Contributiu 149 13 8,72%
Nivell Assistencial 40 1 2,50%
TOTAL 189 14 7,41%
Font: OTG. Solsona. Desembre 2002.
De les 189 persones que perceben prestacions nomès 14 ( el 7,41% ) són
estrangers. De les persones estrangeres que perceben prestacions per
desocupació 13 són homes ( 12 marroquins i 1 austriac-argentí ) i reben les
prestacions del nivell contributiu i la dona és marroquina i percep una prestació
de nivell assistencial.

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
7.3. Sectors on treballen els immigrants, característiques i problemes
detectats.
Segons en han informat els tècnics, per sectors econòmics i per sexes, el nombre
més alt de treballadors estrangers masculins es concentra en la construcció, seguit
de la indústria i en menor nombre l’agricultura. En les dones l’ocupació amb un
índex superior és en els serveis domèstics (neteja), seguit l’hosteleria i amb un
percentage menor l’indústria. La majoria de dones marroquines no busquen feina,
consideren que han de quedar-se a la llar.
La majoria de la població immigrant ocupada són homes assalariats amb contracte
temporal. Aquest fet no és diferència de la resta de població. Ja que en les dades
anteriors es pot observar que hi ha un nombre més elevat de contractes temporals
(2207) contra els 296 contractes indefinits.
La població immigrant està ocupada en branques d’activitat molt concretes,
generalment caracteritxades per gaudir de pitjors condicions de treball. Es tracta
de branques en les quals s’està produint un procés de buidatge progressiu en la
mesura que els nacionals o comunitaris no accepten aquest llocs de treball, però
que encara no és definitiu. Podem començar a parlar de segregació ocupacional.
Aquesta segregació permet a part de la població autòctona o comunitària una
mobilitat ascendent cap a llocs de treball més reconeguts professionalment i
socialment.
Com ja hem dit un dels sectors en què es detecta més presència de treballadors
estrangers és el de la construcció. És un dels sectors més sensibles de l’economia
del país i, per tant, es troba sotmès a períodes cíclics de benestar i de crisis.
Actualment a la comarca del Solsonès ens trobem en un període en que la
construcció ha disminuït, però encara no ha fet una gran devallada, així es pot
observar (taula 19) que no és un dels sectors amb més atur. En aquest sector també
predomines els contractes temporals, aquesta situació d’inseguretat, manca
d’integració en el sector de la construcció, pot incidir indirectament en un augment
d’accidents laborals. Aquesta temporalitat en la constractaciógrava encara més la
precarietat laboral que, a més dels baixos salaris , cotitzen de manera irregular i la
seva protecció social és sovint nul.la.
... la gente que viviera aquí, tiene que vivir normal, encontrar trabajo
igual que todo el muno. Si tiene trabajo igual que todo el mundo y pagar como
todo el mundo. Si tiene papeles como contratos de trabajo pagar a todo el mundo
igual està bien, si vas de vacaciones te tienen que oagar, si trabajas y no te pagan
la vacaciones a eso no se tiene derecho. Eso es mala vida para tí, para mí y para
todos. (HM1)
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
Pel que fa a altres ocupacions en què es detecta la presència d’immigrants està el
servei domèstic, una activitat que realitzen exclusivament les dones. La majoria
són dones joves i de nacionalitats variades (marroquines, búlgares , xineses,...). No
es detecta però que les condicions laborals en aquest sector variïn de les de les
autòctones que realitzen aquest servei.
També trobem en el sector de serveis, l’hosteleria. Generalment realitzen tasques
retirades del públic, com auxiliar de cuina o neteja. Poden tenir o no contracte.
Habitualment depén de la importància del local; com més gran és l’empresa més
possibilitats hi ha de contractació. Els professionals de l’ocupació coincideixen en
apuntar que un dels sectors que més abusa de les feines sense contracte és
l’hosteleria, potser degut al seu caràcter temporal i a la idea de guanyar molts
diners en poc temps.
Una altra problemàtica o dificultat és la de tipus jurídico-legals. Els requisits de
tipus legal i administratiu necessaris per a la inclusió de persones estrangeres de
fora de la UE en elmercat laboral, són difícils i en molts casos impossibles
d’acomplir per a molts estrangers no comunitaris i per empresaris, com per
exemple:
- Exigències i contradiccions imposades per a obtenir o renovar un permís de
residència i treball.
- La documentació exigida a l’empresa.
- Impossibilitat de fer convalidacions de titulacions i estudis.
- El treballador estranger es troba, soveint, la contradicció d’haver de tramitar
els papers a l’ambaixada del país d’origen.
- La formació apareix com una variable fonamental a l’hora d’inserció i vida
laboral per part de la base formal i informal, tècnics i empresaris. La dificultat
legal requereix també en què la persona immigrada en situació denominada
irregular pugui accedir als cursos de formació i orientació laboral.
Les persones immigrants expliquen que els requisits legals són la primera i més
important dificultat amb la que es troben per poder treballar.
... Me pidieron primero encontrar trabajo, entonces cuando encuentras
trabajo ya tienes alguien que te puede garantizar ... el permiso de
trabajo y residencia incluso. Pero me ha costado mucho más de lo que
me pensaba porque tardan mucho en ayudarte, sobre todo si eres
immigrante, primero tienes que passar años ... (DM)
La llengua és un altre cop un problema i una dificultat. La majoria de les
persones ens manifesten que prefereixen contractar llatinoamericans, perquè
comparteixen un de les llenües oficials del país. La llengua és un dels primers
obstacles per poder treballar o per buscar feina. Els agents socials entrevistats,
estan d’acord en la importància de l’aprenentatge com un factor significatiu
d’inserció laboral. Tot i el seu abast, no deixa de ser una dificultat clarament
temporal amb una solució concreta. El problema està quan altres circunstàncies
impedeixen l’estudi i la seva pràctica, com ara la urgència per treballar i, en cas de
fer-ho, la manca de temps o el fet de no tenir relació amb la població autòctona.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
7. 4. Percepció de la immigració des de un punt de vista empresarial
Per a l’elaboració d’aquest apartat, s’ha utilitzat un qüestionari elaborat pel Pla
Comarcal d’Immigració del Solsonès, Càrites Arxiprestal Solsona Morunys i la
Fundació Volem Feina. Aquest qüestionari ha anat dirigit (per correu postal i,
per qui en disposava, correu electrònic) als 953 empresaris inscrits a la comarca
del Solsonès amb l’objectiu de conèixer quines són les dificultats per a la bona
integració dels treballadors immigrants (per col.lectius segons la seva
procedència).
Aquest apartat també s’ha complementat amb l’apartat dIntegració laboral dels
qüestionaris de l’Observatori Permanent d’Immigració (OPI) i per entrevistes
semidirigides a empresaris dels diferents sectors empresarials de la comarca.
Cal dir que els resultats de la participació dels empresaris a l’hora de retornar els
qüestionaris omplerts no han estat del tot satisfactoris. Dels 953 qüestionaris que
es van fer arribar als diferents empresaris de la comarca del Solsonès, solsament
31 van estar retornats ( un 3,25% ).
Anàlisi del qüestionari als empresaris
Dels empresaris que els hem realitzat l’entrevista i dels que han retornat el
qüestionari, un 55,55% tenen treballadors estrangers a les seves empreses. Dels
estrangers contractats, aproximadament el 71,43% prové de l’Àfrica del Nord
(sobretot marroquins), la resta són de Sud Amèrica (prodedents d’Equador i
Argentina) i un tant per cent més reduït dels països de l’Europa de l’Est.
Aquestes dades estan directament relacionades amb el nombre total de població
estrangera que hi ha a la comarca.
El sector de la construcció és el que ocupa la major part d’immigrants, també en
trobem, però, en la indústria, en l’agricultura i ramaderia, en el servei domèstic i
l’hosteleria; no en trobem, però ocupant càrrecs de gran responsabilitat.
Tots els entrevistats empresaris diuen que tenen el mateix sou, per la mateixa
feina, un treballador autòcton que un treballador immigrant.
Com podem observar, la població immigrant està ocupada en branques
d’activitat molt concretes, generalment caracteritzades per gaudir de pitjors
condicions de treball. Es tracta de branques en les quals s’està produint un
procès de buidatge progressiu en la mesura que els nacionals o comunitaris no
accepten aquest llocs de treball, però que encara no és definitiu.
Estem parlant d’immigració “econòmica”, i també ho assenyala el fet que es
tracti de persones majoritàriament concentrades entre els 20 i 45 anys d’edat.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Tipus de relació laboral
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
De les contractacions que s’han realitzat a immigrants la majoria corresponen a
contractes temporals.
Segons ens comenten alguns empresaris això, d’utilitzar més els contractes
temporals, es deu a què són els contractes que utilitzen amb més freqüència el
sector de la construcció i de l’agricultura i ramaderia.
Sempre fem contractes per obra, perquè són els que més s’utilitzen en el sector
de la construcció.(EC1).
Explotacions forestals , per tant contractes per obra.
Feina temporal no tot l’any.
També un altre motiu perquè es realitzen contractes temporals, segons ens
comenta un altre empresari del sector de la construcció, és que els marroquins
tenen poca constància i no tenen responsabilitat.
..Perquè no tenen continuitat ni responsabilitat en general...
La immigració “necessària”
En la majoria dels enquestats quan se’ls pregunta per què tenen treballadors
estrangers , responen que perquè no troben mà d’obra nacional.
Perquè en aquesta feina no trobem operaris
Perquè no trobem treballadors del país
Perquè no hi ha suficient mà d’obra nacional.
Dificultats i problemàtiques d’integració
Els empresaris consideren que un dels factors que dificulta més la seva
integració és el gran desconeixement que hi ha de les llengües d’acollida
(castellà i sobretot català), especialment significatiu en els adults del magreb.
Això comporta problemes de comunicació lingüística i cultural.
Aquesta problemàtica, falta de comunicació per la desconeixença de la llengua,
no passa amb els treballadors del Sud d’Amèrica.
...Els equatorians i els argentins ho tenen més fàcil. En canvi amb els
magrebins costa més la comunicació...
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
En quan als hàbits laborals (regularitat d’assistència, compliment de
l’horari, ritme, constància, qualitat de resultats) no detecten cap problemàtica
especial, però si comenten que hi ha una manca de formació professional en
general per tots els col.lectius immigrants.
No hi ha cap problema important, el que passa es que no tenen la
mateixa manera de treballar que les persones d’aquí, i això pot ser una
dificultat.
En general tots els immigrants, no actuen de la mateixa manera que els
treballadors del país, sobretot al principi, no tenen els hàbits laborals, o sigui
no es treballa de la mateixa manera al seu país que aquí.
Dels empresaris entrevistats, cap d’ells considera una problemàtica la
convivència amb persones immigrants, però un 30% dels empresaris entrevistats
que tenen treballadors immigrants detecten problemes entre ells o amb la resta
de treballadors i creuen que això es degut perquè tenen molta competència entre
ells i per les diferències culturals dels magrebins.
No he detectat cap problema especial. Hi ha problemes normals com
qualsevol treballador autòcton.
...hi ha dues diferències entre els immigrants marroquins i la resta: una
és l’idioma, els immigrants del Sud Amèrica no tenen auqesta dificultat i
l’altra és que els marroquins tenen un mentalitat diferent respecte a la
cultura.
Els marroquins tenen una altra mentalitat respecte a la cultura.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
7.5. Organismes i entitats comarcals relacionades en l’àmbit laboral
Oficina de Treball de la Generalitat
L’1 de gener de 1998 es va fer efectiu el traspàs a la Generalitat de Catalunya de
la gestió realitzada per L’Institut Nacional d’Ocupació (INEM), en l’àmbit de
treball, l’ocupació i la formació disposat en el Reial Decret 1050/97, de 27 de
juny. D’aquesta manera, pel que Decret 235/97, de 2 de setembre, el
departament de Treball adquireix les funcions i els serveis traspassats.
Les oficines de Treball de la Generalitat s’encarreguen de gestionar les ofertes
de treball i les seves funcions són:
• Assessorar les persones que busquen feina.
• Desenvolupar programes d’orientació professional.
• Desenvolupar programes per incentivar la creació de llocs de treball.
• Donar suport a la creació pròpia d’un lloc de treball.
• Informar sobre les diferents iniciatives locals, estatals i europees.
A cada persona li correspon una OTG, segons el lloc de residència. Per a la
comarca del Solsonès l’OTG de referència està ubicada a Solsona. Per apuntar-te
cal ser més gran de 16 anys, ser espanyol o membre d’algun pís de la UE o ser
treballador no comunitari i disposar de permís de treball i/o permís de residència.
Disposicions relatives a immigrants
Les disposicions relatives a immigrants estan regulades a través de la Direcció
General de l’INEM, la de Treball i la de Migracions, per les quals es reconeix el
dret dels estrangers a rebre la prestació d’atur i/o subsidi, fins i tot en el cas que
hagués espirat el permís de treball, sempre que s’hagi cotitzat el temps suficient.
Tenen dret, d’inscriure’s com a demandants de feina a l’OTG que li correspon
segons residència i beneficiar-se de tots els serveis (informació, orientació
professional, recerca de feina, etc.) en igualtat de condicions que els nacionals.
La inscripció a aquest registre es troba condicionada a la disposició d’un permís
de treball sempre que els permeti d’accedir o sol.licitar posteriorment un permís
de treball.
Un dels agents socials més importants de cara a la inseció laboral és la pròpia
xarxa social de la població immigrada. És fonamental com a font d’informació
sobre serveis i recursos laborals i té gran valor com a principal introductor en la
comunitat al nouvingut. A més, moltes vegades, és també qui s’encarrega
d’acompanyar i informar a qui ho necessiti sobre qüestions legals. És important
comptar amb aquestes xarxes informals dels diferents municipis com un
potencial del territori.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
7.6. Percepció de les situacions de discriminació laboral i econòmica
Els prejudicis o el desconeixement d’una determinada cultura o ètnia semblen
ser elements que també dificulten la introducció de persones nouvingudes en el
territori laboral.
Alguns professionals en contacte amb l’àmbit ocupacional entrevistats,
reconeixen que existeix discriminació per part d’alguns empresaris a l’hora de
contractar.
Els professionals expressen la importància de treballar amb més profunditat la
informació i sensibilització d’empreses. També ens hem trobat opinions que
expliquen que hi ha determinades problemàtiques laborals per motius culturals
(manca de puntualitat, el poc temps dedicat a la formació i a buscar feina o no
voler canviar alguns hàbits culturals).
Associacions i entitats entrevistades, expliquen que entre altres coses, les
persones vingudes de fora de la UE pateixen el recel a contractar; degut
principalment al desconeixement i la manca de contacte, que donen peu a
prejudicis i idees preconcebudes. Algunes d’elles combaten la discriminació
laboral a través de la informació i l’intercanvi.
Persones immigrades i treballadors de la xarxa informal comenten que la
discriminació laboral és real.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

7.7. Conclusions
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
G L’accés altreball es troba entre els factors fonamentals per a la integració social, no
només perquè possibilita estabilitat econòmica, amb tot allò que comporta (accés a
un habitatge digne, formació, etc.); sinó també perquè incorpora l’individu en un
marc de relacions socials on interactuar.
G L’atur va pujar a Catalunya un 2,3 per cent el tercer trimestre d’aquest any en
comparació amb les dades dels tres mesos anteriors, i la xifra de desocupats s’ha
situat en 287.500 persones, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa
(EPA) difoses per l’INE. La taxa d’atur a Catalunya es va fixar en el 9,30% - un
8,63% en el tercer trimestre del 2001- i el nombre de desocupats va pujar en 6.300
persones.
G Dels 231 aturats, 66 són homes i 165, dones. Per edats, 34 són menors de 25 anys,
111 tenen entre 25 i 44 anys i 86 tenen més de 45 anys.
G Per ocupacions, 15 procedeixen de l’agricultura, 55 de la indústria, 16 de la
construcció, 130 de mserveis i 15 sense ocupació anterior.
G Pel que fa als nous, contractes realitzats fins a l’octubre, se n’han fet 283, amb un
increment del 21% respecte el mes de setembre.
G El nombre de dones aturades al sector agrícola (8) és superior al d’homes (7), en
canvi les colocacions masculines (11) en el sector al sector primari superen les
femenines (5).
G El nombre més alt de treballadors estrangers masculins es concentra en la
construcció, seguit de la indústria i en menor nombre l’agricultura. En les dones
l’ocupació amb un índex superior és en els serveis domèstics (neteja), seguit de
l’hosteleria i amb un percentage menor l’indústria. La majoria de dones
marroquines no busquen feina, consideren que han de quedar-se a la llar.
G La majoria de la població immigrant ocupada són homes assalariats amb contracte
temporal.
G Un factor que dificulta la seva integració és el gran desconeixement que hi ha de les
llengües d’acollida (català i castellà). Especialment en els marroquins.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
Taula 23: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació plantejades pels empresaris i professionals en l’àmbit
del treball
Propostes d’actuació plantejades pels empresaris i professionals
en l’àmbit del treball
Problemàtiques i necessitats plantejades pels
empresaris i professionals de l’àmbit del treball
Accions de formació i sensibilització dirigides a la població autòctona sobre
els diversos col.lectius immigrants assentats a la comarca. La realitat del seu
país d’origen, context d´acollida, situació actual, trets culturals més
significatius, nombre real d´immigrants a la comarca, etc.
Desconeixement de gran part de la població autòctona
del fenomen migratori (sobre qüestions culturals, socials,
religioses, etc., de la diversitat migrant).
Fomentar l’aprenentatge de les llengües d’acollida a partir de la derivació cap a
cursos de llengua per a adults.
Problemes de comunicació lingüística i cultural.
- Desconeixement del català i castellà
- Desconeixement de la cultura del país
d’acollida
Sensibilitzar els immigrants, a través de campanyes, de la necessitat d’aprendre
la llengua ( especialment del català ) per poder-se integrar més còmodament al
territori.
Aquesta formació lingüística ha d’incloure temes sobre la cultura i el context
d’acollida. Procés d’aprenentatge que comporti un procés d’interiorització, de
comprensió de l’entorn i de socialització.
Formació ocupasional dels immigrants. La formació és un factor facilitador de
cara a la inserció laboral. Realitzar cursos que formin aquestes persones en
professions en les quals s’ha detectat una determinada demanda.
Manca de formació professional en els col.lectius
d’immigrants
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Treball
El Departament de Treball ha de continuar en la línia de fomentar i
subvencionar més plans ocupacionals per a col.lectius en dificultats especials.
En aquests moments, molts immigrants necessiten millorar les seves
possibilitats d’inserció laboral i és generalment a partir d’aquesta inserció quan
s’assoleix la integració real al territori.
Fomentar la realització de jornades formatives.
Millorar la informació dels empresaris sobre les
actuacions en matèria d’estrangeria.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

8. HABITATGE
8.1. Introducció
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
L’accés a l’habitatge és un dels pilars claus per a la incorporació de les persones
a la societat. És evident que un lloc adequat on viure és una condició necessària
per poder-nos desenvolupar en tots els altres àmbits i espais del territori. La
inestabilitat i l’infrahabitatge fan molt difícil la identificació amb el medi i
impossibilita la participació i la integració. La importància de tenir habitatge en
bones condicions i amb un espai suficient per tota la família, recau també en el
fet que és un requisit per obtenir el permís de reagrupament familiar.
A nivell general, s’ha produït en les nostres ciutats el que podríem anomenar
una “ segregació territorial “ entre barris amb població amb un nivell
socio-econòmic alt i altres amb nivells adquisitius baixos. Aquests fet està
directament relacionat amb l’habitatge donat que les zones amb pisos més
assequibles seran ocupats per la gent amb menys nivell adquisitiu, entre les
quals es troba, en la majoria dels casos, la població immigrada
extracomunitària.
8.2. L’habitatge en la població immigrant del Solsonès
La situació de l’habitatge al Solsonès és una de les principals preocupacions que
tenen les persones immigrades de fora de la Unió Europea, així com a altres
grups socials amb baix i mig nivell adquisitiu.
L’any 1981 les primeres unitats de convivència que hi havia a Solsona,
ocupaven els habitatges dins el casc antic, aquest habitatges eren vells, amb
unes instal.lacions molt antiquades i amb la necessitat de reformes per tal de
millorar la seva habitabilitat.
L’any 1986 les unitats de convivència continuaven vivint dins el casc antic, es
concentraven bàsicament en la zona compresa entre el carrer Regata, carrer Sant
Llorenç i carrer Terceries. Tots eren pisos vells, amb uns equipaments antiquats
i amb un règim de tinença de lloguer.
L’any 1991 la població immigrant ocupava dues zones, els que continuaven
vivint al casc antic però amb l’ampliació del radi d’ubicació i ja ocupaven
habitatges cap a la Plaça i Travessia Sant Pere i carrer Castell, aquests
continuaven sent vells i de lloguer. Un nombre més petit d’immigrants ja havien
anat a viure fora del casc antic, al primer eixample de Solsona, aquests havien
millorat considerablement el seu habitatge.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
L’any 1997 es va invertir la tendència. La majoria de les unitats de convivència
ja vivien fora del casc antic. Els habitatges de fora estan repartits en qualsevol
zona i van ser construïts a partir de 1970, reuneixen totes les condicions
d’habilitat i són com els qui viu la gran majoria de la població solsonina. Els
que vivien dins el casc antic continuaven tenin habitatges bastant vells i que
necessitaven reformes, però també començaven a ocupar habitatges millors que
van estar reformats en els anys anteriors. Tots ells estan en règim de lloguer.
Els lloguers que pagaven eren iguals als que abonaven mensualment qualsevol
persona autòctona.
Actualment els immigrants residents a les dues poblacions amb més presència
d’immigrants ( Solsona i Sant Llorenç ) viuen en habitatges integrats dins el
nucli urbà. Continuen vivint immigrants dins el casc antic, normalment
acostumen a ser els immigrants extracomunitaris que han arribat últimament.
Però la tendència un cop s’estabilitzen dins el municipi és de buscar algun altre
habitatge amb unes condicions més confortables.
El tipus d’habitatge més utilitzat pels estrangers és el pis. En tota la comarca no
s’ha detectat cap tipus de barraquisme o casa d’autoconstrucció. El règim de
tinença de l’habitatge és eminentment el de lloguer. D’altres ja han aconseguit
tenir un habitatge propi o bé estan en procès de pagament.
La falta d’habitatges en propietat ens indica que estem davant d’una població
poc assentada al municipi o amb pocs recursos per adquirir-los, fruit en molts
casos dels baixos salaris que perceben, del transvasament de gran part del seu
sou cap al país d’origen per al manteniment de la seva família o de la percepció
de “provisionalitat” al municipi en el que en aquests moments resideixen.
Els habitatges on viuen els immigrants disposen de les condicions bàsiques com
pot ser electricitat, aigua corrent, etc. El que es troba a faltar dins d’aquests
habitatges es la calefacció.
El nombre de persones que viuen en el mateix habitatge i el nombre
d’habitacions en els habitatges és proporcional. No es detecten aglomeracions
però en el primer moment de l’arribada al municipi acostumen a conviure amb
familiars o amics ja residents a la població fins millorar el seu estatus econòmic.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
En el següent apartat ens centrarem en la ciutat de Solsona, ja que és la població
amb més volum d’immigració de nacionalitat estrangera. A Solsona el 20 de
juny de 2003, segons el padró d’habitants, hi havia 8.087 persones, i d’aquestes,
775 eren estrangeres. Per tant el 9,58% de la població solsonina és immigrant.
D’on son els immigrants que viuen a Solsona ?
SOLSONA Casc
Antic
Fora Casc
Antic TOTAL Percentatge
ALEMANYA 1 1 2 0,26
ALGÈRIA 0 1 1 0,13
ANDORRA 0 1 1 0,13
ARGENTINA 10 42 52 6,71
ÀUSTRIA 0 5 5 0,65
BÈLGICA 0 6 6 0,77
BOLIVIÀ 0 4 4 0,52
BRASIL 0 3 3 0,39
BULGÀRIA 19 13 32 4,13
COLÒMBIA 1 7 8 1,03
COSTA D'IVORI 0 1 1 0,13
CROÀCIA 0 2 2 0,26
CUBA 1 3 4 0,52
EEUU 1 0 1 0,13
EQUADOR 10 27 37 4,77
FRANÇA 1 3 4 0,52
GRAN BRETANYA 1 2 3 0,39
HOLANDA 1 0 1 0,13
HONDURAS 0 1 1 0,13
ITÀLIA 3 4 7 0,90
JAPÓ 0 5 5 0,65
MALI 3 0 3 0,65
MARROC 109 412 521 67,23
MÈXIC 0 4 4 0,52
NIGÈRIA 0 1 1 0,13
PERÚ 1 0 1 0,13
PORTUGAL 2 4 6 0,77
R. DOMINICANA 0 9 9 1,16
R. TXECA 0 2 2 0,26
ROMANIA 9 28 37 4,77
UCRAÏNA 0 1 1 0,13
URUGUAI 1 0 1 0,13
VENEÇUELA 0 2 2 0,26
XILE 0 2 2 0,26
XINA 5 0 5 0,65
TOTALS 179 596 775
Percentatge 16,50% 8,51% 9,58% 100,00
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per Serveis Socials de l’Ajuntament de
Solsona.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Com es pot veure en la taula anterior, el nombre més elevat correspon al
Marroc, representant el 67,23% del total. Li segueix amb importància Argentina
amb 52 habitants (7,71%), Romania i Equador amb 37 (4.77%) cadascun i
Bulgària amb 32 (4,13%),
Si comparem aquestes dades amb les que hi havia fa un any, el 15 de juny de
2002, a Solsona hi havia 573 persones estrangeres procedents de 29 països. En
un any hi ha hagut un augment de 202 persones i 6 nous països que han afegit
diversitat. Els col.lectius més nombrosos eren, Marroc que tenia 440 persones,
representant el 76,79%, Romania amb 20 persones (3,49%), d’Argentina hi
havia 17 persones (2,97%) i de Bulgària 15 (2,62%).
Evolució població estrangera a Solsona
Estrangers Països Marroc Percentatge
20/06/2003 775 35 521 67,22
15/06/2002 573 29 440 76,78
03/06/1999 222 10 194 87,38
30/09/1997 172 10 147 85,46
Font: Elaboració pròpia a partir dels padrons municipals. 20/06/03
La tònica d’aquests últims anys ha estat el gran nombre de persones vingudes de
molts països. El col.lectiu més nombrós continua sent el marroquí, però aquest
grup poc a poc, tot i continuar augmentant habitants, està perdent pes específic
davant l’allau de persones que arriben d’altres països.
Segons les persones entrevistades el lloc on viuen aquestes persones és un dels
tòpics que s’utilitza quan es parla d’ells. Sovint se sent l’afirmació “viuen tots al
casc antic”, afirmació errònia des de fa anys. Les 775 persones immigrants
ocupen 266 habitatges, la mitjana d’ocupació d’aquests habitatges és del 2,91%,
aquest és un altre tòpic quan és parla d’aquesta població “Viuen 10 o 12 a cada
pis” afirmació que com és pot comprovar és totalment erronia.
Si miren el lloc on estan ubicats aquests habitatges veiem que dins el casc antic
hi viuen 179 persones estrangeres i ocupen 73 habiatges i fora del casc hi viuen
596 persones i ocupen 193 habitatges.
Situació de l'habitatge. Solsona 20.06.2003
20.06.2003
SOLSONA CASC ANTIC
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
FORA CASC
ANTIC
Persones Unitats Persones Unitats Persones Unitats
775 266 179 73 596 193
Mitjana persones unitat 2,91 2,45 3,09

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
L’any 1997, quan és va fer el primer estudi sobre la població estrangera, el 43%
de les unitats familiars era al casc antic i el 57% fora, va ser en aquells anys que
es va començar a girar la tendència de lloc on viure.
Evolució de la situació dels habitatatges dels immigrants que resideixen a Solsona
Ubicació Habitatge 1981 1986 1991 1997 2002 2003
Casc antic 2 (100%) 5 (100%) 8 (73%) 19 (43%) 48 (25%) 73 (27%)
Fora casc antic 0 0 3 25 145 193
TOTAL 2 5 11 44 193 266
El que si que és pot observar, és
que aquesta població no està
repartida uniformement per tot
Solsona, hi ha barris on la
presencia és més elevada i el casc
antic si que té un percentatge de
població immigrada superior
(16.50%) al de la resta del
municipi (8,51%)
Situació Habitatge
Lloc on tenen l'habitatge- 20.06.2003
Si observem ara en quins carrers viuen la població immigrada podem dir:
77%
23%
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Casc Antic
Fora del Casc
Antic
- Al casc antic hi ha 40 carrers, en 20 d’ells hi viu població estrangera. Els carrers
amb més incidència són: el carrer Sant Miquel Petit, el carrer Terceries, el carrer
Sant Llorenç i Sant Salvador. La resta es distribueix molt uniformenent. Aquests 4
carrers concentren el 52% de les unitats de convivència i el 53% de les persones
estrangeres que viuen al casc antic.
- Fora del casc antic hi ha 157 carrers i en 42 d’aquests hi viu població estrangera. Els
carrers amb més incidència són: carretera de Torà, carrer Bisbe Vidal i Barraquer,
passatge Guitart, carrer Josep M. de Segarra i avinguda trabucaires.
- Dels 197 carrers que hi ha a Solsona en 66 hi viu població estrangera és a dir en el
33% dels carrers.
- Aquesta dispersitat, tot i que hi ha carrers amb un tant per cent molt alt, és bona,
però per altra part pot donar la impressió que hi ha molta més població immigrada ja
que aquesta distribució fa que es vegin per tot Solsona.

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Distribució per carrers de la població estrangera. Solsona 20.06.2003
Casc Antic
Fora C. Antic
Carrer Unitats Persones
Resta de Població
Habitants %
Terceries 13 28 65 43%
Sant Miquel Petit 13 35 57 61%
Sant Llorenç 6 16 75 21%
Sant salvador 6 17 35 48%
Resta de carrers (16) 35 83 853 9,73%
Torà, carretera 16 38 371 10%
Bisbe Vidal i
Barraquer
13 51 123 41%
Guitart, passatge 12 43 59 73%
Josep M. Segarra 11 35 60 58%
Trabucaires,
Avingudes
11 39 197 20%
Resta de carrers (37) 130 390 6192 6%
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

8.3. Problemes d’accés a l’habitatge
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Les problemàtiques o dificultats existent per tal de uqe els diferents col.lectius
d’immigrants puguin satisfer les seves necessitats en quan a l’habitatge són:
4) Dificultats econòmiques compartides amb altres sectors socials amb nivells
d’ingresos baixos o molt baixos, però que en el cas de les persones nouvingudes
s’accentua per la precarietat adicional que soposa la legislació d’estrangeria i
per la menor disponibilitat d’ajuda de la família o de les xarxes socials. Podríem
destacar dos obstacles importants : en primer lloc, per llogar un pis es demana
una nòmina de la qual moltes vegades es careix, donat que al no tenir permís d
treball han de treballar al mercat informal i en segon lloc, sovint s’exigeix
disposar d’un aval difícil d’aconsegir donada la seva menor relació amb
espanyols disposats a avalar.
5) Dificultats per la discriminació cultural o d’origen nacional. La desconfiança
dels propietaris a gent d’altres nacionalitats, que tot i tenir els papers en regla i
de disposar d’una nòmina veuen negat amb freqüència l’accés a l’habitatge de
lloguer, representa una dificultat afegida a l’econòmica.
6) Dificultats jurídiques. Per accedir als programes d’habitatge social o públic, es
troben amb l’obligatorietat de tenir el permís de residència i d’haver residit en el
territori espanyol durant un període determinat de temps.
7) Difucultats de mercat. L’escàs mercar de pisos de lloguer tant públic com privat
i el cost de les seves rendes fa que gran part de les persones immigrades, així
com altres grups socials no puguin accedir a l’habitatge.
L’accés a l’habitatge funciona moltes vegades a partir de les xarxes informals i
de coneguts. Varis informants han dit que, donades les condicions tant dels
propis immigrants (situació legal, dificultats amb la llengua, baixes rendes
econòmiques, etc.) com de l’habitatge (poca oferta de lloguers a baix preu i
discriminació per part de propietaris) és molt freqüent recórrer al mercat
informal o a les xarxes de coneguts per tal d’accedir a un pis.
Una de les problemàtiques que existeix són els prejudicis que es sustenten en el
fet d’atribuir als “immigrants” uns comportaments comuns valorats de forma
negativa (sobretot amb els marroquins). Es relaciona la conflictivitat o els
problemes de convivència amb la immigració extracomunitària de manera que
s’alimenta un imaginari col.lectiu on “immigrant” acaba sent un atribut negatiu.
...Els marroquins conserven molt malament els habitatges, cuinen amb
vapor o no se què i fan deteriora el lloc on viuen. (API)
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Així veiem com els tòpics de l’immigrant que no respecta, crida, que està
“subdesenvolupat” i que té una tendència natural a ajuntar-se entre si condueixen a
una clara discriminació respecte de la població.
8.4. Conclusions
... En principi no hi ha problemes importants entre immigrants i la
població autòctona, a vegades ens avisen alguns veïns perquè estan fent
soroll, però es què ells tenen una manera diferent de celebrar les festes,
nosaltres anirem a celebrar un bateig o qualsevol altra festa al restaurant
i ells ho celebren a casa,i és llavors quan algú es queixa de què estan fent
soroll. (PLS)
G El tipus d’habitatge més utilitzat pels immigrants estrangers és el pis.
G El règim de tinença de l’habitatge és majoritàriament el de lloguer.
G El percentatge d’habitatges en propietat és molt baix, fet que indica que estem
davant d’una població encara poc assentada o amb pocs recursos per adquirirne.
G Una de les dificultats a l’hora de trobar un habitatge es per la discriminació per
origen ètnic.
G El col.lectiu magribí és el menys acceptat pels autòctons, el que desperta més
prejudicis i el que es percep com més allunyat culturalment i socialment de la
societat receptora.
G Si miren el lloc on estan ubicats aquests habitatges veiem que dins el casc antic
hi viuen 179 persones estrangeres i ocupen 73 habiatges i fora del casc hi viuen
596 persones i ocupen 193 habitatges.
G Tots els habitatges ocupats per immigrants disposen de cuina, lavabo..., en
definitiva d’unes condicions bàsiques.
G En alguns casos, s’ha observat com propietaris augmenten la quantitat de
pagament mensual per tal d’evitar que hi accedeixi una persona immigrant. Per
altra banda, alguns propietaris treuen profit de la situació d’il.legalitat i/o
irregularitat llogant de manera il.legal pisos que no tenen les condicions
d’habilitat o realitzant diferents contractes en un mateix pis.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Taula 24: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació en l’ambit de l’habitatge
Propostes d’actuació plantejades des de l’àmbit de l’habitatge
Problemàtiques i necessitats
plantejades des de l’àmbit de
l’habitatge
Millorar la informació sobre drets i deures d’accés a l’habitatge.
Dificultats en l’accés a l’habitatge
provocat pel desconeixement que tnen els
propietaris sobre la població immigrant.
Crear un servei de mediació per al lloguer d’habitatges. Aquest servei de mediació ha de
garantir l’entesa i fins i tot avalar els immigrants davant desperfectes i/o impagaments.
També ha de promoure la rehabilitació d’habitatges amb fons públics i arribar a acords
amb els propietaris, intervenir en els conflictes entre veïns, propietaris i immigrants, i
vetllar per la igualtat d’oportunitats dels immigrants en l’accés a l’habitatge, evitant els
abusos.
Actuacions de sensibilització i informació als intermediaris en l’accés a l’habitatge (Apis,
immobiliàries...).
Desconeixement dels autòctons de la
població immigrant acollida.
Treball de sensibilització per a la convivència..Realitzar jornades, publicacions a la
premsa i altres activitats participatives.
Recels per part dels propietaris a llogar
Promoure la participació directa dels veïns nouvinguts/des a les associacions de veïns.
Actuar conjuntament amb les Associacions de Veïns per fomentar la disponibilitat dels
habitatges: detectar l’estat dels habitatges als barris, detectar les condicions d’habilibilitat
i elaborar i consensuar documents conjunts sobre la disponibilitat dels habitatges al barri.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Habitatge
Des dels ajuntaments o d’altres administracions competents, s’ha de potenciar
l’elaboració d’un cens d’habitatges que reculli les dades sobre les seves condicions
d’habitabilitat.
Accés dels immigrants que acaben d’arribar a
habitatges en males condicions
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

9. Conclusions
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Conclusions
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

9. CONCLUSIONS
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Conclusions
Migrar és un fet antic com el temps, com ho són les lluites entre pobles per motius
ètnics i religiosos, o per la possessió d’un territori i d’uns símbols hegemònics
(control de poder en definitiva) que cadascú reconeix com a propis. Dir que
sempre han existit grups de població migrants, per voluntat pròpia o per força, del
seu territori d’origen a un altre és dir una obvietat històrica.
El món actual es caracteritza per la coexistència d’un conjunt de situacions
contradictòries. El debat sobre la globalització i la distància cada vegada més gran
entre països pobres i rics comparteix espai en la societat amb les noves
tecnologies, els descobriments mèdics, els espectaculars avenços científics i les
cimeres internacionals que miren de posar fi als problemes que ens envolten.
La presència d’immigrants a Catalunya augmenta quantitativament any rere any.
El fenomen de la immigració és complex, no hi ha una sola immigració ni tots els
processos migratoris són iguals; per això, exigeix respostes amb una perspectiva
de futur i de política global.
La presència d’immigrants no comunitaris a l’Estat espanyol i a Catalunya és una
realitat creixent. Les raons de les migracions actuals són diverses: el creixement
econòmic i la integració de l’Estat espanyol a la Unió Europea fan que aquests
territoris siguin atractius per als qui vénen en la recerca de millors condicions
econòmiques, la qual cosa provoca que moltes persones migrin a la recerca de la
seguretat econòmica i social, i un millor futur per a elles i les seves famílies.
Des del punt de vista comarcal podem començar a parlar d’immigració estrangera
no comunitària a la dècada dels 80 i principis dels 90, tot i que resulta poc
significativa. A partir de la segona meitat dels 90 es comença a perfilar la
comarca del Solsonès com un lloc d’assentament de diferents col.lectius,
especialment de persones vingudes dels nord d’Àfrica.
La població total del Solsonès ha experimentat un augment de 1.215 habitants,
passant de 11.171 habitants l’any 1996 a 12.386 recomptats el 20 de juny de
2003. L’augment de la població a la comarca prové sobretot d’un saldo migratori
positiu, especialment significatiu des del començament d’any 2002.
Solsona ha estat de sempre el municipi amb més població de tota la comarca. La
seva diversitat funcional com a centre comercial, centre de serveis, cap d’un bisbat
i amb alguna petita indústria, el converteix en el centre únic i exclusiu del
Solsonès. Sant Llorenç de Morunys és l’altre municipi que ha augmentat de
població en els últims anys. Sant Llorenç ha estat sempre la segona entitat en
xifres de població.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Conclusions
Com la majoria de les petites ciutats catalanes, Solsona va rebre els anys 50 i 60
immigració des de la resta de regions de l’Estat. Aquesta immigració procedia
bàsicament d’Andalusia i també de Galicia.
L’any 1981 apareixen els primers immigrants estrangers provinents del Marroc
empadronats a Solsona, tot i que manifesten haver arribat a partir de 1974. És en
l’interval que va entre 1981 a 1986 que comencen a arribar les dones amb algun
fill i també comencen a néixer nens d’aquestes parelles (Font: Estudi “la
immigració de la ciutat de Solsona.1997). Actualment hi ha una recepció
continuada d’immigrants procedents de diferents països (majoritàriament del
Marroc, però durant l’any 2002 i principis del 2003 hi ha una arribada important
d’estrangers provinents de Bulgària, Romania, Argentina i Equador) .
La suma dels diferents padrons municipals a data de 20 de juny de 2003
comptabilitza un total de 12.386 habitants a la comarca del Solsonès, del quals 895
són immigrants estrangers, això representa el 7,22% del total.
Per municipis, podem apreciar que els que tenen més immigrants són: Solsona
(amb el 86,60% del total de població estrangera) i Sant Llorenç de Morunys (amb
el 8,94%). Aquest nombre està directament relacionat amb el nombre total de
població de cada municipi. Ja que són aquests dos municipis els que tenen més pes
de població a la comarca.
Per nacionalitats específiques, destaca el nombre de població estrangera provinent
del Marroc, amb 563 persones , que representen el 62,90% del total de la població
estrangera a la comarca del solsonès (cal dir que 1 de cada 3 estrangers residents a
Catalunya és marroquí, segons el Pla Interdepartamental 2001-2004), tot i que en
nombre absoluts augmenta el número de persones vingudes del Marroc el tant per
cent de la població marroquina al solsonès a disminuït en 18 mesos un 16% del
total de la població estrangera, això es degut a que han arribat un nombre
considerable de persones d’altres països. A distància, altres nacionalitats
destacades corresponen als equatorians (que representen un 7,49% del total de la
població estrangera), els argentins (que representen un 6,48%) i els de Romania
(que representen un 4,80%); els romanesos han augmentant força en el decurs de
l’últim any.
També cal destacar l’increment de la població de Bulgària, que a 1 de gener de
2002 no hi havia cap persona inscrita als padrons municipals i a data de 20 de juny
de 2003 es troba amb 32 persones posant-se entre els 5 països amb més volum de
població a la comarca del Solsonès i representant un 3,58% del total de la població
estrangera.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Conclusions
Quan parlem d’immigració existeix la tendència bastant generalitzada a destacar
els seus aspectes negatius més que els positius. En aquest període la presència de
migrants pot ser viscuda com una competència vers els treballadors autòctons. A
més, hi ha la preocupació per l’augment de les càrregues de la comunitat en
matèria d’habitatge, educació i proteció social i sanitària. Aquesta actitud es
manifesta sovint en una reacció xenòfoba de les poblacions autòctones cap a la
població estrangera; malgrat que no és un fet important al nostre medi, comencem
a veure accions esporàdiques recollides pels mitjans de comunicació i atribuïdes a
grups minoritaris. Entre els aspectes positius, de la migració cal comentar el
benefici econòmic aportat als països d’origen per l’enviament de fons que es
converteixen en divises en el país d’origen, que ajudaran en el seu
desenvolupament. L’altre aspecte positiu de les migracions és l’enrequiment
produït per l’intercanvi cultural entre la comunitat autòctona i la comunitat
migrant.
Ens els diferents àmbits (Serveis Socials, Educació per fills d’immigrants i
formació d’adults, Sanitat, Treball i Habitatge) les problemàtiques o necessitats
que han estat més anomenades són:
• Millorar la formació dels professionals sobre qüestions culturals, polítiques,
socials, religioses, etc., de la diversitat migrant acollida.
• Manca de recursos humans i econòmics per atendre i treballar adequadament
amb el col.lectiu immigrant.
• Hi ha falta de comunicació a causa del desconeixement de la llengua
catalana.
• Millorar la informació per part dels immigrants dels serveis, recursos i
equipaments i la cultura catalana.
• Millorar les coordinacions amb el conjunt de serveis de la comarca.
• Millorar les relacions entre la població autòctona i la població immigrant.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
10. Propostes per a un Pla Comarcal
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
10. PROPOSTES PER A UN PLA COMARCAL
Introducció
Tal i com hem pogut observar en les dades del present estudi, el fenomen
immigratori a la comarca del Solsonès ha evolucionat de manera molt ràpida en
els últims anys. L’arribada d’estrangers procedents de països empobrits o amb
dificultats econòmiques, socials i/o polítiques s’ha convertit en una constant, i
les expectatives mundials de resolució de les desigualtats socials i dels conflictes
econòmics i polítics no permeten ser optimistes sobre la disminució d’aquest
fluxos migratoris cap als països desenvolupats econòmicament. L’emigració
s’està convertint per a una gran part de la població mundial en l’única esperança
de sortir de la misèria i la degradació.
La majoria de la població immigrant és procedent del Marroc, encara que en els
últims dos anys assistim a un accelerat procés de diversificació, que canvia molt
ràpidament: equatorians, argentins, romanesos, búlgars ... comencen a instal.larse
als municipis de la comarca, però sobretot a Solsona i en segon lloc a Sant
Llorenç.
Potser és aquest el fenomen social actual que més impulsa el canvi social, que
obliga la nostra societat a replantejar-se el seu sistema de convivència, el que
aporta més novetats i exigeix una major capacitat de decisió i adaptació.
Aspectes generals que se’n deriven del treball realitzat
De l’estudi realitzat durant els darrers mesos es desprèn un creixent interès entre
els professionals i agents socials que tracten amb població immigrada per
conèixer-ne la realitat. Aquest interès té com a contrapunt el desconeixement no
tan sols de les cultures d’origen dels immigrants, sinó del propi procés
d’assentament de nouvinguts a la nostra comarca i de la manera de treballar en
un medi intercultural.
Una de les primeres necessitats dels nouvinguts és conèixer al més ràpidament
possible la llengua i la cultura del país d’acollida. Per moure’s, per poder
treballar, per poder comprendre les indicacions del metge, les notes informatives
de l’escola, etc., etc. El coneixement de la llengua autòctona i d’uns mínims de
cultura general són imprescindibles. Aquest coneixement també hauria d’ésser
un objectiu prioritari per a la societat d’acollida, si el que es pretén és la
integració real dels nouvinguts en el teixit social normalitzat.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Les diferències culturals i econòmiques entre els nouvinguts i la societat
d’acollida són importants. En part, perquè al nostre país hem canviat molt
ràpidament en els darrers anys i costums que fins fa poc formaven part de la
nostra quotidianitat, ara ens semblen estranys. És el cas, per exemple, de l’ús del
carrer o del sentiment religiós. Les diferències també són socials, ja que molts
dels immigrants que arriben a la comarca ocupen en la societat d’acollida els
llocs més baixos de l’escala social. Totes aquestes diferències posen sobre la
taula la conveniència d’establir ponts que afavoreixin el contacte i la trobada,
espais de relació i intercanvi per contrarestar la natural tendència a
l’autoreferència.
És per tots aquests motius que el programa que es presenta es dota d’una
estratègia a mig termini basada en quatre necessitats bàsiques:
1. La necessitat d’acollir i facilitar l’accés normalitzat als serveis i recursos
existents.
2. La necessitat de formació dels professionals i agents socials que atenen amb
població immigrada.
3. La necessitat de formació bàsica dels nouvinguts, especialment
alfabetització, llengua i coneixement de l’entorn.
4. La necessitat d’informar i orientar a la resta de la societat sobre la nova
realitat.
Objectius
El Pla comarcal d’integració es planteja com una estratègia conjunta i
coordinada de la qual cal dotar-se per intervenir en temes d’immigració al
voltant d’unes línies comunes i amb la finalitat compartida de promoure la
integració intercultural. Així, proposem per al Pla els objectius generals i
específics següents:
a) Vetllar per la la cobertura de les necessitats bàsiques i els drets
fonamentals a tots els immigrants en igualtat de condicions als altres ciutadans
del Solsonès, d’acord amb les lleis.
• Promoure i facilitar l’empadronament dels immigrants independentment
de la seva situació administrativa.
• Garantir-los l’accés als serveis públics i en condicions d’igualtat,
especialment l’escola, el sistema de salut i els serveis socials.
b) Promoure el coneixement mutu entre els nouvinguts i la societat
d’acollida.
• Facilitar als estrangers el coneixement de la llengua i cultura de
Catalunya així com dels serveis de què es disposa a cada municipi.
• Facilitar a la societat receptora (i especialment als seus agents socials) el
coneixement de la realitat sociocultural de la immigració.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
c) Aconseguir la integració intercultural de la primera i segona
generació.
• Dotar de les estratègies i recursos necessaris els sistemes educatius i de
formació per adequar-los a les necessitats dels nouvinguts i a la nova
realitat intercultural.
• Promoure la participació dels pares immigrants en l’àmbit escolar i
fomentar la relació entre els diferents col·lectius.
• Estimular la participació dels infants i joves nouvinguts en les activitats
organitzades per entitats esportives i de lleure, i apropar aquestes a la
realitat d’aquells nois i noies.
d) Afavorir la participació social activa dels ciutadans en la consecució
d’aquests objectius.
• Promoure l’existència de canals i espais de relació entre les comunitats i
facilitar la participació dels immigrants en aquests espais i en els
diferents òrgans de decisió.
• Fomentar l’associacionisme dels immigrants.
e) Analitzar periòdicament la realitat de la immigració a la comarca.
• Homogeneïtzar la informació recollida als padrons municipals sobre la
població estrangera i actualitzar-ne anualment les dades.
Metodologia
Per assolir els esmentats objectius, considerem que caldria fer una tasca
d’analitzar la situació de la immigració en cada municipi, principalment Solsona
i Sant Llorenç que són les dues poblacions amb més concentració d’estrangers, i
proposar les intervencions coordinades adients. Donar resposta a les necessitats
generals i dels diferents àmbits que són comunes al conjunt de municipis,
coordinant les iniciatives que al Solsonès es desenvolupin en temes
d’immigració.
a) Servei de Mediació Intercultural. Poder arribar a tot el territori i a tots els
col.lectius i àmbits on es necessiti el servei. A més a més, es facilitaria la
formació dels professionals i la seva coordinació. Disposar d’un mediador
d’origen marroquí ha estat la demanda més generalitzada..
b) Formació intercultural per a professionals. Com a necessitat que ha estat
explicitada en els diversos àmbits, resulta adient donar-hi una resposta
global. Des del Pla, i en col·laboració amb les entitats que ja han treballat en
aquests temes, es poden recollir les necessitats formatives concretes dels
diferents professionals, tenir en compte els recursos de què es disposa a la
comarca (humans, materials i econòmics) i dissenyar el/els programa/es de
formació adequat/s.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Programes i mesures d’intervenció per àmbits
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Considerem important establir el màxim nombre d’estratègies coordinades per
donar resposta a necessitats en bona part compartides pels diversos municipis en
diferents àmbits. En alguns casos farà falta un llarg procés de reflexió en comú,
en d’altres ja es podran dissenyar projectes d’intervenció concrets.
Programa d’ensenyament de llengua catalana
Introducció
S’ha definit com un dels objectius generals del Pla “promoure el coneixement
mutu entre els nouvinguts i la societat d’acollida”. D’aquest objectiu se’n
derivava un d’específic: “facilitar als estrangers el coneixement de la llengua i
cultura de Catalunya...”.
La formació de les persones adultes immigrades és una de les qüestions que s’ha
considerat fonamental des de diferents àmbits: en el de la salut, per exemple,
s’han proposat activitats d’educació sanitària; per millorar la promoció laboral,
s’ha demanat més formació ocupacional; etc.
Tant des de la societat civil (associacions, grups de voluntaris) com des dels
organismes públics hi ha iniciatives que pretenen facilitar a les persones
immigrades el coneixement del seu nou entorn i la seva adaptació a aquest.
En aquest programa es fa referència a l’oferta pública d’ensenyament de català,
no pas per menystenir altres ofertes educatives sinó perquè la llengua és una
prioritat que pensem que s’ha d’assumir des de les institucions.
Objectiu
Garantir l’accés de tota persona estrangera a cursos de llengua des d’una oferta
pública i professional. Es tracta de donar resposta a les necessitats formatives de
la població immigrada a través d’una millor oferta de cursos de català,
programats específicament per a aquestes persones.
Protocol de Coordinació / Campanya d’Informació
Mecanismes de comunicació fluïda amb la població immigrada, per tal de donar
a conèixer (oralment i en altres llengües) l’oferta de cursos existent o possible, a
més a més d'estimular-ne la participació. Es tractaria de crear un grup de treball
per planificar el curs següent, que recollís les necessitats que es detecten, i,a
l’hora d’engegar-los, per millorar la difusió de l’oferta.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Ampliació, si fos necessari, de l’Oferta de Cursos
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
• Per part de la Direcció General de Formació d’Adults de la Generalitat
incrementar, en funció de la demanda, el nombre de cursos de llengua per a
estrangers i d’alfabetització.
• El Consorci de Normalització Lingüística podria oferir cursos de llengua oral
catalana als municipis amb major nombre de població immigrada.
• Ampliació de cursos de llengua catalana a Sant Llorenç de Morunys.
L’ajuntament podria proporcionar les aules necessàries per a aquests cursos,
Programa de mediació i traducció intercultural
Introducció
Des dels serveis socials, educatius i de salut, entre altres, es constaten
considerables dificultats de comunicació, distàncies i malentesos amb moltes
persones immigrades. La mediació intercultural es perfila com una de les
estratègies clau per propiciar l’apropament i el diàleg necessaris per a una major
integració social.
La mediació és una tasca complexa i delicada que requereix professionalitat, el
que és difícil aconseguir sense una adequada formació. A hores d’ara no existeix
cap persona formada a la comarca per realitzar aquesta feina, per la qual cosa
seria prioritari la selecció i formació de persones immigrades que poguessin
desenvolupar la tasca de mediació.
Objectius
1. Formar persones immigrades en mediació intercultural.
2. Facilitar la comunicació i la comprensió entre els professionals de la
comarca i els usuaris amb dificultats de comunicació lingüística.
3. Creació d’una borsa de traducció intercultural.
Possibles activitats i àmbits d’intervenció
• Organització del servei de Mediació Intercultural.
• Participar en cursos de mediació intercultural.
• Donar a conèixer el Servei de Mediació Intercultural als diferents
professionals de la comarca.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Programa per millorar l’atenció a la població immigrada en l’àmbit
dels serveis socials
Introducció
La varietat de demandes de la població immigrant que els arriben no varia gaire
de la resta de població autòctona.
Des del punt de vista dels treballadors i treballadores dels Serveis Socials, els
principals handicaps amb la població immigrada es refereixen a la comunicació i
la comprensió recíproques. Pel que fa a la comunicació, disposar d’un/a
mediador/a intercultural pot alleugerar les dificultats, però els treballadors
socials són conscients de les seves necessitats d’informació i formació sobre els
aspectes més rellevants de la cultura dels països d’origen.
És per això que el programa que es presenta en l’àmbit dels Serveis Socials se
centra en l’intercanvi d’experiències i d’informació i en la formació dels
professionals, especialment pel que fa a la formació intercultural, al coneixement
dels propis implícits culturals i a les pautes i codis culturals dels països de
procedència.
Objectius
1. Establir un sistema de coordinació dels serveis socials en temes d’immigració.
2. Promoure l’intercanvi d’informació, experiències i metodologies d’intervenció
entre els diferents professionals.
3. Dotar els professionals de la formació necessària sobre comunicació
intercultural i cultura dels països d’origen, especialment en temes relacionats
amb el món familiar i el paper de la dona.
Possibles Activitats
Coordinacions
A nivell comarcal ja existeix un mecanisme de coordinació entre els
professionals dels diferents centres de serveis socials a través de la Reunió de
Coordinació que es reuneix una vegada al mes. Es tractaria d’aprofitar aquestes
reunions per treballar temes específics d’immigració.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Jornades monogràfiques
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Per estimular el debat i la reflexió del conjunt de professionals dels Serveis
Socials es proposa la realització d’una ( o més) jornada/es monogràfica a l’any
en què participin tots els treballadors socials i altres professionals interessats.
Aquestes jornades, que seran preparades conjuntament amb els professionals del
Pla i comptaran amb la seva presència, es desenvoluparan al llarg d’un matí i
permetran debatre temes d’interès en petits grups, així com arribar a propostes o
conclusions conjuntes. També seria interessant la participació d’experts externs
per tractar temes específics.
Formació intercultural
La formació intercultural dels professionals es considera una estratègia bàsica
per millorar la comunicació i el coneixement mutus, així com una eina
privilegiada de sensibilització. És a través d’aquest coneixement que es poden
combatre els prejudicis i desconfiances i millorar les relacions entre els
professionals i els col·lectius immigrants.
La formació que es proposa té en compte no només el coneixement de la realitat
de la immigració a la comarca i de les cultures d’origen dels immigrants, sinó
també el coneixement dels propis implícits culturals, que són tan obvis que
resten sovint inconscients, dels espais previsibles de conflicte i de la manera
d’abordar-los.
Mesures en l’àmbit d’educació de fills d’immigrants
Introducció
Un dels grans reptes de tot procés d’integració dels col·lectius immigrants és el
de la inserció social de les segones generacions. Dintre d’aquest concepte global
de ‘segones generacions’, al Solsonès ens trobem bàsicament amb dues realitats
diferenciades: per una banda, els fills d’immigrants que han arribat al Principat
quan eren molt petits; i, per altra, els fills d’immigrants que ens arriben a edats ja
avançades: preadolescents, adolescents i joves. Tot i que ambdós subgrups s’han
d’enfrontar a una doble socialització, la immersió del primer d’ells en la cultura
catalana es produeix de forma més progressiva i, podríem dir, natural, ja que se
socialitzen paral·lelament en les dues cultures: fonamentalment a l’escola en la
cultura catalana, i a la família en la del país d’origen. En el cas dels que arriben
de grans, el xoc cultural és més fort, ja que la seva immersió en la cultura
catalana es produeix de cop, accentuant-se les diferències de valors i
aprenentatges i en el moment biogràfic de redefinició de la seva identitat.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Les principals inquietuds manifestades pels professionals es poden sintetitzar en:
• Recursos humans insuficients. Manquen mestres / hores de reforç als centres
educatius.
• Desconeixement de l’altre. Manquen xerrades i activitats formatives que donin
una informació menys falsejada que la dels mitjans de comunicació. El
problema de la formació per als professionals és com s’organitza i en quin
horari.
• Pares i mares immigrants: sovint es fa difícil arribar-hi. Preocupa aconseguir
l’apropament d’aquests pares a l’escola, perquè això té relació amb les
dificultats d’integració entre els alumnes -per exemple, en tant que no permeten
als seus fills participar en les colònies o altres activitats extraescolars.
És molt important, d'altra banda, que els adults immigrants rebin formació i
informació sobre la nostra llengua i cultures. També s’hauria de potenciar
l'associacionisme com a vehicle d’integració de joves i grans.
• Escassa participació a la xarxa de lleure per part de diversos sectors de joves (no
només immigrants) per motius econòmics i de motivació. Així com dins
l’escola la integració es va produint, el problema principal és a la sortida de
l’escola.
Des de la perspectiva del Pla Comarcal l’escenari possible d’actuació s’hauria de
centrar en el terreny de la relació família-escola i en el del lleure, tot proposant
estratègies per a l’apropament entre l’escola i els pares/mares immigrants i entre
la xarxa de recursos de lleure i els fills de famílies immigrades. Per altra banda, es
reconeix la necessitat d’un espai d’intercanvi i de debat per aprofundir en el
coneixement del tema i poder arribar a fer propostes més definides i estructurades.
És per això que es plantegen els següents objectius:
Objectius
1. Mantenir les reunions entre els diferents professionals i entitats que participen
en la socialització dels infants i el joves per intercanviar informació, generar
un debat i possibles intervencions.
2. Potenciar les relacions entre la família immigrada i l’escola.
3. Conèixer les necessitats dels adolescents i joves fills d’immigrants en relació
amb el temps lliure i apropar els serveis i entitats juvenils a aquest col·lectiu.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Possibles mesures
Mediació intercultural
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Els mediadors interculturals poden ser un bon instrument per construir ponts i
ajudar al coneixement mutu, tant en l’àmbit de l’escola com del lleure. Aquesta és
una tasca que ja s’ha iniciat amb bons resultats pel que fa a les escoles, en les
quals els mediadors comarcals estan intervenint a petició d'aquestes, tot oferint
informació i assessorament als mestres i professors sobre aspectes relacionats amb
la cultura magribí i/o intervenint en reunions de pares i mestres. Aquesta relació
es podria ampliar a les AMPAS que es plantegin la necessitat d’establir contactes
amb els pares immigrants. La seva tasca també es desenvolupa en la preparació
d’actes interculturals a les escoles.
Mesures en l’àmbit escolar
a) Estimular la relació de les AMPAs amb els pares immigrants i en general
l’intercanvi intercultural.
- Iniciar en un centre escolar el programa:: Un espai per trobar-nos, un
espai per aprendre.
- Utilitzar els traductors o els mediadors intercultural perquè faci de pont,
no només entre famílies immigrades i escola, sinó també entre aquestes
famílies i les AMPAs.
b) Organitzar actes interculturals. Aquests actes haurien de contenir
bàsicament aspectes lúdics. A cada centre o bé a nivell de poble, seria bo
que recupereressin les “setmanes interculturals”.
c) Organitzar activitats que permetin als professionals de l’educació entendre
millor els contextos d’origen de la població immigrada. Més concretament,
hi ha interès per aproximar-se a l’ISLAM, obtenir més informació sobre el
MARROC i conèixer les entitats i col·lectius d’immigrants existents.
Mesures en l’àmbit del lleure
En primer lloc s’hauria de saber quina informació tenen els nois/es sobre l’oferta
de lleure existent. Des dels Punts d’Informació Juvenil es podria tirar endavant
algun projecte o campanya d’informació, tot aprofitant l’existència del Programa
Calidoscopi de la Secretaria de Joventut. Es podrien establir diferents canals de
col·laboració entre els IES i els PIJs, com per exemple: visites organitzades als
PIJs, xerrades als instituts, crear-hi equips d’acollida-informació-dinamització
entre l’alumnat formats per algun noi/a estranger i algun d’autòcton, que
s’encarregarien de l’acollida dels alumnes d’incorporació tardana i de fer de pont
entre els PIJs i les àrees de Joventut i Esports dels ajuntaments i els instituts, etc.
Incorporar la dimensió intercultural en la seva formació.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Programa de millora de l’atenció sanitària a la població immigrada
Introducció
L’accés de les persones immigrades als serveis de salut en igualtat de condicions
que els altres ciutadans és un dels drets reconeguts per la Llei d’Estrangeria. Una
altra cosa és que l’ús que certes persones puguin fer d’aquests serveis sigui
satisfactori.
En relació amb usuaris d’origen extracomunitari, amb llengües i pautes culturals
diferents de les autòctones, s’han donat i es donen importants dificultats de
comunicació. Aquestes dificultats sovint generen malentesos (per exemple en les
prescripcions mèdiques) així com també un ús incorrecte dels serveis
(incompliment d’horaris, abús del servei d’urgències, etc.).
Així doncs, es fa necessari un apropament, treballar per la comprensió mútua.
De fet, promoure el coneixement mutu entre els nouvinguts i la societat
d’acollida també és un dels objectius establerts en l’esmentat document.
Objectius
1. Donar a conèixer el funcionament del sistema sanitari a les persones
procedents d’altres cultures, i transmetre’ls els hàbits saludables i les pautes
sanitàries que recomanen les autoritats corresponents.
2. Donar a conèixer als professionals sanitaris les realitats i pautes socioculturals
de la població immigrada.
3. Facilitar la comunicació entre els professionals de la salut i la població
immigrada.
Possibles activitats
Formació als Professionals
A nivell comarcal, caldria oferir un curs sobre salut i immigració amb les
següents característiques:
• Adreçat a: metges, infermeres, personal auxiliar, treballadors/es socials i
mediadors interculturals.
• Continguts del curs:
− sistema sanitari als països d’origen dels immigrants
− conceptes de salut i malaltia en altres cultures (que tenen a veure amb les
expectatives de les persones que en provenen)
− qüestions específiques sobre dona i sobre infància
− altres aspectes socioculturals a tenir en compte
− nocions de pedagogia i tècniques de comunicació intercultural
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Xerrades d’Educació Sanitària
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Des dels centres d’atenció primària conjuntament amb les entitats es
programaran xerrades d’educació sanitària (dissenyar-ne el contingut i
determinar la metodologia més idònia) i es duran a terme.
És necessari realitzar-ne d’específiques per a persones immigrades.
Particularment s’han considerat prioritaris (i, per tant, objecte d’una primera
fase) els següents dos temes:
• embaràs, part i lactància
• dietètica i nutrició (alimentació infantil; per a diabètics)
Materials d’Informació/ Educació Sanitària
a) Promoure l’ús dels materials existents i dels que es vagin publicant, tot
difonent-los àmpliament i facilitant-hi l’accés.
b) Promoure l’elaboració de materials d’informació i educació sanitàries per a
persones que no comprenen el català/castellà escrits; és a dir, materials
gràfics, audiovisuals o escrits en altres llengües.
c) Posar a disposició dels centres de salut la borsa de traductors i mediadors
interculturals.
Programa de treball en l’àmbit del treball
Introducció
La situació dels immigrants en el mercat laboral ve condicionada per
l’ordenament jurídic, més específicament per l’anomenada “Llei d’estrangeria”,
que ha estat recentment reformada. L’accés al mercat regular està determinat per
l’obtenció d’un permís de treball, que se supedita a l’existència del contingent
amb què es canalitzen els fluxos migratoris. El contingent delimitava ocupacions
reservades específicament a immigrants estrangers no comunitaris, la qual cosa
pot acabar generant una divisió ètnica del mercat laboral. Hostaleria i servei
domèstic, agricultura i construcció, concentren el gruix de la mà d’obra
immigrada. Es tracta de sectors d’activitat de baixa tecnificació que necessiten
treballadors poc qualificats.
Un altre panorama presenten els immigrants que no han aconseguit regularitzar
la seva situació i que, per tant, es veuen abocats a desenvolupar feines en
l’economia submergida, generalment també en els sectors abans esmentats. La
principal preocupació respecte a aquesta part del col·lectiu immigrant deriva de
la seva indefensió legal i de les dificultats d’integració social.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
El procés d’assentament i estabilització de la població immigrada que s’està
produint suposarà la progressiva incorporació al mercat laboral de la dona i dels
fills joves dels immigrants. Aquests dos grups preocupen especialment, ja que
presenten característiques específiques que dificulten el seu accés al mercat
laboral. En el cas de les dones, sobretot del col·lectiu magribí, les dificultats
deriven del seu rol culturalment definit, que circumscriu en gran mesura la seva
activitat a l’àmbit familiar i els permet pocs contactes amb la societat d’acollida,
la qual cosa propicia el seu aïllament.
En el cas dels joves, preocupa la fractura cultural i social que es pot produir en
una generació que incorpora ràpidament els valors de consum i d’ascens social,
però que troba dificultats objectives i subjectives a l’hora d’elevar la seva
formació per assolir els nivells desitjats, i que tampoc troba en la societat
d’acollida els canals adequats per a la seva promoció laboral i social.
Objectius
1. Coordinació i intercanvi d’informació entre les entitats que ofereixen serveis
en l’àmbit laboral a la comarca.
2. Optimitzar els serveis d’orientació laboral perquè puguin atendre degudament
la població immigrada.
3. Priorització de la incorporació al mercat laboral de les dones i els joves
immigrats i la seva promoció laboral.
Possibles activitats
Espai de coordinació
Constituir un espai de coordinació de les entitats, de reflexió, d’intercanvi
d’informació i de dinamització.
Serveis d’orientació laboral
Optimitzar l’ús per part dels immigrants dels serveis d’orientació laboral i
similars, tot potenciant-los com a punts de referència per als immigrants en
temes de treball. Realitzar xerrades i jornades formatives entre el col·lectiu
immigrant per fomentar el coneixement dels drets i deures en el treball.
Dones
Mantenir contactes amb les associacions d’immigrants o que treballen amb
immigrants, amb les escoles d’adults i els mediadors, per tal de conèixer la
situació sociolaboral de les dones immigrades.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Possibles mesures a aplicar en l’àmbit de l’habitatge
Introducció
Aquest és un dels temes que més preocupen la població immigrada i que resulten
més difícils de tractar tant per part de les administracions públiques com del món
associatiu. En general, es considera que l’habitatge és un factor de primer ordre
(juntament amb la documentació i el treball) a l’hora d’aconseguir la integració
social dels immigrants: sobretot pel que representa d’estabilitat social i de
reconeixement públic.
Possibles mesures
- No es tracta d’aplicar polítiques específiques per al col.lectiu immigrant,
però sí per al conjunt de la població amb risc d’exclusió social, inclosos els
immigrants.
- Promoure a nivell local que les institucions locals creïn:
• Cens d’habitatges buits. Permetria conèixer el mercat potencial de
lloguer.
• Cens d’habitatges amb necessitats de rehabilitació. Permetria
conèixer el mercat potencial de lloguer i articular mesures per
ampliar-lo.
• Estimular el mercat de lloguer. Es podria incidir sobre l’IBI. Els
ajuntaments poden augmentar o disminuir els gravàmens fiscals sobre
l’habitatge buit o amb necessitats de rehabilitació per estimular la
seva sortida al mercat.
• Estimular la rehabilitació de habitatges degradats. A través de mesures
fiscals.
• Programa Habitatge Jove. Donar a conèixer aquest programa a la
població.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Actuacions en altres àmbits
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Altres àmbits o problemàtiques, com ara els relacionats amb la seguretat
ciutadana, la qüestió religiosa, etc., requereixen també d’una atenció específica
per donar sortida a les possibles necessitats que manifesta tant la població
autòctona com la immigrada. En aquest sentit, i en funció del que s’ha manifestat
al llarg d’aquest estudi, es proposen les següents
Possibles mesures
Formació intercultural entre els agents de la policia.
Tant la policia local, com els Mossos d’esquadra i la Policia Nacional mantenen
un contacte continu amb la població immigrada, tot manifestant la necessitat
d’una formació específica per poder millorar la comunicació amb els diferents
col·lectius d’immigrants. La participació dels agents en els diferents espais
formatius de caràcter general (és a dir, no adreçats a un àmbit específic, com els
serveis socials o l’escola...) que es puguin dur a terme en el marc del Pla, o la
realització d’una formació específica per als agents en col·laboració amb el Pla,
són possibles activitats a desenvolupar en aquest sentit.
Carnet de conduir
La no homologació dels carnets de conduir dels immigrants és una causa de
conflicte i preocupació perpètua. S’haurien de establir mesures concretes per
solucionar aquest problema. Ja s’estan portant a terme cursos específics,
promoguts per Caritas en col·laboració amb les autoescoles. Seria convenient
mantenir reunions entre els diferents cossos policials, les entitats d’immigrants o
que treballen amb immigrants i les autoescoles per tal de millorar la coordinació
existent.
Fomentar les associacions d’immigrants
Cada vegada serà més necessari mantenir contactes entre els representants
municipals i els representants dels diferents col·lectius d’immigrants per arribar a
acords sobre aspectes concrets relacionats amb la convivència ciutadana. Per altra
banda, es fa necessària la participació democràtica dels immigrants en els afers
socials i ciutadans per afavorir la seva integració. Les associacions d’immigrants
es poden constituir en elements de gran valor com espais de convivència i
participació dels immigrants. Caldria fomentar, així mateix, la formació dels
líders.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Quadre resum de les Propostes per a un Pla Comarcal
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
ÀMBIT OBJECTIU PROPOSTA
• Ensenyament
de llengua i
cultura de
Catalunya
• Mediació i
traducció
intercultural
• Serveis Socials
• Garantir l’accés de tota
persona estrangera a cursos
de llengua catalana des d’una
oferta pública i professional. Es
tracta de donar resposta a les
necessitats formatives de la
població immigrada a través
d’una millor oferta de cursos de
català, programats
específicament per a aquestes
persones.
• Formar persones en mediació
intercultural
• Facilitar la comunicació i la
comprensió entre persones i
col.lectius de diferent filiació
cultural i lingüística a la
comarca.
• Establir un sistema de
coordinació dels professionals
de serveis socials en temes
d’immigració.
• Promoure l’intercanvi
d’informació, experiències i
metodologies d’intervenció
entre els diferents
professionals.
• Dotar els professionals de la
formació necessària sobre
comunicació intercultural i
cultura dels països d’origen,
especialment el món familiar i
el paper de la dona.
• Creació d’un Grup de Treball
de Formació per a adults.
• Mecanismes de comunicació
per donar a conèixer (oralment
o en altres llengües) l’oferta de
cursos existents.
• Per part de la Direcció General
de Formació d’Adults de la
Generalitat i el Consorci de
Normalització Lingüística
incrementar, en funció de la
demanda, el nombre de cursos
de llengua per a estrangers i
d’alfabetització.
• Posar a disposició dels
diferents professionals de la
comarca la figura de mediació
intercultural.
• Participació en el curs de
formació en mediació
intercultural.
• Creació d’una borsa de
traductors interculturals.
• Coordinacions. Aprofitar els
mecanismes de coordinació ja
existents per treballar temes
específics d’immigració.
• Jornades monogràfiques. Per
estimular el debat i la reflexió
amb el conjunt de
professionals.
• Formació intercultural dels
professionals per millorar la
comunicació i el coneixement
mutu.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

• Educació
• Mantenir les reunions entre els
diferents professionals i entitats
que participen en la
socialització dels infants i el
joves per intercanviar
informació, generar un debat i
possibles intervencions.
• Potenciar les relacions entre la
família immigrada i l’escola.
• Conèixer les necessitats dels
adolescents i joves fills
d’immigrants en relació amb el
temps lliure i apropar els
serveis i entitats juvenils a
aquest col·lectiu.
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
• Creació del Grup de Treball
d’Ensenyament format per
professionals del Programa
d’Educació Compensatòria,
EAP, Centre de Recursos
Pedagògics, inspectors,
mediador intercultural,
responsables d’Ensenyament
del Consell Comarcal,
representant de les AMPES,
representants dels CEIP i IES
de la comarca, un representant
de la Comissió de participació i
tècnica-dinamitzadora.
• Proporcionar la borsa de
traductors i mediadors
interculturals en reunions amb
els pares d’alumnes autòctons i
immigrants.
• Utilitzar el servei de traducció
que ja s’ha posat en marxa des
del Pla Comarcal en
col.laboració amb el
Departament d’Ensenyament.
Constituït per un grup de
persones que parlen àrab i
búlgar.
• Potenciar activitats que
permetin als professionals de
l’educació entendre millor els
contextos d’origen de la
població immigrada.
• Posar en marxa tallers: “Un
espai per trobar-nos, un espai
per aprendre”.
• Proporcionar formació als
professionals en
interculturalitat.
• Promoure que els centres
organitzin actes interculturals.
• Promoure l’aplicació del
Programa Calidoscopi.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

• Sanitat
• Donar a conèixer el
funcionament del sistema
sanitari a les persones
procedents d’altres cultures, i
transmetre’ls els hàbits
saludables i les pautes
sanitàries que recomanen les
autoritats corresponents.
• Donar a conèixer als
professionals sanitaris les
realitats i pautes socioculturals
de la població immigrada.
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
• Creació del Grup de Treball
sobre Sanitat format per:
responsable de salut del
Consell Comarcal,
representants del centre
hospitalari, metges i infermers
del CAP, mediador
intercultural, un representant
de la Comissió de participació i
tècnica-dinamitzadora.
• Organitzar xerrades d’educació
sanitària per a persones
immigrants (embaràs, nutrició i
infància).
• Elaborar o promoure l’ús de
materials d’informació sanitària
per a persones que no
comprenen el català.
• Formació als professionals.
Cursos sobre salut i
immigració.
• Posar a disposició els
traductors i mediadors
interculturals per donar ajuda
en la traducció i com a font
d’informació i interpretació de
les característiques
socioculturals dels pacients
immigrants.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

• Treball
• Habitatge
• Altres
• Coordinació i intercanvi
d’informació entre les entitats
que ofereixen serveis en l’àmbit
laboral a la comarca.
• Optimitzar l’ús dels serveis
d’orientació laboral perquè
puguin ser utilitzats
degudament per la població
immigrada.
• Promoure la incorporació al
mercat laboral de les dones i
els joves immigrats i la seva
promoció laboral.
• Coordinar mecanismes de
comunicació per conèixer el
mercat potencial de lloguer.
• Donar a conèixer als
professionals de les APIs i
propietaris d’habitatges les
realitats i pautes socioculturals
de la població immigrada.
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
• Creació del Grup de Treball
d’Ocupació format per:
representants de les
organitzacions sindicals,
responsables de l’Àrea laboral
del Consell Comarcal i
Ajuntaments, representant de
la Comissió de participació i
tècnica-dinamitzadora.
• Constituir un espai de
coordinació de les entitats, de
reflexió, d’intercanvi
d’informació i de dinamització.
• Optimitzar els serveis
d’orientació laboral i similars,
com a punts de referència per
als immigrants en temes de
treball. Realitzar xerrades i
jornades formatives entre el
col.lectiu immigrant i fomentar
els drets i deures en el treball.
• Mantenir contactes amb les
associacions d’immigrants o
que treballen amb immigrants,
amb les escoles d’adults i els
mediadors, per tal de conèixer
la situació sociolaboral de les
dones immigrants.
• Promoure a nivell local que les
institucions locals creïn: un
cens d’habitatges buits i
d’habitatges amb necessitats
de rehabilitació.
• Promoure que les institucions
locals creïn: un mercat de
lloguer i la rehabilitació
d’habitatges degradats.
• Formació intercultural entre els
agents de policia.
• Millorar la coordinació per a la
formació per a l’obtenció del
carnet de conduir.
• Fomentar les associacions
d’immigrants (mixtes o no).
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

11.
11.
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
ÒRGANS ÒRGANS DE
DE
PARTICIPACIÓ
PARTICIPACIÓ
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

11. ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
El Pla Comarcal d´Integració dels Immigrants del Solsonès preveu la constitució de tres
òrgans de coordinació que han de garantir l´organització, la participació i la coordinació
de les actuacions.
11.1. CONSELL RECTOR
Està format per responsables polítics de cada una de les administracions: Departament
de Benestar i Família, Consell Comarcal del Solsonès, Delegats Territorials del Govern,
d’Ensenyament, Sanitat, Treball, de Cultura i Habitatge i tots els Ajuntaments que s’hi
adhereixin al Pla
A més també formaran part els delegats territorials de la Generalitat, el representant de
la Comissió tècnica, el representant de la Comissió de participació i representants de
l’entitat gestora Creu Roja Solsona. Aquest Consell es reunirà una vegada l’any.
Funcions
• Dirigir i supervisar l´aplicació del Pla Comarcal d´ Integració dels Immigrants.
• Establir relacions institucionals necessàries per a la coordinació de les diverses
actuacions.
• Analitzar periòdicament la situació dels immigrants i les repercussions de la realitat
de la immigració a la comarca.
• Aprovar el diagnòstic, el Pla de treball de les actuacions a fer i el calendari d´
execució.
• Aprovar l´ informe-memòria de les activitats realitzades.
• Aprovar la pròrroga, del termini d´ implementació del Pla.
• Aprovar el Reglament de Règim intern.
• Aprovar la visualització i difusió del Pla.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

11.2. COMISSIÓ TÈCNICA
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Es reuneix dues vegades a l’any i està formada per la Directora de l´Òrgan Tècnic
d´Immigració del Departament de Benestar i Família, per la coordinadora de Serveis
Socials del Consell Comarcal i la tècnica-dinamitzadora de la gestió del pla.
Funcions
• Coordinar el Pla comarcal d´ integració dels immigrants.
• Informar al Consell Rector de les activitats i acords dels grups de treball.
• Cercar fonts de finançament per les actuacions del Pla.
• Analitzar periòdicament la situació dels immigrants i les repercussions de la realitat
de la immigració a la comarca.
• Analitzar el diagnòstic i proposar el Pla de treball de les actuacions a fer i el
calendari d´ execució.
• Analitzar l´ informe-memòria de les activitats realitzades.
• Proposar la pròrroga, si cal, del termini d´ implementació del Pla.
11.3. COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ
Es reuneix un cop per trimestre i està formada per Creu Roja, Càritas, persones
representatives dels immigrants, tècnica-dinamitzadora del Pla, i un representant de
cada grup de treball.
Funcions
• Analitzar les problemàtiques dels immigrants estrangers.
• Proposar actuacions a realitzar
• Participar en els grups de treball.
• Col·laborar en aquelles actuacions de difusió, informació i formació tant als
col·lectius d´ immigrants com a la població d´ acollida.
• Participar en l´ elaboració i difusió de la guia d´ acollida municipal.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

11.4. GRUPS DE TREBALL
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
En funció del resultat de la diagnòstic inicial i de les demandes i necessitats que es
detectin, es crearan una sèrie de grups de treball per àmbits temàtics i formats per les
institucions i organitzacions que actuen en cada un d´ ells.
Funcions
• Analitzar les problemàtiques dels immigrants i les actuacions plantejades a
l´informe-diagnosi.
• Incrementar, si s´escau, les propostes plantejades a l´ informe-diagnosi.
• Executar les propostes
Grups de Treball sobre Serveis Socials
Coordinadora dels serveis socials del Consell Comarcal, treballadores socials,
educadora social, mediador intercultural i tècnica-dinamitzadora.
Grups de Treball sobre Educació
Professionals del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,
responsable d´ Ensenyament del Consell Comarcal, representant de les AMPA,
representants dels CEIP i IES de la comarca, i tècnica-dinamitzadora.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Grups de Treball sobre Formació per a adults
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
Representant del Consell Comarcal, representants dels centres de Normalització
Lingüística, representants dels centres de Formació d´ Adults, Càritas i voluntaris de
formació de Sant Llorenç de Morunys, mediador intercultural , un representant de la
Comissió de Participació i tècnica-dinamitzadora.
Grups de Treball sobre Salut
Representant de la Regió Sanitària, responsable de salut del Consell Comarcal,
representants del centre hospitalari, metges i infermers del CAP, mediador intercultural,
un representant de la Comissió de participació i tècnica-dinamitzadora.
Grups de Treball d´Ocupació
Representant del Departament de Treball de la Generalitat de catalunya, representants
de les organitzacions sindicals, representant d’organitzacions empresarials, responsable
de l´Àrea laboral del Consell Comarcal i Ajuntaments i tècnica-dinamitzadora.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

CALENDARI D’ACTUACIONS ANY 2003
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Propostes per a un Pla Comarcal
DATA ACTUACIÓ FINANÇAMENT
Desembre
2002
Abril 2003
3 de Juliol
2003
3 - 4
Octubre
2003
Octubre
2003
Octubre
2003
Novembre
2003
Novembre
2003
Novembre
2003
Novembre
2003
Per
determinar
2004
2004
Servei de Traducció (àrab i búlgar) a tots els
centres docents de la comarca
Introducció de la figura d’una mediadora
d’origen marroquí al Pla comarcal
Sessió informació i debat sobre la realitat de
la immigració al Solsonès
Curs: Tècniques d’intervenció amb famílies
magrebines. Dra. Amina Bargach.
Constitució del Consell Rector
Constitució de la Comissió Tècnica
Constitució de la Comissió de Participació
Constitució del Grup de treball d’Ensenyament
Constitució del Grup de treball de Sanitat
Jornada sobre sanitat i immigració
Curs sobre l’Islam i àmbit local
Constitució del Grup de Treball d’Ocupació
Constitució del Grup de Treball de Formació
per a adults
Departament
d’Ensenyament
Departament de
Benestar i Família
Consell Comarcal del
Solsonès
Dept. de Benestar
Família i Consell
Comarcal del Solsonès.
Departament de Sanitat
Departament de
Benestar i Família
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
_________________________________________________________________________________________________
Índex
Índex
de
de
12. Bibliografia
13. Índex de taules
Bibliogràfia
Bibliogràfia
taules, taules, gràfics gràfics
gràfics
14. Índex de gràfics i mapes
______________________________________________________________________
Departament de Benestar i Família - Consell comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
i
mapes
mapes

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
_________________________________________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Departament de Benestar i Família - Consell comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Bibliografia
_________________________________________________________________________________________________
12. Bibliografia
G ACISI. 2002. La immigració estrangera a la comarca del Baix Ebre. Diagnòstic per
a un Pla d’Integració dels Immigrants.
G ARIÑO, A. (1997), Sociología de la cultura (La constitución simbólica de la
sociedad). Barcelona: Ariel.
G Article preriodístic: OLLER, J. L'atur creix un 1,78% anual. Regió7. 12 de
novembre del 2002.
G BUSQUET, J. (1998), Del sublim i del vulgar (els intel×lectuals i l'anàlisi de la
cultura de masses). Barcelona: Proa.
G Capdevila, M. Informe – Diagnosi. Immigració no comunitària a la comarca de la
Segarra. Cervera, 2002.
G Diversos autors (1987): L’economia del Solsonès. Aprofitament integrat dels
recursos Comarcals. Barcelona Col.lecció Catalunya Comarcal.
G Diversos autors/es (1997): La immigració a la ciutat de Solsona. Ajuntament de
Solsona. Serveis Socials d’Atenció Primària. Solsona.
G Diversos autors (2002): El estado del mundo. Anuario geopolítico mundial. Madrid
Akal ediciones.
G GINER, S. (1971), L'estructura social de la llibertat. Barcelona: Edicions 62.
G LÉVI-STRAUSS, C. 1969 (1952), Raça i història. Barcelona: Edicions 62.
(Versión Española: "Raza e historia", en Antropología estructural, Méjico: Siglo
XXI, 1979).
G MANZANOS BILBAO, C. (1999): El grito del otro: arqueología de la
marginación racial. Madrid. Editorial Tecnos.
G MARQUÉS DIEZ, B. (2000): Las dificultades psicològicas de adaptación de los
trabajadores inmigrantes. Zaragoza (2000).
G Pla Comarcal de Muntanya. El Solsonès (1991): Informe-diagnosi/ Programes
d’actuació. Barcelona.
G PLA, E (2001), Pla Comarcal d’integració dels immigrants del Montsià:La
immigració estrangera del Montsià. Amposta.
G Pla Interdepartamental d’Immigració 2001 – 2004 (2001).Generalitat de
Catalunya.Secretaria per a la immigració. Barcelona.
______________________________________________________________________
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Bibliografia
_________________________________________________________________________________________________
G ROUSSEAU, J.J. (1990), Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat
entre els homes. Universitat de València. (Versión original: Discours sur l'origine et
le fondements de l'inégalité parmi les hommes, Sociales, Paris, 1965).
G WILLIS, P. (1998), Cultura viva. Una recerca sobre les activitats culturals dels
joves. Barcelona: Diputació de Barcelona.
______________________________________________________________________
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Índex Taules i gràfics
13. ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Població estrangera i total per municipis
Taula 2: Increment d’estrangers per nacionalitats al Solosonès
Taula 3: Estrangers per nacionalitats al Solosonès
Taula 4: Nombre d’estrangers per municipis i nacionalitat de procedència
Taula 4.0: Localització de l’activitat econòmica. Solsonès. 1997
Taula 5: Edat
Taula 6: Estat civil
Taula 7: Nivell d’estudis
Taula 8: Situació familiar
Taula 9: Coneixement de l’idioma
Taula 10: Discriminació
Taula 11: Situació laboral
Taula 12: Sectors d’activitat
Taula 13: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació dels Serveis Socials
Taula 14: Nivell d’instrucció. Població del Solsonès. 1996
Taula 15: Alumnes del Solsonès. Curs 2002-2003
Taula 15.1.:Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació a l’educació dels
fills d’immigrants
Taula 16: Procedència d’alumnes en Formació d’adults
Taula 17:Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació en la formació d’adults
per a immigrants
Taula 18: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació a la Sanitat
Taula 19: Dades atur al Solsonès, octubre 2002
Taula 20: Atur al Solsonès. Ocupacions sol.licitades. Octubre 2002
Taula 21: Ocupacions que han registrat més col.locacions, octubre 2002
Taula 22: Dades de receptors de prestacions de desocupats. Solsona. Desembre 02
Taula 23: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació d’empresaris i
professionals en l’àmbit del treball
Taula 24: Problemàtiques, necessitats i propostes d’actuació en l’àmbit de
l’habitatge
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal del Solsonès – Creu Roja Solsona
29
32
33
37
58
69
70
70
71
75
80
81
81
103
106
109
123
128
132
144
147
148
149
149
158
168

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Índex Taules i gràfics
14. ÍNDEX DE GRÀFICS I MAPES
Gràfic 1: Població total i població estrangera
Gràfic 2: Total d’estrangers per continents
Gràfic 3: Estrangers Europeus
Gràfic 4: Estrangers Africans
Gràfic 5: Estrangers Americans
Gràfic 6: Piràmide de població comarcal (estrangers i total
d’habitants)
Gràfic 7: Convivència familiar
Gràfic 8: Relacions amb la família absent
Gràfic 9: Inserció cultural
Mapa 1: Comarca Solsonès
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal del Solsonès – Creu Roja Solsona
30
34
35
35
36
41
72
73
76
55

ANNEX 1
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
A.1.1. Relació i codi d’entrevistes de Serveis Socials
(TSA) Treballador/a Social Carme
(TS) Treballador/a Social Alicia
(TSSLL) Treballador/a social Lurdes
(ESC) Educador/a Social M.Àngels
(TSC) Treballador/a Social Càritas Lluïsa
(ESC) Educador/a Social Volem Feina Lídia
(ERPH) Encarregat registre padró habitants
A.1.2. Relació i codi d’entrevista d’ensenyament i Formació
d’Adults
(EAPC) Equip d’Assessorament Psicopedagògic Montse
(EAP) Equip d’Assessorament Psicopedagògic Marta
(PCS) Programa d’Educació Compensatòria Olga
(CRS) Centre de Recursos Pedagògics Solsonès Joan
(PRFR) Professora de reforç I.E.S. Magda
(PR1) Professora de reforç I.E.S. Maite
(CE) Cap d’Estudis I.E.S. M.Àngels
(DEP) Directora Escola Primària Trini
(CEP) Cap d’Estudis Primària Roser
(DESA) Directora Escola Secundària Rosa
(TC) Tutor cursos Mercè, Lurdes i Toni
(DEPVL) Directora Escola Primària Elena
(ESVL) Professor Escola Secundària Xavier
(ZER1) Professor ZER Manel
(ZER2) Professor ZER Ramon
(SC) Consorci per a la Normalització Lingüística Neus
(PFA) Professora Formació d’Adults Lurdes
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal – Creu Roja Solsona

A.1.3. Relació i codi d’entrevistes de Sanitat
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
(DCSS) Directora Centre Sanitari Claustre R.
(ACSS) Administració Claustre S.
(MFS) Medicina Familiar Imma
(MFSLl) Medicina Familiar Enric
(RCSS) Recepció Rosamari
(TSCSS) Treballador/a Social Lídia
(PCSS) Pediatria Rosa V.
(PCS1) Pediatria Rosa N.
(ICS) Infermeria Gemma
(LlCS) Llevadora Encarnació
(UCSS) Urgències Enric
(MICSS) Medicina Interna Antoni
A.1.4. Relació i codi d’entrevistes de Treball
(OTG) Oficina de Treball de la Generalitat Claustre
(OTG1) Oficina de Treball de la Generalitat Francisco
(PLS) Policia Local Marià
(MES) Mossos d’Esquadra Xavier
(EA) Empresari/a Agrícola
(EC) Empresari/a Construcció
(EH) Empresari/a Hosteleria
(EN) Empresari/a Neteja
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal – Creu Roja Solsona

A.1.5. Relació i codi d’entrevistes d’Habitatge
(API) Agent propietat immobiliària
(API1) Agent propietat immobiliària
(MESH) Mossos d’Esquadra
(PLH) Policia Local
(HM1) Home marroquí
(HM2) Home marroquí
(HM3) Home marroquí
(DM) Dona marroquí
(DM1) Dona marroquí
(HB) Home búlgar
(DB) Dona búlgar
(HR) Home romanès
(DE) Dona Equatoriana
(HA) Home argentí
(DJ) Dona japonesa
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal – Creu Roja Solsona

ANNEX 2
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
Qüestionari per mesurar
el grau d’integració
dels immigrants
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal – Creu Roja Solsona

ANNEX 3
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
Qüestionari empresaris
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal – Creu Roja Solsona

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Annexos
Departament de Benestar i Família – Consell Comarcal – Creu Roja Solsona