LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
trencament respecte la Llei anterior, sinó que la filosofia de control es va substituir per
una nova manera de tractar el fenomen migratori: la perspectiva que va adoptar la Llei
4/2000 respecte aquesta relitat va ser la d’integració social d’aquest col·lectiu, tant si
comptava amb permisos com si pertanyia al grup dels anomenats “sense papers”.
Ambdós eixos, realisme i integració, es porten fins a les darreres conseqüències, fins a
preveure que els irregulars no serien expulsats sinó que s’incorporarien a l’afegit social
per mitjà d’un permís de residència especial.
Des del primer moment la Llei 4 no va comptar amb el beneplàcit del govern central,
que no havia pogut evitar la seua aprovació ja que no tenia la majoria absoluta al
Congrés. L’executiu espanyol va alertar del perill de l’anomenat “efecte crida” que,
segons la seua opinió, produïa opcions com la no expulsió dels irregulars amb la
concessió de l’esmentat permís de residència, la qual cosa comprometia la posició
d’Espanya davant els seus socis europeus. Després d’uns mesos en vigor i després de la
victòria per majoria absoluta del partit que governava, la Llei 4/2000 va ser reformada
per mitjà de la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei
4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
per tal de corregir, segons l’executiu, aquestes disfuncions. Però la reforma no es va
limitar a retocar aquest aspecte de la Llei 4, sinó que va suposar una modificació més
ambiciosa del règim d’estrangeria a l’endurir especialment la situació dels immigrants
sense permisos, a l’hora que també, i en certa manera complicava la dels immigrants
irregulars: les possibilitats d’integració d’ambdós grups es van veure afectades
negativament. Pocs mesos després, el govern central va aprovar el Reial decret
864/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei
4/2000 modificada per la Llei 8/2000 i el Reial decret 865/2001, de 20 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de reconeixement de l’estatut d’apàtrida (BOE nú. 174, de
21 de juliol).
Segons l’anàlisi de la reforma realitzat per L. Díez en l’obra: La nova Llei orgànica
d’estrangeria (a Anuari de la Immigració a Catalunya 2000. Editorial Mediterrània.
Barcelona 2001) , la reforma afecta dos grans eixos de l’anterior LODILE: La voluntat
de combatre l’entrada i l’estada irregular, i la reducció de les possibilitats d’integració.
Per portar e terme el primer eix, s’adopten diverses mesures que es poden dividir en tres
blocs:
1. La reforma del sistema d’infraccions i sancions. Destaca la reforma del Títol III
de la LODILE que s’inicia amb un enduriment de les causes que donen lloc a
l’expulsió, però, sobretot, la configuració com a infracció sancionable amb
l’expulsió el fet de trobar-se al territori nacional sense permís de residència ni
permís de treball; és a dir, l’estada irregular torna a ser motiu suficient per provocar
l’expulsió de l’estranger. Tot i que jurídicament aquesta decisió pot estar justificada,
les conseqüències pràctiques que se’n deriven són difícils d’acceptar, ja que
condemna un col·lectiu cada cop més nombrós a romandre en una situació
d’indefensió i marginació, ja que no pot regularitzar la seva situació ni tampoc
aconseguir un contracte de treball que li permeti mantenir-se fins que
l’Administració l’expulsi efectivament. Un altre aspecte destacat és la configuració
d’un procediment d’urgència d’expulsió, que redueix el termini que té l’immigrant
per defensar-se davant l’Administració a un màxim de cinc dies, i preveu l’execució
immediata de l’expulsió. A més, la LO 8/2000 també denega a l’immigrant la
justícia gratuïta en el procés jurisdiccional quan l’immigrant no es trobi a Espanya.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona