LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès
Els d’Europa de l’Est són els que ho fan amb menys recança. Les raons que ho
justifiquen són clares: aquestes persones estan més avesades a la buricràcia i a
les institucions públiques; saben on anar, què demanar i quina resposta poden
esperar dels funcionaris de les diferents administracions, malgrat que tal com
hem pogut observar la incidència és baixa perquè habitualment només hi van
aquells que estan més o menys regularitzats.
3.5.3. Equipaments religiosos del municipi
El 60% del total d’entrevistats manifesta disposar d’un centre religiós però
inadequat. El 22,73% manifesten disposar d’un centre religiós en condicions i un
18,18% manifesten que no disposen de cap centre religiós on practicar la seva
religió o bé exixteix però els queda llunyà.
3.5.4. Relacions socials
Hi ha un percentatge de 54,82% dels entrevistats que tenen relacions normals
amb de veïnat amb la població autòctona. També hi ha un 36,36% de casos que
només és relacionen amb immigrants del seu país d’origen i un 2,27% de casos
que estan aïllats socialment, manca absoluta de relacions interpersonals.
Només un 4,55% dels entrevistats té amics autòctons.
Per sexes i procedència veiem que homes i dones magrebins es relacionen per
igual amb els seus compatriotes (les dones bàsicament amb altres dones), mentre
que el veïnatge és més habitual que es relacioni l’home. Així mateix, observem
que el major índex d’aïllament es detecta entres les magrebines.
Entre els llatinoamericans, són les dones les que més es relacionen amb el
veïnat, mentre que els homes ho fan més amb els compatriotes. Aquest
col.lectiuac astuma a tenir amics entre els autòctons.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona