LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
2.2. Context d’origen<br />
Els grups d’immigrants més significatius<br />
La emigració Magrebí<br />
Pla Comarcal d’Integració <strong>de</strong>ls Immigrants <strong>de</strong>l Solsonès<br />
Mundialització. Context d’origen i d’arribada<br />
Encara que els països <strong>de</strong>l Mediterrani occi<strong>de</strong>ntal, principalment les penínsules<br />
Ibèrica i Itàlica, també van ser <strong>de</strong>stí d’alguns milers d’immigrants abans <strong>de</strong> la<br />
dècada <strong>de</strong>ls setanta, els immigrants <strong>de</strong>l Magreb es dirigien fonamentalment cap a<br />
altres països europeus. És a partir <strong>de</strong>ls anys vuitanta en els que aquests dos Estats es<br />
converteixen en receptors d’immigració.<br />
Les raons fonamentals d’aquest canvi en les pautes migratories, especialment per al<br />
cas espanyol, han estat les següents:<br />
El mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament econòmic marroquí ha creat una forta crisis <strong>de</strong>l mon<br />
rural concentrant la població en les ciutats més importants, sense que s’hagi produït<br />
la creació <strong>de</strong> treball en número capaç d’acollir a una part important <strong>de</strong> la població<br />
activa, en conseqüència ha reforçat la tradicional emigració històrica marroquí.<br />
La <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> mà d’obra abundant durant el procès <strong>de</strong> reindustrialització europeu<br />
va crear una cultura i una economia típica d´exportació <strong>de</strong> mà d’obra en els països<br />
<strong>de</strong>l Magreb.<br />
El tercer condicionant pel reforçament <strong>de</strong> l’atracció d’emigració per part <strong>de</strong>ls països<br />
europeus més meridionals ha estat el tancament <strong>de</strong> les fronteres <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> la<br />
Comunitat Europea en els anys vuitanta. L’Estat espanyol va se l’últim en requerir<br />
el visat d’entrada, unit també al fet <strong>de</strong> que la proximitat geogràfica facilita una<br />
major possibilitat d’esquivar les barreres legals i policials.<br />
En quart lloc, en la dècada <strong>de</strong>ls vuitanta, va canviar la visió que es tenia <strong>de</strong> l’Estat<br />
espanyol i <strong>de</strong> la seva economia fonamentalment, ja que va passar a ser vist no com<br />
un país en unes condicions, més o menys, semblants a Marroc, sinó com una<br />
potència industrial europea.<br />
El que els contingents immigrants més nombrosos s’hagin donat a partir <strong>de</strong>ls anys<br />
vuitanta no treu perquè existeixin famílies que porten residint a <strong>Catalunya</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
anys enrera, generalment primer van venir els homes i <strong>de</strong>sprés les seves dones. En<br />
alguns casos, sobretot més recentment, alguns homes s’han casat amb persones<br />
d’aquí. Sens dubte és el grup d’immigrants vinguts <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora <strong>de</strong> l’Estat més<br />
organitzat i asentat.<br />
Departament <strong>de</strong> Benestar i Família - Consell Comarcal <strong>de</strong>l Solsonès - Creu Roja Solsona