LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Sanitat
La distribució dels CAP es fa d’acord amb la població i les característiques
geogràfiques. L’assistència sanitària de la comarca del Solsonès es basa
fonamentalment amb l’existència del Centre Sanitari del Solsonès Fundació
Pública Comarcal ubicat a Solsona. On hi ha el CAP Solsonès on hi ha una
atenció directa, una atenció continuada , especialistes i altres serveis com: 12
llits de llarga estada i 12 de convalecència, rehabilitació, Servei socio-sanitari,
Hospital de Dia (10 places), Servei d’Urgències, Programa d’Atenció
Domiciliària i Equips de Suport (PADES), Tarda Jove, ... La comarca també
disposa d’un consultori a Sant Llorenç de Morunys , Navés, Cambrils i la Coma.
6.3. Perfil dels usuaris immigrants
A la comarca del Solsonès fins fa pocs anys, la immigració extracomunitària
estava constituïda bàsicament per persones joves que procedien del continent
Africà, més concretament del Marroc. Aquestes persones utilitzaven ben poc el
sistema sanitari, entre altres coses perquè en general la necessitat d’atenció
mèdica és més baixa en la població jove i el concepte de salut i malaltia es
percep de forma diferent.En molts casos l’immigrant no té consciència de
prevenció. També influeixen factors com ara la irregularitat administrativa de
moltes d’aquestes persones, i això provocava la por a acudir als serveis sanitaris
o bé si assistien era amb la cartilla d’algun altre immigrant regularitzat, fet que
distorsionava els historials clínics d’aquestes persones i, que per tant no es
conegués la incidència real en el servei.
En la primera etapa migratòria, segons fonts del personal sanitari, malgrat que
les lleis en matèria d’estrangeria no reconixien l’assistència sanitària dels
estrangers irregulars, aquesta es donava igualment; es basaven en tots els casos
amb el principi de la Llei general de Sanitat que reconeix la universalització de
l’assistència sanitària a tots els ciutadans.
Quan es van començar a realitzar els reagrupaments familiars, bàsicament de la
població magribina, hi ha un augment dones i nens i és a partir d’aquests
moments quan es comença a detectar un augment de l’atenció sanitària cap a
aquests col.lectius, especialment als serveis de pediatria i ginecologia. Estem
parlant d’una segona etapa en el procés migratori. En general, es tracta de
persones que es troben en situació regular i que per tant accedeixen al sistema
sanitari amb les mateixes condicions que els autòctons. L’arribada de la família
(especialment dels fills) fa que els immigrants s’integren més en l’entramat
social d’acollida. D’aquesta manera, observem que la matriculació del nen a
l’escola passa necessàriqment pel control de vacunes i l’enregistrament real al
centre sanitari municipal.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona