LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
L Evolució de la normativa espanyola en matèria d’estrangeria
El panorama de la immigració a Espanya ha variat de manera substancial en les darreres
dècades, de manera que la situació que hi ha a la dècada dels vuitanta té poc a veure
amb l’actual. Aquesta circumstància ha tingut la seua traducció jurídica. La primera llei
espanyola que va regular la immigració va ser aprovada al 1985, quan l’ingrés
d’Espanya en l’aleshores Comunitat Econòmica Europea obligava el govern central a
mostrar davant els seus aliats una clara disposició a combatre l’entrada indiscriminada
d’immigrants. Espanya no podia convertir-se en un perillós estat col·lindant amb el
continent africà que pugués suposar una entrada incontrolada de fluxos migratoris,
sobretot quan els membres més significats de la Comunitat Europea, com Alemanya o el
Regne Unit, ja havien tancat fronteres. Així, doncs, es va optar per una normativa molt
restrictiva centrada de manera recurrent en el control de la immigració; però no només
això, la Llei Orgànica 7/1985, d’1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a
Espanya estava pensada per ser aplicada a un col·lectiu no estable que arribava al
nostre país a treballar sense ànim d’assentar-s’hi definitivament.
Ambdós eixos de la Llei, control i no acceptació de la necessitat d’una immigració
econòmica estable, es van mostrar del tot inadequats per fer front a un fenomen que ben
aviat va adquirir un embalum més gran. Inclús, més enllà de la falta de correlació entre
les disposicions legals i la realitat social, el Tribunal Constitucional espanyol va posar
de relleu en diverses sentències que algunes de les restrictives previsions de la Llei de
1985 patien d’inconstitucionalitat, per exemple, certs preceptes que retallaven alguns
drets fonamentals dels immigrants regulars; més encara, sobre els drets dels immigrants
sense permís la Llei no recollia cap tipus de previsió, simplement eren ignorats per la
norma atès que (només) en la teoria eren expulsats del territori.
Tant el caràcter restrictiu de la Llei com la seva manca de realisme de seguida es van fer
evidents i poc indicats per regular la situació jurídica d’un nombre d’immigrants cada
cop més gran, molts dels quals estaven treballant de manera irregular. Amb el temps,
aquest greu problema es va tractar de pal·liar mitjançant l’aprovació d’un nou
Reglament de desenvolupament de la Llei l’any 1996 que, apartant-se en algunes
ocasions dels dictats legals va incloure progressos valuosos com, per exemple, el
reconeixement del dret a la reagrupció familiar que no era recollit a nivell legal.
De manera paradoxal, les millores del Reglament de 1996 van posar de relleu les
carències més greus de la Llei de 1985, totalment incapaç de regular eficaçment la
situació de l’immigrant en la societat espanyola, cosa que semblava clara allí on hi
havia nuclis d’immigració més estables. Tot això va conduir a què el Congrés dels
Diputats comencés, a iniciativa pròpia, un procés de reforma del sistema, que va donar
lloc a l’aprovació per part de les Corts Generals d’una nova norma, la Llei orgànica
4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva
integració social ,“LODILE” (BOE núm. 10, de 12 de gener). . Aquesta Llei va
suposar una ruptura profunda respècte del règim anterior atès que es va observar el
fenomen migratori tal com es configura en la realitat i, per aquest motiu, va partir de les
premisses següents: d’una banda, Espanya necessita cobrir un cert tipus de treballs amb
mà d’obra estrangera; per l’altra, el país té abundants bosses de persones clandestines
que aspiren a regularitzar la situació. Però el realisme de la Llei no va ser l’únic punt de
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona