LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Pla Comarcal d’Integració <strong>de</strong>ls Immigrants <strong>de</strong>l Solsonès<br />
Serveis Socials<br />
Un altre problema en que es troben els professionals <strong>de</strong>ls SSAP és que els<br />
barems econòmics <strong>de</strong> molts ajuts són tant baixos que exclouen a la població<br />
autòctona amb ren<strong>de</strong>s baixes, ja que si les equiparem a les ren<strong>de</strong>s que tenen la<br />
majoria <strong>de</strong>ls immigrants, aquestes últimes encara en són més i per això aquests<br />
són els que po<strong>de</strong>n acollir-se a aquestes aju<strong>de</strong>s, motiu pel qual la població<br />
autòctona té la sensació <strong>de</strong> que totes les aju<strong>de</strong>s sempre les acaben donant a la<br />
població immigrant.<br />
4.1.4. Canvis que han adaptat<br />
Degut al nombre d’usuaris immigrants, la majoria <strong>de</strong> procedència marroquina,<br />
que tenen actualment els Serveis Socials, s’han introduït actuacions específiques<br />
com és el Projecte <strong>de</strong> Mediació, aquest projecte ha consistit en la contractació<br />
d’una dona marroquina per realitzar aquestes tasques <strong>de</strong> mediació en el cas <strong>de</strong>ls<br />
usuaris nouvinguts en les primeres visites al servei, quan encara no dominen<br />
suficientment la llengua per haver-hi un mínim <strong>de</strong> comunicació. Aquest recurs<br />
s’utilitza sobretot en el camp <strong>de</strong> l’ensenyament, i així po<strong>de</strong>r haver més<br />
comunicació entre professors i pares d’alumnes marroquins.<br />
Un altre canvi que s’ha tingut d’adaptar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Serveis Socials és el temps per<br />
visita, ja que al existir el problema <strong>de</strong> la llengua és necessita més temps per<br />
l’usuari.<br />
4.1.5. Coordinacions amb altres serveis<br />
Educació<br />
Existeix una bona coordinació entre els Serveis Socials i els d’Ensenyament ja<br />
que col.laboren en temes com el <strong>de</strong> la tramitació <strong>de</strong> beques, necessitats d’ajuts<br />
econòmics per llibres, sorti<strong>de</strong>s, etc. També es realitza el seguiment <strong>de</strong>ls nens que<br />
puguin viure una situació complexa.<br />
Una <strong>de</strong> les figures <strong>de</strong>ls Serveis Socials que més interactua amb ensenyament és<br />
l’educador <strong>de</strong> Serveis Socials d’Atenció Primària <strong>de</strong>l Consell Comarcal. Hi ha<br />
una relació contínua i gairebé diària entre l’educador i els diferents centres<br />
d’ensenyament.<br />
Quan un nen/a arriba a l’escola d’incorporació tardana es reuneix la Comissió<br />
d’Escolarització on es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix en quin centre es matricularà l’infant. Dintre<br />
d’aquesta Comissió hi participa la treballadora social <strong>de</strong>ls Serveis Socials <strong>de</strong>l<br />
Consell Comarcal.<br />
Departament <strong>de</strong> Benestar i Família - Consell Comarcal <strong>de</strong>l Solsonès - Creu Roja Solsona