LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
Ser ciutadà d’un estat membre atorga un conjunt de drets i obligacions, dels quals se’n
veuen excloses les persones no comunitàries i que podríem resumir en quatre blocs:
• Dret a la lliure circulació i residència en el territori de tots els estats membres.
• Dret al sufragi actiu i passiu: tot ciutadà qe resideixi en un estat membre del que no
sigui nacional té dret a ser elector i eligible en les eleccional municipals i en les
eleccions al Parlament Europeu d’aquest estat membre.
• Dret a la protecció diplomàtica i consular en el territori d’un tercer en el qual no
estigui representat l’estat membre del que sigui nacional aquest ciutadà que demana
protecció, en les mateixes condicions que els nacionals d’aquest estat.
• Dret a presentar al Parlament Europeu una petició sobre un afer propi dels ambits
d’actuació de la Comunitat que l’afecti direcctament i dret a reclamar davant del
Defensor de Poble relatiu a l’administració en l’actuació en les institucions o
organismes comunitaris.
El Conveni de Schengen sorgeix amb la finalitat d’avançar el calendari europeu
respecte de la unificació del mercat interior, però es basa molt més en la qüestió de les
fronteres i de la informació. La desaparició de les fronteres internes entre els estats
membres implica un enfortiment dels que passa a ser la frontera externa de la
Comunitat.
Els pilars del Conveni de Schengen són:
• Supressió del control de les fronteres interiors.
• Harmonització dels sistemes de seguretat i control.
• Limitació del dret de circulació dels estrangers no comunitaris.
Un estranger no comunitari ha de declarar que ha efectuat una entrada a un país
membre, un comunitari no. Es crea un visat comú per als ciutadans dels tercers països,
vàlid per una estada màxima de tres mesos a tot el territori Schengen. Si l’estranger
preveu una estada superior, el visat ja és nacional, lliurat per qualsevol de les parts i
segons la seva normativa interna.
El conveni estableix un sistema informàtic de dades ( fitxers personals que
constitueixen un gran banc de dades policials al qual estan connectats els estats
membres ), s’anomena Sistema d’Informacio Schengen ( SIS ). Quan un estat membre
negui l’entrada a una pesona aquell facilitarà automàticament totes les dades personals
d’aquesta al SIS, que les introduirà en una llista de persones a les quals els h a estat
negada la liure circulació pels estats signats. Aquestes mesures també afecten els
autòctons, tot i que actualment el control se centre més amb estrangers.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona