LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès Mundialització. Context d’origen i d’arribada Algunes d’aquestes empreses i entitats en el sector privat són: - les organitzacions no governamentals dedicades totalment o majoritàriament al treball amb immigrants; - els locutoris; - les companyies privades d’autobusos, - els arrendadors d’habitatges, - ... Algunes d’aquestes empreses i entitats en l’àmbit públic: - els serveis particulars d’atenció als immigrants: el Centre d’Atenció Primària, Hospitals, ... - els mestres dedicats a l’ensenyament de nens i adults immigrants a Catalunya. Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès Anàlisi del grau d’integració de la immigració estrangera al Solsonès 3. ANÀLISI DEL GRAU D’INTEGRACIÓ DE LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA AL SOLSONÈS Conceptes entorn a la integració La tradició integradora de Catalunya Catalunya és el resultat d’un procés permanent d’integració de persones vingudes d’altres llocs. El nostre país, des de sempre, ha acollit gent distinta, tenim una llarga tradició integradora. És un país obert on tothom ha tingut cabuda. Des de l’edat mitjana, passant pel segle XVII, i després durant tot el segle XX Catalunya ha tingut, amb caràcter general, una mateixa resposta per als moviments migratoris que ha viscut: una actitud per la integració i la convivència. Es calcula que a Catalunya entre el 1900 i 1960 van arribar 1.400.000 persones. I que entre el 1960 i 1980 es va establir a Catalunya el que percentualment representava l’equivalent al 25 % de la població total existent el 1960. En aquest sentit, el 1975 el 38 % de les persones que vivien al país havien nascut fora de Catalunya. Si no hi hagués hagut processos migratoris a Catalunya actualment només hi hauria 2,4 milions d’habitants en comptes dels 6 milions que som ara. El flux immigratori que ha tingut Catalunya durant el segle XX i que ha comportat un alt grau de riquesa per al país, ha vingut acompanyat de la cohesió social, que va saber preservar la identitat del país amb la integració de tots els ciutadans que hi vivien amb independència del seu origen. Tot i que no ha estat un procés fàcil, Catalunya va saber preservar les seves senyes identitàries. Una de les explicacions que es dóna a aquest fet és que molts catalans immigrants i els seus fills van comprendre alhora la necessitat i la justícia que representava el fet de preservar els elements propis de la cultura catalana, aquells que li atorguen la seva personalitat, començant per la llengua pròpia. En aquells moments, en què a més a més no existien institucions democràtiques pròpies de Catalunya i que l’escola tenia una clara tendència a la centralització, la mateixa societat civil va tenir un paper significatiu per preservar els senyals identitaris. La immigració del segle XX tenia en comú amb l’actual que es produeix a causa de les desigualtats que existents arreu del món, i al desig de les persones d’aconseguir millors condicions de vida per a ells i per a la seva família. Ara bé, hi ha una diferència essencial en el fet que actualment les persones que arriben a Catalunya ja no procedeixen de l’Aragó, de Múrcia, d’Extremadura o d’Andalusia. Ara provenen del Magrib, de l’Àfrica subsahariana, de l’Est i Centre d’Europa, de Sud-amèrica i Àsia i amb nous i diferents components culturals i religiosos als predominants. La por a la diferència, al que és desconegut, o la mateixa ignorància fa que es manifesti temor pel qui ve de fora. Segons que indiquen els resultats dels baròmetres d’opinió, fa cinc anys la preocupació de la majoria de la ciutadania era l’atur. Avui, i per motius molt diferents, la mateixa preocupació per l’atur es comparteix, entre d’altres, amb la que provoca la immigració. Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona
Page 1 and 2:
ESTUDI - DIAGNOSI LA IMMIGRACIÓ DE
Page 3 and 4:
Pla Comarcal d’integració dels I
Page 5 and 6:
Pla Comarcal d’integració dels I
Page 7 and 8:
Pla Comarcal d’Integració dels I
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24: Pla Comarcal d’Integració dels I
Page 27 and 28: Drets i llibertats dels estrangers
Page 29 and 30: Els permisos Hem de diferenciar ent
Page 31 and 32: Exempcions de visat Pla Comarcal d
Page 33 and 34: Context Context demogràfic demogr
Page 35 and 36: 1.2. Evolució de la població coma
Page 37 and 38: 1.3. La població estrangera al Sol
Page 39 and 40: 1.4 El Solsonès. Un ventall de nac
Page 41 and 42: Taula 3: Estrangers per nacionalita
Page 43 and 44: Gràfic 3: Estrangers europeus Altr
Page 51 and 52: 1.7 Conclusions Pla Comarcal d’In
Page 59 and 60: La immigració Llatinoamericana Pla
Page 65 and 66: 2.3.1. Aspectes territorials i fís
Page 73: Pla Comarcal d’Integració dels I
Page 79 and 80: 3.1.2. Estat civil Taula 6: Estat c
Page 83 and 84: 3.3. Integració cultural 3.3.1. Co
Page 85 and 86: 3.3.2. Inserció cultural Gràfic 9
Page 87 and 88: 3.4.4. Règim de tinença Pla Comar
Page 89 and 90: 3.5.5. Discriminació Taula 10: Dis
Page 93 and 94: 3.8. Conclusions G Magrib Pla Comar
Page 95 and 96: G Europa de l’Est Pla Comarcal d
Page 99 and 100: Anàlisi Anàlisi Pla Comarcal d’
Page 107 and 108: Sanitat Pla Comarcal d’Integraci
Page 119 and 120: 5. ENSENYAMENT 5.1. Educació dels
Page 123 and 124: CENTRE CEIP ARDÈVOL CEIP LA COMA C
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Els àmbits d’actuació de l’ E
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
5.1.7. Conclusions Pla Comarcal d
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143 and 144:
5.2. Formació d’adults per a imm
Page 145 and 146:
5.2.3. Perfil dels immigrants matri
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
6. SANITAT 6.1. Introducció Pla Co
Page 153 and 154:
6.2. Context general en matèria sa
Page 155 and 156:
Page 157 and 158:
• Ginecologia, obstetrícia i ped
Page 159 and 160:
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
7. TREBALL 7.1. Introducció Pla Co
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
8. HABITATGE 8.1. Introducció Pla
Page 181 and 182:
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
8.3. Problemes d’accés a l’hab
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
9. CONCLUSIONS Pla Comarcal d’Int
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Ampliació, si fos necessari, de l
Page 201 and 202:
Jornades monogràfiques Pla Comarca
Page 203 and 204:
Possibles mesures Mediació intercu
Page 205 and 206:
Xerrades d’Educació Sanitària P
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Quadre resum de les Propostes per a
Page 211 and 212:
• Sanitat • Donar a conèixer e
Page 213 and 214:
11. 11. Pla Comarcal d’Integraci
Page 215 and 216:
11.2. COMISSIÓ TÈCNICA Pla Comarc
Page 217 and 218:
Grups de Treball sobre Formació pe
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Pla comarcal d’Integració dels I
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
ANNEX 1 Pla Comarcal d’Integraci
Page 227 and 228:
A.1.5. Relació i codi d’entrevis
Page 229 and 230:
ANNEX 3 Pla Comarcal d’Integraci
show all

LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?