LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Pla Comarcal d’Integració <strong>de</strong>ls Immigrants <strong>de</strong>l Solsonès<br />
Característiques socio<strong>de</strong>mogràfiques<br />
Actualment a la comarca <strong>de</strong>l Solsonès conviuen 38 nacionalitats diferents. Les<br />
persones amb nacionalitat marroquina són la població més nombrosa amb el<br />
62,90% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> la població estrangera. Els segueix les persones provinents<br />
d’Equador amb un 7,49%, Argentina amb un 6,48%, Romania amb un 4,80% i<br />
Bulgària amb un 3,58 % (Taula 3).<br />
Els municipis on més ha crescut el nombre d’habitants amb nacionalitat<br />
marroquina han estat Solsona (93% <strong>de</strong> la població marroquina) i a Sant Llorenç<br />
<strong>de</strong> Morunys (el 6% <strong>de</strong> la població marroquina).<br />
L’augment més important <strong>de</strong> població Llatino Americana també s’ha <strong>de</strong>tectat als<br />
municipis <strong>de</strong> Solsona i especialment a Sant Llorenç <strong>de</strong> Morunys, en els primers<br />
mesos <strong>de</strong> l’any 2003 han arribat molts habitants d’Equador que s’han<br />
empadronat a Sant Llorenç <strong>de</strong> Morunys, el 45% <strong>de</strong> la població equatoriana viuen<br />
a Sant Llorenç <strong>de</strong> Morunys i la resta (55%) a Solsona. També s’ha notat un<br />
augment en alguns altres municipis com pot ser Riner, Pinós, Olius, La Molsosa,<br />
Llobera i Castellar <strong>de</strong> la Ribera.<br />
La presència <strong>de</strong> persones d’Europa <strong>de</strong> l’Est ha augmentat molt en els municipis<br />
<strong>de</strong> Solsona i Sant Llorenç <strong>de</strong> Morunys.<br />
1.5. Immigrants estrangers econòmics i no econòmics<br />
La població <strong>de</strong> nacionalitat estrangera s’ha incrementat sistemàticament a totes les<br />
comarques catalanes entre 1996 i 2002.<br />
El fenomen migratori està lligat, <strong>de</strong> manera estructural, a l’economia <strong>de</strong> lliure<br />
mercat. Els processos <strong>de</strong> concentració <strong>de</strong> la riquesa i mitjans <strong>de</strong> producció en<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s àrees i el manteniment <strong>de</strong>l sub<strong>de</strong>senvolupament en d’altres<br />
afavoreix les migracions <strong>de</strong> la força <strong>de</strong> treball al servei <strong>de</strong> les exigències <strong>de</strong>ls<br />
països industrialitzats. La dominació econòmica <strong>de</strong>ls països rics contrasta amb la<br />
<strong>de</strong>sorganització <strong>de</strong> l’economia <strong>de</strong>ls països pobres i genera els mecanismes que<br />
posen en marxa les migracions: econòmics (millor treball i més ingressos),<br />
culturals (oportunitats d’educació i promoció) i <strong>de</strong> benestar social (més i millors<br />
serveis).<br />
La major part <strong>de</strong>l col.lectiu assentat al Solsonès estè representat per immigrants<br />
econòmics, que són els que provenen <strong>de</strong> països sub<strong>de</strong>senvolupats o en vies <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>senvolupament i que vénen a la recerca <strong>de</strong> treball per millorar la seva situació<br />
personal i la <strong>de</strong> la seva família.<br />
Departament <strong>de</strong> Benestar i Família - Consell Comarcal <strong>de</strong>l Solsonès - Creu Roja Solsona