LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Pla Comarcal d’Integració <strong>de</strong>ls Immigrants <strong>de</strong>l Solsonès<br />
Mundialització. Context d’origen i d’arribada<br />
2. MUNDIALITZACIÓ I <strong>IMMIGRACIÓ</strong>.<br />
CONTEXT D’ORIGEN I CONTEXT D’ARRIBADA<br />
Tal i com es reflecteix al capítol 1, en el moment <strong>de</strong> tancar la recollida<br />
d’informació <strong>de</strong>ls padrons municipals que ha servit per a l’estudi socio<strong>de</strong>mogràfic<br />
<strong>de</strong> la població estrangera <strong>de</strong>l Solsonès, el nombre d’estats <strong>de</strong> naixement <strong>de</strong>ls<br />
immigrants sumava 38. Per altra banda, si tenim en compte que dintre <strong>de</strong> cada<br />
estat, per la seva extensió, complexitat cultural, lingüística, religiosa o <strong>de</strong> molts<br />
altres aspectes pot haver-hi grans diferències en el context social en què està<br />
inscrita la vida quotidiana <strong>de</strong>l subjecte que pren la <strong>de</strong>sició <strong>de</strong> marxar a un altre<br />
país, po<strong>de</strong>m entendre que serà necessari un exercici <strong>de</strong> generalització per po<strong>de</strong>r<br />
donar unes pinzella<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la situació <strong>de</strong>l context d’origen <strong>de</strong> la persona immigrada.<br />
Atès que el gruix més important d’immigrants <strong>de</strong>l Solsonès prové <strong>de</strong>l Magreb,<br />
Amèrica Llatina i l’espai postsoviètic, en el cas <strong>de</strong>ls immigrants econòmics,<br />
comentarem els continents en què s’inscriuen aquests tres conjunts geoeconòmics,<br />
i dins d’aquests els països que aporten més ciutadans a la població <strong>de</strong> la nostra<br />
comarca.<br />
També farem un incís en referència a les condicions <strong>de</strong> la nova societat<br />
mundialitzada.<br />
2.1. De la Mo<strong>de</strong>rnització a la Mundialització<br />
Segons Salvador Giner (Catedràtic <strong>de</strong> sociologia <strong>de</strong> la <strong>Universitat</strong> <strong>de</strong> Barcelona)<br />
la mundialització és la integració paulatina <strong>de</strong> gairebé totes les societats <strong>de</strong> la<br />
terra en un únic àmbit <strong>de</strong> relacions mútues, sense que això impi<strong>de</strong>ixi que es<br />
generin <strong>de</strong>sigualtats, <strong>de</strong>pendències, dominis i explotacions entre elles o dins<br />
d’elles mateixes. És un procés <strong>de</strong> llarga història, que té el seu origen remot en<br />
l’expansió ultramarina europea, a partir <strong>de</strong>l Renaixement. Encara no ha acabat,<br />
encara que es va intensificar amb la revolució industrial i va patir una<br />
espectacular acceleració en la segona meitat <strong>de</strong>l segle XX i començaments <strong>de</strong>l<br />
XXI.<br />
La mo<strong>de</strong>rnitat no es pot i<strong>de</strong>ntificar amb un règim polític i econòmic <strong>de</strong>terminat,<br />
encara consi<strong>de</strong>rant que tots els règims mo<strong>de</strong>rns es <strong>de</strong>fineixen a si mateixos com<br />
<strong>de</strong>mocràcies. Aquest apel.latiu no garanteix que el país sigui realment una<br />
<strong>de</strong>mocràcia. Tampoc és possible i<strong>de</strong>ntificar la mo<strong>de</strong>rnitat amb el sistema<br />
econòmic <strong>de</strong>l capitalisme, si bé, històricament, la mo<strong>de</strong>rnització <strong>de</strong>l món va<br />
començar inseparablement <strong>de</strong>l capitalisme europeu. La presència d’economies<br />
intervingu<strong>de</strong>s per l’Estat, l’aparició <strong>de</strong> nuclis d’economia altruista o sense afany<br />
<strong>de</strong> lucre, el cooperativisme i diverses formes <strong>de</strong> socialisme es barregen avui amb<br />
el capitalisme <strong>de</strong> maneres diverses, encara que la seva importància és crucial per<br />
explicar l’ordre econòmic <strong>de</strong> l’era mo<strong>de</strong>rna. Hi ha diversos tipus <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnitat. I<br />
societats en les quals uns trets <strong>de</strong> la mo<strong>de</strong>rnitat són més predominants que uns<br />
Departament <strong>de</strong> Benestar i Família - Consell Comarcal <strong>de</strong>l Solsonès - Creu Roja Solsona