20.04.2013 Views

LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Pla Comarcal d’Integració <strong>de</strong>ls Immigrants <strong>de</strong>l Solsonès<br />

Mundialització. Context d’origen i d’arribada<br />

2. MUNDIALITZACIÓ I <strong>IMMIGRACIÓ</strong>.<br />

CONTEXT D’ORIGEN I CONTEXT D’ARRIBADA<br />

Tal i com es reflecteix al capítol 1, en el moment <strong>de</strong> tancar la recollida<br />

d’informació <strong>de</strong>ls padrons municipals que ha servit per a l’estudi socio<strong>de</strong>mogràfic<br />

<strong>de</strong> la població estrangera <strong>de</strong>l Solsonès, el nombre d’estats <strong>de</strong> naixement <strong>de</strong>ls<br />

immigrants sumava 38. Per altra banda, si tenim en compte que dintre <strong>de</strong> cada<br />

estat, per la seva extensió, complexitat cultural, lingüística, religiosa o <strong>de</strong> molts<br />

altres aspectes pot haver-hi grans diferències en el context social en què està<br />

inscrita la vida quotidiana <strong>de</strong>l subjecte que pren la <strong>de</strong>sició <strong>de</strong> marxar a un altre<br />

país, po<strong>de</strong>m entendre que serà necessari un exercici <strong>de</strong> generalització per po<strong>de</strong>r<br />

donar unes pinzella<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la situació <strong>de</strong>l context d’origen <strong>de</strong> la persona immigrada.<br />

Atès que el gruix més important d’immigrants <strong>de</strong>l Solsonès prové <strong>de</strong>l Magreb,<br />

Amèrica Llatina i l’espai postsoviètic, en el cas <strong>de</strong>ls immigrants econòmics,<br />

comentarem els continents en què s’inscriuen aquests tres conjunts geoeconòmics,<br />

i dins d’aquests els països que aporten més ciutadans a la població <strong>de</strong> la nostra<br />

comarca.<br />

També farem un incís en referència a les condicions <strong>de</strong> la nova societat<br />

mundialitzada.<br />

2.1. De la Mo<strong>de</strong>rnització a la Mundialització<br />

Segons Salvador Giner (Catedràtic <strong>de</strong> sociologia <strong>de</strong> la <strong>Universitat</strong> <strong>de</strong> Barcelona)<br />

la mundialització és la integració paulatina <strong>de</strong> gairebé totes les societats <strong>de</strong> la<br />

terra en un únic àmbit <strong>de</strong> relacions mútues, sense que això impi<strong>de</strong>ixi que es<br />

generin <strong>de</strong>sigualtats, <strong>de</strong>pendències, dominis i explotacions entre elles o dins<br />

d’elles mateixes. És un procés <strong>de</strong> llarga història, que té el seu origen remot en<br />

l’expansió ultramarina europea, a partir <strong>de</strong>l Renaixement. Encara no ha acabat,<br />

encara que es va intensificar amb la revolució industrial i va patir una<br />

espectacular acceleració en la segona meitat <strong>de</strong>l segle XX i començaments <strong>de</strong>l<br />

XXI.<br />

La mo<strong>de</strong>rnitat no es pot i<strong>de</strong>ntificar amb un règim polític i econòmic <strong>de</strong>terminat,<br />

encara consi<strong>de</strong>rant que tots els règims mo<strong>de</strong>rns es <strong>de</strong>fineixen a si mateixos com<br />

<strong>de</strong>mocràcies. Aquest apel.latiu no garanteix que el país sigui realment una<br />

<strong>de</strong>mocràcia. Tampoc és possible i<strong>de</strong>ntificar la mo<strong>de</strong>rnitat amb el sistema<br />

econòmic <strong>de</strong>l capitalisme, si bé, històricament, la mo<strong>de</strong>rnització <strong>de</strong>l món va<br />

començar inseparablement <strong>de</strong>l capitalisme europeu. La presència d’economies<br />

intervingu<strong>de</strong>s per l’Estat, l’aparició <strong>de</strong> nuclis d’economia altruista o sense afany<br />

<strong>de</strong> lucre, el cooperativisme i diverses formes <strong>de</strong> socialisme es barregen avui amb<br />

el capitalisme <strong>de</strong> maneres diverses, encara que la seva importància és crucial per<br />

explicar l’ordre econòmic <strong>de</strong> l’era mo<strong>de</strong>rna. Hi ha diversos tipus <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnitat. I<br />

societats en les quals uns trets <strong>de</strong> la mo<strong>de</strong>rnitat són més predominants que uns<br />

Departament <strong>de</strong> Benestar i Família - Consell Comarcal <strong>de</strong>l Solsonès - Creu Roja Solsona

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!