LA IMMIGRACIÓ DEL SOLSONÈS - Universitat Oberta de Catalunya

Drets i llibertats dels estrangers a Espanya
Tractats internacionals
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Solsonès
Marc jurídic d’estrangeria
La remissió al contingut dels tractats per concretar les condicions d’exercici de drets i
llibertats, és coherent amb l’art. 10.2 de la Constitució espanyola, que estableix que
“les normes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques que la Constitució
reconeix, s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets
Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per
Espanya”.
A la pràctica, aquesta norma ens remet als tractats següents:
• Declaració Universal de Drets Humans, 10 de desembre de 1948.
• Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, Nova York, 10 de
desembre de 1966 (BOE 30.04.1977).
• Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals,
Roma, 4 de novembre de 1950 (BOE 10.10.1979).
• Carta Social Europea, Torí, 18 d’octubre de 1961 (BOE 26.06.1980).
• Pacte internacional de drets civils i polítics, Nova York, 19 de desembre de 1966
(BOE 30.04.1977),
Llei
Bàsicament, la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener (títol I: “Drets i llibertats dels
estrangers”, art. 3 a 24) amb les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 8/2000,
de 22.12, i el Reglament d’execució de l’anterior Llei d’estrangeria, aprovat pel Reial
decret 155/1996, de 02 de febrer. A diferència de la legislació anterior, que només
dedicava 7 articles a concretar drets i llibertats, la nova llei hi destina pràcticament una
tercera part de l’articulat, incloent-hi normes sobre la integració familiar, garanties
jurídiques i mesures antidiscriminatòries.
Analisi concreta dels drets reconeguts
En funció del contingut, podem establir la classificació següent:
- Drets individuals: incideixen directament sobre la persona. La Llei es limita a regular
el dret a la documentació (atribuït a tots els estrangers); dret a la lliure circulació
(atribuït sols als estrangers que estiguin a Espanya en situació legal); i el dret a la
família.
- Drets polítics: incideixen en la persona com a integrant d’un col·lectiu. Es regula el
dret de reunió; el dret d’associació, i el dret de participació política (“dret a la
participació pública”).
- Drets d’àmbit educatiu: fan referència a la llibertat de pensament. En concret el dret
a l’educació (en sentit estricte i com a dret a l’exercici de l’activitat docent).
- Drets socioeconòmics: grup més divers que afecta l’esfera laboral, econòmica i social
de la persona. Comprèn el dret al treball; llibertat de sindicació; dret de vaga; dret
d’accés a la Seguretat Social i a determinades prestacions d’ajuda a l’habitatge.
Departament de Benestar i Família - Consell Comarcal del Solsonès - Creu Roja Solsona