Esc r i p t o r s dE l cA m p dE tA r r A g o n A na?». Aquesta antologia es<strong>de</strong>vé un retaule d’estils, <strong>de</strong> ll<strong>en</strong>gües, <strong>de</strong> formes estròfiques, <strong>de</strong> rima i mètrica. I també <strong>de</strong> poetes; <strong>de</strong>s d<strong>el</strong>s clàssics com Camoes, Lope <strong>de</strong> Vega, Victor Hugo, Verdaguer, Guimerà, Alcover i Carner, fins als contemporanis com Jaume Vidal, Xavier Amorós, V. Andrés Est<strong>el</strong>lés passant p<strong>el</strong>s tarragonins <strong>de</strong> nissaga o d’adopció: Rovira i Virgili, Antònio i Guàrdias, Ramon Comas, Miqu<strong>el</strong> M<strong>el</strong><strong>en</strong>dres, Olga Xirinacs, Magí Sunyer. T<strong>en</strong>im tons diversos; <strong>el</strong>s que marqu<strong>en</strong> l’<strong>en</strong>dormiscam<strong>en</strong>t, la in<strong>de</strong>cisió i <strong>el</strong> materialisme <strong>de</strong> la ciutat: «<strong>Tarragona</strong>, la v<strong>el</strong>la ciutat mig adormida» d’Alexandre Plana. «¡Oh tu, ciutat d<strong>el</strong> quasi, mai d<strong>el</strong> ja!»; ¡Oh ciutat aleshores d<strong>el</strong> només!», <strong>de</strong> V. Andrés Est<strong>el</strong>lés. «Ciutat meva que sembles b<strong>en</strong> poc amoïnada/ per disfressar <strong>el</strong>s teus canvis,/ <strong>de</strong> romana a f<strong>en</strong>ícia/ i <strong>en</strong> nou rics <strong>el</strong>s patricis/ <strong>de</strong> l’eximperial», <strong>de</strong> Ramon Comas. «...¿Quants d’anys <strong>en</strong>rere/ fa que trepitges pols d<strong>el</strong> <strong>de</strong>sert,/ i que la vida se’t fa sobrera/ i per dreceres <strong>de</strong> mort es perd?», <strong>de</strong> Jaume Vidal. Els versos col·lectius o <strong>de</strong> cançó inci<strong>de</strong>ix<strong>en</strong> directam<strong>en</strong>t <strong>en</strong> aspectes actuals <strong>de</strong> la ciutat: «El gas cremat/ proclama altiu,/ amb gest esquiu/ —ciutat romana—/ que ets sobirana/ d<strong>el</strong> medi brut,», fragm<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> Sermó <strong>de</strong> Carnestoltes IV, <strong>de</strong> L’ag<strong>en</strong>t d<strong>el</strong> llamp. O la cançó <strong>de</strong> Els Pets «<strong>Tarragona</strong> m’esborrona, Constantí em fa patir!» closa amb aqu<strong>el</strong>l vers que es dreça amb una imatge pot<strong>en</strong>tíssima: «m<strong>en</strong>tre la rutina l<strong>en</strong>tam<strong>en</strong>t p<strong>en</strong>tina aquest poble abandonat.» Entre altres veus i s<strong>en</strong>sibilitats, remarco la d’Olga Xirinacs que crea un procés <strong>de</strong> personificació <strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong> amb la qual estableix un contacte íntim quan diu: «Et ressegueixo i pr<strong>en</strong>c la fruita verda/ que ofereixes a l’aire». «Els amants busqu<strong>en</strong> ombres mora<strong>de</strong>s,/ l’ombra <strong>de</strong> la muralla, anyil i fresca,/ mur resist<strong>en</strong>t i còmplice,». «Com<strong>en</strong>çava a <strong>en</strong>yorar-te abans d<strong>el</strong> viatge,/ girava <strong>el</strong> cap quan et <strong>de</strong>ixava <strong>en</strong>rere, p<strong>en</strong>sant que la distància feia l’oblit possible.» Joan Cavallé amplia amb aquesta antologia la gran aportació que va fer amb la publicació <strong>de</strong> <strong>Tarragona</strong> escrita. La ciutat vista p<strong>el</strong>s escriptors i, p<strong>el</strong> que ha explicat, <strong>en</strong>cara li resta força material literari r<strong>el</strong>acionat amb la capital d<strong>el</strong> Tarragonès. Estudiós <strong>de</strong> la 18
19 Enc r E u A m E n t s. rE c u l l dE crítiquEs 2008-09 literatura i creador literari alhora, és un home d’ext<strong>en</strong>sos coneixem<strong>en</strong>ts universals. Una persona així és bàsica per mant<strong>en</strong>ir <strong>el</strong> pols cultural <strong>de</strong> la ciutat. Esperem que <strong>Tarragona</strong> no <strong>de</strong>saprofiti <strong>el</strong> bagatge i<strong>de</strong>ològic, <strong>de</strong> coneixem<strong>en</strong>ts i tècnic que ressegueix<strong>en</strong> <strong>el</strong>s replecs vitals <strong>de</strong> Joan Cavallé. Publicat al diari El Punt <strong>el</strong> 28 <strong>de</strong> g<strong>en</strong>er <strong>de</strong> 2008
Change language