Esc r i p t o r s dE l cA m p dE tA r r A g o n A No és g<strong>en</strong>s fàcil <strong>de</strong>scriure una flama perquè cada rebufada que fa <strong>el</strong> foc <strong>en</strong>s duu a camins diversos. És per això que la nov<strong>el</strong>la <strong>de</strong> Jordi Cervera és tan ampla. Bon profit! Publicat al diari El Punt <strong>el</strong> 17 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 2008 42
Aproximació a la mitologia xinesa Jo A n cAvAllé De Carles Prado vam com<strong>en</strong>tar, fa un temps, la traducció que havia fet d’una s<strong>el</strong>ecció <strong>de</strong> contes d<strong>el</strong> gran narrador xinès Lu Xun. Ara parlem d’una altra s<strong>el</strong>ecció <strong>de</strong> contes <strong>de</strong> què es responsabilitza i que s’inclou a la col·lecció Camaleó, que edit<strong>en</strong> Arola editors i la Facultat <strong>de</strong> traducció i interpretació <strong>de</strong> la UAB. Com que aquests contes són tradicionals, a la dificultat inher<strong>en</strong>t a tota s<strong>el</strong>ecció s’hi afegeix la que es <strong>de</strong>riva <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong> difer<strong>en</strong>ts versions <strong>de</strong> cada text, dificultat que Carles Prado ha resolt <strong>de</strong> manera clara i s<strong>en</strong>zilla. El primer conte explica la creació d<strong>el</strong> món. Ens apropa, doncs, a un temps <strong>en</strong> què «no existi<strong>en</strong> ni C<strong>el</strong> ni Terra, tot era una imm<strong>en</strong>sa bola negra com una gola <strong>de</strong> llop, que t<strong>en</strong>ia la forma d’un ou <strong>de</strong> gallina. Ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’antiguitat se l’ha anom<strong>en</strong>at caos». Pan Gu era un ésser gegantí que habitava em aquest indret; <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> molt <strong>de</strong> dormir, va <strong>de</strong>spertar-se i, <strong>en</strong> aquest punt, <strong>en</strong>utjat per la foscor, va tallar-la amb una <strong>de</strong>stral. D’aquest tall va néixer tot <strong>el</strong> que existeix. Aquest r<strong>el</strong>at <strong>de</strong> la creació té molts punts concomitants amb altres r<strong>el</strong>ats: la foscor inicial, <strong>el</strong> caos, la forma d’ou, l’existència d’un ésser previ creador... Dues diferències, però, són remarcables. Una, la cronologia: no van ser sis dies, com <strong>el</strong> mite ju<strong>de</strong>ocristià, sinó milers d’anys, <strong>el</strong> procés creatiu. I Pan Gu no va sobreviure a la creació; ans al contrari, quan <strong>el</strong> món ja estava creat i no hi havia cap perill, <strong>el</strong> creador va morir. La gran feina d<strong>el</strong> creador havia estat, <strong>de</strong> tota l’amalgama <strong>de</strong> coses, separar <strong>el</strong> C<strong>el</strong> <strong>de</strong> la Terra. Després, les parts d<strong>el</strong> seu cos es van metamorfosar <strong>en</strong> <strong>el</strong>em<strong>en</strong>ts que van poblar C<strong>el</strong> i Terra, <strong>en</strong> un exercici bastant panteista. Pan Gu, però, havia mort s<strong>en</strong>se haver creat la Humani- 43
Change language