Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
El criteri del catàleg és identificar elements patrimonials, que no sempre es poden conceptuar pròpiament com a monuments, si no
com a peces significatives de l’artesanat local, ja sigui en la construcció o en l’elaboració d’estris. També convé reflexar, d’acord amb
l’esperit de la norma, els elements paisatgístics que, per l’actuació antròpica o pel seu propi significat a dins de la memòria col·lectiva, o
per la relació amb el poblament, siguin mereixedors de protecció. Entre aquests elements es poden identificar les torres, canteres,
elements construïts singulars o paisatges classificats amb un grau especial de protecció.
L’abast del catàleg que es redacta correspon als elements arquitectònics i els bens etnològics, ja que la catalogació dels monuments
arqueològics ja s’ha realitzat. A dins dels elements arquitectònics es podran incloure els jardins o llocs històrics, així com els conjunts. La
delimitació dels conjunts haurà de contemplar no solament l’àrea que correspon al casc antic del municipi, o el conjunt arquitectònic de
que es tracti, si no també la possible presència de restes arqueològics a dins de la mateixa àrea que puguin requerir una modificació de la
delimitació.
La distinció entre arquitectura i etnologia es fa difícil, ja que alguns elements arquitectònics menors formen part del catàleg etnològic.
En general, s’han conceptuat com a bens etnològics aquells elements arquitectònics no destinats a habitatge, a on es presenten solucions
constructives característiques de l’arquitectura popular menorquina però no permeten parlar de exemples d’un estil arquitectònic concret.
Aquestes arquitectures menors corresponen a uns pocs tipus definits per la pròpia tècnica constructiva i materials a l’abast, aspectes que
tenen a veure amb la caracterització etnològica de cada zona de l’illa.
3.2. ELS BENS PROTEGIBLES I EL SEU ENTORN.
La protecció dels cascs urbans no es pot limitar a la consideració dels elements més característics de l’arquitectura local, identificats a
les corresponents fitxes del catàleg, com a valors exclusius a protegir. La preservació del conjunt urbà històric, requereix la protecció
paral·lela de l’entorn i el manteniment de les invariants positives del conjunt històric, així com la preservació davant les invariants
negatives d’evolució del casc. Mai serà suficient una protecció individualitzada dels elements catalogats, si no es complementa amb la
potenciació dels valors del conjunt. L’evolució dels materials de construcció, de les infrastructures i sistemes de transport, així com del
sistema de vida i de comunicació, han generat una evolució més o menys accelerada dels conjunts històrics, la qual no hauria de poder
malmetre els valors patrimonials encara conservats, si s’apliquen les mesures de regulació adequades. No es pot actuar igualment a les
zones noves que al casc històric o conjunt a protegir, que depèn del manteniment dels aspectes més definidors de la seva atmosfera, per a
conservar el seu atractiu com a patrimoni històric i com a centre de vida.
3.3. ELEMENTS INVARIANT DEL TEIXIT URBÀ TRADICIONAL.
El manteniment de l’atmosfera i l’atractiu dels conjunts a protegir està condicionat per uns elements invariants que evolucionen de
diferent manera, alguns d’ells suportant l’atractiu urbà, i uns altres distorsionant.lo.
La relació d’invariants positius que es planteja provisionalment, pot ésser la següent:
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 11
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553