Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

More documents

Recommendations

Info

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011 Aquesta prova documental aportada pels afectats es refereix a una denúncia per una usurpació de terres a les Garrigues i Comunes de Binifadet, realitzada pels senyors del domini útil de les possessions anomenades de Binifadet i del Rafal de Son Sellent contra Joan Olives de Biniparrell, que considera tenir sobre elles dret d’ús i pastura. La sentència que dicta el tribunal és molt clara en tot el procés, sobretot en presentar els demandats (els senyors de les possessions anomenades Binifadet i del Rafal de Son Sellent) fadigues al seu favor per l’annexió de terres d’aquesta garriga a les seves possessions; així doncs el tribunal declara que en Joan Olives de Biniparrell no té dret d’ús sobre aquestes terres, perquè no són de reialenc, per la qual cosa són de les possessions de Binifadet i del Rafal de Son Sellent, perquè si fossin de reialenc serien comunes a tots els habitants de l’illa, i, pel que es desprèn de la documentació que s’aporta, són propietaris de les terres els senyors de Binifadet i la porció que pertany al Rafal de Son Sellent. Aquesta sentència és protocol·litzada amb data de 30 d’octubre del 1696 (Arxiu Històric de Maó. Reial Patrimoni Sant Lluís i al protocol notarial de Flaquer). Encara que en un principi es pot considerar que els drets que posseeixen sobre aquestes terres els senyors dels llocs de Binifadet i del Rafal de Son Sellent són certs, no ho van creure així els governants francesos de l’illa que ordenaren al Procurador del Reial Patrimoni una investigació sobre la situació, aportant ells mateixos proves. El plànol manat fer esdevindrà un element cabdal pel posterior desenvolupament del procés, perquè en aquest es veu clarament la inexistència de separacions entre les propietats. L’al·legat final emès pel Procurador és contundent i contrari als drets expressats pels propietaris, afirmant en la seva sentència el següent: “los terrenos de que se tracte no [ pertanyen] a llurs Possecions, se deuen reputar Reals, o Publicas, signantes estant de temps inmemorial sens propi Dueño qui las possehis, al contrari pero abandonadas, al us Publich, com se veu clarament en la ispeccio ocular. Actualment en los plans escrits, y haventhi molts de camins dins dit terrenos, per ahont se transita y pasa de un costat al altre sens impediment ni contradiccio alguna, tot esto ab la inmemorial Possecio en que esta el Rey, i el Publich es una unica prove de No ser estat may de Particulars alguns, a mes que la presuncio de Dret, esta sempre a favor del Señor Directe del qual dimanan las infeudacions y gracias, y no provanse estas, no se presumexen ja may, quare repulsis ab ad nis disctis deductis et allegatis...” (Arxiu Històric de Maó. Reial Patrimoni Sant Lluís foli 22 al 24). Aquesta sentència, després de desestimar-se diversos recursos presentats pels propietaris, fou feta pública el dia 3 d’octubre del 1761, i, malgrat que la podem analitzar des de diferents punts de vista, les conclusions a què podem arribar sempre seran les mateixes, perquè reflectien el resultat que esperaven les autoritats polítiques de l’illa en el seu desig de tirar per endavant aquest procés fundacional; no deixa d’esser curiós la negativa de reputar com a certes, al llarg de tot el procés, un conjunt de proves aportades pels afectats que en el sumari anterior s’havien près en consideració, com és el cas de la presentació de les fadigues de les agregacions i l’acta del procés del 1585. Es demostra que el resultat era del tot predicible, ja que en els dos escrits que remet Causan al Controlador General de Finances al llarg del 1760 (CARAN: doc. K-145 núm. 174) es dóna compte dels progressos de l’obra, a l’igual que se sol·liciten partides de diners per poder continuar els treballs. Aquestes cartes són molt interessants, la primera du data del 12 de desembre de l’any 1760 i especifica la situació dels treballs realitzats. Es diu que amb data de 5 de juliol es van rebre els plànols de l’església i que a hores d’ara es treballa amb les pilastres interiors; sabem també que els plànols de l’església han estat elaborats per M. d’Allemand en el seu domicili de Carpentras, que el seu fill dirigeix les obres i que els obrers pertanyen al regiment de la guarnició. Efectivament, aquests dibuixos, obra de l’arquitecte i enginyer francès Antoine d’Allemand (1679-1760) natural de Carpentras (França), els va remetre per aquestes dates per poder esser desenvolupats pel seu fill Hilarion Louis Jean de la Croix d’Allemand, capità del regiment d’infanteria de Llenguadoc. Fins aquesta data, 12 de desembre de l’any 1760, es duien gastades amb l’obra de construcció 4.500 francs, els primers autoritzats amb la carta del passat mes de juny i els 2.500 francs restants foren aportats pel Bisbe de Mallorca. Causan informa que ha estat necessari explanar el terreny i fer una excavació per als fonaments de l’església d’una fondària d’una toesa 1 , el perímetre total de l’edifici està alçat en més d’una toesa i 1 Una toesa equival a un metre i 946 mil.límetres. Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 24 CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011 tres polsades 2 ; a més d’esperar l’autorització pertinent per poder dedicar a l’obra fins a 8.000 francs procedents de l’Estanc de l’Aiguardent, tot pensant obtenir una quantitat semblant del Bisbe de Mallorca. Així es col·locaran en el frontis de l’edifici les Armes del Rei i sobre l’accés al peristil les del Bisbe, aquests dos elements han estat elaborats per un escultor del Regiment de Granaders Reials del Chatillon, i hi serà col·locada la següent inscripció: “Divo Ludovico Aedem Dedicavere Galli Ann. MDCCLX” (CARAN: doc. K-145 núm. 172). L’escrit al qual hem fet referència, du la data del 13 de juliol de l’any 1761 i es dóna compte de què s’han remès a París còpies dels plànols de l’església, però també es comenta que fins aquesta data no s’havia rebut l’autorització corresponent per poder disposar del producte de l’Estanc de l’Aiguardent. Afirma, Causan, que els diners s’han esgotat i per no retardar l’obra M. de Lannion i el Ma. de Chatillon han convingut aportar cadascun d’ells 50 lluïssos d’or i l’Intendent Causan 25 lluïssos d’or, que seran reemborsats per ells mateixos una vegada que l’autorització per poder disposar de l’estanc sigui ferma. El 13 de juliol s’havien acabat els arcs de la façana i els interiors així com el frontó i els capitells de les pilastres interiors, encara que les feines havien estat interrompudes durant els mesos de juliol i agost per la calor es tornarien a iniciar el mes de setembre. A més es dóna compte que els oficials d’hisenda han resolt el procés de propietat de la Garriga de Binifadet i s’han començat a rebre nombroses peticions de particulars sol·licitant la infeudació de les diferents parts d’aquest terreny per poder construir cases. Així doncs, es remet a París un plànol cadastral on queden especificats els carrers i les illetes de terreny aptes per construir cases (CARAN: doc. K-145 núm. 174). L’autorització per disposar dels fons de l’estanc és confirmada amb data de 4 de juliol de l’any 1761, escrit que és rebut a l’illa amb posterioritat a la carta anterior a la qual hem fet referència (CARAN: doc. K-145 núm. 180). Amb una altra data, 9 de febrer de l’any 1762, s’insisteix en el procés d’infeudació. Davant la demanda de detalls per part de les autoritats de París, Causan indica que la superfície de la Garriga és de 21.915 toeses quadrades, aproximadament, d’on es descomptarà la part annexe a l’església, que no serà urbanitzada. Per tant, les superfícies que no seran urbanitzades són: l’església, que ocupa una superfície de 900 toeses, els voltants de l’església i la plaça, que ocupen unes 1.468 toeses, per tant, queda a disposició dels particulars, apte per a la urbanització, un total de 19.541 toeses quadrades. Aquestes cases que es construiran tindran una superfície d’entre tres i sis toeses, i per aquesta raó s’ha disposat que cada illeta tingui una superfície de 30 toeses de llarg, suficient per construir-hi (CARAN: doc. K-145 núm. 181). Amb aquesta darrera referència finalitza la documentació que roman als arxius de París sobre la construcció i inici del procés d’urbanització de la Garriga de Binifadet. A partir del 4 de juny de l’any 1763, i en virtut del Tractat de París, les tropes franceses es veuen obligades a abandonar l’illa. Diferents autors –Hernández Sanz (1908) i Gutiérrez Pons (1962), entre d’altres–, han afirmat que encara restava per construir el presbiteri, la sagristia i la torre del campanar i per aquest fi, diuen, van deixar els francesos materials i diferents instruments per realitzar aquestes feines. Micaela Mata en el seu treball “Menorca, medio siglo de dominaciones extranjeras” (1991) afirma: “comoquiera que la iglesia no quedara terminada al marchar los franceses, 2.931 libras 3 sueldos y 4 dineros fueron depositados en manos del ingeniero inglés Mackellar, con el compromiso de concluir la fabrica y emplear en ello a los necesitados de la región”. Desconeixem, en aquest moment, si els desitjos es van veure complerts i si les obres van continuar amb un ritme semblant, perquè la referència d’arxiu referent a la fàbrica és de l’any 1782 (24-07) i correspon a una Visita Pastoral efectuada pel Bisbe de Mallorca, Pedro Rubio Benedicto Herrero, assenyalant, en l’apartat d’ordenacions, el següent “... en atención a lo distante de la población del oratorio publico de Sn Luis y lo dificil que es dar el pasto espiritual a sus moradores y vezinos, el Rdo. Rector ponga en el un Vicario que animara a aquellos fieles a concluir su fabrica, y a hacer los ornamentos correspondientes para que se ponga Reserva, y se les pueda administrar los Stos. Sacramentos con la devida puntualidad contribuyendo los mismos por su parte con lo que se juzque correspondiente segun han ofrecido en la presente y ofrecieron en suplica 2 Una polsada equival a 23 mil.límetres. Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 25 CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553
Page 1 and 2: CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒN
Page 9 and 10: - Monument - Conjunt Històric - Ja
Page 17 and 18: Comprenen: CATÀLEG DE PROTECCIÓ A
Page 23: CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒN
Page 33 and 34: 10-05-1763 CATÀLEG DE PROTECCIÓ A
Page 49 and 50: 5.2.2.3. BINIALI. CATÀLEG DE PROTE
Page 65: Articles i assajos: CATÀLEG DE PRO

Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?