Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Açò no vol dir que les successives dominacions estrangeres de l’illa introduïssin canvis estructurals en el sistema econòmic de les
explotacions agràries, sinó que la presència d’una nombrosa guarnició representa un fort increment en la demanda de queviures i de productes
bàsics que, en part, havia de satisfer l’economia menorquina. Açò va obligar les explotacions a haver de realitzar un procés d’especialització en els
cultius: la vinya –que experimentà un creixement espectacular per proveir les assedegades tropes i tripulacions– i els productes d’horta –les verdures
i fruites fresques.
Per aquesta raó les possessions més properes a Maó, aprofitant les escasses vies de comunicació del llevant de Menorca amb la ciutat,
tendeixen cap a una especialització de les sembradures, com a conseqüència de la demanda real existent, i són d’una importància clau aquestes
petites explotacions agrícoles que hem analitzat. Quan en el llibre de Manifest ens parlen, els declarants, d’horts i vinyes, i, sobretot, quan veiem la
quantitat de ceps existents, podem entendre el que significà aquesta demanda de queviures per una població arrelada a unes fonts tradicionals
agrícoles de producció, a més de poder constatar que l’evolució d’aquestes petites explotacions agràries cap a unes noves formes de sembradura
havia estat un fet molt recent. Ho demostra el fet que, en els documents consultats, ens parlin de la vinya amb el qualificatiu de malloles –açò vol dir
que eren vinyes joves, d’un a dos anys, sense empeltar ni podar. Malgrat açò i les possibilitats de desenvolupament econòmic, com a mínim teòric de
les explotacions analitzades, era perfectament lògic l’intent de constituir un centre aglutinador –un poble– de totes aquestes explotacions per garantir,
com a mínim, que la demanda dels productes de vinya i horta estigués assegurada.
5.2.2. L’EVOLUCIÓ DE LES POSSESSIONS DEL TERME DE SANT LLUÍS.
A l’apartat anterior hem vist com és transformaven les possessions del voltant del poble, en petites parcel·les marginals dels grans llocs
donant pas a les casolanies; l’evolució de la resta de les possessions del terme no genera grans transformacions dels llocs originals, a excepció de
Biniarroca i Biniparrell, seguidament veurem alguns dels processos seguits a alguns llocs:
5.2.2.1. ALCALFAR.
NOTES DELS LLIBRES DE FADIGUES I NOVELLS ESTABLIMENTS.
15-07-1528: Cristòfol Sintes, possessió anomenada Alcalfar. Afrontes: possessió de Binialcóller d’en Bartomeu Vidal, possessió de Rafalet d’en Joan
Pons i dos camins reials un que va a Binialcóller i l’altre a Alcalfar. Establiment a favor d’en Sebastià Olives.
15-07-1528: Sebastià Olives, possessió anomenada Alcalfar. Afrontes: possessió de Binialcóller d’en Bartomeu Vidal, possessió de Rafalet d’en Joan
Pons i dos camins reials, un que va a Binialcóller i l’altre a Alcalfar. Ven a Nadal Sintes.
* 604: Alcalfar de l’heretat d’en Marc Sintes, per herència del seu pare Nadal Sintes 1580. Afrontes: Binialcóller d’en Francesc Vidal, vorera de la
mar, Rafalet d’en Guillem Olives i Rafalet d’en Joan Vidal.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 43
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553