Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
possessions de Binifadet d’en Pere Orfila –a partir de la primera data, 1575, aquest és anomenat com Pere Ramon Orfila fet que fa pensar que es
tracta d’un fill– i la de n’Antoni Todorí.
De totes maneres, la fita on apareixen relacionades totes les possessions de Binifadet i la del Rafal de Son Sellent és a la causa que segueix
el Tribunal de Reial Patrimoni l’any 1585 contra en Joan Olives de Biniparrell, per raó d’una denúncia per una suposada usurpació de terres
d’aquestes possessions. El desenvolupament d’aquest judici el veurem en detall més endavant, dins el capítol de la construcció de l’església, perquè
ara l’aspecte que ens interessa és l’anàlisi i desenvolupament de les possessions; no obstant, per aquesta acta judicial sabem que en el lloc del Rafal
de Son Sellent era senyor del seu domini útil en Joan Baptista Gomila i els quatre llocs de Binifadet que hi figuren eren d’en Francesc Orfila, de
n’Antoni Todorí i d’en Pere Cardona.
L’acte d’establiment del 1597 (F-65) marca en certa manera l’evolució de les possessions de Binifadet; en aquest contracte de transmissió en
Joan Baptista Gomila cedeix l’establiment de la possessió del Rafal de Son Sellent a en Gabriel Orfila, senyor del domini útil d’una de les
possessions dites de Binifadet; així en la Capbrevació General de l’any 1600 (realment és dels anys 1598-1603) hi figura com a senyor del domini útil
de la possessió del Rafal de Son Sellent i de Binifadet en Pere R. Orfila; a partir d’aquesta data la denominació de Rafal de Son Sellent desapareix
en tota la documentació consultada. En aquesta Capbrevació, veiem que les altres possessions de Binifadet pertanyen a Francesc Orfila, Antoni
Todorí i Pere Cardona.
Poc temps després, al 1623 (F-60), apareix la transmissió de la propietat d’en Pere Cardona que passa a en Bartomeu Segui i, per les
afrontes de la mateixa, hi figura la de Binifadet d’en Gabriel Orfila.
Una altra data important és la del 1694 (F-39) quan en Francesc Orfila ven la meitat de la seva possessió a en Francesc Caules. Per les
afrontes del nou lloc que per aquesta acta es forma sabem que la resta de possessions de Binifadet eren la de l’heretat d’en Llorenç Orfila, la d’en
Miquel Todorí i la d’en Domingo Segui; un any després, el 1695, en Francesc Orfila és mort i la seva heretat passa al seu fill Pere Orfila Olives.
A partir d’aquestes dades, 1694 i 1695, comencen a aparèixer a les afrontes de les possessions diferents segregacions que ocupen terres
que amb anterioritat estaven integrades a les possessions de Binifadet. Pel nom d’aquests nous propietaris, podem afirmar que la majoria estaven
emparentats amb els propietaris dels llocs matrius; el perquè d’aquesta circumstancia el podem trobar pel sistema de transmissió hereditària que se
solia adoptar per part dels cultivadors directes: quan es reservava el lloc amb les seves cases pel fill major i als altres, els corresponia una part
alíquota, més tost petita, dels béns familiars; aquesta era anomenada legítima. Amb freqüència, aquesta herència consistia en una parcel·la de terra
de sembradura o una vinya on s’edificava una casa, a més de mantenir certs serveis comuns amb la casa pairal, com l’ús d’aigua, el molí per moldre
gra, o el forn. D’aquesta manera es van desenvolupar petites agrupacions d’estatges amb terres dedicades a cultius d’horta i de vinya que es
denominaran casolanies.
És molt interessant poder constatar el procés de formació d’aquestes agrupacions. El quadre que s’ofereix seguidament s’ha extret a partir
del Llibre de Manifest de l’any 1758 –realment comença al 1757– (Arxiu Històric de Maó, ref. U-227) i podem observar com era la repartició de la
terra a la part de la Garriga de Binifadet, més propera a les possessions esmentades, en un moment anterior al procés urbanístic iniciat per
l’administració dels governants francesos.
Aquest, com molts d’altres Llibres de Manifest, són un conjunt de documents individualitzats per propietari, en què hom manifesta l’existència
d’alguna cosa: casa, lloc, vinya, campet, censos a pagar tant en diners com en blat, etc., amb la seva equivalència impositiva. Tots aquests elements,
estant consignats en el document individual com a càrrecs i tenen la seva subtracció, assenyalada com a descàrrecs, normalment censos a
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 37
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553