Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
més es pot afegir una altra característica d’ordre semiològic, argument posat damunt la taula per nombrosos liturgistes de l’època: “... porque si
Jesucristo es proclamado Pontífice Santo, puro, inocente y segregado de los pecadores, su habitación ha de estar, asimismo, aislada y separada de
toda otra casa, morada o edificio que no le este consagrada 3 ”.
Per com elabora el plànol podem apreciar clarament que beu d’allò expressat per Cordemoy a la seva obra citada, basant-se l’arquitectura en
el principi de l’harmonia, tant entre les diferents parts del temple com la relació d’aquest amb l’entorn. Assumeix la norma de la claredat en front a la
confusió i l’hermetisme, perquè no només admet sinó que propugna l’ús d’una ornamentació moderada.
5.1.1.3. DESCRIPCIÓ DEL EDIFICI
Comptant, com s’ha mencionat amb anterioritat, amb abundant material gràfic de l’època de la construcció, la descripció s’anirà fent a partir
d’aquests plànols originals comparant les parts existents avui amb l’original.
5.1.1.3.1. FAÇANA
Segueix un model característic de l’època, organitzat mitjançant tres cossos verticals. El cos inferior constitueix un atri –en el seu origen– alçat
sobre una escalinata i format per tres obertures en arc de mig punt, essent el central d’accés a l’església. Les pilastres d’aquest cos, sis, dos als
laterals, unes altres dues delimiten els espais buits rematades per capitells dòrics, que sustenten un senzill entaulament limitat per motllures on
s’inscriu la següent dedicatòria “Divo Ludovico Sacrum Dedicavere Galli An. MDCCLXI”, que podem suposar com original, malgrat que en la
documentació remesa per Causan en la carta del 12 de desembre de l’any 1760 exposi la següent “Divo Ludovico Aedem Dedicavere Galli An.
MDCCLX” (l’equivalència entre “Sacrum” i “Aedem” seria la mateixa, identificant totes dues un lloc sagrat i només canviaria l’any 1761 en tost de l’any
1760). Sobre aquest entaulament se situa un cos superior definit d’igual forma que l’inferior per pilastres de característiques idèntiques, emmarcant
les dues centrals un finestral com a única obertura de llum a l’exterior; aquestes pilastres sustenten un frontó on s’inscriuen les Armes de França.
Tant en els vèrtexs inferiors dels frontons com en els cantells del cos superior es decoren amb gerros; en l’actualitat només resten els corresponents
al cos superior.
Les façanes laterals s’organitzen d’una forma molt massissa, sense accés secundari a la nau –l’existent a l’actualitat és d’època posterior a la
construcció– amb tres finestrals a l’exterior, tres a cada costat, que proporcionen una llum suficient a l’interior.
5.1.1.3.2. INTERIOR.
3 MOLINA Y SALDÍVAR, Gaspar de (Marqués de Ureña). Reflexiones sobre arquitectura, ornato y música del templo contra los procedimientos arbitrarios sin consulta de la
Escritura Santa, de la disciplina rigurosa y de la crítica facultativa. Imprenta Ibarra, Madrid 1785.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 27
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553