Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
Aquesta prova documental aportada pels afectats es refereix a una denúncia per una usurpació de terres a les Garrigues i Comunes de
Binifadet, realitzada pels senyors del domini útil de les possessions anomenades de Binifadet i del Rafal de Son Sellent contra Joan Olives de
Biniparrell, que considera tenir sobre elles dret d’ús i pastura. La sentència que dicta el tribunal és molt clara en tot el procés, sobretot en presentar
els demandats (els senyors de les possessions anomenades Binifadet i del Rafal de Son Sellent) fadigues al seu favor per l’annexió de terres
d’aquesta garriga a les seves possessions; així doncs el tribunal declara que en Joan Olives de Biniparrell no té dret d’ús sobre aquestes terres,
perquè no són de reialenc, per la qual cosa són de les possessions de Binifadet i del Rafal de Son Sellent, perquè si fossin de reialenc serien
comunes a tots els habitants de l’illa, i, pel que es desprèn de la documentació que s’aporta, són propietaris de les terres els senyors de Binifadet i la
porció que pertany al Rafal de Son Sellent. Aquesta sentència és protocol·litzada amb data de 30 d’octubre del 1696 (Arxiu Històric de Maó. Reial
Patrimoni Sant Lluís i al protocol notarial de Flaquer).
Encara que en un principi es pot considerar que els drets que posseeixen sobre aquestes terres els senyors dels llocs de Binifadet i del Rafal
de Son Sellent són certs, no ho van creure així els governants francesos de l’illa que ordenaren al Procurador del Reial Patrimoni una investigació
sobre la situació, aportant ells mateixos proves. El plànol manat fer esdevindrà un element cabdal pel posterior desenvolupament del procés, perquè
en aquest es veu clarament la inexistència de separacions entre les propietats. L’al·legat final emès pel Procurador és contundent i contrari als drets
expressats pels propietaris, afirmant en la seva sentència el següent: “los terrenos de que se tracte no [ pertanyen] a llurs Possecions, se deuen
reputar Reals, o Publicas, signantes estant de temps inmemorial sens propi Dueño qui las possehis, al contrari pero abandonadas, al us Publich, com
se veu clarament en la ispeccio ocular. Actualment en los plans escrits, y haventhi molts de camins dins dit terrenos, per ahont se transita y pasa de
un costat al altre sens impediment ni contradiccio alguna, tot esto ab la inmemorial Possecio en que esta el Rey, i el Publich es una unica prove de
No ser estat may de Particulars alguns, a mes que la presuncio de Dret, esta sempre a favor del Señor Directe del qual dimanan las infeudacions y
gracias, y no provanse estas, no se presumexen ja may, quare repulsis ab ad nis disctis deductis et allegatis...” (Arxiu Històric de Maó. Reial
Patrimoni Sant Lluís foli 22 al 24). Aquesta sentència, després de desestimar-se diversos recursos presentats pels propietaris, fou feta pública el dia
3 d’octubre del 1761, i, malgrat que la podem analitzar des de diferents punts de vista, les conclusions a què podem arribar sempre seran les
mateixes, perquè reflectien el resultat que esperaven les autoritats polítiques de l’illa en el seu desig de tirar per endavant aquest procés fundacional;
no deixa d’esser curiós la negativa de reputar com a certes, al llarg de tot el procés, un conjunt de proves aportades pels afectats que en el sumari
anterior s’havien près en consideració, com és el cas de la presentació de les fadigues de les agregacions i l’acta del procés del 1585. Es demostra
que el resultat era del tot predicible, ja que en els dos escrits que remet Causan al Controlador General de Finances al llarg del 1760 (CARAN: doc.
K-145 núm. 174) es dóna compte dels progressos de l’obra, a l’igual que se sol·liciten partides de diners per poder continuar els treballs.
Aquestes cartes són molt interessants, la primera du data del 12 de desembre de l’any 1760 i especifica la situació dels treballs realitzats. Es
diu que amb data de 5 de juliol es van rebre els plànols de l’església i que a hores d’ara es treballa amb les pilastres interiors; sabem també que els
plànols de l’església han estat elaborats per M. d’Allemand en el seu domicili de Carpentras, que el seu fill dirigeix les obres i que els obrers
pertanyen al regiment de la guarnició. Efectivament, aquests dibuixos, obra de l’arquitecte i enginyer francès Antoine d’Allemand (1679-1760) natural
de Carpentras (França), els va remetre per aquestes dates per poder esser desenvolupats pel seu fill Hilarion Louis Jean de la Croix d’Allemand,
capità del regiment d’infanteria de Llenguadoc.
Fins aquesta data, 12 de desembre de l’any 1760, es duien gastades amb l’obra de construcció 4.500 francs, els primers autoritzats amb la
carta del passat mes de juny i els 2.500 francs restants foren aportats pel Bisbe de Mallorca. Causan informa que ha estat necessari explanar el
terreny i fer una excavació per als fonaments de l’església d’una fondària d’una toesa 1 , el perímetre total de l’edifici està alçat en més d’una toesa i
1 Una toesa equival a un metre i 946 mil.límetres.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 24
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553