Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
part de l’expedient judicial, a l’Arxiu Històric de Maó. Els dos són molt semblants i l’única diferència existent és que en el conservat a França se situà
l’església en el seu lloc d’ubicació i el de Maó no. Tot dos assenyalen la xarxa de camins existents, a més de localitzar els noms dels propietaris de
les finques dels voltants de la garriga com també les seves cases i construccions existents; dins la garriga només s’identifiquen dues cases, les dels
germans Pere i Joan Sintes assenyalades com a “isle figuerelet dans la commune”, i un pou de torn situat a la part sud de la garriga. Al voltant de la
part est figuren algunes petites explotacions d’horta i vinya com també a la part de l’indret de Binifadet, és a dir al nord-est; a part d’aquests edificis la
resta del territori és deshabitat.
Els següents documents són els plànols d’infeudació o cadastrals. Com en els anteriors també n’hi ha dos, un a França i l’altre a Maó, que es
conserva com a annex al llibre d’establiments de Sant Lluís (aquest llibre serà analitzat posteriorment), Gutiérrez Pons (1962) l’assenyala com una
còpia que pertanyia al vicari Joan Frontí i que fou agregat al llibre amb posterioritat (el llibre és del 1762). Aquests dos documents gràfics ofereixen
nombroses diferències i consideram el conservat a França com a molt més precís que el que es conserva a Maó, que sembla molt més un document
per a treball de camp.
Tenint com a referència aquests dos plànols, podem passar a l’anàlisi del procés d’urbanització. Primer de tot, hem de fer una reflexió que
serà una constant en tot el procés urbanitzador: l’edifici religiós és l’element aglutinador del conjunt (per tractar-se d’un poblament rural) on la funció
sacra serveix com a punt de referència. S’estableix una relació església-plaça, perquè les funcions religioses es complementaven amb la festa i el
mercat.
5.1.1.4.1. EL TRAÇAT.
Si observam l’estructura del traçat de la població, tant si ho feim sobre el terreny com si l’observam sobre els plànols d’infeudació, veurem
com aquesta no ha canviat massa al llarg del temps. El seu disseny es fa mitjançant una retícula formada per diferents eixos longitudinals que
configuren els carrers (ambdós plànols n’assenyalen cinc) i que és troben tallats per uns altres eixos transversals que formen les travessies (també
cinc). Amb aquesta disposició es donaran distintes illetes, amb els punts de tall dels eixos, que seran terrenys aptes per a la urbanització. En el
document que hem anomenat de camp, és a dir, el plànol existent a l’arxiu històric de Maó dins el “llibre de Stabliments de Sant Lluís”, està
identificada cada illeta mitjançant una lletra que serà el punt de referència per a la confecció de les actes d’establiment.
5.1.1.4.2. LA DISTRIBUCIÓ. (vegeu el plànol de l’Axiu Històric de Maó i el dibuix 1).
Ve marcada per les illetes L, M, i N, de menor extensió que la resta on se situen: dins l’M l’església, a l’L un terreny apte per infeudar, i la
plaça i a la N terreny apte per infeudar.
1r. Tenint com a referència l’illeta M, es divideix el plànol en tres grans zones d’una amplitud major que la resta, identificades amb les lletres
C, H i Q, solars que dónen als carrers de Sant Lluís i Comte de Lannion.
2n. La referència de la plaça junt amb l’illeta N dóna les parcel·les D, E, I i K, orientades la D i la I al carrer de Sant Lluís i d’Allemand, i les E i
K al carrer d’Allemand i a un altre carrer sense identificar (avui seria el carrer de Son Perruquet).
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 29
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553