Catàleg - Ajuntament de Sant Lluís

CATÀLEG DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA I DELS BENS ETNOLOGICS DE SANT LLUÍS * 2005 – octubre 2011
5.1. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC EN EL NUCLI URBÀ.
5.1.1. ESGLESIA DE SANT LLUIS
5.1.1.1. NOTICIES HISTÒRIQUES.
Per a l’anàlisi de tot el procés de construcció de l’edifici religiós que veurem seguidament es disposa d’una abundosa documentació, tan
gràfica com d’arxiu, que roman als Arxius Nacionals de França; l’estudi de la mateixa, ens facilitarà poder veure quins van esser els criteris seguits
pels autors de l’obra fins a completar la construcció. Treballs que segons s’afirma en una carta de data de 12 de desembre de l’any 1760 “es fan
segons les pautes de l’art” (CARAN: doc. K-145 núm. 172).
Abans d’iniciar el procés ens hem de remetre a un document, el núm. 169 CARAN, en què es recordava la necessitat d’iniciar obres
públiques per ajudar a millorar les escasses infraestructures existents a l’illa i a la vegada poder atendre una sol·licitud del Bisbe de Mallorca, Llorenç
Despuig, expressada en la seva visita pastoral de l’any 1756 (Arxiu Parroquial de Santa Maria, Maó, signatura provisional núm. 23). Es va procedir
per part de l’Intendent del Govern de l’illa sol·licitar al Controlador General de Finances Mr. Bertin el poder disposar d’una partida de diners remesa
pel govern francès de 4.000 francs i que seria repartida, segons ens indiquen, de la següent manera: 1.500 francs es dedicarien a la reconstrucció
del camí que uneix les dues parts de l’illa i els 2.500 francs restants serien donats com a almoina al Vicari General per atenció als necessitats; però la
idea de l’Intendent era que aquests 2.500 francs fossin per a la construcció, com a primera partida, de la nova església. A més, ens indica Causan,
que la capella que es vol construir es dedicarà a Sant Lluís, i en el seu frontó es col·locaran les armes del Rei en relleu, com també en l’altar major.
Aquesta serà construïda sobre un terreny inculte, on s’uneixen molts camins comuns a les possessions, que els oficials d’hisenda afirmen que
pertany al rei, per açò s’adjunta a la sol·licitud un plànol topogràfic de la zona. La resposta de Mr. Bertin autoritzant a Causan el poder disposar
d’aquests diners per iniciar els treballs de construcció no es feu esperar suggerint, a més, que l’església es podria decorar amb un quadre que
representés Sant Lluís (CARAN: doc. K-145 núm. 170). En una carta posterior, al controlador general, comunica la utilització d’aquests diners per
construir l’edifici que serà “monument etern a la pietat del rei cristianíssim”; reconeix també aquest escrit que el Marquès de Chatillon ha acompanyat
al Vicari General en la cerimònia de col·locació de la primera pedra que “sota el nom de Sant Lluís es començarà a treballar amb l’esperança de
veure molt prest culminada l’obra”, suggereix que el quadre esmentat de Sant Lluís el podria realitzar un pintor italià establert a l’illa, evidentment
Causan es refereix a Giuseppe Chiesa.
Causan en aquests primers moments desconeix, o pretén no conèixer, la situació dels terrenys que ell denomina com a incultes i que
conformaven la Garriga de Binifadet. Aquests estaven essent utilitzats des de temps immemorial pels propietaris de les possessions dels voltants
com a terres de pastura; argument que els propietaris eleven al Procurador del Reial Patrimoni quan comencen a circular rumors que aquests podrien
esser alienats pel govern francès. Sol·liciten que siguin respectats el seus drets sobre aquestes terres i presenten una sentència de l’any 1585 (5 de
gener) on el tribunal va fallar al seu favor. Aquest dictamen de la sentència el mantindran sempre com a prova principal als seus drets durant tot el
procés judicial que s’iniciarà el 9 de gener del 1759.
Enric Taltavull Femenías Arquitecte i Tècnic Urbanista 23
CÓS DE GRÀCIA, 51, BAJOS * 07702 MAÓ * MENORCA * TEL.: 971365000 * FAX: 971355553