Dickinson - Papers de Versàlia

[484] From Blank to Blank —
A Threadless Way
I pushed Mechanic feet — 25
20
Helen Vendler
L’enigmàtic «Blanc» pot sorgir en diverses coordenades: pot ser un erm
impenetrable, un sentit adormit o un carreró cec; el «Threadless Way» 26
suggereix el laberint mític; els «Mechanical feet» 27 suposen que el jo s’està
traçant en una coordenada de maquinària; el «push» 28 implica un avançament
cap a endavant, però fet en una ignorància adormida. Si llegim com
indica la poeta, ens maregem si volem seguir-li els passos, quan posem els
nostres propis impulsos cinètics en les posicions exactes adoptades pels
seus, fent un pas al buit, amb les mans buides i sense guia, empenyent la
nostra voluntat per posar en marxa els nostres peus, els propis peus rígids
i insensibles. Igual com a «From Blank to Blank -», el seu famós homòleg
«After great pain, a formal feeling comes -» 29 (*372) barreja de manera imprudent
coordenades d’aquest tipus:
The Feet, mechanical, go round —
A Wooden way
Of Ground, or Air, or Ought —
Regardless grown,
A Quartz contentment, like a stone — 30
Pot un camí de «Terra» ser «de Fusta»? Quin tipus d’«acontentament»
es troba en un immòbil enreixat de cristall? Si imitem de manera imaginativa,
en el nostre propi cos, l’estat emocional que podrien generar aquestes
metàfores successives, experimentem els Peus mecànics, el camí de Terra
que ja no és lleuger sinó de fusta; el camí que sembla fet d’Aire insubstancial;
el camí de Qualsevol cosa en què puguis pensar («Aught», escrit per l’autora
«Ought»); la nostra mirada vidriosa i poc perceptiva; el nostre «acontentament»
_________
25 «De Blanc en Blanc - / Un Camí sense Fil / Vaig accionar peus Mecànics»
26 «Camí sense Fil»
27 «peus Mecànics»
28 «accionar»
29 «Després d’un gran dolor, arriba la sensació formal -»
30 «Els Peus, mecànics, fan voltes - / Un camí de Fusta / De Terra, o Aire, o de No - res -/
Crescut malgrat tot / Un acontentament de Quars, com una roca -»