Dickinson - Papers de Versàlia

48
Paul Giles
una «figura adusta» (amb la seva versió «negativa» de «tot allò sublim americà»
que expressa «desesperació» més poderosament que qualsevol altre escriptor,
excepte Kafka), que és per regla general més persuasiva que crítica, intenta
circumscriure el seu vers dins de les convencions familiars: la fixació
tosca de Higginson amb títols poètics com «Amb una flor» o «Companys
de joc» a la primera edició dels poemes publicada el 1890, o l’intent més
recent de Barton Levi St. Armand d’encasellar el treball de Dickinson en
la cultura folklòrica dels àlbums de retalls victorians i el bricolatge.
L’aspecte més aterridor d’un poema com «Després d’un gran dolor, arriba
un sentiment formal», el trobem en el seu intercanvi de qualitats animades
i inanimades, com en el cas de la personificació dels «Nervis» humans que
«seuen cerimoniosament, com tombes», i en la seva corresponent desublimació
i obliteració de la consciència humana, de manera que l’última estrofa
del poema imita l’enfonsament de la ment humana en una lenta entropia:
[Fr 372] This is the Hour of Lead—
Remembered, if outlived,
As Freezing persons, recollect the Snow—
First—Chill—then Stupor—then the letting go— 1
Aquí el trauma crea una intersecció entre consciència i inconsciència
(Remembered, if outlived), amb una renúncia gradual de qualsevol tipus de
cognició mental, un procés de congelació glacial reflectit en la natura fragmentada
de l’últim vers. Amb una cloenda deliberadament negada, aquest
poema es situa en el punt d’una cruïlla entre sistemes de medició humans
i inhumans.
En aquest sentit, el comentari de Dickinson en una carta a Abiah Root
del 1850 que deia «som molt petits i creixem encara més petits- aquesta
diminuta vida d’insectes, portal d’una altra», que insinua la manera com
l’autora s’explorava de forma incòmoda com una teleologia de disminució,
podria ser interpretada en termes intel·lectuals i estètics (L 39). Per
descomptat, Dickinson tenia una preparació acadèmica en ciències. Va fer
diversos cursos de caire científic a l’Amherts Academy, que incloïen geologia,
_________
1 «És una Hora de Plom aquesta - / Per recordar, si la sobrevius, / Com la gent Congelada,
recorda la Neu - / Primer - Fred - ara Estupor - ara deixament -»
Trad. de Carme Manuel Cuenca i Paul Scott Derrick a Emily Dickinson, Amherst: LXXX
poemes, València: Denes, 2004.