Dickinson - Papers de Versàlia

Helen Vendler
i tot entre paraules. (Quan enviava poemes als amics, va recórrer sovint a
una puntuació convencional). Els seus guions van servir per a una multitud
de propòsits. A vegades, com a «I cannot live with You -» 88 (*706), el guió es
converteix en una representació de la separació: «You - here - I - there -» 89. És
evident que una coma («You, here, I, there») 90 no hauria produït el mateix
efecte de distància dolorosa. El guió també pot indicar un trencament de
la continuïtat, mentre la poeta revisa una primera articulació d’un segon
pensament, creant un semiparèntesi: «For you served God - you know - / Or
sought to -» 91. Un guió sinistre pot corregir una narració: «We passed the Setting
Sun- / Or - rather - He passed Us -» 92 (*479). El guió és especialment significatiu
quan tanca un poema. Dickinson estava realment disposada a fer
servir signes de puntuació habituals, com ara l’interrogant o el signe d’exclamació,
quan eren adequades: «Dare you see a Soul at the ‘White Heat’?» 93
(*401) o «Gay, Ghastly, Holiday!» 94 (*341). També estava disposada a tancar
amb un punt quan inscrivia un esdeveniment acabat:
[810] The Robin fort he Crumb
Returns no syllable
But long records the Lady’s name
In silver Chronicle. 95
Però el signe de puntuació que Dickinson feia servir per acabar era
gairebé sempre un guió. Què expressava un guió al final? Sovint un estat
de suspensió: «First - Chill - then Stupor - then the letting go -» 96 (*372). A
vegades un estat d’acció contínua: «Narcotics cannot still the Tooth/That nibbles
at the soul -» 97 (*373). En altres ocasions, el guió final s’eixampla fins a l’infinit:
_________
88 «No puc viure amb Tu -»
89 «Tu - aquí - jo - allà - »
90 «Tu, aquí, jo, allà»
91 «Per tu va servir Déu - ja ho saps - / O ho va provar -»
92 «Vam passar el Sol Ponent - / O - més ben dit - Ell ens va passar a Nosaltres»
93 «T’atreveixes a veure una Ànima en la “Incandescència”?»
94 «Alegre, Horrible, Festa!»
95 «El Pit-roig per l’Engruna / No retorna cap síl·laba / Però registra el nom de la Dama /
En Crònica de Plata»
96 «Primer - Fred - després Estupor - després deixar-se anar»
97 «Els Narcòtics no poden calmar la Dent / Que rosega l’ànima -»
32