Els nens i adolescents amb TDA-H

Treball de Recerca Els nens i adolescents amb TDA-H
1.4- Diagnosi d’un TDA-H segons el DSM-IV
El diagnòstic d’una persona amb TDA-H es realitza des d’un vessant
multidisciplinari, amb la intervenció de diversos especialistes. Per l’orientació del
diagnòstic seguiré en la classificació del DSM-IV o Manual de la Associació Americana
de Psiquiatria publicat. (1996).
La característica essencial és la presència de desatenció i/o hiperactivitat-
impulsivitat, que és més freqüent i greu que l’observat habitualment en els subjectes
d’un nivell de desenvolupament similar. Alguns símptomes d’hiperactivitat/impulsivitat
o de desatenció causants de problemes poden haver aparegut abans dels set anys d’edat.
No obstant això, bastants subjectes són diagnosticats després de manifestar els
símptomes durant varis anys. Algun problema relacionat amb els símptomes s’ha de
produir en dos situacions ambientals diferents com a mínim (p.ex. a casa, a l’escola o al
treball).
Han d’haver-hi proves clares d’interferència en l’activitat social, acadèmica o
laboral pròpia respecte al nivell de desenvolupament.
Les deficiències de l’atenció poden manifestar-se en situacions acadèmiques,
laborals o socials. Els subjectes afectats d’aquest trastorn poden presentar atenció
suficient als detalls o cometre errors per descuit en les feines escolars o en altres
treballs. El resultat del seu treball normalment és brut, descuidat i realitzat sense
reflexió. Els subjectes solen experimentar dificultats per mantenir l’atenció en activitats
laborals o lúdiques, resultant-li difícil persistir en una feina fins al final. Sovint sembla
tenir el cap en un altre lloc, com si no escoltés o no sentís allò que li diuen. Pot canviar
freqüentment a una altra activitat sense finalitzar d’anterior. Sovint no segueix
instruccions ni ordres, i no arriba a completar feines escolars, encàrrecs o altres feines.
- 13 -