Els nens i adolescents amb TDA-H

Treball de Recerca Els nens i adolescents amb TDA-H
amb ressentiment cap al germà o germana que mai acaba els seus deures
a la llar o cap a un company/a de classe amb qui senten interromputs els
seus drets. Volen estimar i estimen el seu germà/na i/o portar-se bé amb
el seu company de classe, però alhora resulta dur el trobar-se amb
“sempre el mateix” per nens amb un procés de maduració infantil.
És difícil ser el pare d’un nen/a ple d’activitat, descontrol, desordre, que
agafa rabietes, que no escolta, que no segueix instruccions... Els adults
sovint es senten impotents i sense recursos. Els mètodes de disciplina
clàssics, com raonaments i reptes, no funcionen amb aquest nen/a
perquè ell/a no tria actuar d’aquesta manera. La seva capacitat
d’autodomini va i ve. Com a resposta a la seva frustració els pares poden
respondre donant-li pallisses, ridiculitzant-lo i escridassant-lo a pesar de
saber que no és apropiat. La resposta del nen/a deixa a tots més alterats
que abans.
Els pares acaben culpant-se a si mateixos per no ser bons pares. Una
vegada que es diagnostica el nen/a i rep tractament, la família comença a
veure una “llumeta”, petita, al final del túnel, i tenen esperances per al
seu fill/a.
Els pares han de crear un ambient familiar estable (és a dir, complir o no
certes normes proposades pels pares tenen les mateixes conseqüències),
consistent (no canviar les regles d’un dia per a altre), explícit (les regles
són conegudes i compreses per les dues parts) i predicible (les regles
estan definides abans que "s’incompleixen" o no i ,per tant, se sap la
conseqüència d’un comportament inadequat.
- 28 -