Els nens i adolescents amb TDA-H

Treball de Recerca Els nens i adolescents amb TDA-H
Els medicaments que s’utilitzen en aquests nens/es, són bons suports combinats
amb la regulació de la pròpia conducta, la qual s’ha d’aprendre.
La medicació ha de ser controlada per un metge expert en el trastorn.
Un tractament combinat correctament pautat i d’instauració precoç pot oferir
noves perspectives a la vida del nen/a i el seu futur. Actituds com “Anem a esperar que
ja madurarà...”; “només és un nen/a mandrós i entremaliat”, etc, poden, en canvi, estar
restant oportunitats al seu futur.
Normalment es medica el nen/a després dels 6 anys. Abans d’aquesta edat és
difícil diagnosticar en el nen/a el dèficit d’atenció, ja que la capacitat d’atenció s’està
desenvolupant en aquesta etapa i alhora està en un període d’exploració i manipulació,
cosa que fa difícil discriminar entre el que és el seu comportament normal i el que no ho
és. Però hi ha hagut excepcions en què a nens/es de menys de sis anys se’ls ha medicat
perquè la seva simptomatologia era molt greu i el benefici de la teràpia farmacològica
era imprescindible. Aquests fàrmacs no creen dependència en el nen/a, encara que
perquè no s’hi habituï i hi deixi de respondre positivament és aconsellable la seva
retirada temporalment: Tot i que els fàrmacs poden crear dependència psicològica en els
pares ja que tenen por que la situació pugui descontrolar-se sense el fàrmac.
Depèn de l’evolució que tingui el nen/a, es pot recomanar que es retiri el fàrmac
definitivament o que es reprengui en períodes concrets.
- 26 -