Llibre - BiBGirona

Capítol 13
Una fuetada d'aire calent va tombar-los a terra, tots cinc:
la Rita, l'avi, el llop, el bolet i el mussol. El vent duia tanta
escalfor que les estrelles del bolet es van fondre, els pèls
repentinats amb gomina del llop presumit es van marcir i al
mussol li suaven les plomes. Els únics que somreien feliços
eren la Rita i l'avi.
–Oh, quina escalfor més agradable! –va exclamar la Rita–.
Avi, no cal que marxem tan de pressa d'aquest bosc. S'hi
està d'allò més bé.
–Podem anar fins a la porta fent un passeig tranquil. Ens ho
agafarem amb calma –va proposar l'avi.
El mussol els va explicar com arribar-hi, seguint tot dret,
prenent la desviació de l'esquerra, just on hi ha un avet que
fa platomes, una fruita barreja de plàtans i pomes, i
continuar fins a trobar un roure gros, enorme, altíssim com
un gratacels, que en lloc de fer aglans, fa pinçapinyes, una
fruita amb forma de pinça d'estendre i pell de pinya
tropical.
–Sobretot, no tasteu les pinçapinyes, que són verinoses! Si
algú en tasta es converteix en un ésser misteriós, en un
interrogant amb potes! –va advertir-los l'Estrellat–. El cos
pren la forma d'un interrogant i només parla fent preguntes.
–Ostres, quines coses que passen en aquest bosc! –va
exclamar la Rita.
En Tim tampoc no els va acompanyar. Tenia vergonya. Però
en Narcís no en tenia gens, i li venia de gust trescar entre els
arbres.
- 38 -