Llibre - BiBGirona

La Rita es va tornar a mirar l'atles. El Mar
més Perillós del Món seria el primer lloc
que triaria. La Rita era fredolica, però
gens poruga, i el nom, en lloc de fer-li
basarda, li feia venir ganes de viatjar.
–Avi –va preguntar– tu saps com es pot arribar al Mar més
Perillós del Món?
–I tant que sí! –va respondre-li l'avi Enric com si parlés
d'anar a visitar un país qualsevol–. Hem d'obrir la porteta
de fusta amb unes paraules màgiques.
–Com? Unes paraules màgiques? I tu saps on és aquesta
porteta? La Rita parlava com una bala, sorpresa i nerviosa.
–Ho diu a l'atles, al final. I no, no sé on és la porteta. Ja et
vaig dir que havia comprat l'atles a un llibreter de vell, en un
dels meus viatges.
La Rita es va desinflar com una pilota rebentada. Però es va
estranyar que l'avi hagués llegit les instruccions i ella no. Va
tornar a agafar l'atles, va girar fulls i fulls i no va trobar cap
lloc on expliqués el que explicava l'avi.
–Avi, no ho trobo!
L'avi va mirar-la amb estranyesa. Va agafar el llibre i li va
mostrar uns fulls. La Rita només hi veia pàgines en blanc.
Quin misteri! L'avi hi llegia lletres i la Rita no! Rumiant,
rumiant, van pensar que la vegada que l'avi i ella havien
aconseguit fer servir la vareta màgica d'una fada, la Berta,
l'avi havia tingut molta més estona la vareta a la mà. Potser
encara li quedava una mica de res de pols màgica als dits.
-Avi, si tu pots llegir les instruccions, que deuen estar escrites
amb tinta encantada, potser, si et mires l'atles amb atenció,
pots trobar on és la porteta de fusta.
- 8 -