Llibre - BiBGirona

Capítol 17
La Rita tenia molta pressa per anar-se'n. A la Ciutat més
Sorollosa del Món havia fet bons amics, com en Llampec,
en Rondillot i la Lídia, però el soroll l'atabalava i no li
agradava gens haver de dur taps a les orelles. L'avi també
tenia molta pressa per tocar el dos. Volia solucionar l'afer
de la dent el més aviat possible i tornar cap a casa. No
podia calcular quant de temps havia passat des que se
n'havien anat de casa, perquè als països de l'atles les hores i
els minuts se sentien de manera diferent. I si en realitat
havia passat un any? Els pares de la Rita devien estar molt
amoïnats. Així doncs, es van acomiadar de la colla i van
llançar-se de cap dins del forat per on se sentia la fressa de
les onades.
Al forat no s'hi
veia res, però
s'hi sentia de
tot: xuts de
pilota, clàxons,
rialles,
plors, culleres
escurant plats
de sopa, sirenes,
trepigs,
camions, crits,
g u i t a r r e s ,
martells… fins que a poc a poc els sorolls van desaparèixer i
una llum blava els va envoltar. Tornaven a ser al Mar més
Perillós del Món. Tan perillós que l'estol de taurons
encapçalat pel Sharkenstein ja els estava esperant amb
mala cara.
- 48 -