Llibre - BiBGirona

–Aquí cada passejada és diferent. Sempre passen coses…
I tant que en van passar.
Van trobar ocells que amb
veu de cantant d'òpera els
van indicar el camí. Com
sabien on anaven? Ah!
Misteri! Més misteris. De
cop va sonar el timbre
d'un telèfon. La Rita,
encuriosida, es va atansar
al tronc d'un arbre. Una
branca es va transformar
en telèfon i la Rita va despenjar
l'auricular.
–Sí? Digui?
–Sóc en Sharkenstein!
Torneu-nos la dent! Sabem
que sou al bosc misteriós i aviat trobarem la porta que
ens permetrà entrar-hi! Ja hem estat a punt de colar-nos-hi
abans, llàstima d'aquell mussol tan gras! Si no ens torneu la
dent, apareixerem a la Ciutat més Freda del Món!
La Rita va penjar, espantada. Van apressar el pas. Se'ls
havien passat les ganes de quedar-se al bosc. Només
volien tornar al mar i solucionar el problema. Van arribar al
roure que feia pinçapinyes i van provar d'obrir la porta.
Tancada i barrada.
–Ja hi som! Un altre misteri!
La Rita començava a estar farta de tants misteris.
- 39 -