Llibre - BiBGirona

La Dina, la bandera egoïsta
En Pinxo, el cactus gandul
En Pepitu, el volcà tossut
Guia de personatges
Al País més Solitari del Món s'alça la seva bandera egoista, alta
com una girafa. És feta de llana de xai, amb el dibuix d'un riu negre
com el carbó al mig, a dalt el color groc i sota el blanc. El pal és un
tronc de palmera i allà hi té els ulls i un nas llarg.
És antipàtica i sembla enfadada, perquè li molesta el vent, que li fa
pessigolles. Ja li agrada, ja, estar sola i ser la millor, però allò que
més voldria és viatjar a altres llocs i ser la més rica, bonica i famosa.
El cactus gandul està grassonet com una vaca i és alt com un fanal.
Sembla un globus inflat amb més globus enganxats que li fan de
braços. Té moltes punxes, algunes tenen gust de xocolata i les altres
de pollastre. Per saber quin gust tenen, les has de tastar. Quan té
gana se les menja i quan té set es xucla un braç i després li torna a
créixer tot.
És tan mandrós que des que va néixer encara mai no s'ha aixecat.
Depura l'aigua de MUR257, i amb la seva reserva proporciona
beure als habitants del país. Si té un bon dia, els regala punxes de
xocolata o de pollastre, mai no se sap.
Li agrada dormir tot el dia i detesta moure's.
És gran com la mansió d'un gegant i va canviant de color, com un
camaleó. Té forma de mà, a dos dits hi té els ulls i hi ha tres dits que
són cràters i treuen fum. Té cinc potes de pop i està cobert d'una
substància enganxosa i gelatinosa.
Sempre se surt amb la seva; en cas contrari, escup sorra glaçada
pels tres cràters, com un ploramiques, i el país es fa més gran i, per
tant, el riu brut també creix.
De dia es banya de pressa al riu i a la nit dorm i juga amb la neu.
Li agrada tenir la raó i mirar com cauen els flocs de neu a la nit.
- 59 -